ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)

•Download as PPT, PDF•
•
Empar Gallego
Empar Gallego

Moviment Obrer: Els canvis socials. Les primeres organitzacions obreres.

1 of 37
Downloaded 243 times
LA FORMACIÓ DE LA CLASSE OBRERA i EL MOVIMENT OBRER (1) Empar Gallego, professora d’Història i Geografia Empar Gallego, professora d’Història i Geografia http://historiaenpresent.blogspot.com http://historiaenpresent.blogspot.com
1. Els canvis socials del segle XIX PER QUÈ? La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX Canvis econòmics Canvis polítics Canvis polítics segle XIX segle XIX Revolució Industrial Revolució Industrial desenvolupament economia capitalista desenvolupament economia capitalista Revolucions burgeses Revolucions burgeses formació de d’Estat Liberal formació de d’Estat Liberal CONFIGURACIÓ DE NOUS GRUPS SOCIALS, DISTINTS DE L’ANTIC RÈGIM La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX QUINS CANVIS SOCIALS? La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX La societat de classes La societat de classes la burgesia la burgesia La condició obrera La condició obrera el proletariat el proletariat explotació vivenda burgesa barri obrer la condició de vida i de treball penoses obrers a la mina i a la fàbrica DESIGUALTATS ECONÒMIQUES IISOCIALS DESIGUALTATS ECONÒMIQUES SOCIALS MARGINACIÓ POLÍTICA DE LES CLASSES POPULARS MARGINACIÓ POLÍTICA DE LES CLASSES POPULARS La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX VEGEM TOT AÇÒ VEGEM TOT AÇÒ La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX Esquema de http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/ Esquema de http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/
1. Els canvis socials del segle XIX Defineix societat de Defineix societat de classes classes La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX SOCIETAT DE CL SOCIETAT DE CL A SSE S ASSES Organització social que es forma al segle XIX, a Organització social que es forma al segle XIX, a conseqüència dels canvis econòmics ii polítics ii que conseqüència dels canvis econòmics polítics que substitueix la societat estamental pròpia de ll ‘Antic substitueix la societat estamental pròpia de ‘Antic Règim. En la societat de classes existeix la igualtat legal Règim. En la societat de classes existeix la igualtat legal sense distinció d’origen, però dividida en classes sense distinció d’origen, però dividida en classes diferents en funció de la propietat ii la riquesa. Així es diferents en funció de la propietat la riquesa. Així es diferencien principalment dues classes: la burgesia, diferencien principalment dues classes: la burgesia, propietària dels mitjans de producció ii el proletariat que propietària dels mitjans de producció el proletariat que sols poseix la seua força de treball sols poseix la seua força de treball La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX m ant omffant e ia ri gessiattrio La burrg La bu Font: historietasdehistoria.blogspot.com Font: historietasdehistoria.blogspot.com La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX Cóm podien Cóm podien canviar la seua canviar la seua situació? situació? La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX La consciència de classe "La classe pren realitat quan alguns homes, a conseqüència d’unes experiències comuns (heretades o compartides), perceben una identitat d’interessos i l’articulen entre ells i en contra d’altres homes els interessos dels quals són distints (i oposats) als seus.” E. P. Thompson La formació de la classe social obrera anglesa,1963 La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
2. El moviment obrer. Línia de temps finals del XVIII i ludisme Associació d’ estibadors primeres associacions La Carta del Poble cartisme primers sindicats primera meitat del XIX prohibició d’associacions obreres La Llei de Chapelier (1791) The Combination Acts (1799 i 1800) repressió socialisme utòpic Robert Owen La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1) Charles Fourier
2. El moviment obrer. Línia de temps segona Revolució 1848, París meitat segle XIX El Manifest Comunista K. Marx F. Engels marxisme La I Internacional Obrera La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1) M. Bakunin anarquisme Comuna de París 1871 sindicats nacionals
3. El ludisme, la revolta contra les màquines La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
3. El ludisme, la revolta contra les màquines La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
3. El ludisme, la revolta contra les màquines Moviment protagonitzat per artesans, obrers camperols en contra de la introducció de maquinària S’inicia a finals del segle XVIII a Anglaterra. S’ extén posteriorment a altres països, al compàs de la industrialització. Les accions segueixen la tradició de lluita popular: escrits amb demandes i amenaces sota un nom llegendari. Exterioritzen les protestes destruint maquinària, de vegades de forma sel.lectiva. Els escrits i atacs a les màquines utilitzats com mesura per pressionar als patrons CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a la pèrdua de treball i salaris menors  REACCIÓ DELS GOVERNS: repressió i pena de mort, consideraven la destrucció de màquines i fàbriques un atemptat a la propietat privada  La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
3. El ludisme, la revolta contra les màquines TEXT HISTÒRIC. Escrit dels ludites “Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’eixes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “ Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812) La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
3. El ludisme, la revolta contra les màquines Font: http://www.iescasasviejas.net/cviejas1/cuarto %20eso/movimientoobrero/temamovimientoobrero.htm La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
3. El ludisme, la revolta contra les màquines TEXT HISTÒRIC sobre el ludisme “El perfeccionamiento de las herramientas debió comprometerse en una larga y difícil batalla, dado que cualquier mejora en su poder efectivo chocaba sin duda con los intereses de algún oficio ya establecido. Esto fue lo ocurrido con las máquinas, que son herramientas más complejas y completas. En épocas recientes, nuevas invenciones se vieron afectadas por graves revueltas y por la ira de los destructores de máquinas. (...) Incluso el perfeccionamiento de los instrumentos agrícolas y máquinas agrícolas enfrentaron similar oposición; hoy en día, bandas de trabajadores rurales van de granja en granja rompiendo arados, trilladoras y otras máquinas, sin darse cuenta de que si sus intenciones hubieran prevalecido y las máquinas pudieran ser realmente destruidas, la humanidad se reduciría de inmediato a sus uñas y dientes y la civilización abolida. Es natural, sin duda, que los obreros comunes miren con prejuicio, con hostilidad, la introducción de máquinas que los colocan en desventaja e interfieren con su trabajo; esta es, sin duda, una perspectiva aterradora para hombres pobres y limitados” Smiles, Samuel.: Industrial Biography. Iron Workers and tool Makers. Londres. 1863. pp.164-166 La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
4. L’origen dels sindicats Societats de Socors Caixes de Resistència Origen: naixen de la solidaritat la cooperació -ajuda mútuaa principi de segle XIX, degut a la total desprotecció front als abusos dels empresaris Reprodueixen el sistema gremial: germandats i cofraries entre persones del mateix ofici i especialitat La finalitat serà permetre la supervivència en situacions de no treball Cóm? Auxiliant als Associats i les seues families en cas d’accident, malaltia, mort L’ajuda era sufragada amb les quotes dels membres PROCÉS  similar en tots els països occidentals  de ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i seràn l’origen dels sindicats, com vorem a continuació La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
4. L’origen dels sindicats e prés de ssprés d De De estes i i ottestes ls prro p i i on , e s ssonss,e l ra epres rrepres glatte ra r n An gla e e d’’A u b ers obrrers d eixxenqu e o u ei en q eg u acconseg itzzenless a ons l it en le esslega l ionss e lega c ion i asssoca c 824 a soc ia 1 824 l eres e 1 rrerese l ob ob La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1) LLamass a ma ss accrede a re deP Peteroo eterlloo ,,1819 1819
4. L’origen dels sindicats L’organització sindical de la classe treballadora tingué un procés L’organització sindical de la classe treballadora tingué un procés similar en tots els països occidentals, a mesura que es similar en tots els països occidentals, a mesura que es desenvolupava la indústria iiles dolentes condicions dels desenvolupava la indústria les dolentes condicions dels treballadors treballadors La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
4. L’origen dels sindicats La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
4. L’origen dels sindicats Des del 1889 el Des del 1889 el Primer de Maig Primer de Maig es convertirà en es convertirà en dia de lluita dia de lluita obrera obrera internacional internacional en record dels en record dels màrtirs de màrtirs de Chicago Chicago Font: http://entrenomadas.wordpress.com/ La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme Origen: Elaboració de la Carta del Poble el 1838 dirigit al Parlament britànic promoguda per l’ Associació de Treballadors de Londres • Aquesta carta és la que donarà nom al moviment cartista • Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes elles desateses • La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme TEXT HISTÒRIC. Carta amb les peticions “Demanem que en l’ elaboració de les lleis puga ser escoltada la veu de tots. Cumplim amb els deures d’ homes lliures; volem, doncs, tindre drets. És per això que sol.licitem el sufragi universal. Aquest sufragi, per a estar lliure de la corrupció dels rics i de la violència dels poderosos, deu ser secret. (…) Les eleccions freqüents són essencials: sol.licitem parlaments anuals. Demanem que per formar part del parlament, l’ únic requisit siga per l’ aprovació dels electors i que tots els diputats siguen remunerats a càrrec del tresor públic per compensar el temps dedicat al servei de la nació.” Petició dels cartistes de Birminghan, 1838 La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme Peticions: són demandes de drets polítics Sis Punts • Sufragi universal: dret al vot per als homes majors de 20 anys • formar part del parlament sense necessitat de ser propietari • Vot secret • Igualtat representativa territori/població • Renovació anual del parlament per evitar la corrupció • Sou per als parlamentaris i dedicació exclusiva a l’activitat parlamentària La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme tes tagonis Pro ent i movim Ampl de masses de ors: eballad tr de un milió firmes la 1ª olçaren rec 39 tició 18 pe ons si 3 mili qua en 1842 Objectius polítics: Sols la refo rma electoral i la democratitz ació permeteria la participació dels obrers en l’elabora ció de lleis per aconse guir millora r condicions de vida dels treballadors La Gran Marxa Cartista en Kennington Common La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme TEXT HISTÒRIC. Cartisme En 1838, Stephers, un dels dirigents cartista, es dirigia així a 200.000 seguidors: “El cartisme, amics meus, no és un problema polític, segons el qual es tractaria d’ aconseguir el dret al vot, etc.; sinó que el cartisme és una qüestió de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon passar i una jornada de treball breu” La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer Font: http://www.hiru.com/historia/lasrevoluciones-de-1848 La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer • L’ onada revolucionària en Europa tingué un significat polític republicà i també social, en un context de crisi econòmica que agreujava les pèsimes condicions de vida del proletariat. • Novament serà França l’epicentre de la revolució. La classe treballadora participà amb protestes i motins, junt a la xicoteta burgesia liberal front als interessos de l’alta burgesia • Les demandes es centraven en: -sufragi universal (masculí) -assistència social als desfavorits -dret al treball -llibertat d’ associació obrera Revolució 1848, París Milllorar de les condicions i acabar amb la desigualtat econòmica i social La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer La confrontació, reflexe de l’antagonisme • A França, Louis Blanch (ministre socialista del govern republicà que es proclama després de la revolució) intenta de donar contingut social a les reivindicacions • El tancament dels Tallers Nacionals provocà la sublevació dels treballadors • La burgesia combaté la sublevació ocassionant milers de víctimes • L’experiència del fracàs donarà força a l’ organització sindical de classe obrera Repressió de la insurrecció de 1848 a París La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

More Related Content

El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)

  • 1. LA FORMACIÓ DE LA CLASSE OBRERA i EL MOVIMENT OBRER (1) Empar Gallego, professora d’Història i Geografia Empar Gallego, professora d’Història i Geografia http://historiaenpresent.blogspot.com http://historiaenpresent.blogspot.com
  • 2. 1. Els canvis socials del segle XIX PER QUÈ? La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 3. 1. Els canvis socials del segle XIX Canvis econòmics Canvis polítics Canvis polítics segle XIX segle XIX Revolució Industrial Revolució Industrial desenvolupament economia capitalista desenvolupament economia capitalista Revolucions burgeses Revolucions burgeses formació de d’Estat Liberal formació de d’Estat Liberal CONFIGURACIÓ DE NOUS GRUPS SOCIALS, DISTINTS DE L’ANTIC RÈGIM La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 4. 1. Els canvis socials del segle XIX QUINS CANVIS SOCIALS? La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 5. 1. Els canvis socials del segle XIX La societat de classes La societat de classes la burgesia la burgesia La condició obrera La condició obrera el proletariat el proletariat explotació vivenda burgesa barri obrer la condició de vida i de treball penoses obrers a la mina i a la fàbrica DESIGUALTATS ECONÒMIQUES IISOCIALS DESIGUALTATS ECONÒMIQUES SOCIALS MARGINACIÓ POLÍTICA DE LES CLASSES POPULARS MARGINACIÓ POLÍTICA DE LES CLASSES POPULARS La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 6. 1. Els canvis socials del segle XIX VEGEM TOT AÇÒ VEGEM TOT AÇÒ La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 7. 1. Els canvis socials del segle XIX Esquema de http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/ Esquema de http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/
  • 8. 1. Els canvis socials del segle XIX Defineix societat de Defineix societat de classes classes La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 9. 1. Els canvis socials del segle XIX SOCIETAT DE CL SOCIETAT DE CL A SSE S ASSES Organització social que es forma al segle XIX, a Organització social que es forma al segle XIX, a conseqüència dels canvis econòmics ii polítics ii que conseqüència dels canvis econòmics polítics que substitueix la societat estamental pròpia de ll ‘Antic substitueix la societat estamental pròpia de ‘Antic Règim. En la societat de classes existeix la igualtat legal Règim. En la societat de classes existeix la igualtat legal sense distinció d’origen, però dividida en classes sense distinció d’origen, però dividida en classes diferents en funció de la propietat ii la riquesa. Així es diferents en funció de la propietat la riquesa. Així es diferencien principalment dues classes: la burgesia, diferencien principalment dues classes: la burgesia, propietària dels mitjans de producció ii el proletariat que propietària dels mitjans de producció el proletariat que sols poseix la seua força de treball sols poseix la seua força de treball La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 10. 1. Els canvis socials del segle XIX La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 11. 1. Els canvis socials del segle XIX m ant omffant e ia ri gessiattrio La burrg La bu Font: historietasdehistoria.blogspot.com Font: historietasdehistoria.blogspot.com La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 12. 1. Els canvis socials del segle XIX Cóm podien Cóm podien canviar la seua canviar la seua situació? situació? La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 13. 1. Els canvis socials del segle XIX La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 14. 1. Els canvis socials del segle XIX La consciència de classe "La classe pren realitat quan alguns homes, a conseqüència d’unes experiències comuns (heretades o compartides), perceben una identitat d’interessos i l’articulen entre ells i en contra d’altres homes els interessos dels quals són distints (i oposats) als seus.” E. P. Thompson La formació de la classe social obrera anglesa,1963 La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 15. 2. El moviment obrer. Línia de temps finals del XVIII i ludisme Associació d’ estibadors primeres associacions La Carta del Poble cartisme primers sindicats primera meitat del XIX prohibició d’associacions obreres La Llei de Chapelier (1791) The Combination Acts (1799 i 1800) repressió socialisme utòpic Robert Owen La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1) Charles Fourier
  • 16. 2. El moviment obrer. Línia de temps segona Revolució 1848, París meitat segle XIX El Manifest Comunista K. Marx F. Engels marxisme La I Internacional Obrera La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1) M. Bakunin anarquisme Comuna de París 1871 sindicats nacionals
  • 17. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 18. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 19. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines Moviment protagonitzat per artesans, obrers camperols en contra de la introducció de maquinària S’inicia a finals del segle XVIII a Anglaterra. S’ extén posteriorment a altres països, al compàs de la industrialització. Les accions segueixen la tradició de lluita popular: escrits amb demandes i amenaces sota un nom llegendari. Exterioritzen les protestes destruint maquinària, de vegades de forma sel.lectiva. Els escrits i atacs a les màquines utilitzats com mesura per pressionar als patrons CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a la pèrdua de treball i salaris menors  REACCIÓ DELS GOVERNS: repressió i pena de mort, consideraven la destrucció de màquines i fàbriques un atemptat a la propietat privada  La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 20. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines TEXT HISTÒRIC. Escrit dels ludites “Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’eixes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “ Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812) La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 21. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines Font: http://www.iescasasviejas.net/cviejas1/cuarto %20eso/movimientoobrero/temamovimientoobrero.htm La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 22. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines TEXT HISTÒRIC sobre el ludisme “El perfeccionamiento de las herramientas debió comprometerse en una larga y difícil batalla, dado que cualquier mejora en su poder efectivo chocaba sin duda con los intereses de algún oficio ya establecido. Esto fue lo ocurrido con las máquinas, que son herramientas más complejas y completas. En épocas recientes, nuevas invenciones se vieron afectadas por graves revueltas y por la ira de los destructores de máquinas. (...) Incluso el perfeccionamiento de los instrumentos agrícolas y máquinas agrícolas enfrentaron similar oposición; hoy en día, bandas de trabajadores rurales van de granja en granja rompiendo arados, trilladoras y otras máquinas, sin darse cuenta de que si sus intenciones hubieran prevalecido y las máquinas pudieran ser realmente destruidas, la humanidad se reduciría de inmediato a sus uñas y dientes y la civilización abolida. Es natural, sin duda, que los obreros comunes miren con prejuicio, con hostilidad, la introducción de máquinas que los colocan en desventaja e interfieren con su trabajo; esta es, sin duda, una perspectiva aterradora para hombres pobres y limitados” Smiles, Samuel.: Industrial Biography. Iron Workers and tool Makers. Londres. 1863. pp.164-166 La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 23. 4. L’origen dels sindicats Societats de Socors Caixes de Resistència Origen: naixen de la solidaritat la cooperació -ajuda mútuaa principi de segle XIX, degut a la total desprotecció front als abusos dels empresaris Reprodueixen el sistema gremial: germandats i cofraries entre persones del mateix ofici i especialitat La finalitat serà permetre la supervivència en situacions de no treball Cóm? Auxiliant als Associats i les seues families en cas d’accident, malaltia, mort L’ajuda era sufragada amb les quotes dels membres PROCÉS  similar en tots els països occidentals  de ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i seràn l’origen dels sindicats, com vorem a continuació La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 24. 4. L’origen dels sindicats e prés de ssprés d De De estes i i ottestes ls prro p i i on , e s ssonss,e l ra epres rrepres glatte ra r n An gla e e d’’A u b ers obrrers d eixxenqu e o u ei en q eg u acconseg itzzenless a ons l it en le esslega l ionss e lega c ion i asssoca c 824 a soc ia 1 824 l eres e 1 rrerese l ob ob La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1) LLamass a ma ss accrede a re deP Peteroo eterlloo ,,1819 1819
  • 25. 4. L’origen dels sindicats L’organització sindical de la classe treballadora tingué un procés L’organització sindical de la classe treballadora tingué un procés similar en tots els països occidentals, a mesura que es similar en tots els països occidentals, a mesura que es desenvolupava la indústria iiles dolentes condicions dels desenvolupava la indústria les dolentes condicions dels treballadors treballadors La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 26. 4. L’origen dels sindicats La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 27. 4. L’origen dels sindicats Des del 1889 el Des del 1889 el Primer de Maig Primer de Maig es convertirà en es convertirà en dia de lluita dia de lluita obrera obrera internacional internacional en record dels en record dels màrtirs de màrtirs de Chicago Chicago Font: http://entrenomadas.wordpress.com/ La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 28. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 29. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 30. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme Origen: Elaboració de la Carta del Poble el 1838 dirigit al Parlament britànic promoguda per l’ Associació de Treballadors de Londres • Aquesta carta és la que donarà nom al moviment cartista • Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes elles desateses • La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 31. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme TEXT HISTÒRIC. Carta amb les peticions “Demanem que en l’ elaboració de les lleis puga ser escoltada la veu de tots. Cumplim amb els deures d’ homes lliures; volem, doncs, tindre drets. És per això que sol.licitem el sufragi universal. Aquest sufragi, per a estar lliure de la corrupció dels rics i de la violència dels poderosos, deu ser secret. (…) Les eleccions freqüents són essencials: sol.licitem parlaments anuals. Demanem que per formar part del parlament, l’ únic requisit siga per l’ aprovació dels electors i que tots els diputats siguen remunerats a càrrec del tresor públic per compensar el temps dedicat al servei de la nació.” Petició dels cartistes de Birminghan, 1838 La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 32. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme Peticions: són demandes de drets polítics Sis Punts • Sufragi universal: dret al vot per als homes majors de 20 anys • formar part del parlament sense necessitat de ser propietari • Vot secret • Igualtat representativa territori/població • Renovació anual del parlament per evitar la corrupció • Sou per als parlamentaris i dedicació exclusiva a l’activitat parlamentària La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 33. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme tes tagonis Pro ent i movim Ampl de masses de ors: eballad tr de un milió firmes la 1ª olçaren rec 39 tició 18 pe ons si 3 mili qua en 1842 Objectius polítics: Sols la refo rma electoral i la democratitz ació permeteria la participació dels obrers en l’elabora ció de lleis per aconse guir millora r condicions de vida dels treballadors La Gran Marxa Cartista en Kennington Common La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 34. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme TEXT HISTÒRIC. Cartisme En 1838, Stephers, un dels dirigents cartista, es dirigia així a 200.000 seguidors: “El cartisme, amics meus, no és un problema polític, segons el qual es tractaria d’ aconseguir el dret al vot, etc.; sinó que el cartisme és una qüestió de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon passar i una jornada de treball breu” La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 35. 6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer Font: http://www.hiru.com/historia/lasrevoluciones-de-1848 La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 36. 6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer • L’ onada revolucionària en Europa tingué un significat polític republicà i també social, en un context de crisi econòmica que agreujava les pèsimes condicions de vida del proletariat. • Novament serà França l’epicentre de la revolució. La classe treballadora participà amb protestes i motins, junt a la xicoteta burgesia liberal front als interessos de l’alta burgesia • Les demandes es centraven en: -sufragi universal (masculí) -assistència social als desfavorits -dret al treball -llibertat d’ associació obrera Revolució 1848, París Milllorar de les condicions i acabar amb la desigualtat econòmica i social La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
  • 37. 6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer La confrontació, reflexe de l’antagonisme • A França, Louis Blanch (ministre socialista del govern republicà que es proclama després de la revolució) intenta de donar contingut social a les reivindicacions • El tancament dels Tallers Nacionals provocà la sublevació dels treballadors • La burgesia combaté la sublevació ocassionant milers de víctimes • L’experiència del fracàs donarà força a l’ organització sindical de classe obrera Repressió de la insurrecció de 1848 a París La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)