�ݺ�ߣ

David Hume Jesús Gómez gener 2012

1. Introducció 2.Empirisme 3. El coneixement humà 4. Anàlisi de la idea de causalitat 5 .El problema del mètode inductiu. 6.Anàlisi de la idea d’ una realitat física extramental

7.Anàlisi de la idea del jo 8.Anàlisi de la idea de Déu 9 Teoria ètica: Emotivisme i utilitarisme.

1. Introducció 1711 Edimburg (Gran Bretanya) - 1776 Edimburg (Descartes 1596-1650, Galileu 1564-1642, Kepler 1571-1630, I. Newton + 1727) Edimburg

Edimburg a l’ època de David Hume

Petita noblesa però sense grans recursos econòmics, raó per la qual Hume haurà de guanyar-se la vida amb les seves activitats professionals.

Formació universitària : Dret. Des de molt jove es va sentir atret per la l’ investigació filosòfica però per decisió familiar va estudiar Dret i va ser aquesta formació que li va permetre sobreviure econòmicament. Universitat d’ Edimburg

No aconsegueix Càtedra Universitat. Va intentar accedir a la càtedra d’ È�پ�� de l’ universitat d’ Edimburg i més tard a la de Lògica a Glasgow, però a causa de la seva actitud escèptica i crítica envers la religió i l’ opinió general va ser rebutjat. Universitat de Glasgow

Obres : 1) “Tractat sobre la Naturalesa Humana”(1738) Obra de la que esperava un gran èxit intel·lectual però que va resultar ser un gran fracàs. Ara és considerada com una de les obres fonamentals de la cultura occidental.

2) “Assaigs sobre Política i Moral ”

3) “Investigació sobre el coneixement humà”

Temes en els que centra el seu estudi : - El coneixement La reflexió sobre el coneixement humà (origen de les idees, criteris de veritat, procés del coneixement, ...) és una constant en l’ època moderna a causa de l’ impacte intel·lectual que va provocar la revolució científica ( en el cas de Hume concretament a causa de l’ impacte en ell de les teories i els procediments de Newton). - Moral - Política - Religió

Il.lustració : Hume és integrat dins la Il·lustració, moviment intel·lectual europeu del s.XVIII que va tractar de revisar la cultura europea, els sistemes i les idees polítiques, la religió, etc., per a intentar fer avançar a les societats a nous nivells de racionalitat. Aquesta mentalitat va portar a l’ amistat de Hume amb els il·lustrats francesos, concretament amb els enciclopedistes i amb Rousseau.

Escepticisme. Una de les actituds més destacades de Hume és la del seu escepticisme, un escepticisme que el porta a mantenir actituds que posen en qüestió idees i criteris tradicionalment presos com a indiscutibles. El seu escepticisme no és tant sols metodològic (Descartes), sinó radical.

Altres pensadors i Hume - Descartes : Rebutja moltes de les seves idees. - Locke : Gran influència general - Newton : va voler fer una tasca similar en el terreny del coneixement i de la ment humana. - Rousseau : amistat i coincidència idees Il.lustració.

��Դڱ��è�Գ�� de Hume Molt gran : mostra els límits de les nostres capacitats racionals i en el futur afavorirà l’ escepticisme perquè demostra que : - La ciència no és tan segura com aparenta. - Hi ha temes que no poden ser comprovats racionalment. Kant : reconeix haver estat impactat per les seves idees .

Descartes, filòsof, físic. matemàtic, psicòleg ... Va elevar al màxim el valor de la Ciència , la seva certesa i la seva utilitat. Però la filosofia de Hume va provocar tot el contrari : l’ escepticisme davant la Ciència.

Immanuel Kant reconeix que la lectura de les obres de Hume va provocar un gir radical en el seu pensament : “Em va despertar d’ un somni dogmàtic”

Esdeveniments s XVIII : -I. Newton “Philosophia Naturalis Principia Mathematica” (1687) -1707 Unió d’ Anglaterra i Escòcia formant el Regne Unit -1776 Declaració Independència EUA. -1789 Revolució Francesa. EUA : aprovació Constitució

Empirisme i fenomenisme Situem a Hume entre els empiristes, però cal detallar que el qualificatiu que millor el defineix és el de FENOMENISTA. És empirista perquè : -No accepta les idees innates ( = la ment està en blanc al néixer) -Confia en els sentits, en la informació que ens aporten.

Però el millor qualificatiu pera descriure’ l és el de FENOMENISTA : L’ única realitat indiscutible és aquella que se’ ns presenta a la ment (= fenomen ) en forma d’ idees, o de sensacions, per exemple. Els altres empiristes defensen que donat que tenim dades sensorials ha d’ existir un món del qual procedeixen. Hume no accepta aquest pas.

Altres empiristes: -Antics: Aristòtil, Epicur -Contemporanis Hume: Locke, Newton. Locke Newton

Comparació racionalisme- empirisme moderns

3 . El coneixement humà Objectiu : descobrir mecanismes, límits, criteris de veritat Tema constant a l’ època moderna Cal estudiar la naturalesa humana : facultats mentals (“ Tractat sobre la Naturales a Humana”) = PSICOLOGISME

3.1 El contingut de la ment Què hi ha a la nostra ment? PERCEPCIONS ( Descartes deia :Idees) Percepció = Representació mental = tota vivència mental : imatges, sensacions, records, idees, sentiments …

Les percepcions poden ser : - Impressions (el dolor que sentim quan ens donem un cop, el color que estem veient, el fred que sentim, la tristesa amb la que vivim una mala notícia…) - Idees (el record del dolor que ens vam fer, la idea que tenim dels colors, el record del fred…)

Impressions Impressió del fred, per exemple.

El sentiments de tristesa i alegria són també impressions

La visió d’un color és una impressió

Idees Juntament amb les impressions, són un dels elements del coneixement

Viure l’ impressió (sensació) de la calor genera la idea de calor.

Haver vist el color verd esmeralda fa possible que existeixi la idea verd esmeralda

Una de les característiques d’ aquesta esponja és la de la blanesa. Tenim aquesta idea després de l’ experiència de la blanesa.

L’ esquema de les següents diapositives ens detalla el contingut o els elements que trobem a la nostra ment ( és aconsellable tenir a la memòria el primer esquema) :

Els elements del coneixement o de la nostra ment

http://fotografiesfilosofia.blogspot.com/2011/03/percepcions-de-hume.html

3.2 La base de tot el coneixement Les impressions (= experiències sensorials o emocions) SÓN LA BASE del coneixement Per la seva INTENSITAT o força No és el mateix viure el dolor (= impressió) d’ un cop que ens acabem de donar que recordar-lo (= idea) No és el mateix l’ experiència d’ estar passejant per la ciutat de Roma ( = impressions ) que recordar ara les nostres vivències ( = idees ) .

3.3 El criteri de veritat El criteri de veritat és el recurs per a assegurar-nos de la validesa de les nostres idees. En el cas de Descartes era la evidència (una idea és vàlida si és indubitable lògicament) Però Hume no és racionalista, sinó empirista-fenomenista : Decideix que el criteri de veritat de les nostres idees són les impressions o experiències sensorials : Per a que una idea sigui vàlida ha d’ estar garantida, confirmada , per les impressions.

Per exemple : La idea del color blau turquesa és una idea vàlida perquè hem experimentat la vivència, la impressió del color blau turquesa.

La idea de quimera és una falsa idea perquè cap impressió confirma l’ existència d’ aquests éssers combinació de diferents éssers.

La idea de que Déu existeix o de que és el creador de tot és una idea que cap impressió justifica

La idea de que existeix l’ ànima no està justificada per cap impressió (la nostra informació sensorial no justifica aquesta idea)

El criteri de veritat també és anomenat principi de la còpia : Una idea vàlida sempre serà derivada o còpia de les impressions ( = experiències sensorials) La idea de que el foc crema és còpia de la impressió de la calor que provoca el foc

No és empíric, és una m... ! Allò que no es pot demostrar amb dades experimentals, no és vàlid !

3.4 Per què necessitem un criteri de veritat? Perquè la nostra ment gràcies a les seves capacitats “crea” idees que poden ser falses. L’ única forma de saber si són vàlides és contrastant-les amb les impressions o sensacions.

Si dic “Avui plou” ho podem comprovar Si dic “Demà plourà” : no ho podem comprovar avui. Si diem “Déu existeix” tampoc ho podem comprovar.

3.5 L’ associació d’ idees Les impressions (experiències sensorials) sempre són vàlides. La pregunta és si les nostres idees també ho són. El problema es presenta amb les idees complexes : per exemple, les idees que ens formem de realitats més complexes com la llibertat, el futur, les lleis científiques o Déu.

3.5.1 Les tres lleis d’ associació Les idees complexes són producte de la capacitat de combinar i imaginar ( sembla il·limitada). La capacitat de combinació es basa en tres lleis mentals: - Semblança - Contigüitat - Relació causa-efecte:

Llei de la semblanç a: Associem idees entre les quals hi ha semblança

Llei de la Contigüitat en l’ espai i el temps: una idea ens porta a una altra quan entre elles hi ha una relació de proximitat.

Llei de la relació causa-efecte : combinem causes i efectes - foc-fum - neu-fred - estiu-calor - institut – exàmens

3.6 Dos tipus de raonament = Dues maneres de fer servir el nostre pensament : “ 3 + 2 = 6 - 1” “ Al febrer plourà molt” Són dues frases molt diferents . La 1ª = Raonament ... La 2ª = Raonament ...

A la 1ª classe de raonament l’ anomena : Relacions d’ idees. A la 2ª : Qüestions de fet. Així doncs : Hi ha dos classes de raonaments : - Raonament que expressa relacions d’ idees i - Raonament que expressa qüestions de fet o experimentals.

3.6.1 Les relacions d’ idees Exemple: “3 + 2 = 6 – 1” És un raonament matemàtic Operem amb idees o conceptes que són independents del món físic (però poden ser aplicats) Són raonament lògics

Són demostrativament certs a priori = No cal comprovació experimental Per comprovar la validesa ens basem en la correcció del raonament : que la conclusió sigui la que necessàriament ha de ser. Per què aquesta classe de raonament es diu relació d’ idees? Perquè consisteixen en relacionar les propietats dels conceptes.

3.6.2 Les qüestions de fet Exemple : - “Al febrer plourà molt” - “És un ull de color verd” Són raonaments ..... Matemàtics? EXPERIMENTALS! Parlem del món físic o dels fets La història, la biologia, la psicologia ... És un ull de color verd

Les afirmacions sobre el món físic o afirmacions sobre qüestions de fet no són demostrativament certes a priori = Cal comprovació experimental (= a posteriori )

3.6.3 Relacions d’ idees o qüestions de fet? La meitat del diàmetre = dos radis 1/ 5 de 30 són 6 El Titànic es va enfonsar Estem a l’ any 2010. Napoleó no va existir Si un dels costats d’ un quadrat fa 4 cm tots els seus costats fan 4 cm .

3.6.4 Coneixement matemàtic i con. experimental A les Matemàtiques és possible la demostració i la previsió exacta. Al coneixement experimental (Física, Història...) : 1) No és possible demostrar res del que encara no ha succeït. 2) El contrari sempre és possible. - Demà sortirà el Sol - Demà no sortirà el Sol.

4. La anàlisi de la idea de causalitat

Les següents parelles d´imatges descriuen relacions de causalitat : relacions en les quals un fet provoca un altre. Quan diem, per exemple que el foc és la causa del fum, volem dir , que el foc provoca el fum i que el fum és la conseqüència o efecte. No confondre causalitat amb casualitat !

Idea de causalitat = Idea de relació entre una causa i seu efecte La relació és necessària Si es dóna A és dóna necessàriament B. Exemples: Foc – fum Estiu –Calor Caiguda – dolor Malaltia – malestar No menjar – aprimar-se No dormir – tenir son.

L’ experiència personal ens mostra l‘ importància de la idea de causalitat : Sense ella - No podríem pensar -No podríem explicar-nos el que passa. - La ciència no podria explicar res.

Hume fa un anàlisi d’ algunes de les més importants de les nostres idees. Entre elles , la idea de la causalitat. La seva conclusió serà que és una falsa idea.

Nega la VALIDESA LÒGICA de la idea de causalitat = Rebutja la idea de causalitat !! La nostra ment utilitza de forma natural la llei de la causalitat per a combinar idees, per a associar causes amb efectes, però la causalitat en el món físic no existeix, no és demostrable. Recordem : escepticisme de Hume.

Hem associat els 0º amb la congelació de l’ aigua i pensem que la causa de que l’ aigua es congeli és que la temperatura ambient és de 0 graus. Segons Hume no podem fer aquesta afirmació : no podem dir que els 0º siguin la causa de que l’ aigua es congeli.

Si la temperatura ambient és de 0º “necessàriament” l’ aigua es congelarà Creença general :

Hume afirma que és indemostrable que “necessàriament” els 0º provoquin la congelació de l’ aigua.

No podem confondre el sentit comú, la nostra experiència personal i col·lectiva, amb la raó, amb les demostracions racionals.

Què és pot demostrar de la connexió causa-efecte?

El que es pot demostrar és que : Fins ara sempre hem viscut juntes la causa i l’ efecte : sempre hem comprovat que al donar-se una cosa es donava també l’ altre. Hem comprovat una CONNEXIÓ SUCCESSIVA : A és seguida per B (foc-fum)

El que no es pot demostrar : Que entre A i B hi hagi una connexió necessària, Que necessàriament A hagi de ser seguida per B.

Si la idea de Causalitat fos vàlida Per exemple Foc– Fum Sempre que es doni el 1er es donaria necessàriament el 2n. Però la lògica o raó tan sols en permet - afirmar el que ha passat fins ara - que A sempre és seguida per B

Negar la idea de causalitat = - negar la possibilitat de demostrar el futur ( = escepticisme) - dir que la raó humana té moltes limitacions ( = escepticisme)

Però : Si amb la lògica no es pot demostrar la relació de causalitat entre A i B per què tots pensem que si es dóna A es donarà B? PER EL COSTUM : ens hem acostumat a veure alguns fets sempre units (però la connexió successiva no és connexió necessària) CREENÇA El costum ha provocat la creença : creiem que tot continuarà sent com ha estat sempre .

5 .El problema del mètode inductiu

Basat en : http://2.bp.blogspot.com/_UcqIYRLMS40/Sf5KGjqTsmI/AAAAAAAAAIk/E7Kt7zKeSPw/s400/M%C3%A9todo+inductivo.jpg

Mètode inductiu = -Mètode que tots utilitzem quan generalitzem : Sempre que vaig al cine em diverteixo ....... Anar al cine és divertit. -Mètode de les ciències experimentals (Història, Biologia...) La gent que pren massa el sol pot prendre mal.

Hume analitza aquest mètode, inevitable en l’ investigqació científica i conclou que NO ÉS FIABLE. Ens porta a : - GENERALITZAR Fer esport és bo. - FER PREVISIONS DE FUTUR . Tota persona que prengui massa el sol ...

Però GENERALITZAR I FER PREVISIONS DE FUTUR no és vàlid lògicament : - No podem experimentar el futur - Generalitzar pot portar a l’ error : -Els joves d’ara no s’ esforcen per res ( ! ) -Els cignes són blancs (fals)

............... La història del gall dindi inductivista �� En el primer matí a la granja avícola, aquest gall dindi va descobrir que l’hora del seu menjar eren les nou del matí. Tot i això, com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar fins que va recollir una gran quantitat d’observacions del fet que menjava a les nou del matí i va fer aquestes observacions en una gran quantitat de circumstàncies: en dimecres i dijous, en dies freds i calorosos, en dies plujosos i en dies assolellats. Cada dia afegia una nova proposició observacional a la seva llista. Finalment, la seva consciència inductivista es va sentir satisfeta i va fer una inferència inductiva per concloure: “Sempre menjo a les nou del matí”. Però es va demostrar que aquesta conclusió era falsa quan la vigília de Nadal, en lloc de donar-li el menjar, li van tallar el coll.

Conseqüències del rebuig de la validesa l ò gica de la inducci ó : - Concreta una gran limitaci ó de la ment humana - Nega l’ optimisme intel.lectual - Canvia el concepte de llei cient í fica : expressen probabilitas i no necessitats.

6.Anàlisi de la idea de la realitat física extramental

Hem vist com Hume nega la idea de causalitat i com mostra les mancances del mètode inductiu. També nega les idees centrals de Descartes: - L a realitat física o món - El jo - L’ existència de Déu. És impossib le demostrar l’ existència d’ aquestes tres substàncies o realitats.

NO ES POT DEMOSTRAR L’ EXISTÈNCIA DEL MÓN !! El sentit comú en diu que les nostres sensacions venen des de fora de nosaltres : Sentim fred perquè allà on estem fa fred Veig el blanc de la paret perquè hi ha una paret blanca.

Tots CREIEM que és així Però no podem demostrar l’ existència del món extramental Per què? Per a poder-ho fer hauríem de sortir de nosaltres, de les nostres ments.

Per a poder demostrar l’ existènca del món físic hauríem de sortir de la nostra ment

Però ÉS IMPOSSIBLE SORTIR DE LA NOSTRA MENT ! Qualsevol de les nostres vivències psicològiques es produeix en seu interior.

Aíxí doncs: LA REALITAT ÉS SOLAMENT ALLÒ QUE HI HA A LA NOSTRA MENT. Per això diem que Hume és FENOMENISTA : la realitat és allò que se’ns presenta a la ment, allò que vivim psicològicament.

Existeix la realitat però és tant sols allò que vivim mentalment.

Per què tots donem per suposada l’ existència de la realitat física extramental ? Perquè -És producte de la nostra imaginació -E ns hem acostumat a pensar així. -E ns és útil suposar que existeix la realitat externa.

7.Anàlisi de la idea del jo .

Tots creiem que som un jo Jo = identitat personal = Allò que em defineix = Allò que es manté en mi al llarg de la vida = la meva personalitat = la substància pensant en Descartes. = l’ ànima per a moltes persones

Però existeix el jo en realitat? Hume analitza la idea del jo que la creença generalitzda pren com a indiscutible. Veiem la seva opinió :

El jo no és cap realitat És una FICCIÓ MENTAL. Un producte de la nostra imaginació . És una idea creada per a poder-nos explicar les nostres vivències psicològiques.

No podem demostrar l’ existència del jo. Per què ? Perquè cap impressió sensorial confirma el jo El jo seria permanent però les sensacions són efímeres.

Què som? S om com un teatre per on passen i tornen a passar contínuament les impressions i les idees. Però es tracta d’ un teatre que no és imaginat com un edifici estable, sinó com un simple passar i tornar a passar les impressions i les idees.

Per què creiem en el nostre jo o identitat? És una reacció psicològica : Necessitem creure en el jo Per què necessitem creue en una base de les nostres activitats mentals Però és una falsa idea.

Hem vist fins ara com Hume analitza i nega la validesa d’ idees essencials de la nostra cultura i de les nostres creences personals : -Causalitat -El món -El jo -El mètode inductiu

Es pregunta també si existeix Déu . La seva opinió és que Déu és una idea falsa , producte de la nostra imaginació. Veiem la seva opinió :

Hume afirma que l’ argument que tradicionalment s’ ha utilitzat pe a demostrar l’ existència de Déu no és vàlid : Aquest argument és el de la causalitat.

Segons l’ argument de la causalitat : Donat que existeix l’ univers (un univers “ordenat”) Ha d’ existir una causa o ésser intel·ligent creador de l’ univers i del seu ordre.

Segons Hume : Podem acceptar l’ existència de l’ univers i el seu ordre però No és possible demostrar que hagi estat causat per cap ésser .

En aquesta imatge es representa a Déu creant l’ Univers i el seu ordre. Segons Hume no és pot demostrar la validesa de la idea de Dé u. De l’ existència de l’ Univers no es deriva necessàriament l’ existència d’ un Ésser que l’ hagi creat.

9 . Teoria ètica: Emotivisme i utilitarisme.

Teoria ètica = Teoria sobre la dimensió moral = els valors morals = sobre què està bé o mal Tot gran pensador analitza aquest dimensió humana : recordem les reflexions de Plató, Aristòtil, Epicur ...

9.1 EMOTIVISME. La proposta ètica de Hume és emotivista. Què vol dir? Que La base de la nostra actuació moral és el sentiment o emoció , no la reflexió o raó.

Busquem sentir-nos bé Per això: - No mentim - Ajudem moltes vegades quan ens demanen ajuda. -Menyspreem a la gent que maltracta els altres

A) ELS SENTIMENTS són la base de la moralitat La causa de les nostres eleccions morals no és el raonament sinó el sentiment. És el cor el que dirigeix les nostres conductes morals no la raó. Força irresistible de les passions

B) BONDAT O MALDAT Considerem bona una acció o persona quan coincideix amb els nostres sentiments de benestar : - Una persona que ens respecta és bona - Una persona que maltracta és dolenta. Miep Gies va amagar i cuidar durant dos anys a l’ Anna Frank, la seva família i altres persones. Podem considerar-la com model de bondat moral.

La maldat està lligada amb allò que ens podria afectar negativament : - Una injustícia - Que ens insultin - El robatori Ens sentim identificats amb les bones persones .

C) EL LLENGUATGE MORAL Expressa la seva dimensió emocional : Comparem: “ 5 és la meitat de 10” = Afirmació matemàtica “ A l’ hivern fa fred” = Afirmació experimental “ Robar és dolent” No és = afirmació matemàtica ni experimental sinó Valorativa.

Quan diem Robar és dolent no descrivim un fet ni fem una operació matemàtica sinó que expressem una valoració, un sentiment. Passa el mateix a : -Mentir és dolent -No respectar una paraula és menyspreable -Ser solidari és bo ...

Verdaderes o falses? Cap proposició ètica és verdadera ni falsa Analitzem es següents expressions : Robar és dolent... Fer treballar un nen de 12 anys per guanyar diners és un abús La poligàmia és inacceptable ... Tan sols poden ser verdaderes o falses les proposicions matemàtiques o experimentals.

D) El paper de la raó a la moral Primer és el sentiment Utilitzem la raó per a acabar de prendre la decisió. La raó ens ajuda a tenir en compte les circumstàncies. Analitzem les següents expressions : Aquest no es mereix la meva ajuda però l’ ajudaré per ... Si ara no ajudo a aquestes persones que tenen tants problemes em sentiré malament.

E) On neixen els sentiments morals? Tenim sentiments morals semblants Són com instints naturals

9.2 UTILITARISME �� L’ È�پ�� de Hume és emotivista i utilitarista. Per què és utilitarista? Perquè volem al benestar personal però també volem el benestar dels altres. Això explica sentiments com compassió, solidaritat, justícia, benvolença, gratitud, amabilitat...

Ens agrada que la felicitat estigui a l’ abast del major nombre possible de persones. És bo allò que proporciona benestar a la majoria i allò que proporcionar benestar és allò que és útil.

http://www.webdianoia.com/moderna/hume/hume_causa.htm Si observem una qüestió de fet , per exemple el xoc de dues boles de billar , ens diu Hume, observem el moviment de la primera bola i el seu impacte (causa) sobre la segona, que es posa en moviment (efecte). Tant a la causa com a l'efecte, els correspon una impressió, sent veritables aquestes idees. Estem convençuts que si la primera bola impacta amb la segona, aquesta es desplaçarà i ens farà suposar una " connexió necessària" entre la causa i l'efecte:. Però hi ha alguna impressió que li correspongui a aquesta idea de "connexió necessària"? No, diu Hume. L'única cosa que observem és la successió entre el moviment de la primera bola i el moviment de la segona. De l'única cosa que tenim impressió és de la idea de successió, però per cap part apareix una impressió que correspongui a la idea de "connexió necessària ", de manera que hem de concloure que la idea que hi ha una" connexió necessària” entre la causa i l'efecte és una idea falsa.

2) Documentals d’ interès : La Aventura del Pensamiento 1/3 8’ (Fernando Savater) ( 2/3 Fins 7’: jo, substància, causalitat, inducció, escepticisme.Des del 7’ : È�پ�� 3/3 Aventuras del Pensamiento Hume Principalment dades biogràfiques i valoració influència

http://alexandravaltuena.blogspot.com/2010/04/esquema-filosofia-de-hume_16.html

http://lidiamerinosta.blogspot.com /

http://filowik.wikispaces.com/Resum+David+Hume

http://ficus.pntic.mec.es/amoe0013/FILO-II/empirismo.htm

http://filosofination.wordpress.com/2011/03/08/22/

5) Repassem les idees de Hume interpretant les següent imatges

El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència

�ݺ�ߣ

David Hume

More Related Content

David Hume

Editor's Notes