ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Kurdistan meridional iraq

•Download as PPT, PDF•
•
Martí Torrell Poch
Martí Torrell Poch
1 of 17
Download to read offline
KURDISTAN MERIDIONAL, un fragment de país dins Iraq. El poble del Kurdistan, entre els conflictes de finals del segle XX i el present d'ara al segle XXI. Martí Torrell Poch. Historiografia.
Kurdistan meridional iraq
El Kurdistan és una regió del sud- oest d'Àsia, de límits no gaire clars per no ser reconeguts oficialment, dividida entre 6 realitats culturals i/o polítiques: Turquia (l'antiga Cilícia), part d'Armènia i l'Azerbaidjan, nord de l'Iraq i una petita part de Síria.
El poble kurd. El poble kurd és format per entre vint-i-cinc i trenta milions d'habitants sobre un territori de prop de 500.000 km. Quadrats. Ha hagut de suportar diverses ocupacions al llarg dels segles, i des del 1923, any del Tractat de Lausana, viu una situació semblant a la dels pobles colonitzats. Els kurds són, des del punt de vista del dret internacional, una minoria ètnica a l'interior de quatre Estats diferents (l'Iran, l'Iraq, Síria i Turquia), on han d'enfrontar-se a l'opressió política, cultural i econòmica.
Dades generals: ● Població: entre 30 i 40 milions d'habitants ● Superfície: entre 350.000 i 500.000 km2 ● ● Institucions: Només la Regió Autònoma Kurda, dins l'estat iraquià Ciutats importants: Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli). ● Administració estatal: Iraq, Turquia, Iran i Síria ● Llengua territorial: kurd
Més dades generals: ● ● ● Llengua oficial: Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran) i àrab (Síria) Data de la festa nacional: 21 de març (festa del Norouz) Cultura religiosa: musulmana, amb minories cristiana i jezidi Font: http://www.nationalia.cat/ca/fitxes/kurdistan
Situació sociopolítica de les diverses regions del Kurdistan. Territori: KURDISTAN MERIDIONAL ● Administració estatal: Iraq ● Població: entre 4 i 6 milions d'habitants ● Superfície: 80,000 km² aproximadament La capital del Kurdistan Meridional és Hewlêr (Arbil), la llengua pròpia del territori és el kurd, llengua que també és la oficial. ● El sistema polític és el d'una Regió semiautònoma dins l'Estat federal iraquià. Els 111 membres del parlament són de partits kurds. ●
● Territori: KURDISTAN SEPTENTRIONAL ● Administració estatal: Turquia ● Població: Sobre 15 milions d'habitants ● Superfície: 230,000 km² aproximadament. ● ● ● El poble kurd ocupa l'extrem del sud-est de l'Anatòlia, que equival aproximadament a unes 17 províncies (d'un total de 81 a tot l'Estat). La capital és Amed (Diyarbakir). La llengua pròpia del territori és el kurd però no té cap mena de reconeixement, el turc és l'única llengua oficial.
La nació kurda no té reconeguda la seva especificitat a Turquia, de manera que no compta amb una divisió administrativa que sigui fidel a les seves fronteres ni amb cap espai de decisió política. El govern turc es nega frontalment a reconèixer l'existència del poble kurd i persegueix qualsevol menció a la idea de Kurdistan. El partit pro-kurd amb més representació a l'administració turca és el Partit de la Societat Democràtica, tot i que el partit hegemònic és l'il·legalitzat Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que és considerat un grup terrorista per Turquia, la Unió Europea i els Estats Units, entre d'altres països.
● Territori: KURDISTAN OCCIDENTAL ● Administració estatal: Síria ● Població: Entre 1 i 2'8 milions d'habitants. ● ● ● No té una capital definida. Les ciutats més grans són Qamişlo (Al Qamishli) i Hesiça (Al Hasakah). La llengua territorial és el kurd però l'única llengua oficial és l'àrab. Els kurds a Síria, tot i ser la minoria més important del país (al voltant del 10 %) no tenen cap mena de representació política ni distinció administrativa pròpia sobre el territori. Ocupen el nord-est del país.
● Territori: KURDISTAN ORIENTAL ● Administració estatal: Iran ● Població: entre 4'8 i 6'6 milions d'habitants. No té una capital definida. Les ciutats més grans són: Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad). La major part dels kurds iranians habiten el nord-oest del país: bàsicament a les províncies d'Azerbadjan de l'Oest, Kurdistan, Kermanshah, Ilam i algunes parts de Lorestan. ● La llengua pròpia del territori és el kurd, sense reconeixement, però la llengua oficial és el persa a tot l'Iran.
● Sistema polític: Tampoc a l'Iran els kurds compten amb un reconeixement que es tradueixi en institucions pròpies i divisió administrativa fidel amb la seva presència sobre el territori. La major part dels kurds iranians habiten el nord-oest del país: bàsicament a les províncies d'Azerbadjan de l'Oest, Kurdistan, Kermanshah, Ilam i algunes parts de Lorestan.
Cultura kurda. ● ● La llengua pot considerar-se com l'element essencial de l'identitat kurda. Les circumstàncies polítiques a cada estat han generat processos complexos ben diferents pel que fa a l'assimilació lingüística dels kurds. La kurdicitat, el sentiment de identitat kurda, també pot ser present en persones d'arrels kurdes amb escàs o nul domini de la llengua kurda, especialment a Turquia. La creació d'un Kurdistan meridional independent de facto a l'Iraq va provocar que, des del 1992, el soraní i el kurmandjí (dialectes del kurd). El kurd s'ha convertit en la llengua quasi exclusiva de la nova administració, malgrat la persistència considerable de l'àrab escrit sobretot a nivell escolar i universitari. El kurd també és utilitzat en els mitjans de comunicació de masses. Paral·lelament, la situació del kurd a l'exterior de la regió autònoma continua empitjorant.
● ● ● ● L'estructura social d'una tribu kurda nòmada és, lògicament, molt diferent de la d'una comunitat kurda urbana. El poder del clan com a forma més correcta per a la reproducció i el funcionament de la societat estarien perdent la seva legitimació entre les generacions més joves. Malgrat això i els intents de partits polítics, com el PKK a Turquia, d'eliminar-ne la influència es parla d'una neotribalització. Es valora molt els més ancians i es considera un honor tenir un ancià a casa. La dona, en la societat kurda, és relativament valorada a causa de l'època anterior de l'islamització. Gaudeix de llibertat per moure's, exercir la seva autoritat, expressar la seva opinió respecte temes importants i adreçar la paraula als homes.
Els conflictes kurds i els moviments polítics kurds. KURDISTAN MERIDIONAL (Estat Iraq). ● ● Les conseqüències de la guerra del Golf pels kurds de l'Iraq van ser tràgiques per les morts i la destrucció del teixit social i econòmic del Kurdistan però van proporcionar una autonomia molt important ja que Saddam Hussein va perdre el control del nord de l'Iraq després de l'exclusió aèria nordamericana. En les eleccions lliures convocades el 1992 pel Front del Kurdistan, els 2 partits kurds, PDK i la UPK van pactar un govern que va aprovar una llei que establia una relació federal entre l'Iraq i la regió kurda.
● ● ● ● Les fases d'enfrontament i negociació entre PDK i la UPK van causar una situació d'inestabilitat, agreujada per la presència militar turca a la zona i l'anomenada Guerra de L'Iraq (2003). Després de la intervenció nordamericana, la Constitució iraquiana, aprovada el 2005, va optar per un federalisme molt descentralitzat com a model d'estat i el Kurdistan va ser automàticament reconegut com a regió autònoma. El 2007, després de l'incompliment de diverses promeses del govern iraquià, el GRK (Govern Regional Kurd) va començar a firmar contractes amb petrolieres estrangeres, sense fer cas de les denúncies de Bagdad, per tal de construir una realitat política kurda amb el suport dels magnats petroliers que puguin neutralitzar les decisions del govern d'Iraq. En la mateixa línia, Kurdistan està fent un nou oleoducte per abastir Turquia. La independència econòmica dels kurds iraquians però no serà política perquè Turquia només accepta l'autonomia.
Fonts documentals. ● ● ● ● ● ● TEJEL, Jordi: Els kurds, a l'ombra de la història. Barcelona. Llibres de l'Índex S.L., 1999. D.D.A.A: Kurdistan, el complot del silenci. Barcelona. Edicions de 1984. 2002. http://www.nationalia.cat/ca/fitxes/kurdistan (consultat 12 octubre 2013). http://www.extramurs.cat/eyyup-doru-es-un-temps-historic-pels-kurdsper-primera-vegada-tenim-una-forca-politica-economica-i-armadaimportant/ (consultat 11 octubre 2013). http://www.rtve.es/noticias/20130110/turquia-guerrilla-kurda-intentantercera-vez-negociar-alto-fuego/598681.shtml (consultat 11 octubre 2013). http://www.iecah.org/web/index.php? option=com_content&view=article&id=2003:el-kurdistan-hoy-las-minoriaskurdas-en-siria-iran-iraq-y-turquia&catid=35:crisis-invisibles&Itemid=87 (consultat 11 octubre 2013).

More Related Content

Kurdistan meridional iraq

  • 1. KURDISTAN MERIDIONAL, un fragment de país dins Iraq. El poble del Kurdistan, entre els conflictes de finals del segle XX i el present d'ara al segle XXI. Martí Torrell Poch. Historiografia.
  • 3. El Kurdistan és una regió del sud- oest d'Àsia, de límits no gaire clars per no ser reconeguts oficialment, dividida entre 6 realitats culturals i/o polítiques: Turquia (l'antiga Cilícia), part d'Armènia i l'Azerbaidjan, nord de l'Iraq i una petita part de Síria.
  • 4. El poble kurd. El poble kurd és format per entre vint-i-cinc i trenta milions d'habitants sobre un territori de prop de 500.000 km. Quadrats. Ha hagut de suportar diverses ocupacions al llarg dels segles, i des del 1923, any del Tractat de Lausana, viu una situació semblant a la dels pobles colonitzats. Els kurds són, des del punt de vista del dret internacional, una minoria ètnica a l'interior de quatre Estats diferents (l'Iran, l'Iraq, Síria i Turquia), on han d'enfrontar-se a l'opressió política, cultural i econòmica.
  • 5. Dades generals: ● Població: entre 30 i 40 milions d'habitants ● Superfície: entre 350.000 i 500.000 km2 ● ● Institucions: Només la Regió Autònoma Kurda, dins l'estat iraquià Ciutats importants: Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli). ● Administració estatal: Iraq, Turquia, Iran i Síria ● Llengua territorial: kurd
  • 6. Més dades generals: ● ● ● Llengua oficial: Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran) i àrab (Síria) Data de la festa nacional: 21 de març (festa del Norouz) Cultura religiosa: musulmana, amb minories cristiana i jezidi Font: http://www.nationalia.cat/ca/fitxes/kurdistan
  • 7. Situació sociopolítica de les diverses regions del Kurdistan. Territori: KURDISTAN MERIDIONAL ● Administració estatal: Iraq ● Població: entre 4 i 6 milions d'habitants ● Superfície: 80,000 km² aproximadament La capital del Kurdistan Meridional és Hewlêr (Arbil), la llengua pròpia del territori és el kurd, llengua que també és la oficial. ● El sistema polític és el d'una Regió semiautònoma dins l'Estat federal iraquià. Els 111 membres del parlament són de partits kurds. ●
  • 8. ● Territori: KURDISTAN SEPTENTRIONAL ● Administració estatal: Turquia ● Població: Sobre 15 milions d'habitants ● Superfície: 230,000 km² aproximadament. ● ● ● El poble kurd ocupa l'extrem del sud-est de l'Anatòlia, que equival aproximadament a unes 17 províncies (d'un total de 81 a tot l'Estat). La capital és Amed (Diyarbakir). La llengua pròpia del territori és el kurd però no té cap mena de reconeixement, el turc és l'única llengua oficial.
  • 9. La nació kurda no té reconeguda la seva especificitat a Turquia, de manera que no compta amb una divisió administrativa que sigui fidel a les seves fronteres ni amb cap espai de decisió política. El govern turc es nega frontalment a reconèixer l'existència del poble kurd i persegueix qualsevol menció a la idea de Kurdistan. El partit pro-kurd amb més representació a l'administració turca és el Partit de la Societat Democràtica, tot i que el partit hegemònic és l'il·legalitzat Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que és considerat un grup terrorista per Turquia, la Unió Europea i els Estats Units, entre d'altres països.
  • 10. ● Territori: KURDISTAN OCCIDENTAL ● Administració estatal: Síria ● Població: Entre 1 i 2'8 milions d'habitants. ● ● ● No té una capital definida. Les ciutats més grans són Qamişlo (Al Qamishli) i Hesiça (Al Hasakah). La llengua territorial és el kurd però l'única llengua oficial és l'àrab. Els kurds a Síria, tot i ser la minoria més important del país (al voltant del 10 %) no tenen cap mena de representació política ni distinció administrativa pròpia sobre el territori. Ocupen el nord-est del país.
  • 11. ● Territori: KURDISTAN ORIENTAL ● Administració estatal: Iran ● Població: entre 4'8 i 6'6 milions d'habitants. No té una capital definida. Les ciutats més grans són: Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad). La major part dels kurds iranians habiten el nord-oest del país: bàsicament a les províncies d'Azerbadjan de l'Oest, Kurdistan, Kermanshah, Ilam i algunes parts de Lorestan. ● La llengua pròpia del territori és el kurd, sense reconeixement, però la llengua oficial és el persa a tot l'Iran.
  • 12. ● Sistema polític: Tampoc a l'Iran els kurds compten amb un reconeixement que es tradueixi en institucions pròpies i divisió administrativa fidel amb la seva presència sobre el territori. La major part dels kurds iranians habiten el nord-oest del país: bàsicament a les províncies d'Azerbadjan de l'Oest, Kurdistan, Kermanshah, Ilam i algunes parts de Lorestan.
  • 13. Cultura kurda. ● ● La llengua pot considerar-se com l'element essencial de l'identitat kurda. Les circumstàncies polítiques a cada estat han generat processos complexos ben diferents pel que fa a l'assimilació lingüística dels kurds. La kurdicitat, el sentiment de identitat kurda, també pot ser present en persones d'arrels kurdes amb escàs o nul domini de la llengua kurda, especialment a Turquia. La creació d'un Kurdistan meridional independent de facto a l'Iraq va provocar que, des del 1992, el soraní i el kurmandjí (dialectes del kurd). El kurd s'ha convertit en la llengua quasi exclusiva de la nova administració, malgrat la persistència considerable de l'àrab escrit sobretot a nivell escolar i universitari. El kurd també és utilitzat en els mitjans de comunicació de masses. Paral·lelament, la situació del kurd a l'exterior de la regió autònoma continua empitjorant.
  • 14. ● ● ● ● L'estructura social d'una tribu kurda nòmada és, lògicament, molt diferent de la d'una comunitat kurda urbana. El poder del clan com a forma més correcta per a la reproducció i el funcionament de la societat estarien perdent la seva legitimació entre les generacions més joves. Malgrat això i els intents de partits polítics, com el PKK a Turquia, d'eliminar-ne la influència es parla d'una neotribalització. Es valora molt els més ancians i es considera un honor tenir un ancià a casa. La dona, en la societat kurda, és relativament valorada a causa de l'època anterior de l'islamització. Gaudeix de llibertat per moure's, exercir la seva autoritat, expressar la seva opinió respecte temes importants i adreçar la paraula als homes.
  • 15. Els conflictes kurds i els moviments polítics kurds. KURDISTAN MERIDIONAL (Estat Iraq). ● ● Les conseqüències de la guerra del Golf pels kurds de l'Iraq van ser tràgiques per les morts i la destrucció del teixit social i econòmic del Kurdistan però van proporcionar una autonomia molt important ja que Saddam Hussein va perdre el control del nord de l'Iraq després de l'exclusió aèria nordamericana. En les eleccions lliures convocades el 1992 pel Front del Kurdistan, els 2 partits kurds, PDK i la UPK van pactar un govern que va aprovar una llei que establia una relació federal entre l'Iraq i la regió kurda.
  • 16. ● ● ● ● Les fases d'enfrontament i negociació entre PDK i la UPK van causar una situació d'inestabilitat, agreujada per la presència militar turca a la zona i l'anomenada Guerra de L'Iraq (2003). Després de la intervenció nordamericana, la Constitució iraquiana, aprovada el 2005, va optar per un federalisme molt descentralitzat com a model d'estat i el Kurdistan va ser automàticament reconegut com a regió autònoma. El 2007, després de l'incompliment de diverses promeses del govern iraquià, el GRK (Govern Regional Kurd) va començar a firmar contractes amb petrolieres estrangeres, sense fer cas de les denúncies de Bagdad, per tal de construir una realitat política kurda amb el suport dels magnats petroliers que puguin neutralitzar les decisions del govern d'Iraq. En la mateixa línia, Kurdistan està fent un nou oleoducte per abastir Turquia. La independència econòmica dels kurds iraquians però no serà política perquè Turquia només accepta l'autonomia.
  • 17. Fonts documentals. ● ● ● ● ● ● TEJEL, Jordi: Els kurds, a l'ombra de la història. Barcelona. Llibres de l'Índex S.L., 1999. D.D.A.A: Kurdistan, el complot del silenci. Barcelona. Edicions de 1984. 2002. http://www.nationalia.cat/ca/fitxes/kurdistan (consultat 12 octubre 2013). http://www.extramurs.cat/eyyup-doru-es-un-temps-historic-pels-kurdsper-primera-vegada-tenim-una-forca-politica-economica-i-armadaimportant/ (consultat 11 octubre 2013). http://www.rtve.es/noticias/20130110/turquia-guerrilla-kurda-intentantercera-vez-negociar-alto-fuego/598681.shtml (consultat 11 octubre 2013). http://www.iecah.org/web/index.php? option=com_content&view=article&id=2003:el-kurdistan-hoy-las-minoriaskurdas-en-siria-iran-iraq-y-turquia&catid=35:crisis-invisibles&Itemid=87 (consultat 11 octubre 2013).