Flor de marge, raconera,
arrimada a algun costat,
fas la vida per la vora
amagant la veritat,
passes a soles el cicle
del naixement a la mort
i contemples tot el riure
de la hist貌ria d'aquest m贸n.
Els camins s贸n de tendresa,
la cuneta de gelor;
els rius arramblen l'aig眉era,
i tu et quedes amb un blau mort.
Flor de marge, qui t'estima?
sin贸 en secret i amb dolor.
We鈥檝e updated our privacy policy so that we are compliant with changing global privacy regulations and to provide you with insight into the limited ways in which we use your data.
You can read the details below. By accepting, you agree to the updated privacy policy.
