ºÝºÝߣshows by User: jmavslideshare / http://www.slideshare.net/images/logo.gif ºÝºÝߣshows by User: jmavslideshare / Wed, 21 May 2025 09:45:02 GMT ºÝºÝߣShare feed for ºÝºÝߣshows by User: jmavslideshare Treball en xarxa. Realitat o ficció?.pdf /slideshow/treball-en-xarxa-realitat-o-ficcio-pdf/279455441 ppttreballenxarxaalonsovarea-250521094502-e82e6b20
Coneixeu algun servei que digui que no treballa en xarxa?. Tothom diu que ho fa però la realitat ens mostra que estem lluny d’això. Als nostres àmbits, a partir de reconèixer que cada servei no té prou saber i prou poder, cal adonar-se de que treballant en xarxa podem tenir més saber i més poder per donar suport a que persones, famílies i grups es desenvolupin i superin les seves dificultats. A partir d’aquestes premisses i de la meva experiència en atenció directa i en supervisió d’equips, us proposo en sis blocs unes regles de joc pel treball en xarxa. ]]>

Coneixeu algun servei que digui que no treballa en xarxa?. Tothom diu que ho fa però la realitat ens mostra que estem lluny d’això. Als nostres àmbits, a partir de reconèixer que cada servei no té prou saber i prou poder, cal adonar-se de que treballant en xarxa podem tenir més saber i més poder per donar suport a que persones, famílies i grups es desenvolupin i superin les seves dificultats. A partir d’aquestes premisses i de la meva experiència en atenció directa i en supervisió d’equips, us proposo en sis blocs unes regles de joc pel treball en xarxa. ]]>
Wed, 21 May 2025 09:45:02 GMT /slideshow/treball-en-xarxa-realitat-o-ficcio-pdf/279455441 jmavslideshare@slideshare.net(jmavslideshare) Treball en xarxa. Realitat o ficció?.pdf jmavslideshare Coneixeu algun servei que digui que no treballa en xarxa?. Tothom diu que ho fa però la realitat ens mostra que estem lluny d’això. Als nostres àmbits, a partir de reconèixer que cada servei no té prou saber i prou poder, cal adonar-se de que treballant en xarxa podem tenir més saber i més poder per donar suport a que persones, famílies i grups es desenvolupin i superin les seves dificultats. A partir d’aquestes premisses i de la meva experiència en atenció directa i en supervisió d’equips, us proposo en sis blocs unes regles de joc pel treball en xarxa. <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/ppttreballenxarxaalonsovarea-250521094502-e82e6b20-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> Coneixeu algun servei que digui que no treballa en xarxa?. Tothom diu que ho fa però la realitat ens mostra que estem lluny d’això. Als nostres àmbits, a partir de reconèixer que cada servei no té prou saber i prou poder, cal adonar-se de que treballant en xarxa podem tenir més saber i més poder per donar suport a que persones, famílies i grups es desenvolupin i superin les seves dificultats. A partir d’aquestes premisses i de la meva experiència en atenció directa i en supervisió d’equips, us proposo en sis blocs unes regles de joc pel treball en xarxa.
Treball en xarxa. Realitat o ficci�.pdf from Jos辿 Manuel Alonso Varea
]]>
114 0 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/ppttreballenxarxaalonsovarea-250521094502-e82e6b20-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
oportunitats del treball en xarxa entre professionals d'infància i adolescència /slideshow/oportunitats-del-treball-en-xarxa-entre-professionals-dinfncia-i-adolescncia/254473592 pptalonsovareatreballenxarxa-221124224336-66b2ce4c
Per què treballar en xarxa? 1 Per mandats institucionals 2 Per treballar de debò amb Interdisciplinarietat 3 Per superar mites 4 Què és treball en xarxa? Els beneficis del treball en xarxa 1. Millorar com a professionals 2.  Millorar com a equips 3. Millorar com a xarxes: exemples 4. Avaluació: proposta d'indicadors 5.  Ingredients: proposta metodològica Les taules i les xarxes d’infància i adolescència 1. Situació a Catalunya 2. Objectius 3. Aspectes clau a millorar ]]>

Per què treballar en xarxa? 1 Per mandats institucionals 2 Per treballar de debò amb Interdisciplinarietat 3 Per superar mites 4 Què és treball en xarxa? Els beneficis del treball en xarxa 1. Millorar com a professionals 2.  Millorar com a equips 3. Millorar com a xarxes: exemples 4. Avaluació: proposta d'indicadors 5.  Ingredients: proposta metodològica Les taules i les xarxes d’infància i adolescència 1. Situació a Catalunya 2. Objectius 3. Aspectes clau a millorar ]]>
Thu, 24 Nov 2022 22:43:35 GMT /slideshow/oportunitats-del-treball-en-xarxa-entre-professionals-dinfncia-i-adolescncia/254473592 jmavslideshare@slideshare.net(jmavslideshare) oportunitats del treball en xarxa entre professionals d'infància i adolescència jmavslideshare Per què treballar en xarxa? 1 Per mandats institucionals 2 Per treballar de debò amb Interdisciplinarietat 3 Per superar mites 4 Què és treball en xarxa? Els beneficis del treball en xarxa 1. Millorar com a professionals 2.  Millorar com a equips 3. Millorar com a xarxes: exemples 4. Avaluació: proposta d'indicadors 5.  Ingredients: proposta metodològica Les taules i les xarxes d’infància i adolescència 1. Situació a Catalunya 2. Objectius 3. Aspectes clau a millorar <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/pptalonsovareatreballenxarxa-221124224336-66b2ce4c-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> Per què treballar en xarxa? 1 Per mandats institucionals 2 Per treballar de debò amb Interdisciplinarietat 3 Per superar mites 4 Què és treball en xarxa? Els beneficis del treball en xarxa 1. Millorar com a professionals 2.  Millorar com a equips 3. Millorar com a xarxes: exemples 4. Avaluació: proposta d&#39;indicadors 5.  Ingredients: proposta metodològica Les taules i les xarxes d’infància i adolescència 1. Situació a Catalunya 2. Objectius 3. Aspectes clau a millorar
oportunitats del treball en xarxa entre professionals d'infància i adolescència from José Manuel Alonso Varea
]]>
178 0 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/pptalonsovareatreballenxarxa-221124224336-66b2ce4c-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
VIURE O SOBREVIURE A LA FEINA? ABANS, DURANT I DESPRES COVID /jmavslideshare/viure-o-sobreviure-a-la-feina-abans-durant-i-despres-covid viureosobreviureiter2021-211127163231
1 ABANS, DURANT I DESPRES COVID. Hem après alguna cosa en relació a la pràctica? LES CRISI I ELS CONFLICTES LLIÇONS APRESES DE LA CRISI COVID-19 APLICANT LES LLIÇONS QUE NO HAVIEN APRÈS PROU ABANS 2 LES EMOCIONS Les hem gestionades bè? QUINA ÉS LA TEVA EMOCIÓ PREDOMINANT? SON ÚTILS TOTES LES EMOCIONS? INTEGRANT LES EMOCIONS 3 VIURE O SOBREVIURE? estratègies de prevenció del desgast emocional i el burnout INDIVIDUALS GRUPALS ORGANITZACIONALS COPING]]>

1 ABANS, DURANT I DESPRES COVID. Hem après alguna cosa en relació a la pràctica? LES CRISI I ELS CONFLICTES LLIÇONS APRESES DE LA CRISI COVID-19 APLICANT LES LLIÇONS QUE NO HAVIEN APRÈS PROU ABANS 2 LES EMOCIONS Les hem gestionades bè? QUINA ÉS LA TEVA EMOCIÓ PREDOMINANT? SON ÚTILS TOTES LES EMOCIONS? INTEGRANT LES EMOCIONS 3 VIURE O SOBREVIURE? estratègies de prevenció del desgast emocional i el burnout INDIVIDUALS GRUPALS ORGANITZACIONALS COPING]]>
Sat, 27 Nov 2021 16:32:31 GMT /jmavslideshare/viure-o-sobreviure-a-la-feina-abans-durant-i-despres-covid jmavslideshare@slideshare.net(jmavslideshare) VIURE O SOBREVIURE A LA FEINA? ABANS, DURANT I DESPRES COVID jmavslideshare 1 ABANS, DURANT I DESPRES COVID. Hem après alguna cosa en relació a la pràctica? LES CRISI I ELS CONFLICTES LLIÇONS APRESES DE LA CRISI COVID-19 APLICANT LES LLIÇONS QUE NO HAVIEN APRÈS PROU ABANS 2 LES EMOCIONS Les hem gestionades bè? QUINA ÉS LA TEVA EMOCIÓ PREDOMINANT? SON ÚTILS TOTES LES EMOCIONS? INTEGRANT LES EMOCIONS 3 VIURE O SOBREVIURE? estratègies de prevenció del desgast emocional i el burnout INDIVIDUALS GRUPALS ORGANITZACIONALS COPING <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/viureosobreviureiter2021-211127163231-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> 1 ABANS, DURANT I DESPRES COVID. Hem après alguna cosa en relació a la pràctica? LES CRISI I ELS CONFLICTES LLIÇONS APRESES DE LA CRISI COVID-19 APLICANT LES LLIÇONS QUE NO HAVIEN APRÈS PROU ABANS 2 LES EMOCIONS Les hem gestionades bè? QUINA ÉS LA TEVA EMOCIÓ PREDOMINANT? SON ÚTILS TOTES LES EMOCIONS? INTEGRANT LES EMOCIONS 3 VIURE O SOBREVIURE? estratègies de prevenció del desgast emocional i el burnout INDIVIDUALS GRUPALS ORGANITZACIONALS COPING
VIURE O SOBREVIURE A LA FEINA? ABANS, DURANT I DESPRES COVID from Jos辿 Manuel Alonso Varea
]]>
407 0 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/viureosobreviureiter2021-211127163231-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
Generaciones voluntarias. Plan de mentoria social de personas mayores con familias en situación de vulnerabilidad https://es.slideshare.net/slideshow/generaciones-voluntarias-plan-de-mentoria-social-de-personas-mayores-con-familias-en-situacin-de-vulnerabilidad/139289255 generacionesvoluntarias2019-190402165457
Los retos sociales, tecnológicos, políticos y económicos exigen respuestas creativas y de carácter preventivo, que sitúen la intervención social en el centro de las políticas. En el caso de las personas mayores, hay que desarrollar políticas para dar respuestas preventivas y al mismo tiempo dar salida a su gran potencial de solidaridad, de conocimiento y de experiencia. Entre las personas mayores hay colectivos con diferentes grados de vulnerabilidad (soledad, aislamiento, riesgo de malos tratos, etc.) que se podrían beneficiar, junto con otras intervenciones, de mentores tanto del colectivo de personas mayores, como del apoyo de personas jóvenes y así, entre otros beneficios, ayudar a mantenerlas en su entorno. Por otra parte encontramos que la mentoría social es una metodología de fomento y mejora de la convivencia que en otros países está muy desarrollada. Hemos elaborado por la Generalitat de Catalunya un plan de mentoría y acompañamiento de las personas mayores como uno de los pilares básicos en su promoción, participación, prevención y protección. Se trata de desplegar el potencial de apoyo social de las personas de diferentes generaciones a través de programas y proyectos de proximidad de mentoría social y acompañamiento con otros elementos de apoyo, para que tanto personas mayores como jóvenes y familias con niños reduzcan las situaciones de vulnerabilidad. El plan se ha elaborado con recogida de datos cualitativos y cuantitativos (revisión documental, entrevistas, encuestas, técnica Delphi), para captar el estado de la cuestión a través de la participación de los agentes sociales clave (entes locales, consejos de personas mayores, redes sociales, entidades y asociaciones de personas mayores y juveniles, voluntariado, personas expertas, etc.). Hemos revisado los derechos y las principales oportunidades y problemas de las personas mayores, y delimitado conceptualmente la mentoría y el acompañamiento como modalidades del voluntariado social. Hemos profundizado en tres modalidades de mentoría social que hemos priorizado (entre las propias personas mayores, los jóvenes hacia las personas mayores y de éstas hacia los jóvenes y las familias en situaciones de vulnerabilidad social), a partir de los resultados de los instrumentos utilizados.]]>

Los retos sociales, tecnológicos, políticos y económicos exigen respuestas creativas y de carácter preventivo, que sitúen la intervención social en el centro de las políticas. En el caso de las personas mayores, hay que desarrollar políticas para dar respuestas preventivas y al mismo tiempo dar salida a su gran potencial de solidaridad, de conocimiento y de experiencia. Entre las personas mayores hay colectivos con diferentes grados de vulnerabilidad (soledad, aislamiento, riesgo de malos tratos, etc.) que se podrían beneficiar, junto con otras intervenciones, de mentores tanto del colectivo de personas mayores, como del apoyo de personas jóvenes y así, entre otros beneficios, ayudar a mantenerlas en su entorno. Por otra parte encontramos que la mentoría social es una metodología de fomento y mejora de la convivencia que en otros países está muy desarrollada. Hemos elaborado por la Generalitat de Catalunya un plan de mentoría y acompañamiento de las personas mayores como uno de los pilares básicos en su promoción, participación, prevención y protección. Se trata de desplegar el potencial de apoyo social de las personas de diferentes generaciones a través de programas y proyectos de proximidad de mentoría social y acompañamiento con otros elementos de apoyo, para que tanto personas mayores como jóvenes y familias con niños reduzcan las situaciones de vulnerabilidad. El plan se ha elaborado con recogida de datos cualitativos y cuantitativos (revisión documental, entrevistas, encuestas, técnica Delphi), para captar el estado de la cuestión a través de la participación de los agentes sociales clave (entes locales, consejos de personas mayores, redes sociales, entidades y asociaciones de personas mayores y juveniles, voluntariado, personas expertas, etc.). Hemos revisado los derechos y las principales oportunidades y problemas de las personas mayores, y delimitado conceptualmente la mentoría y el acompañamiento como modalidades del voluntariado social. Hemos profundizado en tres modalidades de mentoría social que hemos priorizado (entre las propias personas mayores, los jóvenes hacia las personas mayores y de éstas hacia los jóvenes y las familias en situaciones de vulnerabilidad social), a partir de los resultados de los instrumentos utilizados.]]>
Tue, 02 Apr 2019 16:54:57 GMT https://es.slideshare.net/slideshow/generaciones-voluntarias-plan-de-mentoria-social-de-personas-mayores-con-familias-en-situacin-de-vulnerabilidad/139289255 jmavslideshare@slideshare.net(jmavslideshare) Generaciones voluntarias. Plan de mentoria social de personas mayores con familias en situación de vulnerabilidad jmavslideshare Los retos sociales, tecnológicos, políticos y económicos exigen respuestas creativas y de carácter preventivo, que sitúen la intervención social en el centro de las políticas. En el caso de las personas mayores, hay que desarrollar políticas para dar respuestas preventivas y al mismo tiempo dar salida a su gran potencial de solidaridad, de conocimiento y de experiencia. Entre las personas mayores hay colectivos con diferentes grados de vulnerabilidad (soledad, aislamiento, riesgo de malos tratos, etc.) que se podrían beneficiar, junto con otras intervenciones, de mentores tanto del colectivo de personas mayores, como del apoyo de personas jóvenes y así, entre otros beneficios, ayudar a mantenerlas en su entorno. Por otra parte encontramos que la mentoría social es una metodología de fomento y mejora de la convivencia que en otros países está muy desarrollada. Hemos elaborado por la Generalitat de Catalunya un plan de mentoría y acompañamiento de las personas mayores como uno de los pilares básicos en su promoción, participación, prevención y protección. Se trata de desplegar el potencial de apoyo social de las personas de diferentes generaciones a través de programas y proyectos de proximidad de mentoría social y acompañamiento con otros elementos de apoyo, para que tanto personas mayores como jóvenes y familias con niños reduzcan las situaciones de vulnerabilidad. El plan se ha elaborado con recogida de datos cualitativos y cuantitativos (revisión documental, entrevistas, encuestas, técnica Delphi), para captar el estado de la cuestión a través de la participación de los agentes sociales clave (entes locales, consejos de personas mayores, redes sociales, entidades y asociaciones de personas mayores y juveniles, voluntariado, personas expertas, etc.). Hemos revisado los derechos y las principales oportunidades y problemas de las personas mayores, y delimitado conceptualmente la mentoría y el acompañamiento como modalidades del voluntariado social. Hemos profundizado en tres modalidades de mentoría social que hemos priorizado (entre las propias personas mayores, los jóvenes hacia las personas mayores y de éstas hacia los jóvenes y las familias en situaciones de vulnerabilidad social), a partir de los resultados de los instrumentos utilizados. <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/generacionesvoluntarias2019-190402165457-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> Los retos sociales, tecnológicos, políticos y económicos exigen respuestas creativas y de carácter preventivo, que sitúen la intervención social en el centro de las políticas. En el caso de las personas mayores, hay que desarrollar políticas para dar respuestas preventivas y al mismo tiempo dar salida a su gran potencial de solidaridad, de conocimiento y de experiencia. Entre las personas mayores hay colectivos con diferentes grados de vulnerabilidad (soledad, aislamiento, riesgo de malos tratos, etc.) que se podrían beneficiar, junto con otras intervenciones, de mentores tanto del colectivo de personas mayores, como del apoyo de personas jóvenes y así, entre otros beneficios, ayudar a mantenerlas en su entorno. Por otra parte encontramos que la mentoría social es una metodología de fomento y mejora de la convivencia que en otros países está muy desarrollada. Hemos elaborado por la Generalitat de Catalunya un plan de mentoría y acompañamiento de las personas mayores como uno de los pilares básicos en su promoción, participación, prevención y protección. Se trata de desplegar el potencial de apoyo social de las personas de diferentes generaciones a través de programas y proyectos de proximidad de mentoría social y acompañamiento con otros elementos de apoyo, para que tanto personas mayores como jóvenes y familias con niños reduzcan las situaciones de vulnerabilidad. El plan se ha elaborado con recogida de datos cualitativos y cuantitativos (revisión documental, entrevistas, encuestas, técnica Delphi), para captar el estado de la cuestión a través de la participación de los agentes sociales clave (entes locales, consejos de personas mayores, redes sociales, entidades y asociaciones de personas mayores y juveniles, voluntariado, personas expertas, etc.). Hemos revisado los derechos y las principales oportunidades y problemas de las personas mayores, y delimitado conceptualmente la mentoría y el acompañamiento como modalidades del voluntariado social. Hemos profundizado en tres modalidades de mentoría social que hemos priorizado (entre las propias personas mayores, los jóvenes hacia las personas mayores y de éstas hacia los jóvenes y las familias en situaciones de vulnerabilidad social), a partir de los resultados de los instrumentos utilizados.
from Jos辿 Manuel Alonso Varea
]]>
403 4 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/generacionesvoluntarias2019-190402165457-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
Presentació Pla de mentoria i acompanyament de les persones grans 2017 /slideshow/presentaci-pla-de-mentoria-i-acompanyament-de-les-persones-grans-2017/129625243 plamentoria2017-190128221652
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència. Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada. Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat. El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.). Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats. Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi. ]]>

Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència. Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada. Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat. El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.). Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats. Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi. ]]>
Mon, 28 Jan 2019 22:16:52 GMT /slideshow/presentaci-pla-de-mentoria-i-acompanyament-de-les-persones-grans-2017/129625243 jmavslideshare@slideshare.net(jmavslideshare) Presentació Pla de mentoria i acompanyament de les persones grans 2017 jmavslideshare Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència. Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada. Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat. El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.). Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats. Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi. <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/plamentoria2017-190128221652-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència. Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada. Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat. El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.). Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats. Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
Presentaciå¦ Pla de mentoria i acompanyament de les persones grans 2017 from Jos辿 Manuel Alonso Varea
]]>
333 4 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/plamentoria2017-190128221652-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
"Taules" y "xarxes" de infancia y adolescencia en Catalunya https://es.slideshare.net/slideshow/taules-y-xarxes-de-infancia-y-adolescencia-en-catalunya/124205908 taulesyxarxesdeinfanciacatalunya-181127211102
El trabajo en red para promover el bienestar infantil parte del reconocimiento de que solos no tenemos suficiente saber y poder, que hay que superar las resistencias, hacer sinergias y tener una mirada que ponga en el centro a niñ@s, adolescentes, familias y comunidades y, a la vez, que vaya más allá de los intereses individuales de cada institución y entidad. En resumen, debemos practicar más el sumar y multiplicar. Desde el Master en Prevención y Tratamiento de las Violencias Familiares (Universidad de Barcelona IL3), www.il3.ub.edu/es/master/master-prevencion-tratamiento-violencia-familiar.html hemos querido profundizar en el estudio de las mesas y redes locales de infancia y adolescencia en Catalunya. Se trata de un estudio piloto innovador dada la ausencia de análisis de este tipo para toda Catalunya. Ha sido realizado sin presupuesto como una aportación voluntaria a la mejora de las políticas públicas. Hemos estudiado una muestra formada por 34 mesas y redes comarcales y municipales, que representan aproximadamente la mitad de la población de Catalunya. Las variables que hemos analizado son: año de creación, origen de la iniciativa, presupuesto, objetivos, estructura, participantes, actividades, coordinación con otras redes, espacios de participación de los niños y adolescentes, evaluación, puntos fuertes y aspectos a mejorar. Se constata la necesidad de apoyo público a estas iniciativas para poder dar una respuesta adecuada al mandato de la Ley de derechos y oportunidades de la infancia y adolescencia (2010). Como consecuencia de este análisis, hemos elaborado varias propuestas de mejora para las mesas y redes locales respecto a las diversas variables estudiadas.Referencias bibliográficas / Webgrafía. Alonso, J.M.: Profesionales, equipos y redes. www.slideshare.net/jmavslideshare/trabajo-en-equipo-y-en-red-1?qid=8938131c-cdc4-435d-9704-ab457d38ba0c&v=&b=&from_search=15 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència www.parlament.cat/document/nom/TL115.pdf ]]>

El trabajo en red para promover el bienestar infantil parte del reconocimiento de que solos no tenemos suficiente saber y poder, que hay que superar las resistencias, hacer sinergias y tener una mirada que ponga en el centro a niñ@s, adolescentes, familias y comunidades y, a la vez, que vaya más allá de los intereses individuales de cada institución y entidad. En resumen, debemos practicar más el sumar y multiplicar. Desde el Master en Prevención y Tratamiento de las Violencias Familiares (Universidad de Barcelona IL3), www.il3.ub.edu/es/master/master-prevencion-tratamiento-violencia-familiar.html hemos querido profundizar en el estudio de las mesas y redes locales de infancia y adolescencia en Catalunya. Se trata de un estudio piloto innovador dada la ausencia de análisis de este tipo para toda Catalunya. Ha sido realizado sin presupuesto como una aportación voluntaria a la mejora de las políticas públicas. Hemos estudiado una muestra formada por 34 mesas y redes comarcales y municipales, que representan aproximadamente la mitad de la población de Catalunya. Las variables que hemos analizado son: año de creación, origen de la iniciativa, presupuesto, objetivos, estructura, participantes, actividades, coordinación con otras redes, espacios de participación de los niños y adolescentes, evaluación, puntos fuertes y aspectos a mejorar. Se constata la necesidad de apoyo público a estas iniciativas para poder dar una respuesta adecuada al mandato de la Ley de derechos y oportunidades de la infancia y adolescencia (2010). Como consecuencia de este análisis, hemos elaborado varias propuestas de mejora para las mesas y redes locales respecto a las diversas variables estudiadas.Referencias bibliográficas / Webgrafía. Alonso, J.M.: Profesionales, equipos y redes. www.slideshare.net/jmavslideshare/trabajo-en-equipo-y-en-red-1?qid=8938131c-cdc4-435d-9704-ab457d38ba0c&v=&b=&from_search=15 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència www.parlament.cat/document/nom/TL115.pdf ]]>
Tue, 27 Nov 2018 21:11:02 GMT https://es.slideshare.net/slideshow/taules-y-xarxes-de-infancia-y-adolescencia-en-catalunya/124205908 jmavslideshare@slideshare.net(jmavslideshare) "Taules" y "xarxes" de infancia y adolescencia en Catalunya jmavslideshare El trabajo en red para promover el bienestar infantil parte del reconocimiento de que solos no tenemos suficiente saber y poder, que hay que superar las resistencias, hacer sinergias y tener una mirada que ponga en el centro a niñ@s, adolescentes, familias y comunidades y, a la vez, que vaya más allá de los intereses individuales de cada institución y entidad. En resumen, debemos practicar más el sumar y multiplicar. Desde el Master en Prevención y Tratamiento de las Violencias Familiares (Universidad de Barcelona IL3), www.il3.ub.edu/es/master/master-prevencion-tratamiento-violencia-familiar.html hemos querido profundizar en el estudio de las mesas y redes locales de infancia y adolescencia en Catalunya. Se trata de un estudio piloto innovador dada la ausencia de análisis de este tipo para toda Catalunya. Ha sido realizado sin presupuesto como una aportación voluntaria a la mejora de las políticas públicas. Hemos estudiado una muestra formada por 34 mesas y redes comarcales y municipales, que representan aproximadamente la mitad de la población de Catalunya. Las variables que hemos analizado son: año de creación, origen de la iniciativa, presupuesto, objetivos, estructura, participantes, actividades, coordinación con otras redes, espacios de participación de los niños y adolescentes, evaluación, puntos fuertes y aspectos a mejorar. Se constata la necesidad de apoyo público a estas iniciativas para poder dar una respuesta adecuada al mandato de la Ley de derechos y oportunidades de la infancia y adolescencia (2010). Como consecuencia de este análisis, hemos elaborado varias propuestas de mejora para las mesas y redes locales respecto a las diversas variables estudiadas.Referencias bibliográficas / Webgrafía. Alonso, J.M.: Profesionales, equipos y redes. www.slideshare.net/jmavslideshare/trabajo-en-equipo-y-en-red-1?qid=8938131c-cdc4-435d-9704-ab457d38ba0c&v=&b=&from_search=15 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència www.parlament.cat/document/nom/TL115.pdf <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/taulesyxarxesdeinfanciacatalunya-181127211102-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> El trabajo en red para promover el bienestar infantil parte del reconocimiento de que solos no tenemos suficiente saber y poder, que hay que superar las resistencias, hacer sinergias y tener una mirada que ponga en el centro a niñ@s, adolescentes, familias y comunidades y, a la vez, que vaya más allá de los intereses individuales de cada institución y entidad. En resumen, debemos practicar más el sumar y multiplicar. Desde el Master en Prevención y Tratamiento de las Violencias Familiares (Universidad de Barcelona IL3), www.il3.ub.edu/es/master/master-prevencion-tratamiento-violencia-familiar.html hemos querido profundizar en el estudio de las mesas y redes locales de infancia y adolescencia en Catalunya. Se trata de un estudio piloto innovador dada la ausencia de análisis de este tipo para toda Catalunya. Ha sido realizado sin presupuesto como una aportación voluntaria a la mejora de las políticas públicas. Hemos estudiado una muestra formada por 34 mesas y redes comarcales y municipales, que representan aproximadamente la mitad de la población de Catalunya. Las variables que hemos analizado son: año de creación, origen de la iniciativa, presupuesto, objetivos, estructura, participantes, actividades, coordinación con otras redes, espacios de participación de los niños y adolescentes, evaluación, puntos fuertes y aspectos a mejorar. Se constata la necesidad de apoyo público a estas iniciativas para poder dar una respuesta adecuada al mandato de la Ley de derechos y oportunidades de la infancia y adolescencia (2010). Como consecuencia de este análisis, hemos elaborado varias propuestas de mejora para las mesas y redes locales respecto a las diversas variables estudiadas.Referencias bibliográficas / Webgrafía. Alonso, J.M.: Profesionales, equipos y redes. www.slideshare.net/jmavslideshare/trabajo-en-equipo-y-en-red-1?qid=8938131c-cdc4-435d-9704-ab457d38ba0c&amp;v=&amp;b=&amp;from_search=15 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència www.parlament.cat/document/nom/TL115.pdf
from Jos辿 Manuel Alonso Varea
]]>
436 5 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/taulesyxarxesdeinfanciacatalunya-181127211102-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
Impulso de la Family Group Conference en España https://es.slideshare.net/slideshow/impulso-de-la-family-group-conference-en-espaa/95627820 fgcppticca2018v3-180501211156
Se presenta la tècnica Family Group Conference (FGC) y el proceso de su introduccion en España a traves de Catalunya. Tiene su orígen en los maori de Nueva Zelanda que presionaron al estado debido al gran numero de acogimientos de sus niños con familias no aborígenes, y a ignorar sus sistemas tradicionales y de valores, uno de los cuales era la ayuda mutua entre los miembros de la misma familia y de la misma tribu. Como comunidad elaboraron una propuesta de trabajo grupal con las familias recogida en 1989 en el Children, Young Persons and Their Families Act. FGC es una técnica innovadora que se basa en un concepto amplio de familia con su red social, en empoderala y en responsabilizarla en la toma de decisiones. Es aplicable a diferentes ámbitos: • en proteccion infantil: absentisme escolar, conductes agressives, situaciones de risc, retorno a la família després d’un ingrés en un centro, • en justícia juvenil • con persones mayores o con discapacidades • en salud: problemes psicologicos, enfermedades crònicas, consum de drogues, etc. • en Intervenció en crisis • en cronificacion de la intervenció dels serveis socials, etc ]]>

Se presenta la tècnica Family Group Conference (FGC) y el proceso de su introduccion en España a traves de Catalunya. Tiene su orígen en los maori de Nueva Zelanda que presionaron al estado debido al gran numero de acogimientos de sus niños con familias no aborígenes, y a ignorar sus sistemas tradicionales y de valores, uno de los cuales era la ayuda mutua entre los miembros de la misma familia y de la misma tribu. Como comunidad elaboraron una propuesta de trabajo grupal con las familias recogida en 1989 en el Children, Young Persons and Their Families Act. FGC es una técnica innovadora que se basa en un concepto amplio de familia con su red social, en empoderala y en responsabilizarla en la toma de decisiones. Es aplicable a diferentes ámbitos: • en proteccion infantil: absentisme escolar, conductes agressives, situaciones de risc, retorno a la família després d’un ingrés en un centro, • en justícia juvenil • con persones mayores o con discapacidades • en salud: problemes psicologicos, enfermedades crònicas, consum de drogues, etc. • en Intervenció en crisis • en cronificacion de la intervenció dels serveis socials, etc ]]>
Tue, 01 May 2018 21:11:56 GMT https://es.slideshare.net/slideshow/impulso-de-la-family-group-conference-en-espaa/95627820 jmavslideshare@slideshare.net(jmavslideshare) Impulso de la Family Group Conference en España jmavslideshare Se presenta la tècnica Family Group Conference (FGC) y el proceso de su introduccion en España a traves de Catalunya. Tiene su orígen en los maori de Nueva Zelanda que presionaron al estado debido al gran numero de acogimientos de sus niños con familias no aborígenes, y a ignorar sus sistemas tradicionales y de valores, uno de los cuales era la ayuda mutua entre los miembros de la misma familia y de la misma tribu. Como comunidad elaboraron una propuesta de trabajo grupal con las familias recogida en 1989 en el Children, Young Persons and Their Families Act. FGC es una técnica innovadora que se basa en un concepto amplio de familia con su red social, en empoderala y en responsabilizarla en la toma de decisiones. Es aplicable a diferentes ámbitos: • en proteccion infantil: absentisme escolar, conductes agressives, situaciones de risc, retorno a la família després d’un ingrés en un centro, • en justícia juvenil • con persones mayores o con discapacidades • en salud: problemes psicologicos, enfermedades crònicas, consum de drogues, etc. • en Intervenció en crisis • en cronificacion de la intervenció dels serveis socials, etc <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/fgcppticca2018v3-180501211156-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> Se presenta la tècnica Family Group Conference (FGC) y el proceso de su introduccion en España a traves de Catalunya. Tiene su orígen en los maori de Nueva Zelanda que presionaron al estado debido al gran numero de acogimientos de sus niños con familias no aborígenes, y a ignorar sus sistemas tradicionales y de valores, uno de los cuales era la ayuda mutua entre los miembros de la misma familia y de la misma tribu. Como comunidad elaboraron una propuesta de trabajo grupal con las familias recogida en 1989 en el Children, Young Persons and Their Families Act. FGC es una técnica innovadora que se basa en un concepto amplio de familia con su red social, en empoderala y en responsabilizarla en la toma de decisiones. Es aplicable a diferentes ámbitos: • en proteccion infantil: absentisme escolar, conductes agressives, situaciones de risc, retorno a la família després d’un ingrés en un centro, • en justícia juvenil • con persones mayores o con discapacidades • en salud: problemes psicologicos, enfermedades crònicas, consum de drogues, etc. • en Intervenció en crisis • en cronificacion de la intervenció dels serveis socials, etc
from Jos辿 Manuel Alonso Varea
]]>
740 2 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/fgcppticca2018v3-180501211156-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
¿Cómo implicar a los hombres en la prevención de la violencia? /jmavslideshare/cmo-implicar-a-los-hombres-en-la-prevencin-de-la-violencia implicaralshomesjmalonso2015-180210100844
Presentación en Andorra de José-Manuel Alonso desmontando la identidad masculina tradicional con motivo del Dia Internacional contra la Violencia contra las Mujeres. ]]>

Presentación en Andorra de José-Manuel Alonso desmontando la identidad masculina tradicional con motivo del Dia Internacional contra la Violencia contra las Mujeres. ]]>
Sat, 10 Feb 2018 10:08:44 GMT /jmavslideshare/cmo-implicar-a-los-hombres-en-la-prevencin-de-la-violencia jmavslideshare@slideshare.net(jmavslideshare) ¿Cómo implicar a los hombres en la prevención de la violencia? jmavslideshare Presentación en Andorra de José-Manuel Alonso desmontando la identidad masculina tradicional con motivo del Dia Internacional contra la Violencia contra las Mujeres. <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/implicaralshomesjmalonso2015-180210100844-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> Presentación en Andorra de José-Manuel Alonso desmontando la identidad masculina tradicional con motivo del Dia Internacional contra la Violencia contra las Mujeres.
多Cå¦mo implicar a los hombres en la prevenciå¦n de la violencia? from Jos辿 Manuel Alonso Varea
]]>
116 1 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/implicaralshomesjmalonso2015-180210100844-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
profesionales, equipos y redes 1 https://es.slideshare.net/slideshow/trabajo-en-equipo-y-en-red-1/12032384 trabajoenequipo1-120316054849-phpapp02
importancia de la mejora profesional, como paso previo a la mejora en el trabajo en equipo para poder trabajar mejor en red]]>

importancia de la mejora profesional, como paso previo a la mejora en el trabajo en equipo para poder trabajar mejor en red]]>
Fri, 16 Mar 2012 05:48:46 GMT https://es.slideshare.net/slideshow/trabajo-en-equipo-y-en-red-1/12032384 jmavslideshare@slideshare.net(jmavslideshare) profesionales, equipos y redes 1 jmavslideshare importancia de la mejora profesional, como paso previo a la mejora en el trabajo en equipo para poder trabajar mejor en red <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/trabajoenequipo1-120316054849-phpapp02-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> importancia de la mejora profesional, como paso previo a la mejora en el trabajo en equipo para poder trabajar mejor en red
from Jos辿 Manuel Alonso Varea
]]>
1165 4 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/trabajoenequipo1-120316054849-phpapp02-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
https://cdn.slidesharecdn.com/profile-photo-jmavslideshare-48x48.jpg?cb=1747820625 Considero que hace falta un cambio de mentalidad para crear un presente y un futuro sostenible. Me gusta trabajar con personas con ganas de transformar la realidad. Mi formación incluye Psicología (UB, 1982), Master en Dirección Pública (ESADE), Estudios Internacionales (UAB), acreditación en Psicologia Coaching. Mi tesis en psicología demostró la "Influencia del servicio militar obligatorio en el consumo y actitudes hacia el tabaco y el alcohol"
(UB, 1985). Trabajé 12 años como psicólogo en administraciones públicas en temas de drogodopendencias, salud mental, infancia y familias. En mi década de los 30 decido dejar el Ajuntament de Barcelona e iniciar un cambio hacia la emprendeduria... http://www.alonsovarea.com https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/ppttreballenxarxaalonsovarea-250521094502-e82e6b20-thumbnail.jpg?width=320&height=320&fit=bounds slideshow/treball-en-xarxa-realitat-o-ficcio-pdf/279455441 Treball en xarxa. Real... https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/pptalonsovareatreballenxarxa-221124224336-66b2ce4c-thumbnail.jpg?width=320&height=320&fit=bounds slideshow/oportunitats-del-treball-en-xarxa-entre-professionals-dinfncia-i-adolescncia/254473592 oportunitats del treba... https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/viureosobreviureiter2021-211127163231-thumbnail.jpg?width=320&height=320&fit=bounds jmavslideshare/viure-o-sobreviure-a-la-feina-abans-durant-i-despres-covid VIURE O SOBREVIURE A L...