ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
1 . INTRODUCCIÓ.
2 . LA COMUNICACIÓ.
• Comunicació verbal, no verbal i
paraverbal
• Comunicació agressiva, passiva o
assertiva
• Barreres en la comunicació
3 . EL TREBALL EN EQUIP
La comunicació humana i
empresarial
Introducció
 Activitat 1: Fer i rebre un regal.
 Comunicar-se és com donar i rebre un regal.
LI
AGRADARÀ?
ÉS UN REGAL
SINCER?
El regal pot
estar més o
menys
cuidat
El regal pot tenir
més o menys en
compte la
persona que el
rebrà
El regal pot estar
millor o pitjor
embolicat
Funcions i finalitats de la comunicació
 Els regals poden servir per a varies coses:
 Per quedar bé
 Explicar un sentiment
 Relacionar-nos
 Fer content a algú...
Així
doncs
Funcions i finalitats de la comunicació
INFORMAR RELACIONAR-SE
I INTEGRAR-SE
TENIR OCI
TREBALLAR EN
EQUIP
Elements de la comunicació
 emissor: qui origina la comunicació.
 receptor: qui rep i interpreta la
informació transmesa per l’emissor.
 missatge: informació que es vol
transmetre.
 codi: sistema de signes i regles per
xifrar o desxifrar el missatge que ha
de ser compartit per l’emissor i el
receptor. Els codis segons el seu
origen poden ser naturals o artificials.
 canal: mitjà físic o via a través de la
qual circula el missatge des de l’origen
fins a la destinació.
 context: conjunt de circumstàncies
extralingüístiques en què es produeix
la comunicació i que condicionen la
recepció del missatge.
 coneixement: aprenentatge previ,
condiciona la predisposició dels
agents.
 interferències: barreres o
dificultats que perjudiquen l’entesa.
Emissor Receptor
Missatge
codificació descodificació
retroalimentació
canal
coneixement coneixement
interferències interferències
Context
Elements de la comunicació. Simplificació
 Activitat 2: Història traspassada.
 Comunicar-se no sempre és senzill. Cal tenir en compte molts
elements.
Emissor i receptor. Tipus de comunicació
Agressiva
• Impositiva, interromp als demés.
• Mirada fixa, gestos amenaçant, postura intimidant, volum
elevat.
• CREA TENSIÓ I NO RESOL ELS CONFLICTES
Passiva
• Vacil·lant i amb veu entretallada
• Defuig la mirada, moviments nerviosos, postura recollida,
volum baix.
• NO DEFENSA ELS SEUS DRETS, PERD OPORTUNITATS,
CREA CONFLICTES.
Assertiva
• Directa i ferma
• Contacte ocular directe i relaxat, gestos ferms, postura
relaxada, veu sense vacil·lar.
• DEFENSA ELS SEUS DRETS, ESTABLEIX RELACIONS
POSITIVES, RESOL CONFLICTES.
 Activitat 3: Dir el mateix de diferents maneres.
 Podem triar com diem les coses
 Depenent de com les diem, obtindrem un efecte o un altre..
http://ww
w.youtub
e.com/w
atch?v=B
dyVCvr8
1UA
ASSERTIVITAT
TO DE VEU ADEQUAT
TENIR EN COMPTE A L’ALTRE PERSONA
PENSAR QUE TOTS TENIM DRETS (I DEURES)
SER SINCER, DIR EL QUE UN PENSA
SER CLAR, NO DONAR VOLTES SOBRE UN MATEIX ASPECTE
POSAR-SE EN LA PELL DE L’ALTRE
SER ORDENAT EN L’EXPLICACIÓ
Exemple
COMUNICACIÓ ORAL-ESCRITA
 Activitat 4: Missatge oral, missatge escrit.
 El missatge oral és més ràpid i podem dir més coses.
 El missatge escrit és més lent però dura més, ja que sempre
podem tornar-ho a llegir.
 Activitat 5: Ordenar un missatge.
 Per a poder-nos entendre hem d’ordenar les idees. Hem de
pensar i reflexionar amb anterioritat.
Context
ESPAI TEMPS
Quan és el millor
moment?
Un espai
agradable, amb
llum
L’embolcall del
regal fa que ens
sigui més
desitjable.
El context de la
comunicació
també és
determinant
Interferències. Barreres en la comunicació
Per a que un regal arribi correctament al seu destinatari cal tenir en compte les
possibles dificultats del camí.
Personals. Emocions
humanes
Per a que un missatge arribi correctament al seu destinatari (i viceversa) cal
tenir en compte les possibles dificultats del camí.
Físiques.
Coneixent a les
persones.
Triant els llocs i
moments.
Males
interpretacions
Preguntant si s’ha
entès el missatge
Barreres comunicatives. Exemples
Rumors
Afany de
protagonisme
Llenguatge críptic
Falta d’informació
 Activitat 6: El rumor.
 Hem de ser rigorosos.
 Hem de separar l’àmbit personal del professional
Poca professionalitat
No fer suposicions,
parlar d’allò que
coneixem.
Saber quina és la
posició que ha
d’ocupar cadascú
Simplificar el
llenguatge
Separar l’àmbit
personal del
professional
Tenim el dret i el
deure de conèixer la
informació.
No escoltar
Prestar atenció,
fixar-se amb la idea
principal.
Escolta
activa
Escolta activa
• Escoltar amb tranquil·litat,
convidar a tenir temps per escoltar.
• Mostrar empatia: donar suport al
que parla (no implica posicionar-se
a favor ni en contra).
• Discernir: ser capaç d’entendre el
missatge principal i determinar els
detalls importants.
• Avaluar: prendre decisions basades
en la informació proporcionada (no
en base a allò previ).
Treballar l’escolta activa
Sentir no és el mateix
que escoltar.
1
• No prestar atenció
2
• No deixar finalitzar a
l’interlocutor la seva exposició
3
• Evaluar el missatge que s’està
rebent en comptes de captar el
punt de vista de l’interlocutor.
4
• Escoltar de forma parcial, atenent
tan sols a detalls o paraules
concretes.
Comunicació Verbal
• Quin és l’objectiu de la comunicació? Qui són els destinataris? Quines
son les seves limitacions?
1. Analitzar la situació
• Cal: recopilar i ordenar les idees que es desitgen transmetre seguint un
ordre cronològic i temàtic, formular idees en un llenguatge adequat i
preveure, si cal, altres suports com diapositives.
2. Preparar el missatge
• Cal controlar el ritme, el volum, la dicció, els gestos, la presentació física
i, sobretot, la comunicació no verbal.
3. Formular el missatge
 Activitat 7: El petit debat.
 Depenent del bon ús que fem de la comunicació aconseguirem
millors o pitjors resultats.
Comunicació oral
Comunicació no verbal
 Activitat 8: Reconèixer el llenguatge no verbal.
 Allò que no diem a vegades és el més aclaridor.
Els humans ens servim de
diferents llenguatges,
complementaris entre sí,
per a comunicar-nos i
expressar amb major
precisió el que volem dir.
Una d’aquestes formes de
llenguatge es denomina…
Comunicació
no verbal
Comunicació no verbal
Quan parlem amb algú nomes una petita part de la
informació que obtenim procedeix de les seves paraules.
Tot comunica: la modulació de la veu, els gestos de les
mans i la cara, la postura del cos, les distàncies...
Entre un 60 i un 70% del que comuniquem ho fem a través
del llenguatge no verbal.
El LnV és en part innat, en part après.
Conèixer el LnV ens fa més hàbils en la comunicació
(intel·ligència emocional)
Comunicació no verbal
• Posició dels braços (creuats al
davant o al darrere, caiguts)
• Posició de les cames (creuades,
obertes, estirades)
• Posició dels peus
• Posició del cap (aixecat,
inclinat)
• Posició de les mans (ocupades,
lliures, en contacte amb el cos)
La postura corporal
Els gestos són moviments
de les mans i el rostre amb
el qual expressem estats
d’ànim
Es classifiquen en innats i
adquirits. Els innats els
compartim tots els humans,
sense que intervingui la
cultura. Els adquirits els
aprenem a través de la
imitació de les persones
Els gestos
Són gestos transculturals
que responen habitualment
a l’expressió d’estats d’ànim
Gestos innats
Canvien d’una cultura
a una altra i el seu ús
depén de la situació
comunicativa, formal
o informal, en la qual
ens trobem
Gestos adquirits
Les emocions bàsiques tenen una
expressió facial universal, que es
manifesta de forma similar arreu
del món. Aquestes emocions són
l’alegria, la pena, el fàstic, la por, la
ira i la sorpresa.
Estudi transcultural: membres
d’una cultura primitiva de Nova
Guinea coincideixen a l’hora
d’identificar emocions a través de
les expressions de rostres d’una
altra cultura.
Paul Ekman
Expressió facial
FÀSTIC
Lleugera contracció del
múscul que arronsa el
nas i acluca els ulls. El
gest del nas arronsat
és simultani a de
l’elevació del llavi
superior
IRA
Mirada fixa, ulls
lleugerament tancats,
celles juntes i inclinades,
boca tancada amb
tensió
TRISTESA
Cauen les parpelles i
s’angulen les celles
cap a dalt. Els llavis
s’estiren
horitzontalment.
ALEGRIA
Contracció del múscul
cigomàtic (que va del
pòmul al llavi superior) i
de l’orbicular (que
envolta l’ull). Les galtes
s’aixequen i apareixen
“potes de gall”
SORPRESA
Les parpelles
superiors pujen. La
mandíbula cau.
POR
Parpelles aixecades al
màxim. Les celles
aixecades s’ajunten.
La boca s’obre i els
llavis s’estiren.
 La dilatació de les pupil·les és
un indicador d’interès i
atractiu. Quan més favorable
és l’actitud de la pesona,
major serà la dilatació pupilar.
 El nombre de cops que es
parpelleja per minut està
relacionat amb el grau de
nerviosisme
 Evitar la mirada d’altres
redueix la credibilitat de
l’emisor
La mirada
 El somriure s’utilitza
generalment per
expressar simpatia i
alegria.
 Atreu el somriure dels
altres i és una forma de
relaxar la tensió
 Però el somriure també
pot expressar ansietat,
inseguretat i hostilitat
amagada
El somriure
FALSA AMORTIDA BURLONA
DE MENYSPREU TRISTA
SINCERA TEMEROSA
Llenguatge paraverbal
Són les entonacions de la veu, la velocitat amb que parlem i les pauses.
Usos:
Per indicar un sentit irònic o no convencional d’una paraula.
Per remarcar la importància d’un concepte.
exemple
2
EL TREBALL EN EQUIP
Potencialitats
individuals
Intercooperació
Treball per un bé comú
Corresponsabilitat
Tenen
cabuda
Limitacions individuals
Enveges professionals
Mala praxis
Dissolució de la
responsabilitat
No hi
tenen
cabuda
 Activitat 9: Castells de peces
 Per fer un bon treball en equip cal que tots sumem.

More Related Content

1.power comunicació grup 2

  • 1. 1 . INTRODUCCIÓ. 2 . LA COMUNICACIÓ. • Comunicació verbal, no verbal i paraverbal • Comunicació agressiva, passiva o assertiva • Barreres en la comunicació 3 . EL TREBALL EN EQUIP La comunicació humana i empresarial
  • 2. Introducció  Activitat 1: Fer i rebre un regal.  Comunicar-se és com donar i rebre un regal. LI AGRADARÀ? ÉS UN REGAL SINCER? El regal pot estar més o menys cuidat El regal pot tenir més o menys en compte la persona que el rebrà El regal pot estar millor o pitjor embolicat
  • 3. Funcions i finalitats de la comunicació  Els regals poden servir per a varies coses:  Per quedar bé  Explicar un sentiment  Relacionar-nos  Fer content a algú... Així doncs
  • 4. Funcions i finalitats de la comunicació INFORMAR RELACIONAR-SE I INTEGRAR-SE TENIR OCI TREBALLAR EN EQUIP
  • 5. Elements de la comunicació  emissor: qui origina la comunicació.  receptor: qui rep i interpreta la informació transmesa per l’emissor.  missatge: informació que es vol transmetre.  codi: sistema de signes i regles per xifrar o desxifrar el missatge que ha de ser compartit per l’emissor i el receptor. Els codis segons el seu origen poden ser naturals o artificials.  canal: mitjà físic o via a través de la qual circula el missatge des de l’origen fins a la destinació.  context: conjunt de circumstàncies extralingüístiques en què es produeix la comunicació i que condicionen la recepció del missatge.  coneixement: aprenentatge previ, condiciona la predisposició dels agents.  interferències: barreres o dificultats que perjudiquen l’entesa. Emissor Receptor Missatge codificació descodificació retroalimentació canal coneixement coneixement interferències interferències Context
  • 6. Elements de la comunicació. Simplificació  Activitat 2: Història traspassada.  Comunicar-se no sempre és senzill. Cal tenir en compte molts elements.
  • 7. Emissor i receptor. Tipus de comunicació Agressiva • Impositiva, interromp als demés. • Mirada fixa, gestos amenaçant, postura intimidant, volum elevat. • CREA TENSIÓ I NO RESOL ELS CONFLICTES Passiva • Vacil·lant i amb veu entretallada • Defuig la mirada, moviments nerviosos, postura recollida, volum baix. • NO DEFENSA ELS SEUS DRETS, PERD OPORTUNITATS, CREA CONFLICTES. Assertiva • Directa i ferma • Contacte ocular directe i relaxat, gestos ferms, postura relaxada, veu sense vacil·lar. • DEFENSA ELS SEUS DRETS, ESTABLEIX RELACIONS POSITIVES, RESOL CONFLICTES.  Activitat 3: Dir el mateix de diferents maneres.  Podem triar com diem les coses  Depenent de com les diem, obtindrem un efecte o un altre.. http://ww w.youtub e.com/w atch?v=B dyVCvr8 1UA
  • 8. ASSERTIVITAT TO DE VEU ADEQUAT TENIR EN COMPTE A L’ALTRE PERSONA PENSAR QUE TOTS TENIM DRETS (I DEURES) SER SINCER, DIR EL QUE UN PENSA SER CLAR, NO DONAR VOLTES SOBRE UN MATEIX ASPECTE POSAR-SE EN LA PELL DE L’ALTRE SER ORDENAT EN L’EXPLICACIÓ Exemple
  • 9. COMUNICACIÓ ORAL-ESCRITA  Activitat 4: Missatge oral, missatge escrit.  El missatge oral és més ràpid i podem dir més coses.  El missatge escrit és més lent però dura més, ja que sempre podem tornar-ho a llegir.  Activitat 5: Ordenar un missatge.  Per a poder-nos entendre hem d’ordenar les idees. Hem de pensar i reflexionar amb anterioritat.
  • 10. Context ESPAI TEMPS Quan és el millor moment? Un espai agradable, amb llum L’embolcall del regal fa que ens sigui més desitjable. El context de la comunicació també és determinant
  • 11. Interferències. Barreres en la comunicació Per a que un regal arribi correctament al seu destinatari cal tenir en compte les possibles dificultats del camí. Personals. Emocions humanes Per a que un missatge arribi correctament al seu destinatari (i viceversa) cal tenir en compte les possibles dificultats del camí. Físiques. Coneixent a les persones. Triant els llocs i moments. Males interpretacions Preguntant si s’ha entès el missatge
  • 12. Barreres comunicatives. Exemples Rumors Afany de protagonisme Llenguatge críptic Falta d’informació  Activitat 6: El rumor.  Hem de ser rigorosos.  Hem de separar l’àmbit personal del professional Poca professionalitat No fer suposicions, parlar d’allò que coneixem. Saber quina és la posició que ha d’ocupar cadascú Simplificar el llenguatge Separar l’àmbit personal del professional Tenim el dret i el deure de conèixer la informació. No escoltar Prestar atenció, fixar-se amb la idea principal. Escolta activa
  • 13. Escolta activa • Escoltar amb tranquil·litat, convidar a tenir temps per escoltar. • Mostrar empatia: donar suport al que parla (no implica posicionar-se a favor ni en contra). • Discernir: ser capaç d’entendre el missatge principal i determinar els detalls importants. • Avaluar: prendre decisions basades en la informació proporcionada (no en base a allò previ). Treballar l’escolta activa Sentir no és el mateix que escoltar. 1 • No prestar atenció 2 • No deixar finalitzar a l’interlocutor la seva exposició 3 • Evaluar el missatge que s’està rebent en comptes de captar el punt de vista de l’interlocutor. 4 • Escoltar de forma parcial, atenent tan sols a detalls o paraules concretes.
  • 14. Comunicació Verbal • Quin és l’objectiu de la comunicació? Qui són els destinataris? Quines son les seves limitacions? 1. Analitzar la situació • Cal: recopilar i ordenar les idees que es desitgen transmetre seguint un ordre cronològic i temàtic, formular idees en un llenguatge adequat i preveure, si cal, altres suports com diapositives. 2. Preparar el missatge • Cal controlar el ritme, el volum, la dicció, els gestos, la presentació física i, sobretot, la comunicació no verbal. 3. Formular el missatge  Activitat 7: El petit debat.  Depenent del bon ús que fem de la comunicació aconseguirem millors o pitjors resultats. Comunicació oral
  • 15. Comunicació no verbal  Activitat 8: Reconèixer el llenguatge no verbal.  Allò que no diem a vegades és el més aclaridor.
  • 16. Els humans ens servim de diferents llenguatges, complementaris entre sí, per a comunicar-nos i expressar amb major precisió el que volem dir. Una d’aquestes formes de llenguatge es denomina… Comunicació no verbal Comunicació no verbal
  • 17. Quan parlem amb algú nomes una petita part de la informació que obtenim procedeix de les seves paraules. Tot comunica: la modulació de la veu, els gestos de les mans i la cara, la postura del cos, les distàncies... Entre un 60 i un 70% del que comuniquem ho fem a través del llenguatge no verbal. El LnV és en part innat, en part après. Conèixer el LnV ens fa més hàbils en la comunicació (intel·ligència emocional) Comunicació no verbal
  • 18. • Posició dels braços (creuats al davant o al darrere, caiguts) • Posició de les cames (creuades, obertes, estirades) • Posició dels peus • Posició del cap (aixecat, inclinat) • Posició de les mans (ocupades, lliures, en contacte amb el cos) La postura corporal
  • 19. Els gestos són moviments de les mans i el rostre amb el qual expressem estats d’ànim Es classifiquen en innats i adquirits. Els innats els compartim tots els humans, sense que intervingui la cultura. Els adquirits els aprenem a través de la imitació de les persones Els gestos
  • 20. Són gestos transculturals que responen habitualment a l’expressió d’estats d’ànim Gestos innats
  • 21. Canvien d’una cultura a una altra i el seu ús depén de la situació comunicativa, formal o informal, en la qual ens trobem Gestos adquirits
  • 22. Les emocions bàsiques tenen una expressió facial universal, que es manifesta de forma similar arreu del món. Aquestes emocions són l’alegria, la pena, el fàstic, la por, la ira i la sorpresa. Estudi transcultural: membres d’una cultura primitiva de Nova Guinea coincideixen a l’hora d’identificar emocions a través de les expressions de rostres d’una altra cultura. Paul Ekman Expressió facial
  • 23. FÀSTIC Lleugera contracció del múscul que arronsa el nas i acluca els ulls. El gest del nas arronsat és simultani a de l’elevació del llavi superior IRA Mirada fixa, ulls lleugerament tancats, celles juntes i inclinades, boca tancada amb tensió
  • 24. TRISTESA Cauen les parpelles i s’angulen les celles cap a dalt. Els llavis s’estiren horitzontalment. ALEGRIA Contracció del múscul cigomàtic (que va del pòmul al llavi superior) i de l’orbicular (que envolta l’ull). Les galtes s’aixequen i apareixen “potes de gall”
  • 25. SORPRESA Les parpelles superiors pujen. La mandíbula cau. POR Parpelles aixecades al màxim. Les celles aixecades s’ajunten. La boca s’obre i els llavis s’estiren.
  • 26.  La dilatació de les pupil·les és un indicador d’interès i atractiu. Quan més favorable és l’actitud de la pesona, major serà la dilatació pupilar.  El nombre de cops que es parpelleja per minut està relacionat amb el grau de nerviosisme  Evitar la mirada d’altres redueix la credibilitat de l’emisor La mirada
  • 27.  El somriure s’utilitza generalment per expressar simpatia i alegria.  Atreu el somriure dels altres i és una forma de relaxar la tensió  Però el somriure també pot expressar ansietat, inseguretat i hostilitat amagada El somriure
  • 30. Llenguatge paraverbal Són les entonacions de la veu, la velocitat amb que parlem i les pauses. Usos: Per indicar un sentit irònic o no convencional d’una paraula. Per remarcar la importància d’un concepte. exemple 2
  • 31. EL TREBALL EN EQUIP Potencialitats individuals Intercooperació Treball per un bé comú Corresponsabilitat Tenen cabuda Limitacions individuals Enveges professionals Mala praxis Dissolució de la responsabilitat No hi tenen cabuda  Activitat 9: Castells de peces  Per fer un bon treball en equip cal que tots sumem.