ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Q1 u0materia

•Download as PPT, PDF•
•
Josep Broch
Josep Broch

è

1 of 23
Download to read offline
Classificació de la è Química 1r de Batxillerat INS Anton Busquets i Punset
La è  Les substàncies materials són formades per àtoms. L’estructura d’un àtom en el model atòmic de Rutherford és la següent:  Nucli: protons (+) i neutrons  Escorça: electrons (-)
Els àtoms  En el model atòmic de Rutherford un àtom queda identificat per dos nombres:  Nombre atòmic (Z): indica el nombre de protons del nucli. En els àtoms (neutres) indica també el nombre d’electrons de l’escorça.  Nombre màssic (A): indica el nombre de nucleons (protons més neutrons).
Isòtops  Un element està format per àtoms tots amb el mateix nombre de protons i electrons, però que poden tenir diferent nombre de neutrons. Els diferents tipus d’àtoms d’un mateix element s’anomenen isòtops.  Exemple: l’ Urani, de nombre atòmic 92, té diversos isòtops, com ara el 238, el 235 i el 234.
Masses atòmiques  La massa atòmica de referència és la de l’ isòtop 12 del carboni dividida per 12. Aquesta massa és de: 1,66·10-24 grams.  La massa atòmica d’un element es calcula com la mitjana ponderada de les masses atòmiques relatives dels seus isòtops.  Exemple: el magnesi presenta es presenta en forma de tres isòtops, el 24 (75,5 %), el 25 (18%) i el 26 (6,5 %).
Masses moleculars  La massa molecular es calcula sumant les masses dels àtoms presents en la fórmula de la molècula.  Exemples:  Àcid sulfúric, H2SO4  Perclorat de sodi, NaClO4  Hidròxid de beril·li, Be(OH)2
El mol  Es defineix un mol de partícules (àtoms o molècules) com la quantitat d’aquestes que té una massa igual a la massa atòmica o molecular, però expressada en grams.  Un mol de partícules sempre conté el Nombre d’ Avogadro de les mateixes ( 6,023·1023 ).  Fent servir el concepte de mol, les masses atòmiques i moleculars es poden expressar en g/mol.
Classificació de la è Matèria En funció del seu estat En funció de la seva composició Sòlids Substàncies pures Mescles Líquids Elements Heterogènies Gasos Compostos Homogènies
Estat sòlid  Característiques dels sòlids:  Forma pròpia  Volum i densitat aproximadament constants  Incompressibles (aproximadament)  Els sòlids poden ser:  Cristal·lins: presenten estructura interna ordenada, amb una geometria característica.  Quars (SiO2), clorur de sodi  Amorfs: presenten estructura interna desordenada.  Vidre (SiO2).
Estat líquid  Característiques dels líquids:  S’adapten a la forma del recipient  Volum i densitat aproximadament constants  Gairebé incompressibles  Temperatura d’ebullició i de solidificació variable amb la pressió  Vaporització: canvi d’estat líquid a vapor  Evaporació: només a la superfície del líquid, a qualsevol temperatura  Ebullició: en tot el volum del líquid, només a la temperatura d’ebullició  Viscositat: resistència que ofereix el líquid a fluir  Tensió superficial: les partícules de la superfície del líquid són atretes cap a l’interior del líquid. D’aquesta forma la superfície dels líquids tendeix a adquirir una forma esfèrica.
Densitat  La densitat d’una substància la calculem amb la fórmula:  Densitat = massa/Volum  Les unitats de la densitat més comunes són:  Kg/m3  Kg/dm3 o kg/L  g/cm3 o g/mL
Estat gasós  Característiques dels gasos:  S’adapten a la forma del recipient  Ocupen tot el volum disponible  Compressibilitat elevada  Densitat molt baixa  Equació dels gasos ideals:  P·V = n·R·T  R = 0,082 atm·L/mol·K
Els canvis d’estat
Escalfament d’una substància pura
Diagrama de fases d’una substància pura
Substàncies pures  Formades per un sol component.  Elements: substàncies pures que tenen un sol tipus d’àtom. Poden ser formats per àtoms o molècules. Els representem amb el seu símbol a la Taula Periòdica.  Compostos: substàncies pures formades per més d’un tipus d’àtoms. Poden estar formades per molècules o per estructures gegants. Els representem per la fórmula molecular.
Elements  Formats per àtoms tots iguals.  Elements gasosos monoatòmics: els gasos nobles.  Elements gasosos moleculars: són tots els altres elements en estat gasós. Els gasos atmosfèrics són formats per molècules diatòmiques (H2, N2, O2, Cl2,... ).
La taula periòdica
Compostos  Substàncies pures formades per la unió químic d’elements.  Cada compost es representa mitjançant una fórmula.  Els compostos poden ser:  Moleculars: formats per molècules.  Estructures gegants: formats per la unió d’infinitat d’àtoms en la proporció que indica la seva fórmula.
Compostos
Mescles  Mescles homogènies: no és possible diferenciar els seus components de forma senzilla.  Mescles heterogènies: és possible diferenciar els seus components de forma senzilla.
Mescles
Mescles

More Related Content

Q1 u0materia

  • 1. Classificació de la è Química 1r de Batxillerat INS Anton Busquets i Punset
  • 2. La è  Les substàncies materials són formades per àtoms. L’estructura d’un àtom en el model atòmic de Rutherford és la següent:  Nucli: protons (+) i neutrons  Escorça: electrons (-)
  • 3. Els àtoms  En el model atòmic de Rutherford un àtom queda identificat per dos nombres:  Nombre atòmic (Z): indica el nombre de protons del nucli. En els àtoms (neutres) indica també el nombre d’electrons de l’escorça.  Nombre màssic (A): indica el nombre de nucleons (protons més neutrons).
  • 4. Isòtops  Un element està format per àtoms tots amb el mateix nombre de protons i electrons, però que poden tenir diferent nombre de neutrons. Els diferents tipus d’àtoms d’un mateix element s’anomenen isòtops.  Exemple: l’ Urani, de nombre atòmic 92, té diversos isòtops, com ara el 238, el 235 i el 234.
  • 5. Masses atòmiques  La massa atòmica de referència és la de l’ isòtop 12 del carboni dividida per 12. Aquesta massa és de: 1,66·10-24 grams.  La massa atòmica d’un element es calcula com la mitjana ponderada de les masses atòmiques relatives dels seus isòtops.  Exemple: el magnesi presenta es presenta en forma de tres isòtops, el 24 (75,5 %), el 25 (18%) i el 26 (6,5 %).
  • 6. Masses moleculars  La massa molecular es calcula sumant les masses dels àtoms presents en la fórmula de la molècula.  Exemples:  Àcid sulfúric, H2SO4  Perclorat de sodi, NaClO4  Hidròxid de beril·li, Be(OH)2
  • 7. El mol  Es defineix un mol de partícules (àtoms o molècules) com la quantitat d’aquestes que té una massa igual a la massa atòmica o molecular, però expressada en grams.  Un mol de partícules sempre conté el Nombre d’ Avogadro de les mateixes ( 6,023·1023 ).  Fent servir el concepte de mol, les masses atòmiques i moleculars es poden expressar en g/mol.
  • 8. Classificació de la è Matèria En funció del seu estat En funció de la seva composició Sòlids Substàncies pures Mescles Líquids Elements Heterogènies Gasos Compostos Homogènies
  • 9. Estat sòlid  Característiques dels sòlids:  Forma pròpia  Volum i densitat aproximadament constants  Incompressibles (aproximadament)  Els sòlids poden ser:  Cristal·lins: presenten estructura interna ordenada, amb una geometria característica.  Quars (SiO2), clorur de sodi  Amorfs: presenten estructura interna desordenada.  Vidre (SiO2).
  • 10. Estat líquid  Característiques dels líquids:  S’adapten a la forma del recipient  Volum i densitat aproximadament constants  Gairebé incompressibles  Temperatura d’ebullició i de solidificació variable amb la pressió  Vaporització: canvi d’estat líquid a vapor  Evaporació: només a la superfície del líquid, a qualsevol temperatura  Ebullició: en tot el volum del líquid, només a la temperatura d’ebullició  Viscositat: resistència que ofereix el líquid a fluir  Tensió superficial: les partícules de la superfície del líquid són atretes cap a l’interior del líquid. D’aquesta forma la superfície dels líquids tendeix a adquirir una forma esfèrica.
  • 11. Densitat  La densitat d’una substància la calculem amb la fórmula:  Densitat = massa/Volum  Les unitats de la densitat més comunes són:  Kg/m3  Kg/dm3 o kg/L  g/cm3 o g/mL
  • 12. Estat gasós  Característiques dels gasos:  S’adapten a la forma del recipient  Ocupen tot el volum disponible  Compressibilitat elevada  Densitat molt baixa  Equació dels gasos ideals:  P·V = n·R·T  R = 0,082 atm·L/mol·K
  • 15. Diagrama de fases d’una substància pura
  • 16. Substàncies pures  Formades per un sol component.  Elements: substàncies pures que tenen un sol tipus d’àtom. Poden ser formats per àtoms o molècules. Els representem amb el seu símbol a la Taula Periòdica.  Compostos: substàncies pures formades per més d’un tipus d’àtoms. Poden estar formades per molècules o per estructures gegants. Els representem per la fórmula molecular.
  • 17. Elements  Formats per àtoms tots iguals.  Elements gasosos monoatòmics: els gasos nobles.  Elements gasosos moleculars: són tots els altres elements en estat gasós. Els gasos atmosfèrics són formats per molècules diatòmiques (H2, N2, O2, Cl2,... ).
  • 19. Compostos  Substàncies pures formades per la unió químic d’elements.  Cada compost es representa mitjançant una fórmula.  Els compostos poden ser:  Moleculars: formats per molècules.  Estructures gegants: formats per la unió d’infinitat d’àtoms en la proporció que indica la seva fórmula.
  • 21. Mescles  Mescles homogènies: no és possible diferenciar els seus components de forma senzilla.  Mescles heterogènies: és possible diferenciar els seus components de forma senzilla.