2. Resum històric de la ciutat
Els romans van arribar a Catalunya a través
d’Emporion, una colònia grega fundada cap al
600 a.C, que els és aliada en la seva lluita contra
els cartaginesos. Més endavant, durant el s.II a.C,
els Romans instal·len un campament militar al
costat de la ciutat grega (que segueix conservant la
seva independència), amb l’objectiu de controlar el
port i el territori.
3. D’aquest campament en queden algunes
restes del pretori al nord del Fòrum, com per
exemple murs, paviment, grans cisternes i
sitges.
Algunes de les cisternes
d’ú
4. A principis del s. I a.C, el campament militar del
costat de la colònia grega (Emporion) es va
convertir en una ciutat poblada per itàlics,
totalment independent de la grega. A mitjan
segle I a.C, va rebre colons romans veterans de
Juli Cèsar, i desprès durant el període que va
des de Cèsar fins a August va ascendir a la
categoria de municipium.
5. Paral·lelament les muralles que separaven els
dos nuclis urbans (el grec i el romà), van ser
enderrocades i un nou tram de muralla va unir
les dues ciutats en una de sola. A partir
d’aquest moment el nom de la ciutat unificada
va esdevenir plural Emporiae i l’antiga polis
grega va perdre tota la seva autonomia.
6. Llavors, la ciutat d’ú va ser projectada de
nou, en gran part seguint els cànons urbanístics
de les colònies romanes: a partir de les
estructures militars preexistents es va traçar la
xarxa de carrer en la usual quadrícula de
cardines i decumani.
7. Després es va envoltar de la muralla i tot seguit
es va començar a aixecar el fórum. El Cardo
maximus unia el fòrum i la porta principal del
sud (l’única conservada). Tanmateix un element
misteriós distorsiona el traçat habitual de les
fundacions romanes: un mur separa el recinte
emmurallat en dues parts, no tenim massa
indicis del perquè d’això.
9. En el segle III d.C ú va perdre la seva
importància i es va abandonar.
L’actual ú, va ser un lloc únic on es van
concentrar al mateix temps una ciutat i factoria
grega, un poblat dels indigets i una ciutat
romana.
10. Restes de patrimoni arquitectònic
romà
- La domus: De l'àmplia extensió que ocupava
la zona residencial se n'ha excavat una petita part.
Tot i això s'ha calculat que hauria pogut arribar a
tenir uns 4000 habitants. A banda d'uns habitatges
humils veïns del fòrum, només es coneixen una
sèrie de grans domus situades sobre el cardo més
oriental de la ciutat.
11. Entre aquestes n’hi ha una restes d’un mosaic de la
domus que destaca. Era una casa immensa la qual va
ser construïda en el segle I aC, la casa s’estructura al
voltant d'un pati central atrium, al qual s'hi accedia
des del carrer a través d'un passadís vestibulum.
Actualment encara son visibles les canalitzacions que
portaven l'aigua des de l'impluvium fins la cisterna
subterrània. En el segle I aC, la casa s’estructura al
voltant d'un pati central atrium, al qual s'hi accedia
des del carrer a través d'un passadís vestibulum.
Actualment encara son visibles les canalitzacions que
portaven l'aigua des de l'impluvium fins la cisterna
subterrània.
12. Les estances al voltant de l'atrium, estaven
destinades a ús dels propietaris, i
solien tenir paviments amb mosaics, cosa
que es pot observar molt bé a les restes que
queden de la ciutat romana d'ú. Aquesta
mansió tenia peristil, jardí hortus i,
aparentment, banys privats, a més d'una
esplèndida decoració, tal com es dedueix dels
mosaics conservats, i una vista magnífica.
14. - La muralla: Va ser construïda al segle I aC. Es va
construir amb una doble tècnica constructiva :
a la part baixa es van fer servir grans blocs
poligonals de pedra calcària, i a la part superior,
es van fer servir pedres de petites dimensions i
ciment. Es tracta un mur recte i sense torres.
Només esta excavada la part corresponent a
l'entrada sud, i en canvi de la banda nord no se
sap fins a on arribava exactament i no se n'ha
trobat cap resta.
16. - L’amfiteatre: Va ser construït al començament del
segle I aC. I bàsicament estava dedicat a la lluita de
gladiadors.
Era una obra amb fonaments de pedra (l'única part que
en conservem) i aguantava unes grades de fusta. Hi
cabien unes 3000 persones aproximadament.
Juntament amb
el de Tàrraco
és un dels únics
amfiteatres
conegut a Catalunya.
17. - El fòrum: ocupa quatre illes, i s’articula en dues parts
dividies per el decumanus. Originariament la banda
meridional estava limitada per una filera de tabernae.
El cantó septentrional estava presidit per el temple
(actualment gairebé només es veu el pòdium que devia
estar dedicat a la Tríade Capitolina: Júpiter, Juno i
Minerva). Darrere seu el fòrum quedava tancat per un
pòrtic de doble nau en forma de U. Probablment les dues
parts tenien funcions diferents: la meridional servia per a
les activitats comercials i polítiques mentre que la
septentrional per les religioses.
18. En època d’August, el fòrum va ser objecte
d’una reforma total, ja que havia passat a ser
municipium. L’entrada de les tabernae es va
girar Fòrum
romà cap al carrer, en comptes de mirar cap a
dins del fòrum. Es va edificar un nou pòrtic en
forma de U a tres bandes de la plaça meridional
i, a la del sud, una basílica d’una sola nau. A
l’àrea sacra es va aixecar un temple a cada
costat del principal, probablement dedicats al
culte imperial. Finalment tot el recinte es va
tancar amb tres portes.
20. - Altres restes. Al nord del fòrum hi podem trobar un
mercat i les termes públiques. Un altre edifici
conegut és la palestra. La palestra era un edifici
destinat a practicar activitats físiques, només esta
testimoniada pel rectangle arrasat del seu pòrtic
que envolta l’arena.
21. Herència romana
• Llengua catalana (el llatí ha evolucionat a les
llengües romàniques, el català una d’elles)
• Costums (entre d’altres el cultiu de vinya i
oliveres…)
