11. 1.Objectius d’ aquest tema Veure conceptes fonamentals de la teoria política : -sistema polític -dzà -dzà parlamentària -divisió de poders -ideologia - ...
12. 2.La filosofia política = La reflexió sobre aquells temes relacionats amb la vida col·lectiva : -les formes d’ organització de la societat -els mecanismes que fan possible la vida col·lectiva : les lleis, la justícia, els drets...
17. B.1 ) El Renaixement (s. XVI) Època de grans canvis socials Moltes propostes polítiques. Cal destacar : - Separació Esglèsia-Estat -Inici idees dignitat i llibertat personal.
18. B.2 )Els pensadors contractualistes dels segles XVII i XVIII Alguns pensadors defensen que els individus han de “pactar” ( donat que són lliures ) i organitzar la societat . Thomas Hobbes
19. C) Època contemporània C.1)Molts pensadors polítics Exemple : - s XIX:John Stuart Mill i Karl Marx J . S. Mill K. Marx
22. C.2)Expansió de les ideologies de la nostra època: -a) liberalisme -b) ideologies col.lectivistes : comunisme i nazisme. -c) anarquisme Bakunin, un dels ideòlegs de l’ anarquisme
23. C.3) Generalització de la dzà Un dels grans canvis al llarg del s XX La Índia és el pais democràtic amb major nombre d’ habitants.
27. Per a molts el comunisme ha estat una proposta política molt negativa, tal com es vol mostrar en aquest dibuix : l’ ideologia comunista i socialista provocant el desastre social i econòmic.
28. Les teories polítiques Sempre es basen en una manera d’entendre la naturalesa humana Per exemple : si pensem que els humans som “dolents” per naturalesa, proposarem un sistema autoritari.
29. Segons Hobbes som “dolents” per naturalesa. Proposarà , doncs, un govern autoritari .
31. Grècia s IV aC. Mestre d’ Alexandre el Gran. El primer gran pensador defensor de la dzà. Obra “ Política ”.
32. Aristòtil va ser tutor d’ Alexandre el Gran, extraordinari dirigent militar i polític
33. El seu pensament d’ Aristòtil es resumeix a la frase: “ l’ home és un animal polític” Què vol dir?
34. 1) Som l’ únic animal capaç de viure col·lectivament i dotar-se de normes comuns. Altres animals viuen agrupats i segueixen normes, però aquestes són biològiques , no decidides per ells.
35. 2) No som “autosuficients” : necessitem més que cap altre animal als demés per a poder realitzar les nostres capacitats.
36. 3) Som l’ únic animal amb llenguatge. Segons Aristòtil els animals no tenen realment un llenguatge. Es comuniquen necessitats elementals però no parlen. El llenguatge humà permet expressar idees .
37. Segons Aristòtil la dzà és el millor sistema polític perquè 1)Es basa en els ciutadans Ser un ciutadà = tenir drets = no ser un súbdit 2)És més eficaç a l’ hora de resoldre els problemes. Perquè la dzà permet tenir en compte l’ opinió de tots 3)Garanteix la justícia. I per tant el respecte als interessos personals.
38. Aristòtil afirma que la dzà és el sistema més eficaç a l’ hora de resoldre els problemes. És una idea que compartim.
39. 3.3 Les teories del pacte social També són anomenades teories contractualistes Segles XVII i XVIII Tomas Hobbes, John Locke i Jean Jaques Rousseau. Hobbes Locke Rousseau
40. Els tres pensadors segueixen un esquema semblant 1) Mateix objectiu: proposen un model de societat on la gent tingui una vida agradable .
41. 2) Hipòtesi : Parteixen d’ una hipòtesi : la de l’ estat natural dels éssers humans. L’ estat natural són les característiques reals del humans, allò que seriem si la societat no ens hagués “socialitzat”.
42. 3) Proposta L’ idea de les característiques naturals els serveix per a fer la seva proposta de model de societat Per exemple: Si per naturalesa la gent és dolenta cal una autoritat forta que vigili. Si homes i dones som bons per naturalesa caldrà un govern tolerant.
43. 3.3.1 Thomas Hobbes Britànic. 1588-1679 És el primer contractualista Objectiu és proposar un tipus de societat on la gent pugui sobreviure i viure bé. Obra : Leviathan.
45. Com som realment? 1 ) Egoistes: Sempre volem el nostre propi benefici. Amor propi : ens estimem a nosaltres mateixos.
46. 2) Volem ser lliures . Sense llibertat no podem aconseguir el que volem.
47. 3) Som perillosos “ L’ home és un llop per als altres homes” Tots volem el millor. Som rivals.
48. Som enemics. Si no ens controléssim toparíem constantment. Es donaria una lluita de tots contra tots: l’ única llei seria la llei del més fort.
49. 4) Intel·ligents Entenem que si donem via lliure als nostres desigs tots acabaríem morint i que ens cal pactar.
50. Pacte entre els individus L’ única forma de sobreviure és “pactar ”
51. Què pactem? -Tots renunciem a ser lliures -Tots ens sotmetem a una persona o grup de persones És a dir : a un poder polític
52. El poder polític : - és l’ Estat -el tindrà un rei -el rei tindrà poder absolut -la funció del poder polític és garantir la convivència i el benestar
54. Gran Bretanya 1632-1704 Molta importància en la Història de la Filosofia. Obra més important : “Dos Tractats sobre el Govern” El va publicar després de la revolució de 1688 que posà fi a la monarquia absoluta i establí la monarquia parlamentària “ Carta sobre la Tolerància” defensant la llibertat religiosa.
55. 1) Teoria política de J. Locke Pren com a base l’ estat natural de l´ésser humà (les característiques reals). Són:
60. 2) Podríem ser feliços Tots volem ser feliços La naturalesa ens ha donat la possibilitat de ser-ho Per què hi ha tants problemes que ens allunyen de la felicitat?
61. Resposta : hi ha individus que sobrepassen els seus límits i danyen als demés. La convivència pateix moltes dificultats .
62. 3) Conviure ens és inevitable Com organitzar-nos per a poder viure el millor possible? Cal garantir les nostres aspiracions naturals: llibertat, igualtat, propietats. Recurs: cal ACORDAR ENTRE TOTS .
64. Decidim “conviure” Renunciem a una part de la nostra llibertat (per exemple a l’ ús particular de la violència o a no respectar la propietat dels altres)
65. Decidim reconèixer una autoritat que ens mani a tots : és el que anomenem poder polític o Estat.
66. Però hi ha coses a les que no podem renunciar : els DRETS INALIENABLES .
67. 5) Els drets inalienables Inalienables = irrenunciables Quins són? Drets essencials com ... Entre ells : el dret de revolta Per què conservar els drets essencials? Per A mantenir la nostra Individualitat (= dignitat, capacitat de decidir)
72. Un altre dret essencial: el poder associar-nos per a la defensa dels nostres interesos.
73. Dret a tenir creences religioses i a triar entre elles.
74.
75.
76.
77. Aquell que mani no ha de tenir un poder absolut El poder mal utilitzat pot provocar conseqüències terribles : Totalitarismes, Injustícies, corrupcions, favoritismes, ... Com l’ individu es pot sortir menys perjudicat davant el poder? Amb la DIVISIÓ DEL PODER. Legislatiu Executiu Judicial
78.
79. 7.El sistema polític Quin sistema polític proposa Locke? Democràcia parlamentària. Aspecte destacable : No confesionalitat del poder polític = Neutralitat en relació a la religió.
81. Suïssa 1712 / França 1778. Il·lustració Obres : “ El contracte social” “ Sobre l’ origen de la desigualtat entre els homes” Altres
82. 1) Quines són les nostres característiques naturals? Som egoistes Però també tenim capacitat de’ empatia - Aquesta capacitat ens fa ser bondadosos -Per això Rousseau afirma que per naturalesa l’ ésser humà és bo i defensa la idea del “bon salvatge”
83. Ens estimem ser lliures Preferim la vida individual o en grups molt reduits Som iguals La propietat privada no és natural Suficient per a ser feliços
84. 2) Viure en societat ha estat sempre negatiu per l’ individu Hem perdut les nostres qualitats naturals : - La bondat natural - No som lliures - No som iguals
85. 3) Quina ha estat la causa del canvi? La propietat privada Voler tenir propietats genera - tot tipus de sentiments negatius - desigualtats : rics i pobres, classes socials. - conflictivitat
86. Llegim aquestes paraules de Rousseau El primer, a qui, després d'haver -se a propiat d’ un terreny, se li va acudir dir “això és meu” i va trobar persones tan ximples que s’ ho van creure, va ser el vertader fundador de la societat actual . Quants crims, guerres, assassinats, quantes misèries i horrors hagués estalviat al gènere humà aquell que, arrencant les tanques hagués dit als seus semblants: «Guardeu-vos d'escoltar a aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú ” . Busqueu una frase equivalent a “arrencant les tanques”. Significat de l’ expressió “els fruits són de tots...la terra no és de ningú”. Quina ideologia s’ inspirarà en Rousseau?
87. 4) La proposta política de Rousseau Cal “reorganitzar” la societat per a poder recuperar allò que hem perdut : llibertat, bondat, igualtat... Com ho podem fer? Amb un PACTE Però en el pacte - No podem perdre gens de llibertat
88. Però : com és possible pactar amb els altres i no perdre gens de llibertat? Rousseau proposa la fòrmula de la “ voluntat general” En què consisteix?
89. La fòrmula de la “voluntat general” consixteix en que al pactar Ens identifiquem amb la voluntat col.lectiva (la meva voluntat és la de tots) Per això mantenim la nostra llibertat.
90. 5) Quin sistema polític resulta de la proposta de Rousseau? Una dzà directa : els individus no deleguen el seu vot No una dzà parlamentària
91. Gran influència: Molta presència en les ideologies anarquistes, socialistes i comunistes. La seva crítica ens porta a veure l’ altre aspecte d’alguns conceptes: - Progrés : no tot és positiu - Sentiments : més importants que la raó
93. 1. Què és una utopia? La paraula utopia és resultat de la combinació de dos paraules gregues : -U = No -Topos = territori Així doncs, literalment “utopia” significa “Territori inexistent”. (Paraules que utilitzem relacionades: toponímia, topografia, topologia...)
94. Ampliant el significat direm que : Una utopia és la proposta d’ una societat tan ideal que és impossible que sigui real. És ideal o perfecta perquè en ella no es donarien els problemes que sempre trobem a les nostres societats : -violència -pobresa -opressió -guerres -delinqüència
95. 2. El perquè de les utopies Molt presents al llarg de la història de la humanitat . Per què si són irrealitzables? Perquè es presenten com l’ alternativa a una situació present que es considera negativa.
96. 3. Dos tipus d’ utopies Les Utopies del passat i Les utopies del futur
97. 3.1 Utopies del passat Fan referència a l’ existència d’èpoques ideals de la humanitat ja perdudes. Exemples poden ser : -La imatge bíblica del Paradís i - L’ Atlàntida
98. El Paradís . La idea del paradís pot ser interpretada com el sentiment d’ una situació ideal perduda
99. La Atlàntida . És un mite molt present en la cultura europea i al que fa referència Plató .
100. Potser Plató en els seus “Diàlegs” no fes més que relatar una veritat històrica i no una llegenda de l'antiguitat en esmentar l'existència al costat dels Pilars d'Hèrcules d'una fabulosa ciutat-l'Atlàntida, que en qüestió d '"un dia i una nit. … va desaparèixer entre les profunditats del mar ". Un grup internacional d'investigadors, amb el suport de la National Geographic Society dels Estats Units, diu que ha trobat indicis del mite que ve fascinant des de fa 11.000 anys just sota les marismes del Parc Nacional de Doñana.
101. L'equip de geòlegs i arqueòlegs ha invertit dos anys de treballs amb l'ajuda de fotografies de satèl lit, radars capaços de penetrar la terra, cartografia digital i tecnologia submarina. I d'acord a les seves conclusions l'Atlàntida amb el seu peculiar disseny circular va estar situada al nord-oest de Cadis. També ha confirmat que el final d'aquesta ideal ciutat va venir en forma d'un cataclisme de la naturalesa: un terratrèmol i un brutal tsunami com el sofert la setmana passada per Japó. Passadissos sota el subsòl ABC 15.3.11
106. 3.2 U topies del futur Ens parlen d’ una societat perfecta que existirà en al futur Alguns utòpics del futur : Plató Campanella, Thomas More, Francis Bacon , Karl Marx, comunisme, anarquisme.
108. 3.4 El perill de les utopies Voler imposar utopies provoca conseqüències lamentables i dramàtiques : com a exemple ens pot servir l’ experiència de la Revolució Francesa, el nazisme i el comunisme.
110. Un dels episodis lamentables de la Revolució Francesa va ser la decapitació d’ Olympe de Gouges, autora de la “Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana”
111. Una de les conseqüències del comunisme va ser el GULAG. Es calcula que en aquests camps de concentració comunistes van morir 7 milions de persones.
113. Alexander Solzhenitsyn, escriptor rus i premi Nobel. Va ser empresonat al Gulag (8 anys) per dissentir de la política comunista i defensar la llibertat.
121. Plató Grec, atenenc, del segle V aC. De família molt poderosa econòmica i políticament En la seva obra “ República ” presenta una societat perfecta Un dels autors més influents a la nostra història.
131. 2) El poder l’ han de tenir persones capacitades -Han de ser els “millors” (els més savis, els més justos...) Els treballadors mai han d’ accedir al poder. -Nom del sistema: aristocràcia (la paraula grega aristos, vol dir el millor)
133. 3) Cal prioritzar sempre l’ interés de tots sobre l’ interès personal. -L’ important és que el conjunt funcioni. -Els individus no tenen valor per ells mateixos: s’han de subordinar a l’ interès general.
134. 4)La propietat: -El desig de la propietat és una de les causes del problemes socials i de les conductes immorals. -Els que manin i els militars no tindran propietats privades. -Els treballadors sí.
135. Cal dir que Plató va tractar a portar a terme la seva idea de societat però sempre va fracassar.
139. 1) Allò que som: Amants de la llibertat Iguals Éssers nascuts per a realitzar-nos com a persones Marx comparteix idees de pensadors anteriors principalment de Rousseau.
140. 2) Per què no podem realitzar els nostres trets naturals? La societat ho fa impossible perquè Es basa en la l’ opressió d’ unes persones per unes altres Aquesta opressió és basa en el poder econòmic Fins ara la Història ha estat la història del domini d’ unes persones sobre unes altres
141. Segons Marx sempre hi ha hagut dues classes o sectors socials : el dominant i el dominat
142. Nens miners. Marx denuncia el treball infantil. Vol que els treballadors s’aixequin contra aquesta injustícia i l’ opressió d’ unes persones per unes altres.
143. 3) Què cal fer? Cal una REVOLUCIÓ Els treballadors o oprimits han de sublevar-se Han de conquerir el poder per la força I imposar noves condicions de vida El primer pas : hi haurà una dictadura: la dictadura dels treballadors.
144. Marx crida a la revolució obrera. Serà violenta perquè la burgesia no vodrà cedir el poder.
145. 4) Mesures del poder dels treballadors Eliminació propietat privada Educació , sanitat per a tots Imposició de la igualtat : acabar amb les classes socials.
146. 5) Al final, el comunisme Al final ( lluny en el temps ) s’ instaurarà el comunisme. En el comunisme tothom serà lliure : Marx deia que el comunisme és el regne de la llibertat.
147. 6) Liberalisme o col.lectivisme? Dos importants conceptes de la filosofia política : Liberalisme i col.lectivisme. Què defensa el liberalisme? Què defensa el col.lectivisme? És Marx liberal o col·lectivista? ...
153. 1) Què és una distòpia? També s’ anomenen antiutopies Distòpia: dis vol dir anormal, dolent. Així doncs, Distòpia: vol dir lloc dolent i per tant societat inaceptable La distòpia és una societat fictícia amb un govern tirànic i on la gent és manipulada i es creu satisfeta però realment les condicions són inaceptables. El primer que en parla : John Stuart Mill
155. 2) Característiques d’ una distòpia Totalitarisme : poder autoritari, no dzà. Classisme : dues classes socials molt definides i impossibilitat de movilitat social. Conformisme : Manipulació des del govern : quasi impossible no veure les coses tal com es vol que siguin vistes. Revolta condemnada al fracàs
157. Una de les característiques de la distòpia és el conformisme i la manipulació. Els ciutadans són manipulats : El poder arriba a perfeccionar els mecanismes de propaganda de tal manera que s’ aconsegueix que els ciutadans arribin a no tenir pensament propi i a no adonar-se de la vertadera realitat.
158. 3) La literatura i les distòpies: Bradbury, Huxley, Orwell Novelistes que descriuen distòpies Huxley, “Un món feliç” ( 1932 ) Bradbury , “Farenheit 451” (1933) Orwell , “1984” (1948) Objectiu d’ aquests autors: cridar l’ atenció del perill del camí de la nostra societat que pot conduir a situacions semblants a les que ells descriuen.
160. Huxley,”Un Món Feliç” Predeterminació del futur dels nens amb tecnologia genètica. Vàries classes de persones, entre elles la dels futurs dirigents.
161. Els bombers es dediquen a la crema de llibres. No està permès tenir llibres. El llibre representa la llibertat del pensament. Bradbury avisava del perill de que els Governs no respectin la llibertat dels individus.
163. Orwell descriu la situació terrible en que podem arribar a trobar-nos com a individus que som, totalment indefensos davant el poder. El Gran Germà t’ està observant. Aquí veiem la imatge de Hitler, però ell denunciava el perill de tot totalitarisme, també el comunista .
164. 4) El cinema i les distòpies És un tema molt present al cinema. Veiem alguns exemples.
172. 6.1 La paraula “ dzà” Significat de la paraula Democràcia : d’ origen grec (demos, cràcia) que vol dir “govern del poble”.
173. 6.2 Definició Anomenem dzà a un sistema polític o forma d’ organitzar la societat en la qual el poder polític deriva de la voluntat dels ciutadans. Els ciutadans donen el poder i el controlen.
174. 6.3 Breu història 1) La dzà grega Els grecs, a Atenes, descobreixen i implanten aquest sistema polític al s. VI aC Destaquen dos noms: íٱԱ i Pericles.
175. íٱԱ introdueix el concepte clau de la dzà, el concepte d'isonomia : tots som iguals davant la llei.
178. Característiques de la dzà grega : - Democràcia directa : tots els ciutadans intervenen en la presa de decisions. - Isonomia : la mateixa llei per a tots.
179. - Isegoria (iso + àgora) : igualtat en el dret a parlar en l'espai públic o àgora - Isoteleia : igualtat a l'hora de pagar impostos - Isocratia : igualtat en l'accés a càrrecs públics.
180. Els atenesos opten per l’ igualtat, però es tractava d'una igualtat només entre els que eren ciutadans de la polis. Aquests sí que comptaven i tenien drets; però dins d'aquesta categoria no hi figuraven les dones, ni els estrangers, ni els esclaus. Tots aquests estaven mancats dels drets que compartien els ciutadans.
183. 2) La dzà actual Avui considerem que la dzà és la manera més justa i eficaç d’ organitzar la societat, però fins al XVIII no apareix el primer estat realment democràtic: els EEUU. Es diu que l’ esdeveniment més important del segle XX va ser el de la generalització de la dzà.
184. 6.4 La dzà com un ideal i la dzà com una realitat.
185. 1) Democràcia com un ideal -Els principis dels sistema democràtic són indiscutiblement positius : Drets individuals, igualtat, justícia... -Però no existeix cap país on la dzà sigui perfecta, és a dir, que realment porti a terme totalment allò que proclama.
186. -Així la paraula dzà fa referència a un ideal que ens agradaria que es realitzés. -Podem dir que la dzà entesa com un ideal és una ...
187. 2) Democràcia com realitat -És el que podem comprovar -Alguns trets es compleixen : ... -D’ altres no : - ... - ...
188. Aquesta acudit compara la dzà ideal amb la dzà com a realitat. En teoria els ciutadans tenim la darrera paraula però en realitat els polítics...
189. Ens els països democràtics es defensa el dret de tots a tenir un treball però tots veiem la realitat.
190. Els països democràtics parlen del dret de tots a una vida digna, però la vida real ens mostra que ...
191. Els països democràtics parlen del dret a tenir un habitatge però és problema de les persones sense sostre (homeles) és una realitat.
192. 6.5 Característiques de la dzà moderna 1) El valor de l’ individu. L’ individu és considerat “ciutadà” No som súbdits sinó ciutadans Ser ciutadà = ser titular de drets I determinant del poder
193. Vivim en una societat, és a dir, junt amb moltes altres persones, però cadascú de nosaltres és un ésser individual, amb un valor absolut, per la nostra dignitat i perquè som irrepetibles.
194. 2) Llibertat i igualtat. El fonament del sistema : Llibertat i igualtat de tots els ciutadans Igualtat davant la llei Igualtat d’ oportunitats El límit de la llibertat personal és el dany a l’ altre
195. En una societat democràtica ningú té més valor que els altres. Ningú té menys. Tots tenim el mateix valor.
196. 3) Delegació de poder Els ciutadans no exercim el poder d’ una manera directa Deleguem la capacitat de decidir Ho fem a través de les eleccions Per això les democràcies actuals es diuen democràcies representatives o indirectes.
199. 4) Divisió del poder : Tres àmbits del poder : Legislatiu, executiu i judicial Han de ser independents Raó de la divisió : El control mutu.
200. 5) Pluralisme: Significa diversitat, opinions diferents, propostes alternatives. Poder expressar-nos a través d’ instruments com : partits polítics, associacions.. El partit guanyador és important però també els partits opositors perquè Cal una alternativa.
202. 6)Estat de dret: Sinònim de dzà Les democràcies reben la seva legitimitat del dret, no de la força. El dret = les normes recolzades pels ciutadans i els drets que aquests tenen. Un sistema polític = estat de dret si es basa en normes decidides democràticament i si garanteix els drets dels individus.
203. Les dictadures no són estats de drets : es basen en l’ imposició per la força
204. El fonament d’ un estat de dre és la llei i aquesta té la finalitat de protegir els drets de les persones.
205. 7) Carta Magna o Constitució = Expressió dels principis de l’ Estat de Dret. =Document fundacional d’ una societat democràtica
206. En aquesta imatge veiem la primera pàgina de la Constitució dels EUA redactada el 1787 . És la més antiga i continua vigent.
207. 8) El poder i la religió. Separació de l’ Estat o sistema de poder i la religió. Practicar la religió és un dret personal i el poder polític ha de ser neutral en relació a ella.
208. 6.6 Perills de la dzà La dzà és el millor dels sistemes polítics però a la dzà hi ha perills davant els quals els ciutadans hem d’ estar vigilants.
209. Un del primers pensadors que s’ adonà d’ aquests perills, va ser J. S. Mill al XIX
210. 1)E perill de la demagògia En dzà és clau per els polítics convèncer els ciutadans . No sempre convencen els millors Sinó els més manipuladors.
214. A les democràcies es prioritzen els interessos majoritaris És lògic que així sigui Però hi ha un perill : ignorar o reprimir drets individuals o minoritaris.
215. És un mecanisme que es diu criteri de la norma de la majoria Però la dzà no es defineix en funció de la majoria sinó del respecte als drets de tots els ciutadans Aquest drets són l’ essència de la dzà
216. Drets individuals i de les minories No respecte dels Interessos de la majoria
217. Per evitar el perill de la dictadura de la majoria aquesta té uns límits : no poden (moralment ni legalment) : a) Vulnerar drets individuals
218. Veiem alguns exemples Per exemple no poden decidir suprimir la llibertat d’ expressió de ningú
221. b) Tampoc poden decidir no respectar el drets de les minories : ètniques, polítiques, etc. Una minoria no respectada fins fa poc ha estat la de les dones
223. 3) El perill d’ un mal ús o abús del poder Manipulacions, corrupció, arbitrarietats, favoritisme Grècia : els polítics han governat irresponsablement el pais i han provocat l’ empobriment dels ciutadans en un 30%
224. A la sèrie Els Simpson s’ analitza el problema de l’ abús del poder
