際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Paisatge muntanya

Download as PPTX, PDF
S鱈lvia Cortina Jucl
S鱈lvia Cortina Jucl

Geografia batxillerat. Climes i paisatges d'Espanya i Catalunya.

1 of 8
Download to read offline
La vegetaci坦 es divideix en estatges segons laltura, el clima i la latitud. Ens trobem amb dos tipus de muntanya: lalpina o pirenaica i la resta de muntanyes. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA
Estatge nival, per damunt dels 3000 metres, amb vegetaci坦 rup鱈cola (sobre les roques) on hi ha neu. Estatge alp鱈: entre els 2400 i els 3000 metres: prats quan es produeix el desgel. Estatge subalp鱈: entre els 1200 i els 2400 metres: vegetaci坦 de con鱈feres (avets, pi negre i pi silvestre), el sotabosc amb arbustos com el rododendre. Estatge basal: fins els 1200 m, bosc dalzines o roure , en funci坦 de si 辿s solana o obaga. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA - Activitats relacionades amb la ramaderia i lexplotaci坦 forestal. - Activitats relacionades amb el turisme rural, de muntanya,...
PIS NIVAL : (DAMUNT DE 3000 M) CREIXEN PETITES PLANTES ADAPTADES A LES ROQUES (RUPCOLES) COM ELS LQUENS I MOLSES PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA
PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA PIS ALP (ENTRE 2400 I 3000 M) GRAN PART DE LANY AQUESTA ZONA EST COBERTA DE NEU ,LA VEGETACI QUE SHI DESENVOLUPA SN ELS PRATS
PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA PIS SUBALP FAIG (HAYA) AVET PI NEGRE INCLOU CONFERES COM EL PI NEGRE I AVET (A VEGADES FAIG) I SOTOBOSC FORMAT PER ARBUSTOS.
Es caracteritza per labs竪ncia destatge subalp鱈, de con鱈feres. Passa directament del bosc propi de la zona (caducifoli a la regi坦 atlntica i perennifoli a la mediterrnia) a lestatge supraforestal, a partir dels 1900 metres. Aquest darrer estatge es compon de petits arbustos, el tipus dels quals varia segons el clima. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA NO ALPINA
PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA NO ALPINA
Paisatge muntanya

More Related Content

Paisatge muntanya

  • 1. La vegetaci坦 es divideix en estatges segons laltura, el clima i la latitud. Ens trobem amb dos tipus de muntanya: lalpina o pirenaica i la resta de muntanyes. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA
  • 2. Estatge nival, per damunt dels 3000 metres, amb vegetaci坦 rup鱈cola (sobre les roques) on hi ha neu. Estatge alp鱈: entre els 2400 i els 3000 metres: prats quan es produeix el desgel. Estatge subalp鱈: entre els 1200 i els 2400 metres: vegetaci坦 de con鱈feres (avets, pi negre i pi silvestre), el sotabosc amb arbustos com el rododendre. Estatge basal: fins els 1200 m, bosc dalzines o roure , en funci坦 de si 辿s solana o obaga. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA - Activitats relacionades amb la ramaderia i lexplotaci坦 forestal. - Activitats relacionades amb el turisme rural, de muntanya,...
  • 3. PIS NIVAL : (DAMUNT DE 3000 M) CREIXEN PETITES PLANTES ADAPTADES A LES ROQUES (RUPCOLES) COM ELS LQUENS I MOLSES PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA
  • 4. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA PIS ALP (ENTRE 2400 I 3000 M) GRAN PART DE LANY AQUESTA ZONA EST COBERTA DE NEU ,LA VEGETACI QUE SHI DESENVOLUPA SN ELS PRATS
  • 5. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA PIS SUBALP FAIG (HAYA) AVET PI NEGRE INCLOU CONFERES COM EL PI NEGRE I AVET (A VEGADES FAIG) I SOTOBOSC FORMAT PER ARBUSTOS.
  • 6. Es caracteritza per labs竪ncia destatge subalp鱈, de con鱈feres. Passa directament del bosc propi de la zona (caducifoli a la regi坦 atlntica i perennifoli a la mediterrnia) a lestatge supraforestal, a partir dels 1900 metres. Aquest darrer estatge es compon de petits arbustos, el tipus dels quals varia segons el clima. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA NO ALPINA
  • 7. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA NO ALPINA