1. Va n辿ixer al Masnou a lany 1873. Va estudiar magisteri a Ginebra i va poder con竪ixer
escoles noves arreu dEuropa. Degut a aix嘆 va desenvolupar a Catalunya una important
tasca a nivell de divulgaci坦 de nous corrents i a nivell de la seva gran capacitat
dorganitzaci坦 de centres escolars.
Va dirigir lescola del Bosc a Barcelona des del 1914 fins al 1930 i el Grup Escolar Mil i
Fontanals del Patronat Escolar des del 1930 al 1939.
A partir de que va morir al 1961, poc temps m辿s tard es va formar una nova instituci坦 que
portava el seu nom. Estava format per persones que no volien permetre que la seva
manera dentendre lescola nova i la seva manera dorganitzar les escoles es perd辿s. El
que tamb辿 es pretenia era, sobretot, donar als mestres en exercici una formaci坦 post-
Normal que tingu辿s en compte la teoria i la prctica duna psicologia (con竪ixer b辿 els
nens), duna pedagogia (ser realment mestre respectant els nens) i duna sociologia
(inserci坦 a la realitat dun pa鱈s i duna realitat concreta). 1
Lentorn on es trobava era, sobretot, a lescola, fent de mestra i treballant directament amb
els seus alumnes, passant el dia a dia a les aules i analitzant alumne per alumne que
tenia.
A m辿s, tamb辿 va participar a diversos congressos, com per exemple: I congr辿s nacional
densenyament primari, al 1909 a Barcelona, III congr竪s international denseignement
menager, al 1922 a Par鱈s, i al congr竪s des 辿coles novelles, al 1932 a Ni巽a. Tamb辿 va fer
cursos i confer竪ncies als estudis normals de la Mancomunitat i a les escoles destiu i a
linstitut de cultura i biblioteca popular de la dona.
Rosa Sensat, segons el meu parer, es pot situar dins de m辿s dun principi didctic:
comunicaci坦, activitat i socialitzaci坦.
Motius:
comunicaci坦: Transmet una informaci坦, per嘆 sempre que hi hagi un inter竪s, una voluntat
per part de loient. La seva intenci坦 no 辿s que els alumnes siguin simples oients passius
sin坦 que all嘆 que escolten i aprenen sigui realment significatiu.
T辿 molt en compte els aspectes ambientals: es va escollir un joc de mobles que fos fcil
de moure per poder traslladar-los al millor lloc de laula segons lestaci坦; per exemple: si
辿s hivern apropar-se al mxim a les finestres per poder aprofitar el mxim la claror i la
calor solar. En canvi, quan la calor apreta, es busca les ombres i la frescor, i fins i tot, a
totes les 竪poques el medi m辿s convenient per a poder observar des de la realitat all嘆 que
sestudia, com per exemple poder anar al bosc quan sestudi誰 els arbres, o a la ciutat quan
sestudi誰n els comer巽os.
activitat: Ella es proposa que lensenyament sigui significatiu i actiu a partir de
laprenentatge a partir de lacci坦, aplicaci坦 de tot all嘆 que sha apr竪s perqu竪 realment sigui
significatiu...: vivenciar al mxim les activitats
Pret辿n que lensenyament sigui el m辿s actiu possible intentant introduir molts jocs a totes
les activitats dels nens perqu竪 esdev辿 molt atractiu i quan est ben elegit i 辿s adequat per
lactivitat realitzada respon molt b辿 als interessos de lalumne.
Diu: lescola ha de ser un lloc de treball; el nen sempre ha destar ocupat i tot lesfor巽 del
mestre ha destar encaminat a buscar motius dactivitat i a estimular aquells exercicis,
anomenem-los joc o treball, que els nens espontniament hagin elegit per donar
satisfacci坦 a un anhel, a un inter竪s del seu esperit 2
1 rosa sensat: 10 anys dactivitat. Associaci坦 de mestres Rosa Sensat, ed. Rosa Sensat, Barcelona, 1975,
pg. 5. Per a m辿s informaci坦 sobre lassociaci坦 de mestres Rosa Sensat, consultar: www.rosasensat.es
2 vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col揃lecci坦 Valdiri Reixach, Barcelona, 1978, pg. 61
2. Com a exemple clar dactivitat s坦n els treballs manuals que s坦n un aspecte fonamental
per a lescola nova. No ha de ser una assignatura m辿s, com un element de simple
ensenyament de la m, sense cap relaci坦 amb les m炭ltiples activitats intel揃lectuals i de tot
ordre que lescola t辿. Sensat diu: en alguns casos no sha arribat a la comprensi坦 del
principi fonamental de leducaci坦 activa i sha conf坦s amb lacci坦 de fer manual i els
exercicis anomenats prctics 3
socialitzaci坦: Es d坦na molta importncia als treballs en grup. Sagrupen els nens de
diferents maneres; de vegades tal i com diu la mestra, daltres segons ho fan els nens...
Es fan molts treballs col揃lectivament, com per exemple: Sestudiava les roques i els
minerals que la mestre i les alumnes. Calia fer 400 caixes de cartolina. Es va voler assajar
el procediment industrial de la divisi坦 de treball. Primer es va ensenyar la manera de fer-les
i quins passos shavien de seguir. En un primer moment cada nena feia la caixa
sencera passant per tots els passos per嘆 es van desanimar al veure la quantitat de caixes
que shavien de fer. Llavors es va organitzar una col揃laboraci坦 a base de grups i cada un
tenia una labor. Nhi havia que tallaven, altres que dibuixaven, altres que encolaven,... el
material passava dequip a equip fins que la caixa era acabada.
Van aprendre a fer les coses en grups de tal manera que sapr竪n a distribuir la feina, a
compenetrar-se amb els altres grups,... Rosa sensat comenta: 辿s aix鱈 com creiem que
lescola pot contribuir a crear els hbits duna perfecta col揃laboraci坦 i fer obra positiva
deducaci坦 social. 4
Rosa Sensat el que vol 辿s poder aplicar lescola nova a Catalunya importada dEuropa, la
qual aporta una gran psicologia del nen. Volia escombrar des del primer moment tot all嘆
que fos de lescola antiga: acabar per sempre amb tot el que fos un aprenentatge mecnic
sense relaci坦 amb la vida.
La funci坦 del mestre ha de controlar els seus gestos, accions, saber contenir-se i inhibir-se
i deixant pas a les manifestacions dels nens i la diversitat dopini坦. Deixa ben clar que
si el nen actua com un aut嘆mat se li anul揃la la personalitat.
Lescola nova de Rosa Sensat es va formar de veritat des del moment en que es van
establir els objectius i els principis en els quals es fonamenta la seva pedagogia:
Primer: El coneixement del nen i el respecte de la seva personalitat i dels seus drets han
de ser els eixos sobre els quals ha de girar leducaci坦
Segon: El nen ha de ser considerat com el centre del sistema educatiu
Tercer: La vida en plena Naturalesa 辿s un factor essencial duna cultura integral
Quart: La salut i les forces f鱈siques s坦n condici坦 indispensable i pr嘆pia de tota adquisici坦
de forces intel揃lectuals
Cinqu竪: Sha de posar el nen en contacte directe amb les formes de la vida; la naturalesa i
el treball hum, per tal que adquireixi nocions immediates dels 辿ssers i de les coses.
Sis竪: Programa restringit, limitaci坦 dhores destudi i metodologia apropiada per tal
daconseguir un mxim de rendiment amb un m鱈nim desfor巽 intel揃lectual
Set竪: Preocupaci坦 constant i preferent pel millorament del nen com a 辿sser moral, formant
el seu carcter, desenvolupament de la seva individualitat, alhora que els seus sentiments
socials i patri嘆tics.
Vuit竪: Disciplina familiar de manera que la vida a lescola sigui imatge veritable de la llar
dom竪stica 5
3 vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col揃lecci坦 Valdiri Reixach, Barcelona, 1978, pg. 68
4 vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col揃lecci坦 Valdiri Reixach, Barcelona, 1978, pg. 64
5 vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col揃lecci坦 Valdiri Reixach, Barcelona, 1978, pg. 43
3. Tots aquests punts shan seguit fidelment, segons Rosa Sensat, al llarg de la posada en
prctica de la seva nova escola.
El seu pla i programa estava basat en lagrupaci坦 de les mat竪ries que tenen una connexi坦
i una distribuci坦 en cicles corresponents a les capacitats mentals dels diversos graus que
lorganitzaci坦 de lescola va permetre establir.
El contingut i la forma del treball 辿s, en grans pinzellades:
Adonar-se de lambient: la naturalesa i lhome amb els factors m坦n animal, vegetal,
mineral i c嘆smic, fam鱈lia, escola i societat mitjan巽ant lobservaci坦. Educaci坦 sensorial.
Tend竪ncia a ampliar el cercle dinteressos
Adquisici坦 de mitjans dexpressi坦: lectura, escriptura...
Activitat manual com a expressi坦 relativa a lensenyament i enfocada a la utilitat.
A mesura que 辿s superior ledat i la capacitat del nen els continguts s坦n m辿s expl鱈cits i
concrets, de tal manera que la mat竪ria 辿s m辿s complexa.
El per qu竪 daquest programa no nom辿s t辿 un aspecte t竪cnic, sin坦 tamb辿 pol鱈tic. El
programa comporta el tema de les relacions entre el nen i el medi social. Precisament el
nou tipus descola ha estat determinat, entre daltres causes, pels canvis produ誰ts a la
societat en aquests darrers temps.
El m竪tode de Rosa Sensat ha rebut la influ竪ncia de diversos personatges. Entre tots
aquests, els m辿s importants, o que m辿s han influ誰t s坦n:
Decroly: ha inspirat les activitats i els centres dinter竪s sempre que sha presentat
loportunitat o sha cregut necessari, per嘆 no sha establert ni adoptat el seu pla de treball
didees associades perqu竪 entenien que no shavien de lligar pr竪viament a uns punts
determinats.
Ha enriquit la pedagogia concebent la teoria de la globalitzaci坦 en la formaci坦 del
coneixement.
Influeix tamb辿 en que Rosa Sensat, com Decroly, vol lensenyament per la vida i per aix嘆
t辿 en compte levoluci坦 dels interessos naturals del nen i les condicions locals per a formar
un programa didees associades al desenvolupament didctic.
Rousseau: Ha influ誰t en el concepte de que el nen 辿s bo per naturalesa i que ha de ser el
centre datenci坦 de leducaci坦. Se lha de deixar obrar, de deixar fer, densenyar-lo a
observar, de posar-lo en cam鱈 de lexperimentaci坦, de proporcionar-li materials de treball i
destablir en tot moment la relaci坦 entre les activitats i la vida real.
El que importa no s坦n els coneixements sin坦 saber-los utilitzar en el conjunt social.
Cal que hi hagi un dileg entre el professor i lalumne, que a lhora de donar una lli巽坦 tots
dos siguin factors actius, que hi hagi una interrogaci坦, una discussi坦... i que despr辿s de tot
aix嘆 en sorgeixi un programa ben definit dactivitats intel揃lectuals o manuals.
La bibliografia m辿s important de Rosa Sensat 辿s:
- Rapport present辿 au III congr竪s denseignement menager (1922)
- les ci竪ncies en la vida de la llar (1923)
- c坦mo se ense単a la econom鱈a moderna (1927)
- vers una nova escola (1934)
4. Opini坦 personal:
Vaig decidir fer Rosa Sensat perqu竪 ja fa temps que sentia parlar sobre el seu m竪tode i
sobre lescola del bosc, per嘆 no tenia massa clar qu竪 havia fet.
Crec que 辿s un clar exemple del concepte descola nova, per嘆 el que la difer竪ncia dels
altres autors que han fet escrits sobre lescola nova 辿s que ella realment ho ha aplicat a
les aules; 辿s a dir, que ha viscut el seu m竪tode fent de mestre, per tant, aplicant
directament el concepte descola nova. A m辿s 辿s una persona catalana, la qual cosa
tamb辿 em va influir a lhora delegir, doncs hem estudiat i tractat molts personatges, per嘆
pocs (o quasi b辿 cap) de catal.
Tot i ser una persona de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX penso que t辿 una
visi坦 de leducaci坦 molt modernitzada i crec que en aquella 竪poca poca gent tenia aquesta
manera de veure la pedagogia i leducaci坦.
Crec que 辿s molt important la prctica que utilitza per complementar les lli巽ons, el perqu竪
li d坦na tanta importncia al treball en grup (辿s com si fes una microsocietat a laula), la
preparaci坦 que fa de cada assignatura i com pot arribar a lligar entre s鱈 tots els temes
tractats a laula, laprofitament de lentorn natural que tenen i la manera amb la que ho
aprofita per aprendre del medi.
Voldria dir tamb辿, com a aspecte negatiu, que mha sigut molt dif鱈cil trobar informaci坦
sobre Rosa Sensat com a persona i el seu m竪tode, doncs tot el que hi ha 辿s sobre
lassociaci坦 揃 Rosa Sensat, la qual es va originar a partir de la seva mort.
La seva manera dentendre i fer educaci坦 jo lhe viscut durant la meva 竪poca dEGB i per
tant es pot demostrar que el seu concepte descola nova no es va limitar a lescola del
bosc sin坦 que es va estendre per altres escoles.
bibliografia utilitzada:
- vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col揃lecci坦 Valdiri Reixach,
Barcelona, 1978
- rosa sensat: 10 anys dactivitat. Associaci坦 de mestres Rosa Sensat, ed. Rosa
Sensat, Barcelona, 1975
- iniciaci坦 al m竪tode Decroly. J. M. Bosch i M. Muset, Ed. Teide, col揃lecci坦 programes
i m竪todes densenyament, Barcelona, 1980
- Gran enciclop竪dia catalana. Volum 13, S-St, Barcelona, 1979
- www.rosasensat.es
