Tancar els ulls amb la son suficient per a somiarte un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l'oblit necessari on tants de cops t'he esperat.
Però, digue'm, què en faré, de la tendresa, indomable, nÃtida, que em vessa al fons del mirall?
Començo a inventar-te...