2. La è
Les substàncies materials són
formades per àtoms. L’estructura
d’un àtom en el model atòmic de
Rutherford és la següent:
Nucli: protons (+) i neutrons
Escorça: electrons (-)
3. Els àtoms
En el model atòmic de Rutherford
un àtom queda identificat per dos
nombres:
Nombre atòmic (Z): indica el nombre
de protons del nucli. En els àtoms
(neutres) indica també el nombre
d’electrons de l’escorça.
Nombre màssic (A): indica el nombre
de nucleons (protons més neutrons).
4. Isòtops
Un element està format per àtoms
tots amb el mateix nombre de
protons i electrons, però que poden
tenir diferent nombre de neutrons.
Els diferents tipus d’àtoms d’un
mateix element s’anomenen
isòtops.
Exemple: l’ Urani, de nombre atòmic
92, té diversos isòtops, com ara el 238,
el 235 i el 234.
5. Masses atòmiques
La massa atòmica de referència és la de l’
isòtop 12 del carboni dividida per 12.
Aquesta massa és de: 1,66·10-24
grams.
La massa atòmica d’un element es calcula
com la mitjana ponderada de les masses
atòmiques relatives dels seus isòtops.
Exemple: el magnesi presenta es presenta en
forma de tres isòtops, el 24 (75,5 %), el 25
(18%) i el 26 (6,5 %).
6. Masses moleculars
La massa molecular es calcula
sumant les masses dels àtoms
presents en la fórmula de la
molècula.
Exemples:
Àcid sulfúric, H2SO4
Perclorat de sodi, NaClO4
Hidròxid de beril·li, Be(OH)2
7. El mol
Es defineix un mol de partícules (àtoms o
molècules) com la quantitat d’aquestes
que té una massa igual a la massa
atòmica o molecular, però expressada en
grams.
Un mol de partícules sempre conté el
Nombre d’ Avogadro de les mateixes
( 6,023·1023
).
Fent servir el concepte de mol, les masses
atòmiques i moleculars es poden
expressar en g/mol.
8. Classificació de la è
Matèria
En funció del seu
estat
En funció de la seva
composició
Sòlids
Substàncies
pures
Mescles
Líquids Elements Heterogènies
Gasos Compostos Homogènies
9. Estat sòlid
Característiques dels sòlids:
Forma pròpia
Volum i densitat aproximadament constants
Incompressibles (aproximadament)
Els sòlids poden ser:
Cristal·lins: presenten estructura interna
ordenada, amb una geometria característica.
Quars (SiO2), clorur de sodi
Amorfs: presenten estructura interna
desordenada.
Vidre (SiO2).
10. Estat líquid
Característiques dels líquids:
S’adapten a la forma del recipient
Volum i densitat aproximadament constants
Gairebé incompressibles
Temperatura d’ebullició i de solidificació variable amb la
pressió
Vaporització: canvi d’estat líquid a vapor
Evaporació: només a la superfície del líquid, a qualsevol
temperatura
Ebullició: en tot el volum del líquid, només a la temperatura
d’ebullició
Viscositat: resistència que ofereix el líquid a fluir
Tensió superficial: les partícules de la superfície del líquid
són atretes cap a l’interior del líquid. D’aquesta forma la
superfície dels líquids tendeix a adquirir una forma
esfèrica.
11. Densitat
La densitat d’una substància la
calculem amb la fórmula:
Densitat = massa/Volum
Les unitats de la densitat més
comunes són:
Kg/m3
Kg/dm3
o kg/L
g/cm3
o g/mL
12. Estat gasós
Característiques dels gasos:
S’adapten a la forma del recipient
Ocupen tot el volum disponible
Compressibilitat elevada
Densitat molt baixa
Equació dels gasos ideals:
P·V = n·R·T
R = 0,082 atm·L/mol·K
16. Substàncies pures
Formades per un sol component.
Elements: substàncies pures que tenen
un sol tipus d’àtom. Poden ser formats
per àtoms o molècules. Els
representem amb el seu símbol a la
Taula Periòdica.
Compostos: substàncies pures
formades per més d’un tipus d’àtoms.
Poden estar formades per molècules o
per estructures gegants. Els
representem per la fórmula molecular.
17. Elements
Formats per àtoms tots iguals.
Elements gasosos monoatòmics: els
gasos nobles.
Elements gasosos moleculars: són
tots els altres elements en estat
gasós. Els gasos atmosfèrics són
formats per molècules diatòmiques
(H2, N2, O2, Cl2,... ).
19. Compostos
Substàncies pures formades per la
unió químic d’elements.
Cada compost es representa
mitjançant una fórmula.
Els compostos poden ser:
Moleculars: formats per molècules.
Estructures gegants: formats per la
unió d’infinitat d’àtoms en la proporció
que indica la seva fórmula.
21. Mescles
Mescles homogènies: no és possible
diferenciar els seus components de
forma senzilla.
Mescles heterogènies: és possible
diferenciar els seus components de
forma senzilla.