際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

TEMA 1. Les Cosmovisions antiga i moderna.ppt

Download as PPT, PDF
Manuel Morillo Miranda
Manuel Morillo Miranda

Cosmovisiones

1 of 26
Download to read offline
Filosofia i ciutadania
1. Les cosmovisions A les preguntes sobre lorigen de lunivers, les primeres respostes que trobem s坦n m鱈tiques i tracten de fer comprensibles els fen嘆mens naturals per un costat i reflectir una visi坦 sobre lorigen del m坦n i dels seus components. S坦n, per tant, cosmovisions. 1.1. Qu竪 辿s una cosmovisi坦? Qualsevol interpretaci坦 de la realitat que constitueix una forma coherent i sistemtica de veure i comprendre el m坦n.
1.2. Les cosmovisions cient鱈fiques Ci竪ncies que intervenen en la formaci坦 duna cosmovisi坦: Astronomia: moviments dels astres i lleis que els regulen. Cosmologia: Lleis de lorigen i desenvolupament de lunivers. F鱈sica: Estableix les lleis bsiques que expliquen les forces i moviments que afecten els cossos.
1.2. Les cosmovisions cient鱈fiques La ci竪ncia no ha mantingut la mateixa cosmovisi坦 al llarg de la hist嘆ria, sin坦 que ha anat variant al llarg del temps, en totes hi ha uns trets comuns: Expliquen la forma i estructura de lunivers. Descriuen la posici坦 que l辿sser hum ocupa dins el m坦n. Les grans cosmovisions: Cosmovisions antigues: totes les explicacions sobre la realitat sorgides a Gr竪cia a partir del segle VI. Cosmovisi坦 moderna: imatge del m坦n formada durant la Revoluci坦 cient鱈fica els segles XVI i XVII. Cosmovisi坦 actual: Visi坦 del m坦n acceptada avui dia basada en la teoria de la relativitat i la mecnica quntica.
2. Les cosmovisions antigues Les primeres cosmovisions van partir de lobservaci坦 que els moviments del cel eren regulars mentre que els que sobserven a la terra s坦n molt diversos i variables. Aix嘆 va portar a pensar que cel i terra eren mons diferents.
2.1. La terra El m坦n segons Tales de Milet
2.1. La terra El m坦n segons Anaximandre: las ardientes capas del universo estallan y toman forma de ruedas 鱈gneas que, envueltas en tubos de niebla, giran en torno a la tierra y el mar. Los cuerpos celestes que vemos son agujeros de los tubos, a trav辿s de los cuales brilla el fuego encerrado en 辿stos; y los eclipses son obturaciones de los agujeros
2.1. La terra La forma de la terra: les primeres explicacions partien de la idea duna terra plana envoltada per loce. Per嘆 ja al segle V a.C. els pitag嘆rics consideraven que la terra era esf竪rica. Aquesta concepci坦 es basava en els seg端ents fets observables: Els pals i les veles dels vaixells 辿s el darrer que es veu quan sallunyen de la costa. Als eclipsis lunars es pot observar que lombra de la terra projectada sobre la lluna 辿s circular.
2.1. La terra
2.2. El cel Lexplicaci坦 antiga del cel estava adaptada a les creences religioses gregues i es caracteritzava per: El moviment circular dels cossos celestes (moviment m辿s perfecte). Geocentrisme: La terra 辿s imm嘆bil i est situada al centre de lunivers. Lunivers 辿s limitat per lesfera dels estels fixes.
2.2. El cel El problema de Plat坦 (la retrogradaci坦 dels planetes): Els estels es mouen de manera regular fent diriament un cercle perfecte al voltant de la terra. Hi ha alguns cossos que no es comporten daquesta manera sin坦 que semblen tenir un moviment errtic (els planetes). El moviment dels planetes ha de poder explicar-se mitjan巽ant el moviment circular.
2.2. El cel El problema de Plat坦 (la retrogradaci坦 dels planetes):
2.2. El cel El problema de Plat坦 udox de Cnidos, Teoria de les esferes homoc竪ntriques: 27 esferes conc竪ntriques amb el centre a la Terra. Esferes cristal揃lines i concatenades. El moviment de cada planeta 辿s el resultat de la combinaci坦 de moviments de quatre esferes. La combinaci坦 de moviments simples dona lloc a moviments complexos.
2.2. Lestructura de lunivers El cosmos aristot竪lic El cosmos est format per dos m坦ns heterogenis: M坦n sublunar (terrestre) Mat竪ria: 4 elements Cada element tendeix al seu lloc natural Canvi: Moviment rectilini Generaci坦 i corrupci坦 Causa del moviment El moviment es trasllada per fricci坦 de les esferes exteriors a les interiors.
2.2. Lestructura de lunivers El cosmos aristot竪lic El cosmos est format per dos m坦ns heterogenis: M坦n supralunar (celeste) Mat竪ria: 5竪 element: 竪ter (perfecte, pur, inalterable i sense pes) Canvi: Moviment circular uniforme Immutabilitat i eternitat Causa del moviment Primer motor: Motor Imm嘆bil.
2.2. Lestructura de lunivers El cosmos ptolemaic La terra est lleugerament despla巽ada del centre de lunivers. Els planetes giren al voltant de la Terra. Lesfera en que giren els planetes sanomena deferent. Al damunt del deferent es situa un cercle imaginari anomenat epicicle sobre el que gira el planeta. La combinaci坦 de ambd坦s moviments explica el moviment retr嘆grad dels planetes.
2.2. Lestructura de lunivers El cosmos ptolemaic El model aristot竪lic presentava defici竪ncies perqu竪 no era capa巽 de justificar i predir els moviments dels planetes: Canvi en la brillantor Variaci坦 de la velocitat Retrogradaci坦 Claudi Ptolomeu (138-180 dC) va dissenyar un sistema matemtic compatible amb el model aristot竪lic. Almagest (el m辿s gran): obra en la que sexposa tot el seu sistema cosmol嘆gic.
2.3. Lestructura de lunivers Ptolomeu, retrogradaci坦 dels planetes: epicicle, deferent i moviment combinat:
2.4. Implicacions filos嘆fiques La realitat est ordenada: tot lunivers 辿s un sistema perfectament organitzat, coherent i predicible. La realitat 辿s cognoscible: La realitat 辿s racional i, per tant, l辿sser hum por comprendre el seu ordre basat en relacions causals. Antropocentrisme: La natura est feta a escala humana, a mesura de la ra坦 humana.
3. Les cosmovisions modernes Va comen巽ar al segle XVI i va donar lloc a la Revoluci坦 Cient鱈fica. Nova f鱈sica basada en lexperimentaci坦 i la matematitzaci坦. Suposa la desaparici坦 de la cosmovisi坦 antiga: es va passar dun m坦n heterogeni governat per lleis geom竪triques (m坦n supralunar) o pel desordre i el caos (m坦n sublunar), a un m坦n homogeni sotm竪s a lleis universals i sense jerarquitzar.
3.1. El gir copernic Nicols Cop竪rnic (1473-1543) De Revolutionibus Orbium Coelestium (publicada el 1543). El model geoc竪ntric sanava complicant a mesura que les observacions eren m辿s precises (shavien dafegir epicicles). Cop竪rnic proposa el model helioc竪ntric que simplificava el sistema enormement. Implicava que a la Terra es donaven tres tipus de moviment: Rotaci坦 de la terra sobre ella mateixa. Translaci坦 al voltant del sol. Declinaci坦 de leix terrestre (variaci坦 de la inclinaci坦 de leix terrestre).
3.2. Altres aportacions a la nova cosmovisi坦 El sistema copernic mantenia encara caracter鱈stiques de la cosmovisi坦 antiga: Univers finit i limitat pels estels fixos. Moviment circular dels astres. Velocitat uniforme del moviment del astres. La cosmovisi坦 copernicana es va completar amb les aportacions de: Kepler i Galileu. Johannes Kepler (1571-1630) Va donar el suport matemtic a lheliocentrisme. Les lleis de Kepler: 1. Les 嘆rbites s坦n el揃l鱈ptiques (ocupant el sol un dels focus). 2. El radi vector que uneix el sol amb un planeta escombra rees iguals en temps iguals.
3.2. Altres aportacions a la nova cosmovisi坦 Johannes Kepler (1571-1630) Les lleis de Kepler: 3. La velocitat dels planetes varia en funci坦 de la seva distncia al sol. Lleis de kepler
3.2. Altres aportacions a la nova cosmovisi坦 Galileu Galilei (1564-1642) Primer en fer servir el telescopi amb finalitats cient鱈fiques. Confirma experimentalment lheliocentrisme. Descobriments: Taques solars. Crters lunars. Els sat竪l揃lits de J炭piter. Constata la immensitat de lunivers.
3.3. La nova f鱈sica Lheliocentrisme era capa巽 dexplicar les lleis del moviment dels planetes per嘆 no donava cap explicaci坦 de quina era la causa. Galileu i Newton van ser els primers que van descobrir les lleis f鱈siques que expliquen el moviment planetari: Llei de la in竪rcia (Galileu): Tot cos continua en el seu estat de rep嘆s o moviment mentre una for巽a no actu誰 sobre ell. Llei de la gravitaci坦 universal (Newton): Tots els cossos satrauen amb una for巽a inversament proporcional al quadrat de la seva distncia i directament proporcional al producte de les seves masses. Fi de laristotelisme i nou model de ci竪ncia basat en la universalitat i en la capacitat de predicci坦.
3.4. Implicacions filos嘆fiques El gir copernic i la revoluci坦 cient鱈fica van donar lloc a una nova cosmovisi坦 amb les seg端ents caracter鱈stiques: Mecanicisme: El model del m坦n 辿s el duna mquina perfecta (rellotge). Determinisme: Les lleis de la f鱈sica determinen el futur de tots els esdeveniments. Minvament del paper d辿u: El paper de d辿u queda redu誰t al de mer creador i dissenyador. Importncia de la natura: La natura sexplica per s鱈 mateixa, 辿s autosuficient. Inseguretat: Reducci坦 de la importncia de lhome que pren consci竪ncia de la seva feblesa. Poder de la ra坦: La ra坦 no t辿 l鱈mits i poc descobrir tots els secrets de la natura.

More Related Content

TEMA 1. Les Cosmovisions antiga i moderna.ppt

  • 2. 1. Les cosmovisions A les preguntes sobre lorigen de lunivers, les primeres respostes que trobem s坦n m鱈tiques i tracten de fer comprensibles els fen嘆mens naturals per un costat i reflectir una visi坦 sobre lorigen del m坦n i dels seus components. S坦n, per tant, cosmovisions. 1.1. Qu竪 辿s una cosmovisi坦? Qualsevol interpretaci坦 de la realitat que constitueix una forma coherent i sistemtica de veure i comprendre el m坦n.
  • 3. 1.2. Les cosmovisions cient鱈fiques Ci竪ncies que intervenen en la formaci坦 duna cosmovisi坦: Astronomia: moviments dels astres i lleis que els regulen. Cosmologia: Lleis de lorigen i desenvolupament de lunivers. F鱈sica: Estableix les lleis bsiques que expliquen les forces i moviments que afecten els cossos.
  • 4. 1.2. Les cosmovisions cient鱈fiques La ci竪ncia no ha mantingut la mateixa cosmovisi坦 al llarg de la hist嘆ria, sin坦 que ha anat variant al llarg del temps, en totes hi ha uns trets comuns: Expliquen la forma i estructura de lunivers. Descriuen la posici坦 que l辿sser hum ocupa dins el m坦n. Les grans cosmovisions: Cosmovisions antigues: totes les explicacions sobre la realitat sorgides a Gr竪cia a partir del segle VI. Cosmovisi坦 moderna: imatge del m坦n formada durant la Revoluci坦 cient鱈fica els segles XVI i XVII. Cosmovisi坦 actual: Visi坦 del m坦n acceptada avui dia basada en la teoria de la relativitat i la mecnica quntica.
  • 5. 2. Les cosmovisions antigues Les primeres cosmovisions van partir de lobservaci坦 que els moviments del cel eren regulars mentre que els que sobserven a la terra s坦n molt diversos i variables. Aix嘆 va portar a pensar que cel i terra eren mons diferents.
  • 6. 2.1. La terra El m坦n segons Tales de Milet
  • 7. 2.1. La terra El m坦n segons Anaximandre: las ardientes capas del universo estallan y toman forma de ruedas 鱈gneas que, envueltas en tubos de niebla, giran en torno a la tierra y el mar. Los cuerpos celestes que vemos son agujeros de los tubos, a trav辿s de los cuales brilla el fuego encerrado en 辿stos; y los eclipses son obturaciones de los agujeros
  • 8. 2.1. La terra La forma de la terra: les primeres explicacions partien de la idea duna terra plana envoltada per loce. Per嘆 ja al segle V a.C. els pitag嘆rics consideraven que la terra era esf竪rica. Aquesta concepci坦 es basava en els seg端ents fets observables: Els pals i les veles dels vaixells 辿s el darrer que es veu quan sallunyen de la costa. Als eclipsis lunars es pot observar que lombra de la terra projectada sobre la lluna 辿s circular.
  • 10. 2.2. El cel Lexplicaci坦 antiga del cel estava adaptada a les creences religioses gregues i es caracteritzava per: El moviment circular dels cossos celestes (moviment m辿s perfecte). Geocentrisme: La terra 辿s imm嘆bil i est situada al centre de lunivers. Lunivers 辿s limitat per lesfera dels estels fixes.
  • 11. 2.2. El cel El problema de Plat坦 (la retrogradaci坦 dels planetes): Els estels es mouen de manera regular fent diriament un cercle perfecte al voltant de la terra. Hi ha alguns cossos que no es comporten daquesta manera sin坦 que semblen tenir un moviment errtic (els planetes). El moviment dels planetes ha de poder explicar-se mitjan巽ant el moviment circular.
  • 12. 2.2. El cel El problema de Plat坦 (la retrogradaci坦 dels planetes):
  • 13. 2.2. El cel El problema de Plat坦 udox de Cnidos, Teoria de les esferes homoc竪ntriques: 27 esferes conc竪ntriques amb el centre a la Terra. Esferes cristal揃lines i concatenades. El moviment de cada planeta 辿s el resultat de la combinaci坦 de moviments de quatre esferes. La combinaci坦 de moviments simples dona lloc a moviments complexos.
  • 14. 2.2. Lestructura de lunivers El cosmos aristot竪lic El cosmos est format per dos m坦ns heterogenis: M坦n sublunar (terrestre) Mat竪ria: 4 elements Cada element tendeix al seu lloc natural Canvi: Moviment rectilini Generaci坦 i corrupci坦 Causa del moviment El moviment es trasllada per fricci坦 de les esferes exteriors a les interiors.
  • 15. 2.2. Lestructura de lunivers El cosmos aristot竪lic El cosmos est format per dos m坦ns heterogenis: M坦n supralunar (celeste) Mat竪ria: 5竪 element: 竪ter (perfecte, pur, inalterable i sense pes) Canvi: Moviment circular uniforme Immutabilitat i eternitat Causa del moviment Primer motor: Motor Imm嘆bil.
  • 16. 2.2. Lestructura de lunivers El cosmos ptolemaic La terra est lleugerament despla巽ada del centre de lunivers. Els planetes giren al voltant de la Terra. Lesfera en que giren els planetes sanomena deferent. Al damunt del deferent es situa un cercle imaginari anomenat epicicle sobre el que gira el planeta. La combinaci坦 de ambd坦s moviments explica el moviment retr嘆grad dels planetes.
  • 17. 2.2. Lestructura de lunivers El cosmos ptolemaic El model aristot竪lic presentava defici竪ncies perqu竪 no era capa巽 de justificar i predir els moviments dels planetes: Canvi en la brillantor Variaci坦 de la velocitat Retrogradaci坦 Claudi Ptolomeu (138-180 dC) va dissenyar un sistema matemtic compatible amb el model aristot竪lic. Almagest (el m辿s gran): obra en la que sexposa tot el seu sistema cosmol嘆gic.
  • 18. 2.3. Lestructura de lunivers Ptolomeu, retrogradaci坦 dels planetes: epicicle, deferent i moviment combinat:
  • 19. 2.4. Implicacions filos嘆fiques La realitat est ordenada: tot lunivers 辿s un sistema perfectament organitzat, coherent i predicible. La realitat 辿s cognoscible: La realitat 辿s racional i, per tant, l辿sser hum por comprendre el seu ordre basat en relacions causals. Antropocentrisme: La natura est feta a escala humana, a mesura de la ra坦 humana.
  • 20. 3. Les cosmovisions modernes Va comen巽ar al segle XVI i va donar lloc a la Revoluci坦 Cient鱈fica. Nova f鱈sica basada en lexperimentaci坦 i la matematitzaci坦. Suposa la desaparici坦 de la cosmovisi坦 antiga: es va passar dun m坦n heterogeni governat per lleis geom竪triques (m坦n supralunar) o pel desordre i el caos (m坦n sublunar), a un m坦n homogeni sotm竪s a lleis universals i sense jerarquitzar.
  • 21. 3.1. El gir copernic Nicols Cop竪rnic (1473-1543) De Revolutionibus Orbium Coelestium (publicada el 1543). El model geoc竪ntric sanava complicant a mesura que les observacions eren m辿s precises (shavien dafegir epicicles). Cop竪rnic proposa el model helioc竪ntric que simplificava el sistema enormement. Implicava que a la Terra es donaven tres tipus de moviment: Rotaci坦 de la terra sobre ella mateixa. Translaci坦 al voltant del sol. Declinaci坦 de leix terrestre (variaci坦 de la inclinaci坦 de leix terrestre).
  • 22. 3.2. Altres aportacions a la nova cosmovisi坦 El sistema copernic mantenia encara caracter鱈stiques de la cosmovisi坦 antiga: Univers finit i limitat pels estels fixos. Moviment circular dels astres. Velocitat uniforme del moviment del astres. La cosmovisi坦 copernicana es va completar amb les aportacions de: Kepler i Galileu. Johannes Kepler (1571-1630) Va donar el suport matemtic a lheliocentrisme. Les lleis de Kepler: 1. Les 嘆rbites s坦n el揃l鱈ptiques (ocupant el sol un dels focus). 2. El radi vector que uneix el sol amb un planeta escombra rees iguals en temps iguals.
  • 23. 3.2. Altres aportacions a la nova cosmovisi坦 Johannes Kepler (1571-1630) Les lleis de Kepler: 3. La velocitat dels planetes varia en funci坦 de la seva distncia al sol. Lleis de kepler
  • 24. 3.2. Altres aportacions a la nova cosmovisi坦 Galileu Galilei (1564-1642) Primer en fer servir el telescopi amb finalitats cient鱈fiques. Confirma experimentalment lheliocentrisme. Descobriments: Taques solars. Crters lunars. Els sat竪l揃lits de J炭piter. Constata la immensitat de lunivers.
  • 25. 3.3. La nova f鱈sica Lheliocentrisme era capa巽 dexplicar les lleis del moviment dels planetes per嘆 no donava cap explicaci坦 de quina era la causa. Galileu i Newton van ser els primers que van descobrir les lleis f鱈siques que expliquen el moviment planetari: Llei de la in竪rcia (Galileu): Tot cos continua en el seu estat de rep嘆s o moviment mentre una for巽a no actu誰 sobre ell. Llei de la gravitaci坦 universal (Newton): Tots els cossos satrauen amb una for巽a inversament proporcional al quadrat de la seva distncia i directament proporcional al producte de les seves masses. Fi de laristotelisme i nou model de ci竪ncia basat en la universalitat i en la capacitat de predicci坦.
  • 26. 3.4. Implicacions filos嘆fiques El gir copernic i la revoluci坦 cient鱈fica van donar lloc a una nova cosmovisi坦 amb les seg端ents caracter鱈stiques: Mecanicisme: El model del m坦n 辿s el duna mquina perfecta (rellotge). Determinisme: Les lleis de la f鱈sica determinen el futur de tots els esdeveniments. Minvament del paper d辿u: El paper de d辿u queda redu誰t al de mer creador i dissenyador. Importncia de la natura: La natura sexplica per s鱈 mateixa, 辿s autosuficient. Inseguretat: Reducci坦 de la importncia de lhome que pren consci竪ncia de la seva feblesa. Poder de la ra坦: La ra坦 no t辿 l鱈mits i poc descobrir tots els secrets de la natura.