Cançons el retaule del flautista 2
- 1. Cançó nº 1 PRÒLEG (Pàg. 25) “Balada del Flautista d’Hamelín” (Lisbeth) A la vora del Weser Hi ha una vila Que patí un gran flagell Rates hi havia. Eren tantes i tan grans Que els gats fugien I els pobres vilatans de fam morien.
- 2. Cançó nº 2 ESCENA I (Pàg. 28) “Cançó de les Vies Legals” (Vilatans) SABATER: Vaig escriure al Burgmestre una carta i li vaig dir: “Això és pitjor que la pesta, ja ningú no viu tranquil.” Han passat més de vuit dies, no s’ha dignat contestar, i la carta jo diria que se li ha traspaperat. Jo, sol, fer res no puc, ningú no m’escolta, jo, sol, fer res no puc, tot sol com un cuc. VILATÀ 1: Jo li vaig dir en audiència: “és un afer col·lectiu, perquè aquestes males bèsties a tot arreu fan el niu. Patirem molta misèria si no les traiem aviat.” Em va escoltar amb paciència i va dir-me “exagerat!”. ELS DOS: Tu, sol, fer res no pots, ningú no t’escolta, tu, sol, fer res no pots, dos ja son més forts. VILATÀ 2: Ja fa prop d’una setmana me’l vaig trobar pel carrer, gairebé no m’escoltava i em va dir “m’ho pensaré”. L’endemà tenia pressa però es va aturar un moment, i em va dir que allò no era cosa de l’Ajuntament. ELS TRES: Ell, sol, no pot fer res, ningú no l’escolta, ell, sol, no pot fer res, ara ja som tres. VILATANA: Jo vaig anar a comprar-li una peça de teixit i també vaig explicar-li que de rates estem tips. “A la casa de la vila us podeu anar a queixar, quan estic a la botiga tinc uns altres maldecaps.” TOTS: Tots, tot ho podem fer si anem colze a colze, tots, tot ho podem fer, ja som un miler. (bis)
- 3. Cançó nº 3 ESCENA I (Pàg. 35) “Sermó sobre els Càstigs Divins.” (Grundig) Nostre Senyor, estimat ramat, una gran plaga ens ha enviat. Resignació, conformitat, tinguem paciència i humilitat. Penseu que Egipte fou assotat amb deu flagells pels seus pecats. I que el Senyor, enfurismat, llançà un dia tan gran ruixat que ofegà, com ja he contat, gairebé tota la humanitat. Resignació, conformitat, tinguem paciència i humilitat. I obrint el cel de bat a bat anorreà dues ciutats molt conegudes per cert pecat amb foc i d’altres calamitats. Grans rogatives he organitzat per a merèixer ser perdonats. Feu penitència, feu bondat, qui tingui fe serà escoltat. Resignació, conformitat, /tinguem paciència i humilitat.
- 4. Cançó nº 4 ESCENA I (Pàg. 37) “Gospel-song de la Resistència Passiva” (Vilatans i Frida) VILATANS: No ens n’anirem d’ací, no ens n’anirem, fins que ens treguin per la força, fins que ens treguin! Queda’t amb el cul a terra l’empedrat has d’escalfar, si t’agafen i et treuen un altre s’hi asseurà. Per més coses que ens expliquin sabem que tenim raó, i ja cal que s’espavilin a trobar una solució. FRIDA: La resistència passiva no sabem si servirà, però si és col·lectiva ja està bé per a començar. VILATANS: No ens n’anirem d’aquí, no ens n’anirem, fins que ens treguin per la força, el que cal és resistir. Vine i seu al costat nostre, vine i seu al costat nostre...
- 5. Cançó nº 5 ESCENA II (Pàg. 41) “Cançoneta de la Investigació Medieval.” (Síndics Weis i Baun) WEIS: Hem provat. BAUN: Hem forjat. WEIS: Barrejat. BAUN: Hem omplert, WEIS: establert, BAUN: descobert. WEIS: Hem bullit, BAUN: afegit, WEIS: rebullit, BAUN: i hem mòlt WEIS: hem dissolt, BAUN: hem resolt, WEIS: concebut, BAUN: obtingut. WEIS: I finalment? BAUN i WEIS: Hem vençut!
- 6. Cançó nº 6 ESCENA III (Pàg. 46) “Ball de Regidors.” (Regidors) Som, som, som, som els regidors d’aquest municipi, doncs som els millors: qüestió de principis. Manar i manegar les coses de la vila, manar i manegar, tallem el bacallà. Som, som, som, som l’autoritat, som incorruptibles, som els més honrats de tota la vila. Fem i desfem les coses de la vila, fem i desfem, les cireres remenem. Som, som, som, som representants delegats del poble, tots som vilatans, no hi ha rics ni pobres. Dir i decidir les coses de la vila, dir i decidir, i els impostos repartir. Som, som, som, som els consellers, som bones persones, som els més sincers defensors de l’ordre. Amb seny i amb raó les coses de la vila, amb seny i amb raó, i si convé amb el bastó. Som, som, som, som molt liberals, els crítics hem d’admetre mentre es fiquin en detalls i no ens vulguin treure. Fem lleis sense embuts a la casa de la vila, Batts, Webs, Schmid, Kost, Rush, i el Cap de la Milícia.
- 7. Cançó nº 7 ESCENA V (Pàg. 59) “Balada del Flautista d’Hamelín.” (Lisbeth) LISBETH: Van anar a protestar a l’alcaldia, quan de sobte es presentà un gran flautista. “Les rates m’emportaré, m’emportaria, si em pagueu ara mateix quatre mil lliures,” “Dotze mil te’n donaré, te’n donaria, i rebràs l’agraïment d’aquesta vila.”
- 8. Cançó nº 8 ESCENA V (Pàg. 67) “Cançó Publicitaria del Flautista.” (Walter, Lisbeth, Scmid) WALTER: Si una plaga us arruïna i la voleu destruir, cal que crideu de seguida el Flautista d’Hamelín. LISBETH: Bonica la cançó. WALTER: Escolteu amb atenció: A la vila de Verona em van cridar amoïnats: una plaga de llagostes els deixava sense blat. La flauta vaig tocar i al riu es van ofegar. LISBETH: Oh, pare, que bonic! SCHMID: M’he quedat bocabadat! WALTER: Un gran eixam de mosques envaí Pèrsia Oriental, es van quedar a les fosques no tenien ni un fanal. La flauta vaig tocar i al desert les vaig portar. LISBETH: Oh, pare, és prodigiós! SCHMID: Jo m’he quedat tot confós! WALTER: Des del regne de Turquia em cridà el Gran Visir, quan ja el cel enfosquia un gran núvol de mosquits. La flauta vaig tocar i al Mar Negre es van negar. LISBETH: És Déu qui us ha enviat! SCHMID: M’he quedat bocabadat! WALTER: L’Emperador de la Xina em donà aquest diamant quan li vaig treure en tres dies els gripaus dels arrossars. La flauta vaig tocar i el Iang-Tsé se’ls va emportar. Contra plagues el Flautista és el millor especialista. ELS TRES: Contra plagues el Flautista és el millor especialista!
- 9. Cançó nº 9 ESCENA VI (Pàg. 71) “Pregó.” (Pregoner) Per ordre del Burgmestre es fa saber a tothom referent al problema que a tots ens treu la son: He llogat el flautista que va salvar Hamelín i ell traurà de la vila rates i ratolins. Després de molts obstacles per a fer-lo venir ha acceptat l’encàrrec i ara ja és aquí. Tal com us vaig prometre aquest Ajuntament ha resolt el problema immediatament. Aneu tots cap a casa i estigueu preparats perquè el concert de flauta aviat començarà. Obriu bé les finestres, portes i porticons, armaris, calaixeres, gateres i balcons. Ho firma i ho promulga el Burgmestre Schmid, a Pimburg deu d’octubre de mil tres-cents divuit.
- 10. Cançó nº 10 ESCENA VII (Pàg. 82) “Tango d’Alfred” (Schmid) Quan van fer-me cap de vila vaig jurar davant el Sant que només cura tindria de mirar pels vilatans. Si ara el Sant no vol permetre que m’ajudi un nigromant, llavors bé haurà d’admetre que jo me’n renti les mans. Això no és gens clar, no m’ho podeu negar. Si és cert que aquest flautista, tot salvant-nos de la fam, l’ànima ens perjudica els rats que vagin criant. Doctors savis té l’Església, en això jo he d’anar a pams, si el cremen a la foguera me n’he de rentar les mans. Això és molt pelut, i jo faig el que puc. Abans de fotre’s de gana els incrèduls vilatans prefereixen condemnar-se i el Flautista exigiran. Si algú, sigui qui segui, m’avalota l’aviram, llavors jo, peti qui peti, (2) m’hauré d’embrutar les mans. D’això, d’això també, les mans me’n rentaré.
- 11. Cançó nº 11 ESCENA VIII (Pàg. 92) “Cançó dels Soldats Avergonyits.” (Soldats 1 i 2) SOLDAT 1: La milícia m’ha cridat a defensar la ciutat, però m’han ben enredat: contra ella m’han llançat. SOLDAT 2: Un vestit m’he comprat amb la paga de soldat. SOLDAT 1: Quan la gent ha escomès tenien raons de pes. Hi ha hagut un malentès d’això no me’n van dir res. SOLDAT 2: Un vestit holandès que semblava de burgès. SOLDAT 1: No és pas a l’enemic sinó al meu cunyat Enric a qui he fet un bon estrip a la vora del melic. SOLDAT 2: El vestit s’han cruspit dues rates, mal profit. SOLDAT 1: Varen dir-me “tu que ets fort faràs fugir aquells porcs”. M’ho vaig creure, carallot! Sort que no hi ha cap mort. SOLDAT 2: Cobrem un escut d’or i a les rates fem el joc. SOLDAT 1: Em negaran el salut Sort que no hi ha cap mort, i ho tindré ben merescut. Si jo ho hagués sabut! SOLDAT 2: Contra mi m’he venut i la paga tururut!
- 12. Cançó nº 12 ESCENA X (Pàg. 101) “Song dels Negociants.” (Síndics Weis i Baun) BAUN: El negoci no té cor el negoci no té entranyes. Ara manen les finances, ara mana qui té l’or. WEIS: No és pas qüestió de sort ni de néixer amb sang blava, pren la paella pel mànec el negoci no té cor. BAUN: La llei la fan els més forts no sé pas de què t’estranyes, ni barons, ni reis, ni papes, ara mana qui té l’or. WEIS: El negoci no té cor, per això passa el que passa, el negoci no té entranyes. Per això el món va com Déu vol. ELS DOS: El negoci no té cor el negoci no té entranyes. Ara manen les finances, ara mana qui té l’or.
- 13. Cançó nº 13 ESCENA X (Pàg. 107) “Soul de les Calamitats Públiques.” (Vilatans) Si cau a la nostra vila una gran calamitat uns pocs se’n beneficien mentre molts han d’encaixar. Tu i jo preguntaríem com es pot solucionar i ells calculen de seguida quants diners poden guanyar Si a la vila vénen rates tal com és el cas ací quan se t’han ficat a casa vol dir que no pots dormir. Si cau a la... Quan la fam ens amenaça i ens grinyolen els budells per a tots no vol dir gana tu badalles, no pas ells. A mi em fan figa les cames, a tu ja et cauen els dents, però s’inflen les butxaques dels qui venen aliments. Si cau a la... La pesta la vila delma i causa gran mortaldat, sense fer ni la maleta fugiran de la ciutat Tu i jo, la mare i l’avi, estarem contaminats i ens vendran escapularis això sí, garantitzats. Si cau a la nostra vila una gran calamitat uns pocs se’n beneficien mentre molts han d’encaixar. Si cau a la nostra vila una gran calamitat uns pocs se’n beneficien mentre molts han d’encaixar.