際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)

A
AranBonamusa

Els or鱈gens de Catalunya i l'expansi坦 territorial

1 of 31
Downloaded 85 times
TEMA 4 CATALUNYA A LEDAT MITJANA: ORGENS I EXPANSI TERRITORIAL
LA CONQUESTA MUSULMANA DE LA PENNSULA (711-718)
LA MARCA HISPNICA (801)
Degut a la necessitat de protegir la seva frontera davant limpuls dels musulmans, els reis francs creen una franja defensiva al sud dels pirineus Aquest territori es coneixer com a Marca Hispnica i quedar establerta el 812 poc despr辿s de la conquesta de Barcelona (801) La marca va ser dividida en comptats, defensats i governats per un comte. Els comtes eren escollits, i destitu誰ts, pels monarques francs a qui juraven fidelitat i vassallatge El futur territori catal va quedar dividit en 9 comtats: Pallars, Ribagor巽a, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Emp炭ries, Rossell坦
La dominaci坦 dels rabs dels territoris del nord de Catalunya va ser breu i no es van arribar a islamitzar, reben el nom de Catalunya Vella*. La zona sud i oest rest m辿s de tres-cents anys sota domini musulm i es coneix com Catalunya Nova *Compr竪n els territoris que van des dels Pirineus, al Llobregat i el seu afluent el Cardener, fins al Segre mitj i la Conca de Tremp
Els or鱈gens de la dinastia catalana Del 812 fins lany 878 els nobles francs van dominar els comtats catalans Guifr辿 el Pel坦s (878-897) fou l炭ltim comte nomenat pels reis francs Va obtenir de la monarquia els comtats de Barcelona, Girona, Cerdanya, Conflent i Urgell A la seva mort (897), els seus fills heretaran els comtats sense esser designats per la monarquia franca. Aquest ser el primer pas cap a la independ竪ncia dels comtats Amb la seva mort comen巽a la dinastia del Casal del Barcelona
Borrell II (927-992), net de Guifr辿 el Pel坦s, havia heretat tots els territoris del seu avi. Era considerat el primer dels comtes catalans. Va intentar mantenir bones relacions tant amb limperi carolingi com amb el califat Lany 985 Almansor va saquejar i destruir Barcelona (rtzia). Per defensar el territori va demanar ajut al rei Franc, Hug Capet. Aquest li va denegar lajuda i Borrell II va decidir trencar el pacte de vassallatge que els unia a lImperi Franc Lany 988 els comtats catalans sindependitzen de facto de lImperi carolingi. La independ竪ncia formal no va ser reconeguda oficialment pels francs fins al 1258 amb el tractat de Corbeil Des daquell moment els comtes catalans actuen com a sobirans del seu territori Lany 985 la rtzia dAl-Mansur va devastar i incendiar Barcelona i molts dels seus habitants van morir o van ser deportats a C嘆rdova com esclaus.
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
La Feudalitzaci坦 de la societat catalana Al segle X els comtes van repoblar els seus territoris concedint petites parcel揃les de terra als pagesos que van esdevenir propietaris lliures (alous) La revolta feudal (S.XI) els nobles, vassalls dels comtes, volen conquerir noves terres i augmentar les seves rendes La pol鱈tica de Ram坦n Berenguer I de pau amb les Taifes a canvi de tributs, paries, no agradava als nobles.
La revolta feudal va tenir dues conseq端竪ncies: 1) Afebliment de poder dels comtes, perqu竪 els nobles actuaven cada cop amb m辿s independ竪ncia i convertien el crrec en hereditari. 2) La feudalitzaci坦 del territori i la generalitzaci坦 de la servitud. Els nobles van apropiar-se de bona part de la terra i els pagesos van haver dencomanar-se als nobles i esdevenir serfs Ramon Berenguer I (1035-1076) , comte de Barcelona, va pactar amb els nobles, els quals es van recon竪ixer vassalls seus a canvi dacceptar lestabliment del feudalisme i el sotmetiment de la pagesia a les seves terres. Al mateix temps va consolidar la seva autoritat sobre els altres comtes. Va quedar establerta aix鱈 l'hegemonia de la casa comtal de Barcelona.
Remen巽a personal: els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva no podien abandonar el mas que treballaven sense haver-se redimit per part del seu senyor feudal. La redempci坦 afectava no solament el pag竪s, sin坦 tamb辿 la muller i, sobretot, els fills i filles. Intestia: 辿s un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalitzaci坦 consistia en la confiscaci坦 d'una part dels seus b辿ns, en la majoria dels casos, en una tercera part. Eixorquia: dret pel qual el senyor rep una tercera part de l'her竪ncia del pag竪s que no t辿 descend竪ncia. Cugucia: si la muller del pag竪s era trobada culpable d'adulteri, el senyor rebia la meitat dels b辿ns si la dona tenia el consentiment del seu marit, o la totalitat dels b辿ns, si la dona no el tenia. rsia: indemnitzaci坦 que el pag竪s ha de pagar al senyor en cas d'incendi fortu誰t de les seves pertinences.
Hist嘆ricament el dret com炭 a la Catalunya Vella es va bastir en base als Usatges de Barcelona
Lexpansi坦 territorial (segles XI-XIII) Amb la caiguda del califat de C嘆rdova el 1031 i lestabliment dels regnes de taifes els comtes catalans van exigir als musulmans el pagament de tributs (paries). En diverses expedicions militars van conquerir ciutats estrat竪giques com Trrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117). Ramon Berenguer IV va conquerir les taifes de Lleida i de Tortosa. Posteriorment va continuar l'avan巽 cap al sud i, el 1153, va capitular Siurana, la darrera ciutat sota control islmic al territori catal.
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
El domini dOccitnia Els diners de les paries i limpuls econ嘆mic del segle XI permeten lexpansi坦 catalana al nord dels pirineus. Ramon Berenguer I va comprar els comtats de Ras竪s i Carcassona lany (1069) Els comtes catalans van adquirir drets sobre altres comtats occitans (Albi, Nimes...) Ramon Berenguer III es casar amb Dol巽a de Proven巽a (1112) i obtindr el control sobre gran part dOccitnia.
La formaci坦 de la Corona dArag坦 Els comtats dArag坦 sindependitzen del regne Franc i suneixen per crear el regne dArag坦 (1035) Lany 1137, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, filla de Ramir II dArag坦, van convenir matrimoni. Berenguer IV va ser reconegut com a pr鱈ncep dArag坦 i va fer-se crrec del govern del regne. El matrimoni es va celebrar lany 1150 quan Peronella tenia 14 anys i Berenguer 37! El fill del matrimoni, Alfons el Cast (1162-1196), fou el primer a ostentar el t鱈tol de rei dArag坦 i compte de Barcelona i governar ambd坦s territoris de manera unificada.
LA DINASTIA CATALANOARAGONESA (1162-1410) Amb Alfons el Cast (1162-1196) comen巽a la dinastia catalanoaragonesa Els monarques ostentaran el t鱈tol de comte de Barcelona i rei dArag坦. Els reis seran del llinatge del Casal de Barcelona (descendents de Guifr辿 el Pel坦s) El Casal de Barcelona dominar la corona catalanoaragonesa fins la mort de Mart鱈 lHum (1410) La Corona dArag坦 sorganitzar com una confederaci坦 de territoris, 辿s a dir, cada territori mant辿 les seves lleis, les seves institucions i la seva llengua Els territoris hist嘆rics de la Corona dArag坦 seran els comtats catalans i els regnes dArag坦, Val竪ncia i Mallorca
Nom del comte regnat Relaci坦 dinstica Guifr辿 I -el Pel坦s- 878-897 Inaugura la dinastia. Borrell I 897-911 Fill de l'anterior. Sunyer I 911-947 Germ de l'anterior. Borrell II 947-988 fill de l'anterior. Ermessenda de Carcassona 992-1021 Esposa de l'anterior. Berenguer Ramon I 1021-1035 Fill de l'anterior. Ermessenda de Carcassona 1035-1039 Mare de l'anterior. Ramon Berenguer I 1039-1076 N辿t de l'anterior. Almodis de la Marca 1052-1071 Esposa de l'anterior. Ramon Berenguer II 1076-1082 Fill de l'anterior. Berenguer Ramon II 1076-1097 Germ de l'anterior. Ramon Berenguer III 1097-1131 Nebot de l'anterior. Ramon Berenguer IV 1131-1162 Fill de l'anterior. Alfons I -el Cast- 1162-1196 Corona dArag坦 Pere I -el Cat嘆lic- 1196-1213 fill de l'anterior Jaume I -el Conqueridor- 1218-1276 fill de l'anterior Pere II -el Gran- 1276-1285 Fill de l'anterior. Alfons II -el Franc- 1285-1291 Fill de l'anterior. Jaume II -el Just- 1291-1327 germ de l'anterior Alfons III -el Benigne- 1327-1336 Fill de l'anterior. Pere III -el Cerimoni坦s- 1336-1387 Fill de l'anterior. Joan I -el Benigne- 1387-1396 Fill de l'anterior. Mart鱈 I -lHum- 1396-1410 Fi de la dinastia Peronella i Ramon Berenguer IV Llinatge del Casal de Barcelona (878-1410)
Les primeres conquestes de la Corona dArag坦 i la p竪rdua dOccitnia La conquesta de nous territoris Ramon Berenguer IV completa la conquesta del territori catal amb la conquesta de les taifes de Tortosa (1148) i Lleida (1149) i lenclavament de Siurana (1153). Alfons I el Cast aconsegueix conquerir les terres dArag坦 i funda la ciutat de Terol (1171)
Els repartiments i el repoblament de terres Proced竪ncia dels pobladors de Lleida Catalunya nova Els territoris estaven densament poblats i existien grans ciutats com Tortosa i Lleida El repartiment de terres es va fer entre aquells que havien participat de la conquesta: els nobles, les ordres militars i els ordres religiosos El repoblament es va fer amb pagesos procedents de Catalunya vella. Eren pagesos lliures A les ciutats es van atorgar cartes de poblament per atreure nous pobladors. Les cartes asseguraven que els habitants serien lliures de servituds senyorials
La p竪rdua dOccitnia El catarisme, va arrelar amb for巽a a Occitnia. El papa Innocenci III va convocar una croada contra els Ctars. El rei de Fran巽a recelava del poder dels comtes catalans i volia recuperar el control dOccitnia aprofitant el conflicte ctar. Pere I el Cat嘆lic va posicionar-se al costat dels nobles occitans, els seus vassalls, i va lluitar contra els croats. Al 1213 va ser derrotat a la batalla de Muret i la Corona dArag坦 va perdre els comtats occitans Jaume I signa el Tractat de Corbeil (1258) renuncia als drets sobre Occitnia i Llu鱈s IX sobre els comtats catalans https://youtu.be/75g5CcBFUuI
Lexpansi坦 de la corona catalanoaragonesa al llarg del segle XIII va orientar-se cap al sud de la Pen鱈nsula i la Mediterrnia Per qu竪? 1. La possibilitat dexpansi坦 cap la nord dels Pirineus va quedar tancada amb la Batalla de Muret (1213) 2. La decad竪ncia i la feblesa dels regnes de taifes (Las Navas de Tolosa, 1212) 3. Els interessos de la burgesia catalana que volia ampliar el comer巽 cap a la Mediterrnia i els interessos de la noblesa aragonesa que volia adquirir noves terres Lexpansi坦 del segle XIII
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
La conquesta de les Balears (1229-1287) Fou una demanda dels comerciants i nobles catalans perqu竪 era un regne musulm ric, un bon centre de comunicacions i una base pirata des don satacaven els vaixells i les costes catalanes Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca (1229) i Eivissa (1235). El seu n辿t, Alfons el Benigne, conquerir Menorca (1287) Les illes van ser organitzades com un regne aut嘆nom al si de la Corona dArag坦, amb institucions similars a les catalanes. https://youtu.be/awxmhSilij4?t=36
La conquesta del regne Val竪ncia (1238-1245) La conquesta va ser una iniciativa dels nobles aragonesos i dels ordres religioses militars (volien m辿s terres) Jaume I aconsegueix la capitulaci坦 de la ciutat de Val竪ncia (1238) i avan巽a fins al port de Biar (1245) Al segle XIV, Jaume II, va ocupar les terres dAlacant, Elx i Oriola (que esdevindr la frontera definitiva de la Corona dArag坦 Val竪ncia es va constituir com a un regne federat a la Corona dArag坦, regit pels seus propis furs i Corts.
Els repartiments i el repoblament de terres Mallorca El repartiment es va fer entre els organitzadors de la ocupaci坦 (nobles, ordres militars i grans mercaders) Es va repoblar amb catalans de les ciutats mar鱈times, sobretot empordanesos La poblaci坦 musulmana va morir durant la conquesta. Els que va sobreviure van marxar a lexili o van ser redu誰ts a lesclavitud Val竪ncia La major part dels musulmans va quedar-se al nou regne i es van convertir en vassalls dels nous senyors El repoblament es va fer amb emigrants catalans que van ocupar la costa i amb aragonesos que van ocupar linterior
Lexpansi坦 per la Mediterrnia Al llarg del segle XIII lexpansi坦 per la Pen鱈nsula se lhavien repartida entre el regne de Castella i la Corona dArag坦 mitjan巽ant diversos tractats Jaume I va conquerir M炭rcia, repoblada per catalans per嘆 lliurada al seu gendre, Alfons X, en compliment dels acords. Els successors de Jaume I van comen巽ar aleshores una expansi坦 militar i comercial per la Mediterrnia Jaume I el Conqueridor (1208-1276) https://youtu.be/px877j7e99Y
Catalunya va esdevenir una pot竪ncia mar鱈tima a la Mediterrnia amb una gran flota i un ex竪rcit de soldats mercenaris (Almogvers) Pere II el gran, va conquerir Sic鱈lia (1282-1283) Jaume II, va conquerir Sardenya (1323-1329) Els Almogvers, comandats per Roger de Flor, va ocupar els ducats dAtenes i Neoptria (1311) Al segle XV, Alfons el Magnnim, va dirigir la conquesta del regne de Npols (1435-1442) Lexpansi坦 per la Mediterrnia https://youtu.be/1mqIn13dkaw
https://youtu.be/W9XTBEMN_Yk
Lexpansi坦 catalanoaragonesa i les rutes comercials a la Mediterrnia segles XIII-XV
MATERIALS AUDIOVISUALS https://youtu.be/v5lDYDPg2IA (hist嘆ria de cat 10 min) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ermessenda-capitol-1/video/3408250/ (Ermesenda1) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ermessenda-capitol-2/video/3408310/ (Ermesenda 2) https://youtu.be/Q9sX47Fzjjc (Comtes Guifr辿 el Pil坦s) https://youtu.be/jgjyp3axjdY (Comtes Borell II) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Jaume-I-memoria-dun-rei/video/3082191/ (Jaume I, mem嘆ria dun Rei) https://youtu.be/b8AfxI1vtO4 (Jaume I rei dels valencians) https://youtu.be/kbXHwKO93fw (Jaume I) https://youtu.be/M38E0IaQGOw (Pere II el Gran 30 minuts) https://youtu.be/awxmhSilij4 (La conquesta de Mallorca) https://youtu.be/yQD3ipWS-e4?t=214 (GES resum hist嘆ria medieval) https://youtu.be/RgFNXAYLZCU (la conquesta catalana de Mallorca)

More Related Content

Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)

  • 1. TEMA 4 CATALUNYA A LEDAT MITJANA: ORGENS I EXPANSI TERRITORIAL
  • 2. LA CONQUESTA MUSULMANA DE LA PENNSULA (711-718)
  • 4. Degut a la necessitat de protegir la seva frontera davant limpuls dels musulmans, els reis francs creen una franja defensiva al sud dels pirineus Aquest territori es coneixer com a Marca Hispnica i quedar establerta el 812 poc despr辿s de la conquesta de Barcelona (801) La marca va ser dividida en comptats, defensats i governats per un comte. Els comtes eren escollits, i destitu誰ts, pels monarques francs a qui juraven fidelitat i vassallatge El futur territori catal va quedar dividit en 9 comtats: Pallars, Ribagor巽a, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Emp炭ries, Rossell坦
  • 5. La dominaci坦 dels rabs dels territoris del nord de Catalunya va ser breu i no es van arribar a islamitzar, reben el nom de Catalunya Vella*. La zona sud i oest rest m辿s de tres-cents anys sota domini musulm i es coneix com Catalunya Nova *Compr竪n els territoris que van des dels Pirineus, al Llobregat i el seu afluent el Cardener, fins al Segre mitj i la Conca de Tremp
  • 6. Els or鱈gens de la dinastia catalana Del 812 fins lany 878 els nobles francs van dominar els comtats catalans Guifr辿 el Pel坦s (878-897) fou l炭ltim comte nomenat pels reis francs Va obtenir de la monarquia els comtats de Barcelona, Girona, Cerdanya, Conflent i Urgell A la seva mort (897), els seus fills heretaran els comtats sense esser designats per la monarquia franca. Aquest ser el primer pas cap a la independ竪ncia dels comtats Amb la seva mort comen巽a la dinastia del Casal del Barcelona
  • 7. Borrell II (927-992), net de Guifr辿 el Pel坦s, havia heretat tots els territoris del seu avi. Era considerat el primer dels comtes catalans. Va intentar mantenir bones relacions tant amb limperi carolingi com amb el califat Lany 985 Almansor va saquejar i destruir Barcelona (rtzia). Per defensar el territori va demanar ajut al rei Franc, Hug Capet. Aquest li va denegar lajuda i Borrell II va decidir trencar el pacte de vassallatge que els unia a lImperi Franc Lany 988 els comtats catalans sindependitzen de facto de lImperi carolingi. La independ竪ncia formal no va ser reconeguda oficialment pels francs fins al 1258 amb el tractat de Corbeil Des daquell moment els comtes catalans actuen com a sobirans del seu territori Lany 985 la rtzia dAl-Mansur va devastar i incendiar Barcelona i molts dels seus habitants van morir o van ser deportats a C嘆rdova com esclaus.
  • 9. La Feudalitzaci坦 de la societat catalana Al segle X els comtes van repoblar els seus territoris concedint petites parcel揃les de terra als pagesos que van esdevenir propietaris lliures (alous) La revolta feudal (S.XI) els nobles, vassalls dels comtes, volen conquerir noves terres i augmentar les seves rendes La pol鱈tica de Ram坦n Berenguer I de pau amb les Taifes a canvi de tributs, paries, no agradava als nobles.
  • 10. La revolta feudal va tenir dues conseq端竪ncies: 1) Afebliment de poder dels comtes, perqu竪 els nobles actuaven cada cop amb m辿s independ竪ncia i convertien el crrec en hereditari. 2) La feudalitzaci坦 del territori i la generalitzaci坦 de la servitud. Els nobles van apropiar-se de bona part de la terra i els pagesos van haver dencomanar-se als nobles i esdevenir serfs Ramon Berenguer I (1035-1076) , comte de Barcelona, va pactar amb els nobles, els quals es van recon竪ixer vassalls seus a canvi dacceptar lestabliment del feudalisme i el sotmetiment de la pagesia a les seves terres. Al mateix temps va consolidar la seva autoritat sobre els altres comtes. Va quedar establerta aix鱈 l'hegemonia de la casa comtal de Barcelona.
  • 11. Remen巽a personal: els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva no podien abandonar el mas que treballaven sense haver-se redimit per part del seu senyor feudal. La redempci坦 afectava no solament el pag竪s, sin坦 tamb辿 la muller i, sobretot, els fills i filles. Intestia: 辿s un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalitzaci坦 consistia en la confiscaci坦 d'una part dels seus b辿ns, en la majoria dels casos, en una tercera part. Eixorquia: dret pel qual el senyor rep una tercera part de l'her竪ncia del pag竪s que no t辿 descend竪ncia. Cugucia: si la muller del pag竪s era trobada culpable d'adulteri, el senyor rebia la meitat dels b辿ns si la dona tenia el consentiment del seu marit, o la totalitat dels b辿ns, si la dona no el tenia. rsia: indemnitzaci坦 que el pag竪s ha de pagar al senyor en cas d'incendi fortu誰t de les seves pertinences.
  • 12. Hist嘆ricament el dret com炭 a la Catalunya Vella es va bastir en base als Usatges de Barcelona
  • 13. Lexpansi坦 territorial (segles XI-XIII) Amb la caiguda del califat de C嘆rdova el 1031 i lestabliment dels regnes de taifes els comtes catalans van exigir als musulmans el pagament de tributs (paries). En diverses expedicions militars van conquerir ciutats estrat竪giques com Trrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117). Ramon Berenguer IV va conquerir les taifes de Lleida i de Tortosa. Posteriorment va continuar l'avan巽 cap al sud i, el 1153, va capitular Siurana, la darrera ciutat sota control islmic al territori catal.
  • 15. El domini dOccitnia Els diners de les paries i limpuls econ嘆mic del segle XI permeten lexpansi坦 catalana al nord dels pirineus. Ramon Berenguer I va comprar els comtats de Ras竪s i Carcassona lany (1069) Els comtes catalans van adquirir drets sobre altres comtats occitans (Albi, Nimes...) Ramon Berenguer III es casar amb Dol巽a de Proven巽a (1112) i obtindr el control sobre gran part dOccitnia.
  • 16. La formaci坦 de la Corona dArag坦 Els comtats dArag坦 sindependitzen del regne Franc i suneixen per crear el regne dArag坦 (1035) Lany 1137, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, filla de Ramir II dArag坦, van convenir matrimoni. Berenguer IV va ser reconegut com a pr鱈ncep dArag坦 i va fer-se crrec del govern del regne. El matrimoni es va celebrar lany 1150 quan Peronella tenia 14 anys i Berenguer 37! El fill del matrimoni, Alfons el Cast (1162-1196), fou el primer a ostentar el t鱈tol de rei dArag坦 i compte de Barcelona i governar ambd坦s territoris de manera unificada.
  • 17. LA DINASTIA CATALANOARAGONESA (1162-1410) Amb Alfons el Cast (1162-1196) comen巽a la dinastia catalanoaragonesa Els monarques ostentaran el t鱈tol de comte de Barcelona i rei dArag坦. Els reis seran del llinatge del Casal de Barcelona (descendents de Guifr辿 el Pel坦s) El Casal de Barcelona dominar la corona catalanoaragonesa fins la mort de Mart鱈 lHum (1410) La Corona dArag坦 sorganitzar com una confederaci坦 de territoris, 辿s a dir, cada territori mant辿 les seves lleis, les seves institucions i la seva llengua Els territoris hist嘆rics de la Corona dArag坦 seran els comtats catalans i els regnes dArag坦, Val竪ncia i Mallorca
  • 18. Nom del comte regnat Relaci坦 dinstica Guifr辿 I -el Pel坦s- 878-897 Inaugura la dinastia. Borrell I 897-911 Fill de l'anterior. Sunyer I 911-947 Germ de l'anterior. Borrell II 947-988 fill de l'anterior. Ermessenda de Carcassona 992-1021 Esposa de l'anterior. Berenguer Ramon I 1021-1035 Fill de l'anterior. Ermessenda de Carcassona 1035-1039 Mare de l'anterior. Ramon Berenguer I 1039-1076 N辿t de l'anterior. Almodis de la Marca 1052-1071 Esposa de l'anterior. Ramon Berenguer II 1076-1082 Fill de l'anterior. Berenguer Ramon II 1076-1097 Germ de l'anterior. Ramon Berenguer III 1097-1131 Nebot de l'anterior. Ramon Berenguer IV 1131-1162 Fill de l'anterior. Alfons I -el Cast- 1162-1196 Corona dArag坦 Pere I -el Cat嘆lic- 1196-1213 fill de l'anterior Jaume I -el Conqueridor- 1218-1276 fill de l'anterior Pere II -el Gran- 1276-1285 Fill de l'anterior. Alfons II -el Franc- 1285-1291 Fill de l'anterior. Jaume II -el Just- 1291-1327 germ de l'anterior Alfons III -el Benigne- 1327-1336 Fill de l'anterior. Pere III -el Cerimoni坦s- 1336-1387 Fill de l'anterior. Joan I -el Benigne- 1387-1396 Fill de l'anterior. Mart鱈 I -lHum- 1396-1410 Fi de la dinastia Peronella i Ramon Berenguer IV Llinatge del Casal de Barcelona (878-1410)
  • 19. Les primeres conquestes de la Corona dArag坦 i la p竪rdua dOccitnia La conquesta de nous territoris Ramon Berenguer IV completa la conquesta del territori catal amb la conquesta de les taifes de Tortosa (1148) i Lleida (1149) i lenclavament de Siurana (1153). Alfons I el Cast aconsegueix conquerir les terres dArag坦 i funda la ciutat de Terol (1171)
  • 20. Els repartiments i el repoblament de terres Proced竪ncia dels pobladors de Lleida Catalunya nova Els territoris estaven densament poblats i existien grans ciutats com Tortosa i Lleida El repartiment de terres es va fer entre aquells que havien participat de la conquesta: els nobles, les ordres militars i els ordres religiosos El repoblament es va fer amb pagesos procedents de Catalunya vella. Eren pagesos lliures A les ciutats es van atorgar cartes de poblament per atreure nous pobladors. Les cartes asseguraven que els habitants serien lliures de servituds senyorials
  • 21. La p竪rdua dOccitnia El catarisme, va arrelar amb for巽a a Occitnia. El papa Innocenci III va convocar una croada contra els Ctars. El rei de Fran巽a recelava del poder dels comtes catalans i volia recuperar el control dOccitnia aprofitant el conflicte ctar. Pere I el Cat嘆lic va posicionar-se al costat dels nobles occitans, els seus vassalls, i va lluitar contra els croats. Al 1213 va ser derrotat a la batalla de Muret i la Corona dArag坦 va perdre els comtats occitans Jaume I signa el Tractat de Corbeil (1258) renuncia als drets sobre Occitnia i Llu鱈s IX sobre els comtats catalans https://youtu.be/75g5CcBFUuI
  • 22. Lexpansi坦 de la corona catalanoaragonesa al llarg del segle XIII va orientar-se cap al sud de la Pen鱈nsula i la Mediterrnia Per qu竪? 1. La possibilitat dexpansi坦 cap la nord dels Pirineus va quedar tancada amb la Batalla de Muret (1213) 2. La decad竪ncia i la feblesa dels regnes de taifes (Las Navas de Tolosa, 1212) 3. Els interessos de la burgesia catalana que volia ampliar el comer巽 cap a la Mediterrnia i els interessos de la noblesa aragonesa que volia adquirir noves terres Lexpansi坦 del segle XIII
  • 24. La conquesta de les Balears (1229-1287) Fou una demanda dels comerciants i nobles catalans perqu竪 era un regne musulm ric, un bon centre de comunicacions i una base pirata des don satacaven els vaixells i les costes catalanes Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca (1229) i Eivissa (1235). El seu n辿t, Alfons el Benigne, conquerir Menorca (1287) Les illes van ser organitzades com un regne aut嘆nom al si de la Corona dArag坦, amb institucions similars a les catalanes. https://youtu.be/awxmhSilij4?t=36
  • 25. La conquesta del regne Val竪ncia (1238-1245) La conquesta va ser una iniciativa dels nobles aragonesos i dels ordres religioses militars (volien m辿s terres) Jaume I aconsegueix la capitulaci坦 de la ciutat de Val竪ncia (1238) i avan巽a fins al port de Biar (1245) Al segle XIV, Jaume II, va ocupar les terres dAlacant, Elx i Oriola (que esdevindr la frontera definitiva de la Corona dArag坦 Val竪ncia es va constituir com a un regne federat a la Corona dArag坦, regit pels seus propis furs i Corts.
  • 26. Els repartiments i el repoblament de terres Mallorca El repartiment es va fer entre els organitzadors de la ocupaci坦 (nobles, ordres militars i grans mercaders) Es va repoblar amb catalans de les ciutats mar鱈times, sobretot empordanesos La poblaci坦 musulmana va morir durant la conquesta. Els que va sobreviure van marxar a lexili o van ser redu誰ts a lesclavitud Val竪ncia La major part dels musulmans va quedar-se al nou regne i es van convertir en vassalls dels nous senyors El repoblament es va fer amb emigrants catalans que van ocupar la costa i amb aragonesos que van ocupar linterior
  • 27. Lexpansi坦 per la Mediterrnia Al llarg del segle XIII lexpansi坦 per la Pen鱈nsula se lhavien repartida entre el regne de Castella i la Corona dArag坦 mitjan巽ant diversos tractats Jaume I va conquerir M炭rcia, repoblada per catalans per嘆 lliurada al seu gendre, Alfons X, en compliment dels acords. Els successors de Jaume I van comen巽ar aleshores una expansi坦 militar i comercial per la Mediterrnia Jaume I el Conqueridor (1208-1276) https://youtu.be/px877j7e99Y
  • 28. Catalunya va esdevenir una pot竪ncia mar鱈tima a la Mediterrnia amb una gran flota i un ex竪rcit de soldats mercenaris (Almogvers) Pere II el gran, va conquerir Sic鱈lia (1282-1283) Jaume II, va conquerir Sardenya (1323-1329) Els Almogvers, comandats per Roger de Flor, va ocupar els ducats dAtenes i Neoptria (1311) Al segle XV, Alfons el Magnnim, va dirigir la conquesta del regne de Npols (1435-1442) Lexpansi坦 per la Mediterrnia https://youtu.be/1mqIn13dkaw
  • 30. Lexpansi坦 catalanoaragonesa i les rutes comercials a la Mediterrnia segles XIII-XV
  • 31. MATERIALS AUDIOVISUALS https://youtu.be/v5lDYDPg2IA (hist嘆ria de cat 10 min) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ermessenda-capitol-1/video/3408250/ (Ermesenda1) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ermessenda-capitol-2/video/3408310/ (Ermesenda 2) https://youtu.be/Q9sX47Fzjjc (Comtes Guifr辿 el Pil坦s) https://youtu.be/jgjyp3axjdY (Comtes Borell II) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Jaume-I-memoria-dun-rei/video/3082191/ (Jaume I, mem嘆ria dun Rei) https://youtu.be/b8AfxI1vtO4 (Jaume I rei dels valencians) https://youtu.be/kbXHwKO93fw (Jaume I) https://youtu.be/M38E0IaQGOw (Pere II el Gran 30 minuts) https://youtu.be/awxmhSilij4 (La conquesta de Mallorca) https://youtu.be/yQD3ipWS-e4?t=214 (GES resum hist嘆ria medieval) https://youtu.be/RgFNXAYLZCU (la conquesta catalana de Mallorca)