L administració educativa
- 1. ³¢â€™A¶Ù²Ñ±õ±·±õ³§°Õ¸é´¡°ä±õÍÑ EDUCATIVA
- 2. ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA Exercir l’acció de govern dictant i aplicant les disposicions pel compliment de les lleis.
- 3. ³¦´Ç²Ô²õ³Ù¾±³Ù³Ü³¦¾±Ã³ PolÃtica educativa Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
- 4. Constitució Española (1978) PolÃtica educativa •Competències exclusives Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de l’Estat. •Consell Escolar de l’Estat José Ignacio Wert Ortega Autonomies (Catalunya): Local: •Departament d’Ensenyament (Irene Rigau) • Diputacions •Competències plenes (respecte a Madrid • Consells comarcals i exclusives respecte a Catalunya) • Ajuntaments: Regidories (Consorci, •Consell Escolar de la comunitat Autònoma I OME) •Competències locals •Consell Escolar territorial Professora Maria-Antonia Miret
- 5. VOCABULARI MÉS IMPORTANT DE LES LLEIS Tipus de lleis:  La més important és la CONSTITUCIÓ, en ella es fonamenten les demés lleis.  Llei Orgà nica els estatuts de qualsevol autonomia tenen la mateixa categoria. És la mà xima llei després de la Constitució. Aquesta llei desenvolupa els drets fonamentals i llibertats públiques. El seu contingut ha de estar basat amb el que diu la ³¦´Ç²Ô²õ³Ù¾±³Ù³Ü³¦¾±Ã³. Ex. LOGSE;LOQE.  Llei Ordinà ria són totes les demés lleis surten del Congrés i del Parlament .  Decret Llei ha de ser aprovat per les cambres i té categoria de llei. Si s’aprova a les cambres és un Real Decret i si s’aprova a les comunitats autònomes Decret llei. Tenen categoria de llei.  Ordres: són normatives que fan els ministeris o els consellers.  Resolucions, Disposicions i circulars: No té poder com una llei, són disposicions de carà cter general dictades per l’òrgan competent: departaments, secretaris...
- 6. ESTRUCTURA D’UNA LLEI: 1.-Preà mbul: Declaració teòrica dels principis que regeix la llei. (dona sentit a tot el contingut). 2.- Articulat: van agrupats per tÃtols que tenen diferents capÃtols i a vegades seccions. Articulat va en ordre de numeració: TÃtol,CapÃtol,Articulat. 3.- Disposicions: No sempre surten en totes les lleis: Disposicions addicionals.(complementen però no tenen força en l’articulat ) Disposicions Transitòries.(serveixen mentre no s’ha posat en prà ctica la llei) Disposicions Finals. determinen el termini d’aplicació de la llei) Disposicions Derogatòries.(són les que deroguen la llei anterior, aquesta potser total o parcial) Professora Maria-Antonia Miret
- 7. ANTECEDENTS LEGALS AL LLEIS QUE DESENVOLUPEN L’ACTUAL SISTEMA EDUCATIU SISTEMA EDUCATIU ACTUAL LODE, 1985 PSOE LLEI MOYANO, 1857 LLEI GENERAL DE L’EDUCACIÓ, 1970 LOE -2006, PSOE LOECE, 1980 UCD LOGSE, 1990 PSOE LOPAGCE, 1995. PSOE Catalunya: LEC LOQE, 2002. PP
- 8. CONSTITUCIÓ 1985 Article 27 1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament. 2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democrà tics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions. 4. L’ensenyament bà sic és obligatori i gratuït. 5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents. 6. Es reconeix a les persones fÃsiques i jurÃdiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. 7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en els termes que la llei estableixi. 8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis. 9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi. 10. Es reconeix l’autonomia de les Universitats, en els termes que la llei estableixi.
- 9. • Competències pròpies del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte a) L’ordenació del sistema educatiu i el calendari d’implantació del nou sistema i normativa per la retenció de cicles. b) Les modalitats o règims especials sobre matèries de cada especialitat. c) La planificació econòmica general de les inversions. d) L’homologació de tÃtols acadèmics i professionals. e) L’establiment d’ensenyaments mÃnims. f) Les concessions de beques i ajuts a l’estudi. g) Els criteris generals d’atorgament de concerts a centres privats. h) Les bases estatutà ries dels funcionaris docents: drets, deures, marc general i concurs nacional de traspà s. i) Modalitats i especialitats educatives en formació professional. j) Les concessions de beques i ajuts a l’estudi. k) Els criteris generals d’atorgament de concerts a centres privats. l) Les bases estatutà ries dels funcionaris docents: drets, deures, marc general i concurs nacional de traspà s m) Els programes compensatoris. n) L' Institut Nacional de Qualitat i Avaluació. o) L’alta inspecció Professora Maria-Antonia Miret
- 10. Competències del Departament d’Educació (LEC, pà g.79) 1. L’Administració educativa de la Generalitat regula, planifica, ordena, supervisa i avalua el sistema educatiu. 2. Corresponen a l’Administració educativa de la Generalitat, amb relació al conjunt del sistema educatiu, les competències següents: a) Dictar les normes reglamentà ries que regeixen els diversos aspectes del sistema educatiu i, especialment, regular les matèries següents: - Primer. El règim d’admissió d’alumnes en els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya. - Segon. El currÃculum de les diferents etapes i els diferents ensenyaments del sistema educatiu. - Tercer. La formació permanent dels mestres i els professors i d’altres professionals de l’educació. - Quart. Els requisits que han de complir els centres, i els procediments de creació de centres de titularitat pública i d’autorització de centres de titularitat privada. - Cinquè. El contingut mÃnim i el procediment per a aprovar els instruments en què es concreta l’autonomia dels centres educatius públics reconeguda per aquesta llei.— 80 — Llei d’educació - Sisè. Les competències i la composició dels òrgans de govern dels centres educatius públics i, si escau, els procediments i els requisits d’elecció, sens perjudici de l’autonomia organitzativa de què gaudeixen els centres en virtut d’aquesta llei. - Setè. El desplegament de l’ordenació de la funció pública docent. - Vuitè. El règim jurÃdic i el procediment per a la incorporació de centres de titularitat privada a la prestació del Servei d’Educació de Catalunya per mitjà d’un concert educatiu. - Novè. El procediment de participació de les associacions d’alumnes i de les associacions de mares i pares d’alumnes en els òrgans col·legiats dels centres educatius. - Desè. Les condicions que permeten considerar com un únic centre educatiu els centres públics situats en un à mbit determinat. b) Establir, amb fons propis i aliens, un sistema propi de beques i ajuts a l’estudi, i gestionar i determinar els objectius als quals es destinen els fons estatals i comunitaris. c) Elaborar i mantenir el mapa escolar; portar a terme, amb la participació dels ens locals, la programació educativa; establir les zones educatives, i aprovar els instruments i els criteris de la programació de l’oferta educativa del Servei d’Educació de Catalunya en totes les etapes educatives i ensenyaments que estableix aquesta llei, d’acord amb l’article 44. d) Crear i suprimir centres públics i autoritzar centres privats. Professora Maria-Antonia Miret
- 11. Consell Escolar de Catalunya Funcions : • a) Garantir la participació efectiva dels sectors afectats en la programació general de l’ensenyament no universitari, que ha de comprendre la programació de l’oferta de llocs esccolars. • b) Atendre les consultes preceptives a què fa referència l’apartat inferior. • c) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per disposició legal. El Consell Escolar de Catalunya ha d’ésser consultat preceptivament sobre: • a) Els avantprojectes de llei i els projectes de disposicions generals de l’à mbit educatiu que ha d’aprovar el Govern o el conseller o consellera titular del Departament. • b) La programació de l’oferta educativa del Servei d’Educació de Catalunya. • c) Les normes generals sobre construccions i equipaments escolars. • d) Les actuacions generals dirigides a millorar la qualitat de l’ensenyament i a millorar-ne l’adequació a la realitat social de Catalunya, i les dirigides a compensar les desigualtats i les deficiències socials i individuals. • e) Els criteris de finançament de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya. • f) Les bases generals de la polÃtica de beques i d’ajuts a l’estudi
- 12. e) Crear i suprimir els serveis educatius a què fa referència l’article 86.2. f) Expedir i homologar els tÃtols acadèmics i professionals. g) Adoptar mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacÃfica de conflictes. h) Determinar l’adscripció entre centres, d’acord amb el que estableix l’article 76. i) Inspeccionar el sistema educatiu. j) Avaluar el sistema educatiu. k) Establir el marc general d’ordenació de les activitats complementà ries, les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya i impulsar l’exercici de les competències que aquesta llei atorga a les administracions locals en aquesta matèria. l) Vetllar pel compliment d’aquesta llei i de la normativa que la desplega. 3. L’Administració educativa de la Generalitat exerceix de titular dels centres públics propis, i com a tal és responsable de gestionar-los. L’Administració educativa de la Generalitat té, a més, les funcions següents: a) Donar suport als centres públics en el desenvolupament dels projectes educatius, en el marc dels objectius i el carà cter de l’escola pública catalana definits per l’article 93. b) Assegurar la dotació de plantilles de personal i de mitjans per al bon funcionament dels centres. c) Promoure la implicació activa dels centres en l’entorn i una cooperació entre tots els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya, i donar-los suport en aquest à mbit, i també facilitar la cooperació per zones educatives, amb implicació de l’Administració local i dels altres agents socials i educatius del territori. d) Promoure la participació i la implicació dels alumnes i de llurs famÃlies en el procés educatiu, i donar-los suport en aquest à mbit. e) En el marc de la programació general, garantir l’oferta adequada de places en centres públics
- 13. Competències dels ens locals 1. Els municipis participen en el govern dels centres educatius que presten el Servei d’Educació — 81 — Llei d’educació de Catalunya per mitjà de la presència en els consells escolars, i també en la programació general de l’ensenyament, sens perjudici de les altres competències que els atribueix l’apartat 3. 2. Els ens locals poden crear centres propis per mitjà de convenis amb el Departament, d’acord amb la programació de l’oferta educativa. 3. Correspon als municipis: a) Participar en les funcions que corresponen a l’Administració de la Generalitat en els diferents aspectes del sistema educatiu i, especialment, en les matèries següents: - Primer. La determinació de l’oferta educativa de l’à mbit territorial pels procediments establerts per reglament. - Segon. El procés d’admissió en els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya de llur territori, per mitjà , si escau, de les oficines municipals d’escolarització. - Tercer. L’establiment de mesures que permetin als centres portar a terme activitats extraescolars promogudes per l’Administració educativa, i la coordinació d’aquestes activitats. - Quart. La programació dels ensenyaments de formació professional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial, i el foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromÃs educatiu de tota la societat. - Cinquè. La vigilà ncia del compliment de l’escolarització obligatòria. - Sisè. L’aplicació dels programes d’avaluació, i el coneixement dels resultats. - Setè. La promoció i l’aplicació de programes dirigits a alumnes de famÃlies d’immigrants o transeünts. - Vuitè. L’establiment de programes i altres fórmules de col·laboració amb les associacions de mares i pares d’alumnes per a estimular i donar suport a les famÃlies en el compromÃs amb el procés educatiu dels fills. - Novè. El desenvolupament de programes de qualificació professional inicial. - Desè. La determinació del calendari escolar. b) Organitzar i gestionar els centres propis. c) Gestionar l’admissió d’alumnes en els ensenyaments del primer cicle d’educació infantil, i establir-ne el procediment i els barems, d’acord amb el que estableix l’article 47.6. d) Cooperar amb l’Administració de la Generalitat en la creació, la construcció i el manteniment dels centres educatius públics. e) Garantir la coordinació dels serveis socials amb els serveis educatius amb l’objectiu de vetllar per l’interès superior de l’infant. f) Vetllar pel compliment d’aquesta llei i de la normativa que la desplega. 4. A petició dels ens locals, i d’acord amb la programació educativa, es poden delegar competències per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixin el primer cicle d’educació infantil, ensenyaments artÃstics o educació d’adults. 5. Els consells comarcals poden assumir la gestió dels serveis de transport, dels serveis de menjador escolar i d’altres serveis escolars, d’acord amb el que s’estableixi per reglament. 6. Els municipis, per a exercir les competències en matèria d’educació, poden rebre suport, sens perjudici del que estableix l’apartat 5, dels altres ens locals. .
- 14. Consells escolars territorials Els consells escolars territorials són els organismes de consulta i de participació dels sectors afectats respecte de la programació general de l’ensenyament no universitari dins l’à mbit de les à rees territorials en què s’estructura l’Administració educativa. Els consells escolars territorials són integrats pels vocals designats en representació dels sectors següents: a) El professorat, l’alumnat, les mares i els pares dels alumnes i el personal d’administració i serveis dels centres educatius integrats en la prestació del Servei d’Educació de Catalunya i les associacions i organitzacions que els representen en l’à mbit territorial de cada consell. b) Les organitzacions sindicals i empresarials que actuen en l’à mbit territorial de cada consell. c) L’Administració educativa. d) Els municipis compresos en l’à mbit territorial de cada consell. e) Els centres educatius integrats en la prestació del Servei d’Educació de Catalunya en l’à mbit territorial de cada consell. Correspon al conseller o consellera titular del Departament designar el president o presidenta de cada consell escolar territorial, d’entre els vocals que el componen.4. Els consells escolars territorials, per raó de la matèria tractada en una sessió, poden sol·licitar que hi compareguin, amb veu i sense vot, representants d’entitats l’actuació de les quals incideixi en els centres educatius. El Departament ha de determinar per reglament les funcions, la composició i els criteris generals d’organització i funcionament dels consells escolars territorials.
- 15. GLOSSARI. • La PolÃtica educativa: defineix l’educació per la qual aposta un paÃs. Aquesta queda regulada mitjançant les lleis. Per tant per una legislació. • Legislació Escolar: regula l’aplicació del què està establert a nivell teòric. Estableix regles de convivència operatives. Normes en les que funcionaran. • Definim la legislació educativa: com el conjunt de lleis de diferents rangs i jerarquies que regulen o han regulat en un à mbit territorial determinat, tot el que fa referència al sistema educatiu.