2. ndex
Contextualitzaci坦
Caracter鱈stiques generals
La Cancelleria Reial
Biografia de Bernat Metge
Lo Somni
Resum
Intenci坦 de lautor en escriure-la
Punts m辿s importants
Exemple fragment primer llibre
Bibliografia i webgrafia
3. Contextualitzaci坦. Quan i on es
va originar lhumanisme?
Lhumanisme va ser un moviment intel揃lectual que va
n辿ixer a Itlia, m辿s concretament a La Toscana, durant
el segle XIV i es va escampar per tot Europa a la
primera meitat del segle XV.
4. Caracter鱈stiques
lhumanisme.
generals
de
Inicialment, renovaci坦 dels estudis ling端鱈stics i literaris
sobre llat鱈 i grec.
Llat鱈 i grec comencen a anomenar-se
clssiques: esdevindran model a imitar.
L'home comen巽a
homocentrisme.
a
ser
l'eix
de
totes
lleng端es
les
coses:
Remodelaci坦 de tota la cultura, que ara haur dimitar
les formes i actituds de lantiguitat.
S'interessa per la ci竪ncia i pel progr竪s t竪cnic, cosa que
va comportar la difusi坦 d'un nou esperit cient鱈fic.
5. La cancelleria reial
Creada al segle XIII.
Organisme burocrtic que era dirigit per un canceller.
Es redactaven tots els documents oficials de la reialesa,
la noblesa o lestament eclesistic de la Corona dArag坦.
Els cancellers i els escrivans van ser els primers
traductors seriosos dobres clssiques al catal a partir
de textos originals.
Uniformitat ling端鱈stica que va introduir a tot el territori
en lmbit de la llengua escrita, per damunt de la major
varietat de llengua oral.
Creaci坦 duna varietat estndard.
6. Biografia de Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona 1346), a prop del palau reial.
s fill de Guillem Metge, un especier (farmac竪utic)
vinculat amb la casa reial que mor a mitjan 1359.
El seu pare li transmet els coneixements de filosofia
natural que m辿s
endavant mostra al poema
par嘆dic Medicina apropiada a tot mal (1396?) i en alguns
comentaris de Lo somni.
La professi坦 del padrastre, Ferrer Saiol, tamb辿 influeix
en la seva formaci坦 intel揃lectual ja que, a m辿s d'escriv
de raci坦 i protonotari de la reina Elionor de Prades, 辿s
traductor al catal del De re rustica de Pal揃ladi Rutili i
impulsa la vocaci坦 professional de Bernat Metge a la
cancelleria.
7. Lo Somni (1398)
Llibre molt elaborat que presenta, amb gran cohesi坦,
elements de diferents proced竪ncies.
Narraci坦 en 1a persona: novetat per a l竪poca.
Argument: Lautor sadorm mentre es troba a la pres坦 i
somnia que se li apareix el difunt Joan I, acompanyat
dOrfeu i de Tir竪sies, personatges mitol嘆gics relacionats
amb la m炭sica i amb les arts endevinat嘆ries.
Lo somni va ser fet amb 4 parts.
8. Lo Somni (1398)
Primer llibre. El rei i Bernat Metge debaten sobre
lexist竪ncia de lnima i la seva superviv竪ncia despr辿s de
la mort. Lautor es mostra esc竪ptic, per嘆 acaba
acceptant els arguments del rei, favorables a lexist竪ncia
de lnima. s el llibre de continguts m辿s human鱈stics.
Segon Llibre. El rei nega que hagi mort v鱈ctima duna
conjura. El rei 辿s al purgat嘆ri per lafici坦 que t辿 a la
ca巽a, la m炭sica i lastrologia, i hi romandr mentre duri
el Cisma dOccident. s el llibre que m辿s reflecteix la
situaci坦 pol鱈tica del moment.
9. Lo Somni(1398)
Tercer llibre. Orfeu i Tir竪sies expliquen les seves vides.
Tir竪sies blasma les dones manllevant fragments del
Corbaccio de Boccaccio
Quart llibre. Bernat Metge desarma una a una les
acusacions de Tir竪sies contra les dones, tot lloant
algunes dones de lAntiguitat, la Mare de D辿u i sis reines
de la Corona dArag坦, especialment na Violant de Bar i
na Maria de Luna, muller de Mart鱈 I. El llibre acaba amb
un atac als homes per tenir vicis molt m辿s greus que les
dones.
10. Intenci坦 de lautor
Intencionalitat: Un cop aconseguida la llibertat, Bernat
Metge pret辿n captar per a ell mateix el perd坦 del nou rei
i aconseguir la rehabilitaci坦 i la restituci坦 dels crrecs
administratius que li havien tret i que li havien perm竪s
de viure sense problemes econ嘆mics.
Obra justificat嘆ria.
11. Punts m辿s importants
Prosa m辿s perfecta que s'ha escrit en catal. (Sense
deixar de banda Ramon Llull)
Frases amb sintaxi acurada que mantenen la l鱈nia
sintctica per molt que sallarguin.
12. Fragment primer llibre
Poch temps ha passat que, stant en la pres坦, no per
dem竪rits que mos perseguid坦s e envejosos sabessen
contra mi, segons que despuys clarament a lur vergonya
s辿s demostrat, mas per sola iniquitat que mhavien, o
per ventura per alcun sacret ju箪 de D辿u, un divendres
entorn mige nit, studiant en la cambra on jo havia
acostumat star, la qual 辿s testimoni de les mies
cogitacions, me vench fort gran desig de dormir.