1. ESTRUCTURA DE LA TERRA MODEL ESTATIC (Basat en la composici坦 qu鱈mica dels materials): Amb lestudi de la propagaci坦 de les ones s鱈smiques shan trobat dues grans discontinu誰tats que delimiten tres capes: ESCORA MANTELL NUCLI Mohorovicic Gutenberg MODEL DINMIC ( Basat en el comportament f鱈sic dels materials): LITOSFERA ASTENOSFERA MESOSFERA ENDOSFERA
3. ESCORA ESTRUCTURA VERTICAL s la capa s嘆lida m辿s externa de la Terra. Representa l1,6 % del volum i l1% de la massa total. s una capa de gruix desigual, 70km en els continents i uns 10km en els oceans. Est formada bsicament de silicats i t辿 una densitat mitjana de 2,8 g/cm 3 . ESCORA CONTINENTAL 70 km gruix mitj Sediments Roques gran鱈tiques (silicats dalumini) Roques basltiques (silicats de magnesi i ferro) ESCORA OCENICA 10km gruix mitj Sediments Roques basltiques
5. ESCORA ESTRUCTURA HORITZONTAL Tant la superf鱈cie dels continents com la dels oceans es troba Actualment cartografiada i els seus relleus poden 辿sser estudiats i representats Topogrficament en els mapes. ESCORA CONTINENTAL CRATONS/ESCUTS. ORGENS/SERRALADES. ESCORA OCENICA PLATAFORMA CONTINENTAL TALS CONTINENTAL . PLANA ABISSAL. DORSAL OCENICA . FOSSA OCENICA .
6. CRAT o ESCUT . Grans rees molt estables i de relleus suaus OROGEN . rees inestables m辿s o menys lineals de roques plegades i deformades PLATAFORMA CONTINENTAL . Prolongaci坦 submergida dels continents. Plana i de pendent suau. Fins a 200m de profunditat. TALS CONTINENTAL . Zona de pendent pronunciat (fina a 3000m) on acaba lescor巽a continental. DORSAL OCENICA . Grans serralades submergides que seleven fins a 3000m per sobre les planes abissals. No shan format per plegaments i per tant, no s坦n verdaderes serralades. Formen una vall interna o RIFT (H). F. PLANA ABISSAL . Enormes extensions prcticament planes del fons ocenic i de naturalesa basltica. FOSSA OCENICA . Grans cavitats submarines que poden arribar a 11km de profunditat. Es situen al peu dels continents
7. MANTELL s la capa compresa entre lescor巽a i el nucli, del que es separa per la discontinu誰tat de Gutenberg a 2900km. Representa el 80% del volum de la Terra i t辿 una densitat mitjana de 5,6 g/cm 3 . Hi ha un mantell superior molt heterogeni que arriba als 700km amb tres capes: Fins als 100km----------------s嘆lida De 100-200km-----------------fluida Fins als 700km-----------------s嘆lida, de gran rigidesa Hi ha un mantell inferior, menys heterogeni i s嘆lid, on la rigidesa dels materials va augmentant progressivament ASTENOSFERA
8. NUCLI s la capa m辿s interna de la Terra. Representa el 16% del volum terrestre. s la capa m辿s densa: 14g/cm 3 . Hi ha dues capes: NUCLI EXTERN , de comportament m辿s fluid que arriba fins als 5000km de profunditat. NUCLI INTERN , cont辿 materials m辿s r鱈gids (s嘆lids) entre els que destaca el ferro. Arriba als 6370km.
10. ESTRUCTURA DE LA TERRA MODEL DINMIC LITOSFERA. s la capa m辿s superficial i r鱈gida Inclou lescor巽a i la part del mantell superior fins a 100-150km de gruix. Est fragmentada en peces o plaques litosf竪riques .
11. ASTENOSFERA. Capa localitzada en el mantell superior sota la litosfera Gruix aproximat duns 200km Naturalesa dels materials : fluida. Zona de baixa velocitat de les ones s鱈smiques Presenta moviments de convecci坦 que expliquen la deriva continental MESOSFERA. Resta del mantell superior i tot el mantell inferior. Comportament dels materials r鱈gid. Alta velocitat de propagaci坦 de les ones s鱈smiques. ENDOSFERA. Correspon al nucli Comporta un canvi en lestat f鱈sic dels materials