Presentaci坦 feta a les jornades de la UOC "J坦venes y adicciones".
La prevenci坦 de drogues en la infncia i l'adolesc竪ncia. Jordi Bernabeu Farr炭s.
12 de febrer de 2011. Barcelona.
Sessi坦 realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
Comunicaci坦 feta al 2n memorial Eduardo Z叩rate a Matar坦: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
Jornada "La Prescripci坦 Social... Ara m辿s que mai" - 16 de mar巽 de 2021
Presentaci坦: La prescripci坦 social a Catalunya. Presentaci坦 de la Guia de prescripci坦 dactius comunitaris: Programa de Prescripci坦 Social i Salut (PSS) - Joan Colom (Sub-director general de Drogodepend竪ncies de l'Ag竪ncia de Salut P炭blica de Catalunya)
Sense passar-se de la ratlla tra巽a la genealogia de la normalitzaci坦 dels consums de drogues en el context catal, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a lactual assentament cultural de les substncies. Arran de la difusi坦 de drogues, com la MDMA, la coca誰na, lspeed i el cnnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors per嘆 sense la generalitzaci坦 dels problemes i les addicions pr嘆pies dels hero誰n嘆mans protagonistes dels anys vuitanta. La normalitzaci坦 ha produ誰t un canvi lent per嘆 constant en lescenari dels consums perqu竪 les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinq端竪ncia a representar per alguns collectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues s坦n utilitzades per personesprovinents dels m辿s variats estrats socioecon嘆mics i culturals, i 辿s en aquest punt, on el llibre centra lanlisi per copsar lactual expressi坦 dels consums.
A trav辿s dun rigor坦s treball etnogrfic, sanalitzen les estrat竪gies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. s a dir, la immensa majoria dominen les conseq端竪ncies negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Aix鱈 doncs, aquest treball representa un desafiament a la l嘆gica prohibicionista i semmarca en els nous discursos sobre les pol鱈tiques de drogues. En aquest moment hist嘆ric en qu竪 diferents Estats, i molts altres sho miren atentament, han abandonat el quim竪ric prohibicionisme per implementar pol鱈tiques de drogues m辿s pragmtiques i sensates per regular lacc辿s al cnnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussi坦 en el nostre context per evidenciar el fracs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves pol鱈tiques de drogues conseq端ents en els actuals usos de drogues.
Pautes d'invervenci坦 per al delegat d'excuci坦 de mesures per a la detecci坦 de l'ab炭s o l'addicci坦 a l'alcohol en el context de la primera entrevista.
I Jornada de Mesures Penals Alternatives. CEJFE, 30 d'octubre de 2013
Jornada "La Prescripci坦 Social... Ara m辿s que mai" - 16 de mar巽 de 2021
Presentaci坦: La prescripci坦 social a Catalunya. Presentaci坦 de la Guia de prescripci坦 dactius comunitaris: Programa de Prescripci坦 Social i Salut (PSS) - Joan Colom (Sub-director general de Drogodepend竪ncies de l'Ag竪ncia de Salut P炭blica de Catalunya)
Sense passar-se de la ratlla tra巽a la genealogia de la normalitzaci坦 dels consums de drogues en el context catal, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a lactual assentament cultural de les substncies. Arran de la difusi坦 de drogues, com la MDMA, la coca誰na, lspeed i el cnnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors per嘆 sense la generalitzaci坦 dels problemes i les addicions pr嘆pies dels hero誰n嘆mans protagonistes dels anys vuitanta. La normalitzaci坦 ha produ誰t un canvi lent per嘆 constant en lescenari dels consums perqu竪 les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinq端竪ncia a representar per alguns collectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues s坦n utilitzades per personesprovinents dels m辿s variats estrats socioecon嘆mics i culturals, i 辿s en aquest punt, on el llibre centra lanlisi per copsar lactual expressi坦 dels consums.
A trav辿s dun rigor坦s treball etnogrfic, sanalitzen les estrat竪gies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. s a dir, la immensa majoria dominen les conseq端竪ncies negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Aix鱈 doncs, aquest treball representa un desafiament a la l嘆gica prohibicionista i semmarca en els nous discursos sobre les pol鱈tiques de drogues. En aquest moment hist嘆ric en qu竪 diferents Estats, i molts altres sho miren atentament, han abandonat el quim竪ric prohibicionisme per implementar pol鱈tiques de drogues m辿s pragmtiques i sensates per regular lacc辿s al cnnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussi坦 en el nostre context per evidenciar el fracs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves pol鱈tiques de drogues conseq端ents en els actuals usos de drogues.
Pautes d'invervenci坦 per al delegat d'excuci坦 de mesures per a la detecci坦 de l'ab炭s o l'addicci坦 a l'alcohol en el context de la primera entrevista.
I Jornada de Mesures Penals Alternatives. CEJFE, 30 d'octubre de 2013
El Servei de Salut P炭blica treballa, des de fa anys, en la prevenci坦 dels usos de drogues entre la poblaci坦 general, amb especial 竪mfasi a la poblaci坦 jove i adolescent. L'any 2007 es posa en marxa l'estrat竪gia municipal Granollers_Acci坦 Municipal en el consum de drogues 2007-2010. I en aquest marc es creen -entre d'altres- dos serveis que permeten un apropament al col揃lectiu adolescent consumidor: (1) el Servei Municipal d'Informaci坦 i Assessorament sobre Drogues; i el (2) Programa de Mesures Alternatives per a menors sancionats per consum de drogues1.
A partir de l'experi竪ncia d'aquests dos Serveis hem realitzat diferents entrevistes obertes a adolescents i joves amb la finalitat de con竪ixer la realitat que envolta als adolescents consumidors de cnnabis.
Sense passar-se de la ratlla. La gesti坦 del risc en el consum de drogues psicoactives il揃legals
Autor: David Pere Mart鱈nez Or坦
e-mail: david@dpmo.cat
mbit de presentaci坦: Risc, salut i joves.
Paraules clau: joves, normalitzaci坦, risc, drogues il揃legals.
Resum-Abstract
La comunicaci坦 辿s un cap鱈tol de la tesi inscrita en el departament de psicologia social de la UAB, titulada Sense passar-se de la ratlla. La normalitzaci坦 del consum de drogues il揃legals .
El risc 辿s una caracter鱈stica intr鱈nseca del consum de drogues, tant legals com il揃legals. En el present treball exposarem la gesti坦 del risc per part dels consumidors de drogues il揃legals, especialment entre les m辿s difoses i normalitzades, com s坦n el cannabis, la coca誰na, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, lassumeixen i 辿s un dels diferents atractius. (Mart鱈nez Or坦, 2007).
Els joves durant el proc辿s de socialitzaci坦, han rebut un discurs abstencionista centrat en les conseq端竪ncies funestes. Conseq端竪ncies que en el moment de iniciar-se no coincideixen amb els discursos rebuts dels iguals consumidors ni de les pr嘆pies experi竪ncies, aix嘆 suposa una resignificaci坦 del risc atribu誰t a les drogues.
Tal com es va obtenint experi竪ncies, els joves van adquirint un coneixement que modula la percepci坦 del risc i les pautes de consum. Les experi竪ncies negatives s坦n importants a lhora de significar el risc.
Presentarem els mecanismes de regulaci坦 del consum de drogues (Grund,1994) utilitzats per a preservar la salut. A m辿s, esbossarem com la normalitzaci坦 del consum de drogues en certs grups i contexts influeix en la manera de significar i construir el risc.
El passat dimecres 22 la psic嘆loga cl鱈nica del CSMIJ de Granollers (Sant Joan de D辿u) va fer una sessi坦 sobre l'adolesc竪ncia. En aquesta es presentava tot un seguit de reflexions i propostes per con竪ixer d'aprop la realitat d'aquesta etapa del cicle vital.
Us deixem la interessant presentaci坦 que va fer servir la N炭ria.
Este documento discute diferentes perspectivas sobre el cannabis y las drogas. Aborda temas como las intervenciones terap辿uticas espec鱈ficas, el consumo de drogas en la sociedad de consumo actual, los riesgos potenciales del consumo de cannabis como la afectaci坦n cognitiva y los trastornos de salud mental, y la necesidad de un enfoque que tenga en cuenta los contextos sociales y las identidades en construcci坦n de los adolescentes.
Este documento resume tres temas principales relacionados con las preocupaciones de los adultos sobre los j坦venes: 1) El consumo de drogas, que ya no implica necesariamente adicci坦n o problemas debido a la normalizaci坦n, aunque algunos grupos siguen siendo motivo de preocupaci坦n; 2) El uso excesivo de pantallas y redes sociales, que plantea nuevos retos para la intervenci坦n debido a factores como el acoso cibern辿tico; 3) La necesidad de un acompa単amiento socioeducativo equilibrado que trabaje la moderaci坦n y propor
Este documento presenta un an叩lisis de la adolescencia, juventud y consumo de drogas desde diferentes perspectivas como la sociedad de consumo, las demandas que se reciben, la lectura adulta de estas etapas y los cambios sociales. Se argumenta que probablemente se est辿 leyendo la adolescencia actual con par叩metros del pasado y que existen nuevos fen坦menos como la prolongaci坦n de la juventud, el individualismo y la crisis de futuro que afectan a los j坦venes.
Este documento trata sobre la experimentaci坦n con drogas en la adolescencia. Explica que los adolescentes a menudo consumen drogas para divertirse y pasarlo bien, mientras que los adultos tienden a verlo como un problema. Tambi辿n discute c坦mo los malestares en la adolescencia como la dificultad de encajar pueden llevar al consumo, y enfatiza la importancia de la moderaci坦n, la prudencia y la responsabilidad en lugar de la prohibici坦n total.
Este documento resume tres aspectos clave de los usos adolescentes de drogas: 1) Explica la funci坦n socioeducativa de acompa単ar a adolescentes que consumen drogas o tienen problemas, enfoc叩ndose en la prevenci坦n y reducci坦n de da単os m叩s que en la abstinencia; 2) Describe las demandas m叩s comunes a las que se enfrentan, como adolescentes con medidas judiciales o problemas en sus contextos; 3) Resalta la importancia de considerar las diferentes formas de vulnerabilidad individual, contextual y de las respuestas institucionales.
Avui la Subdirecci坦 General de Drogodepend竪ncies de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adre巽ats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentaci坦 de la sessi坦 que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisi坦 del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
Este documento presenta los resultados de la Encuesta sobre Alcohol y Drogas en Poblaci坦n General en Espa単a de 2011-2012. La encuesta encontr坦 que el consumo de alcohol, tabaco e hipnosedantes es m叩s alto, mientras que el consumo de cannabis, coca鱈na y 辿xtasis es m叩s bajo que en encuestas anteriores. El consumo de drogas es m叩s com炭n entre hombres y personas de 15-34 a単os. La edad promedio de inicio de consumo de drogas var鱈a de 16.5 a単os para el tabaco a 34.5 a単os para los hipnosedantes.
Presentaci坦 realitzada "Granollers_Acci坦 Municipal en el Consum de Drogues: qu竪 hem fet i cap a on volem anar?" a les jornades "Joves, usos de drogues i entorn 2.0: realitats emergents, accions de futur"
La encuesta ESTUDES de 2010 muestra que el consumo de alcohol, tabaco y cannabis sigue siendo m叩s alto entre estudiantes espa単oles de 14 a 18 a単os, aunque ha disminuido para la mayor鱈a de sustancias. La encuesta, realizada cada dos a単os desde 1994, es una de las m叩s grandes a nivel mundial y ha ayudado a orientar intervenciones para reducir el consumo de drogas entre los j坦venes.
Material editat per la Subdirecci坦 General de Drogodepend竪ncies i Sida. Tracta el consum de drogues en l'mbit familiar entre pares i fills amb un element a considerar: pares i mares consumidores.
5. Per qu竪 fer un Pla de Drogues?
l Perqu竪
油potenci誰
油el
油comprom鱈s,
油la
油par5cipaci坦
油i
油la
油coordinaci坦
油
d'ins5tucions
油i
油en5tats
油amb
油responsabilitat
油en
油aquest
油mbit.
油
l Perqu竪
油consensu誰
油principis
油i
油estrat竪gies
油en
油mat竪ria
油de
油prevenci坦
油i
油
intervenci坦.
油
l Per
油abordar
油el
油tema
油des
油duna
油perspec5va
油transversal
油i
油
integradora.
油
l Per
油plani鍖car
油estrat竪gies
油i
油programes
油que
油es
油man5nguin
油a
油mig
油i
油
llarg
油termini.
油
l Per
油a
油qu竪
油sigui
油avaluada
油al
油鍖nal
油del
油per鱈ode
油daplicaci坦.
油
油
6. Normativa
Llei ARSAL (Llei 27/2013), Llei de racionalitzaci坦 i sostenibilitat de ladministraci坦
local 30/12/2013: Lautonomia municipal per exercir compet竪ncies 辿s supeditada a la
pr嘆pia sostenibilitat de l'hisenda i a que no existeixi duplicitat del mateix servei per
part dentitats supramunicipals (Consell Comarcal, Diputaci坦) o auton嘆miques
(Generalitat).
Anteriorment, la normativa administrativa vigent a Catalunya reconeixia, en lmbit
de ladministraci坦 local, la plena compet竪ncia municipal pel desenvolupament de
pol鱈tiques de prevenci坦, serveis i reinserci坦 social, entre les quals es poden incloure
accions formatives en mat竪ria de prevenci坦 i intervenci坦 en el consum de drogues.
La llei 18/2009, de 22 d'octubre, de Salut P炭blica.
El Decret 105/2009, de 7 de juliol,
Decret Legislatiu 2/2003 de 28 dabril
La Llei 20/1985, de 25 de juliol
El Decret Legislatiu 2/2003 de 28 dabril,
La Llei d'Ordenaci坦 Sanitria de Catalunya -Llei 15/1990, de 9 de juliol.
8. Anlisis de la realitat
Guia metodol嘆gica per la creaci坦 de taules de coordinaci坦 municipal. Diputaci坦 Bcn. 2015
9. Anlisis de la realitat
INDICADORS SOCIOLGICS
EDADES (Poblaci坦 general)
El consum de substncies tant legals (alcohol, tabac i hipnosedants) com il揃legals
(cnnabis, 竪xtasi) es mant辿 aproximadament semblant. Les substncies m辿s
consumides s坦n l'alcohol, el tabac i els hipnosedants, en aquest ordre. El consum de
drogues legals i il揃legals est m辿s est竪s en els homes, excepte als ansiol鱈tics.
ESTUDES (14 18 anys)
Hi ha una millora considerable de la situaci坦 dels consums de drogues en joves
(14-18) en relaci坦 a edicions anteriors. El consum de drogues il揃legals est m辿s
est竪s en els homes, en canvi, el consum de drogues legals 辿s major en dones.
La situaci坦 est tranquil揃la.
Els principals consums s坦n dalcohol i marihuana.
Els joves estan consumint menys que anteriorment.
Hi ha grups/persones amb consums problemtics
Hi ha difer竪ncies de g竪nere.
10. Anlisis de la realitat
INDICADORS PREVENCI. Curs 2013-14
Nom
油 Objec*us
油 N尊
油
油
A
油prop嘆sit
油del
油cnnabis:
油Informaci坦
油i
油
re鍖exi坦
油per
油parlar,
油pensar
油i
油premsar.
油
-足
油Oferir
油informaci坦
油rela5va
油als
油derivats
油del
油cnnabis
油(marihuana
油i
油haixix).
油
油
-足
油Potenciar
油la
油re鍖exi坦
油cr鱈5ca
油entorn
油del
油consum
油de
油cnnabis.
油Plantejar
油una
油imatge
油
posi5va
油i
油simp5ca
油de
油labs5n竪ncia,
油i
油potenciar-足la.
油
油
-足
油 Ajudar
油 a
油 resoldre
油 situacions
油 relacionades
油 amb
油 el
油 tema
油
油 viscudes
油 com
油 a
油
quo5dianes.
油
油
7
油
10
油idees
油sobre
油drogues
油per
油pensar
油i
油
parlar.
油
-足
油 Potenciar
油 la
油 re鍖exi坦
油 cr鱈5ca
油 i
油 la
油 responsabilitat
油 davant
油 dels
油 temes
油 relacionats
油
amb
油els
油usos
油de
油drogues,
油determinades
油conductes
油de
油risc
油i
油temps
油doci.
油
油
-足
油 Oferir
油 informaci坦
油 sobre
油 les
油 substncies
油 properes
油 (efectes,
油 riscos,
油 possibles
油
conseq端竪ncies...).
油
油
-足
油Plantejar
油i
油potenciar
油una
油imatge
油posi5va
油i
油simp5ca
油de
油labs5n竪ncia
油
油
35
油
Tabac,
油 fum
油 i
油 altres
油 perspec*ves:
油
informaci坦
油 que
油 va
油 b辿
油 recordar
油 per
油
poder
油prevenir.
油
-足
油Oferir
油informaci坦
油dels
油riscos
油sobre
油la
油salut
油del
油consum
油de
油tabac.
油
-足
油Explicar
油les
油caracter鱈s5ques
油principals
油del
油tabac.
油
-足
油Potenciar
油la
油re鍖exi坦
油cr鱈5ca
油respecte
油del
油tabaquisme
油a
油la
油nostra
油societat.
油
油
7
油
Altres
油relacionades
油amb
油TICs.
油 *Veure
油mem嘆ria
油Promoci坦
油de
油la
油Salut
油(Salut
油P炭blica)
油2014.
油 42
油
Altres
油relacionades
油amb
油salut
油sexual
油
i
油alimentaci坦.
油
*Veure
油mem嘆ria
油Promoci坦
油de
油la
油Salut
油(Salut
油P炭blica)
油2014.
油 122
油
ALTRES
- AULA DE LA SALUT
- DIA MUNDIAL DEL SIDA
- DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL
- DIA MUNDIAL SENSE TABAC
11. Anlisis de la realitat
lINDICADORS PREVENCI (2012-15)
Sobredrogues.net
38.023 visites
65.025 pgines vistes
12. Anlisis de la realitat
lINDICADORS TRACTAMENT: Salut P炭blica
13. Anlisis de la realitat
lINDICADORS TRACTAMENT: CAS
462 primeres visites
15.160 visites
1.322 pacients (75% homes i 25% dones)
14. Anlisis de la realitat
lINDICADORS REDUCCI DE DANYS (2015)
Programa
油de
油Manteniment
油
amb
油metadona
油(PMM)
油
125
油usuaris
油de
油mitjana
油
Programa
油d'intercanvi
油de
油
xeringues
油(PIX)
油
2200
油kits
油dispensats
油
800
油kits
油retornats
油
*Som-足nit
油(Salut
油i
油Festa)
油 400
油(Musik'n'viu
油i
油FM)
油
15. Anlisis de la realitat
lINDICADORS EDUCATIUS
- El 86% dels Centres Educatius han revisat el protocol de drogues i
han ofert activitats de la cartera de Serveis de Salut P炭blica.
- El 57% afirmen que no tenen problemes de consum o trfic als
centres.
- La percepci坦 de consum 辿s baixa, malgrat augmenta a entre els 14-17
anys sobretot en relaci坦 a alcohol i cnnabis.
- Percepci坦 d'hipermedicalitzaci坦 e increment de casos conductuals.
- Es destaca que la coordinaci坦 dels centres educatius amb els diferents
serveis especialitzats en latenci坦 del consum de drogues resulta
imprescindible
17. Anlisis de la realitat
SERVEIS SOCIOSANITARIS
Certa normalitzaci坦 d'alguns consums, sobretot del cnnabis. Disminuci坦 del consum problemtic per嘆
percepci坦 de davallada de l'edat d'inici.
Menys perfils d'addicci坦 i m辿s de policonsums recreatius.
Nois i noies consumeixen per igual per嘆 hi ha difer竪ncies entre el tipus de drogues i les
prctiques de consum.
Es poden determinar llocs i entorns on es sol consumir habitualment, per嘆 estan en constant moviment
en relaci坦 a pressions policials. Cal destacar l'espai p炭blic, especialment en contextos de festes
populars.
Factors socioecon嘆mics i personals (ansietat, depressi坦, impulsivitat) molt associats al consum de
drogues.
Es detecten diverses persones que no es vinculen a cap recurs.
Es detecten problemes associats amb l'炭s de la tecnologia.
Salut P炭blica, Serveis Socials, Centres de Salut
20. Anlisis de la realitat: Els t竪cnics
25
Anlisis temtic
de contingut.
Braun & Clarke
(2006).
21. Anlisis de la realitat: Els t竪cnics
lActualitat..
- Hist嘆ricament hi ha hagut una disminuci坦 del consum.
- Hi ha una sobredimensi坦 de la problemtica del consum.
- Hi ha molts estigmes associats als consums de substncies.
- L'edat d'inici al consum de drogues 辿s m辿s prematur (12-13 anys).
- La categoria CLASSE SOCIAL intersecciona amb el consum. Hi ha molta relaci坦 amb ambients; tipus de m炭sica i oci;
classes urbanes.
- Consum poc cr鱈tic-pol鱈tic, especialment recreatiu i/o evasiu.
- Tenim una imatge negativa associada a les drogues, si la gent consum鱈s a casa, no hi hauria cap problema.
- L'alcohol est normalitzat i 辿s t辿 poc en compte en els programes de drogues.
- Els rols de g竪nere com a factor de risc. Les noies s'estan incorporant a models de consum mascul鱈 per
igualar-se a ells.
- Diferents concepcions del consum en funci坦 del g竪nere.
- Cal tenir cura de les viol竪ncies sexistes en contextos d'oci nocturn.
27. Anlisis de la realitat: Els t竪cnics
lPropostes
1- Fer prevenci坦 per grups selectius.
2- Fer grups datenci坦 a fam鱈lies per donar pautes sobre com afrontar la realitat de les
drogues a casa.
3- Optimitzar la col揃laboraci坦 entre departaments/serveis.
4- Crear serveis de gesti坦 del temps, de lestil dels centres de dia.
5- Potenciar el consum responsable.
6- Atenci坦 alternativa al CAS dels casos menys greus, independentment de l'edat.
7- Atenci坦 als/les joves no vinculats o que no participen en la comunitat.
8- Guanyar pres竪ncia en la comunitat, oferir informaci坦 m辿s vivencial, no tractar les
drogues de forma a誰llada, vinculaci坦 amb oci, esports. [Model determinants socials de
la salut]
9- Formaci坦 als/les professionals/t竪cnics municipals.
10- No dramatitzar el problema i atendre'l amb la seva justa mesura.
11- Construir alguna alternativa pels casos que no vulguin entrar en tractament.
12- Potenciar tallers participatius/formaci坦 en drogues i altres addiccions per a joves.
28. Anlisis de la realitat: Els t竪cnics
lPropostes
13- Treball/seguiment persones consumidores no addictes.
14 - Millorar la recollida de dades.
15- Potenciaci坦 de la comunicaci坦 democrtica, dial嘆gica, assertiva entre adults i
joves.
16- Legalitzaci坦 i regulaci坦 del consum
17- Potenciaci坦 de l'esport i altres activitats extraescolars.
18- Feminitzaci坦 el consum de substncies
19- Refor巽ar Serveis disponibles
20- Actuaci坦 en l'oci nocturn, prevenci坦 i reducci坦 de riscos amb un missatge no
prohibicionista i perspectiva de g竪nere.
21- Capacitaci坦 de les entitats i persones que gestionen l'oci nocturn per incorporar la
perspectiva de salut a la festa.
22- Incorporar perspectiva de g竪nere en la intervenci坦 amb dones
23- Treballar el consum de drogues a l'escola de forma transversal
24- Potenciar la (re)producci坦 de missatges no prohibicionistes
25- Incrementar control sobre el trfic de drogues
29. Anlisis de la realitat: Els joves
Homogenitat
GD Entitats
GD PFI informatica
GD PFI hosteleria
25
32. Anlisis de la realitat: Els joves
lPer qu竪?
- Evasi坦 (avorriment)
束Porque son unos aburridos, la verdad, yo conoc鱈 a un grupo
de xabales que estaban en un puto parque metiendose rayas y
bebiendo, pero a lo mejor a las 4 de la tarde.. yo flipaba.. me
daba asco. (...) me refiero a que hay gente que se aburre y se
droga, y joder, pues anda que no hay cosas que hacer損. Noia
-Disponibilitat
束Pots tindre el que vulguis al moment損 Noi
33. Anlisis de la realitat: Els joves
- Baixa percepci坦 de risc
束Han baixat una mica de nivell del que eren abans socialment, i
per tant, hi ha un consum m辿s extens i m辿s generalitzat損. Noia
- Influ竪ncia o pressi坦 grupal
束Normalmente todo el mundo dice que si porque lo ve,
como lo hace todo el mundo, pues piensa que tampoco le
va a pasar nada損. Noi
- Depend竪ncia o addicci坦
束I alguns, els que estem enganxats, ho fem quan anem a
dormir o en altres espais, per嘆 normalment ho fem amb els
amics..損 Noi
34. Anlisis de la realitat: Els joves
- Decisions personals/ llibertat
束A
油veure,
油igualment,
油nom辿s
油consumeixes
油quan
油tu
油vols損 Noia
- Voluntat de desinhibir-se
- Plaer
束Si tu ests de festa, 辿s m辿s fcil con竪ixer alg炭 amb dues copes que amb cap..損
束Fumo porque me gusta, sin坦 no lo har鱈a損. Noi
35. Anlisis de la realitat: Els joves
- Diversi坦
束Ho veiem com diversi坦, 辿s com que si no beus alcohol no t'ho
passes b辿..損 Noi
- Mitj de socialitzaci坦
束A veure, 辿s trist, per嘆 jo pel que veig ens ajuntem m辿s amb els que
consumeixen, per嘆 no 辿s perqu竪 consumeixen sin坦 辿s perqu竪 ja ests m辿s
acostumat, i un es fa un porro, i ja tens una conversa, i tens m辿s sociabilitat amb
l'amic aquest損. Noi
36. EFECTES POSITIUS Joves Entitats Joves PFIs
Plaer/ gust / percepci坦 de major felicitat
油
油
油
油
Evasi坦
油
油
油
油
Relaxaci坦 (menor ansietat, impulsivitat,
agressivitat)
- -
Satisfacci坦 de curiositats i experimentaci坦
油
油
油
油
Nous estats psicof鱈sics/ ampliaci坦 de camps de
consci竪ncia.
-足
油 -足
油
Alleugeriment del dolor/ Anest竪sia.
-足
油 -足
油
Diversi坦
油
油
油
油
Auto-confian巽a
油
油
油
油
Activaci坦 Sexual (en homes)
油-足
油
油
油
Potenciaci坦 de les relacions socials:
Cohesi坦 grupal
油
油
油-足
油
Relacions afectives/ socials
油
油
油-足
油
Con竪ixer a persones noves
油
油
油
油
Vinculaci坦 amb el grup
油
油
油
油
Desinhibici坦
油
油
油
油
Festa
油
油
油
油
40. Anlisis de la realitat: Els joves
lPropostes
1- Legalitzaci坦, regulaci坦 i descriminalitzaci坦 del consum.
2- Combatre la disponibilitat de les drogues al carrer
3- Repensar les xerrades a escoles i instituts (Experi竪ncies vivencials)
4- Atenci坦 i seguiment de casos potencialment problemtics
5- Potenciar el consum responsable i actuaci坦 en l'oci nocturn, prevenci坦 i
reducci坦 de riscos amb un missatge no prohibicionista i perspectiva de
g竪nere.
7- Formar en gesti坦 de la salut i hbits de consum.
8- Investigaci坦 aplicada
9- Capacitaci坦 a les entitats municipals perqu竪 puguin ser agents de reproducci坦
de discursos preventius (que no prohibicionistes) e incorporar la perspectiva
de salut.
44. Premises epistemol嘆giques i
te嘆riques:
lBenestar, salutog竪nesis i model biopiscosocial.
lLa responsabilitat com a base de la prevenci坦.
lReducci坦 de riscos com a eix central de les intervencions
lAcompanyament acci坦 socioeducativa
lUnivers 2.0 espai potencial
lNous espais d'intervenci坦
lmfasi en l'avaluaci坦
45. Pilars de la intervenci坦
油
油
油
油
油
油
油Els
油tres
油grans
油pilars
油que
油es
油promouran
油seran
油els
油seg端ents:
油
油
l Potenciar
油 el
油 desenvolupament
油 dels
油 mecanismes
油 de
油 prevenci坦,
油
informaci坦
油i
油atenci坦
油per
油poblaci坦
油jove
油i
油adolescent.
油
l De鍖nir
油un
油con*ngut
油te嘆ric
油i
油t竪cnic
油que
油de鍖neixi
油la
油鍖loso鍖a
油bsica
油i
油
global
油 de
油 la
油 intervenci坦
油 i
油 es
油 preocupi
油 per
油 con竪ixer
油 el
油 territori
油 i
油 la
油
tem5ca.
油
l Promoure
油 una
油 metodologia
油 de
油 treball
油 que
油 afavoreixi
油 el
油 treball
油
conjunt,
油la
油coordinaci坦
油de
油recursos
油i
油la
油par*cipaci坦
油comunitria.
油
油
47. L鱈nies estrat竪giques
1. Transversals
Incorporar
transversalment
perspectiva de
g竪nere.
Potenciar el
discurs del
consum
responsable.
Potenciar sinergies i
col揃laboracions amb
altres Serveis.
Mantenir projecci坦
interna i externa
del pla.
Incrementar la
investigaci坦 te嘆rica i
prctica per millorar
l'OMCD
Millorar
l'avaluaci坦
48. L鱈nies estrat竪giques
2. Informaci坦 i comunicaci坦
3. Prevenci坦 i reducci坦 de riscos
4. Detecci坦 i intervenci坦
5. Atenci坦 i tractament
6. Comunitari
7. Recerca i investigaci坦
49. L鱈nies estrat竪giques i projectes
2. Informaci坦 i comunicaci坦
- Seguir amb estrat竪gia 2.0 i
actualitzar a noves realitats
(SobreDrogues.net)
- Potenciar difusi坦 dels Serveis en
lmbit de la ciutat creant una
cartera de serveis.
- Realitzaci坦 de campanyes pr嘆pies
de sensibilitzaci坦, difusi坦 del servei
i prevenci坦.
#1-Sobredrogues.net
#3-Jornades
#2-Cartera de serveis
50. L鱈nies estrat竪giques i projectes
3. Prevenci坦 i reducci坦 de riscos
- Mantenir la proposta de prevenci坦
als centres densenyament i
assistencials.
- Mantenir i potenciar la intervenci坦
en oci nocturn i capacitar persones
i entitats que transitin aquests
espais.
- Mantenir i potenciar treball amb
consum responsable, especialment
pel que fa a alcohol i cnnabis.
- Potenciar intervencions
enfocades a problemtiques
psicosocials (estr竪s, ansietat,
depressi坦).
#8- Formaci坦 interna
#4- Centres d'ensenyament
#5- Hospital de dia - CSMIJ
#9- Problemtiques psicosocials
#6- Consum Responsable
#7- CSC
51. L鱈nies estrat竪giques i projectes
4. Detecci坦 i intervenci坦
- Formalitzar la coordinaci坦 i
detecci坦 amb el medi educatiu i
just鱈cia
- Potenciar la intervenci坦 en medi
obert
- Protocolitzar el treball sobre
escenaris (via p炭blica, centres
educatius...) amb conflictes o
necessitats pr嘆pies del consum de
drogues
- Con竪ixer la realitat dels joves de
18-25 anys en mat竪ria de drogues i
fer intervenci坦 de carrer.
- Millorar l'avaluaci坦 de cassos.
#10-Consum Centres Ensenyament
#11-Mesures Educatives Penals
#13- Medi Obert
#12- PIXs
#14- 18-25
52. L鱈nies estrat竪giques i i projectes
5. Atenci坦 i tractament
- Atendre a adolescents, joves i
fam鱈lies per q端estions relacionades
amb el consum de drogues.
- Propiciar el treball coordinat i
espais dintercanvi dinformaci坦
entre el CAS i lAcci坦 Municipal
- Afavorir i optimitzar la derivaci坦
entre els recursos implicats.
- Potenciar intervencions
enfocades a problemtiques
psicosocials (estr竪s, ansietat,
depressi坦)
- Potenciar intervencions
adre巽ades als nous perfils
#15- Servei d'Atenci坦,
informaci坦 i assessorament
#16- Coordinacions
#17- Derivacions
#18- Conductuals
i diversitat
53. L鱈nies estrat竪giques i projectes
6. Comunitari
- Potenciar el treball i la capacitaci坦
d'entitats en el context d'oci nocturn
en les festes populars de la ciutat en
termes de consum responsable i
viol竪ncies masclistes.
- Crear de projectes participatius per
entendre, repensar i potenciar el
coneixement aplicat sobre drogues i
viol竪ncies masclistes entre joves.
- Col揃laborar amb l'equip comunitari
dels serveis socials per millorar la
pres竪ncia, atenci坦 e intervenci坦 en el
medi obert posant especial 竪mfasi en
els i les joves que no estan vinculats
a cap instituci坦.
#20- Salut i festa
#21- Repensem
les drogues
#22- Equip comunitari
#23- Seminari
Inter-professionals
Joves conductuals
54. L鱈nies estrat竪giques i projectes
7. Recerca i investigaci坦
- Recollir bianualment indicadors i
informaci坦 relatius al consum de
drogues, en el marc de
lObservatori Municipal de Consum.
- Actualitzar i difondre coneixement,
bibliografia i documentaci坦.
- Realitzar anualment recerques i
estudis sobre objectes concrets
dinvestigaci坦 vinculats a lAcci坦
Municipal
- Crear coneixement entorn als
efectes, usos i realitats sobre les
associacions cannbiques del
territori.
#24- OMCD
#25- Anlisis de dades
#26- Investigaci坦 temtica
x any
#27- Certmens
investigaci坦 cient鱈fica
58. Qu竪 en penses?
l Cal ocupar-se de la q端esti坦 de les drogues separadament d'altres?
l Qu竪 ha canviat en els darrers anys?
l Com atendre un consum de drogues que no 辿s problemtic?
l Com fem prevenci坦? Com prevenir a primria -universal-?
l Com podem donar respostes normalitzades?
l Qu竪 fem amb l'oci nocturn?
l Com guanyar pres竪ncia al carrer?
l Qu竪 podem oferir-vos als t竪cnics i professionals?
l Com no reproduir discursos prohibicionistes?
l Sense caure en l'alarma, com atendre preco巽ment situacions
problemtiques que arriben per una demanda de drogues?
l Que el servei estigui tan present amb drogues, no incapacita altres
mobilitzacions socials?