ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
En què consisteix la teva feina?
Faig tasques administratives, sobretot, subvencions.
El volum ha anat augmentant i ara ja tramitem cap a
quatre-cents expedients anuals. Però no penseu que
estic tot el dia a l’ordinador! No crec que pogués! Parlo
constantment amb entitats, ajuntaments...A banda,
col·laboro en altres feines del departament. Podríem dir
que “sirvo para un roto y un descosido” i ja m’agrada.
Som un organisme petit i tots som força polivalents.
On havies treballat abans?
La meva primera feina de debò ja va ser a
l’administració local: a l’Ajuntament de Port de la Selva.
Després vaig entrar a treballar a la Diputació, on he estat
trenta-un anys: a l’àrea de Cooperació, a Carreteres i a
Esports. Em van oferir la possibilitat de venir a Dipsalut
i vaig acceptar. Tenia ganes de canvi. I d’això ja en fa
quatre anys!
Parlaves de canvis. N’hauràs vist uns quants a
l’administració local en aquest temps...
Una de les coses que ha canviat radicalment és la
relació entre els municipis i la Diputació i els organismes
que en depenen. Ara és molt estreta. Recordo que, quan
treballava a l’ajuntament, amb prou feines sabíem què era
la Diputació! Per contra, hi ha coses que es mantenen:
falta gent, treballadors, per a totes les coses que es volen
fer i pels molts tràmits que s’han de dur a terme.
Anna Pagès, tècnica de Promoció de la Salut de Dipsalut
“En un organisme
petit, tothom és
polivalent”
L’Anna revela un gran bagatge cultural en cada conversa i
una curiositat de nena que la porta a adquirir-ne més i més.
Va néixer a Veneçuela, filla d’exiliats del franquisme. Als cinc
anys, tornava a Catalunya. Primer, la família es va establir a
Port de la Selva i poc temps després, a la ciutat de Girona.
Treballa a Dipsalut, a l’àrea de Polítiques per a la Promoció de
la Salut i la Qualitat de Vida.
Però la mecanització ha anat simplificant els processos...
No tinc clar que ho hagi aconseguit. Espero que només
sigui perquè estem en un període d’adaptació a les noves
normatives i a l’administració electrònica i que, d’aquí un
temps, puguem veure que, realment, els estan facilitant.
M’agrada que la feina surti bé i ràpid, que no quedi apilonada.
Pateixo per les entitats, pels ajuntaments, quan alguna cosa
s’endarrereix. Si l’ajuda no arriba a temps, és un problema.
Et va costar adaptar-te a treballar en promoció de la salut?
Va ser fàcil i ràpid. No em va xocar gens la manera
d’entendre la promoció de la salut que hi ha aquí perquè
és la meva! És justament el que sempre he pensat,
aquest concepte holístic de la salut, que fa especial
incidència en les condicions de vida i en donar eines a les
persones perquè puguin tenir-hi una major influència...Ja
ho entenia així, però d’una manera, més aviat, intuïtiva.
Ara tinc la informació, els arguments. Hi he aprofundit.
Per sort aquesta manera d’enfocar la promoció de la
salut va calant i va deixant enrere altres plantejaments
que, al meu parer, no tenien gaire sentit. Tampoc m’ha
costat gens fer-me a aquesta manera tant col·laborativa
de treballar que tenim. Està clar que els canvis de debò
s’aconsegueixen sumant esforços.
Posem el focus sobre...
ElButlletí
deDipsalut

More Related Content

L'equip de dipsalut: Anna Pagès

  • 1. En què consisteix la teva feina? Faig tasques administratives, sobretot, subvencions. El volum ha anat augmentant i ara ja tramitem cap a quatre-cents expedients anuals. Però no penseu que estic tot el dia a l’ordinador! No crec que pogués! Parlo constantment amb entitats, ajuntaments...A banda, col·laboro en altres feines del departament. Podríem dir que “sirvo para un roto y un descosido” i ja m’agrada. Som un organisme petit i tots som força polivalents. On havies treballat abans? La meva primera feina de debò ja va ser a l’administració local: a l’Ajuntament de Port de la Selva. Després vaig entrar a treballar a la Diputació, on he estat trenta-un anys: a l’àrea de Cooperació, a Carreteres i a Esports. Em van oferir la possibilitat de venir a Dipsalut i vaig acceptar. Tenia ganes de canvi. I d’això ja en fa quatre anys! Parlaves de canvis. N’hauràs vist uns quants a l’administració local en aquest temps... Una de les coses que ha canviat radicalment és la relació entre els municipis i la Diputació i els organismes que en depenen. Ara és molt estreta. Recordo que, quan treballava a l’ajuntament, amb prou feines sabíem què era la Diputació! Per contra, hi ha coses que es mantenen: falta gent, treballadors, per a totes les coses que es volen fer i pels molts tràmits que s’han de dur a terme. Anna Pagès, tècnica de Promoció de la Salut de Dipsalut “En un organisme petit, tothom és polivalent” L’Anna revela un gran bagatge cultural en cada conversa i una curiositat de nena que la porta a adquirir-ne més i més. Va néixer a Veneçuela, filla d’exiliats del franquisme. Als cinc anys, tornava a Catalunya. Primer, la família es va establir a Port de la Selva i poc temps després, a la ciutat de Girona. Treballa a Dipsalut, a l’àrea de Polítiques per a la Promoció de la Salut i la Qualitat de Vida. Però la mecanització ha anat simplificant els processos... No tinc clar que ho hagi aconseguit. Espero que només sigui perquè estem en un període d’adaptació a les noves normatives i a l’administració electrònica i que, d’aquí un temps, puguem veure que, realment, els estan facilitant. M’agrada que la feina surti bé i ràpid, que no quedi apilonada. Pateixo per les entitats, pels ajuntaments, quan alguna cosa s’endarrereix. Si l’ajuda no arriba a temps, és un problema. Et va costar adaptar-te a treballar en promoció de la salut? Va ser fàcil i ràpid. No em va xocar gens la manera d’entendre la promoció de la salut que hi ha aquí perquè és la meva! És justament el que sempre he pensat, aquest concepte holístic de la salut, que fa especial incidència en les condicions de vida i en donar eines a les persones perquè puguin tenir-hi una major influència...Ja ho entenia així, però d’una manera, més aviat, intuïtiva. Ara tinc la informació, els arguments. Hi he aprofundit. Per sort aquesta manera d’enfocar la promoció de la salut va calant i va deixant enrere altres plantejaments que, al meu parer, no tenien gaire sentit. Tampoc m’ha costat gens fer-me a aquesta manera tant col·laborativa de treballar que tenim. Està clar que els canvis de debò s’aconsegueixen sumant esforços. Posem el focus sobre... ElButlletí deDipsalut