5. Concepte d´e-Salut
Des de 2001: G. Eysenbach:
“És un camp emergent en l´intersecció de la informàtica mèdica, la salut
pública i els negocis, referent als serveis sanitaris i la informació
transmesa o millorada a través d´internet i les tecnologíes relacionades.
En el sentit més ampli, el terme representa no només un
desenvolupament tècnic, també un estat mental, una manera de
pensar, una actitud, i un compromis amb un pensament conectat,
global, per millorar la sanitat local, regional i globalment utilitzant les
tecnologíes de la informació i la comunicació (TIC)“.
10. Necessitats d´Informació
L´Any 2010: 20 milions de cites Pubmed
75 assaigs clínics i 11 Revisions Sistemàtiques al día
2 dubtes clínics cada 10 pacients atesos
Si un Metge de ʰà vol estar al dia ha de llegir
al menys 17 articles al dia
Davidoff F, Haynes B, Sackett D, et al. Evidence based medicine: a new journal
to help doctors identify the information they need. BMJ 1995; 310;171-72 085-62
Existeixen a prop de 20.000 revistes mèdiques que publiquen 2 milions d´artícles a l´any
La vida mitjana d´una investigació clínica (RS): 5,5 anys
11. Դڴǰó
Problemes amb la informació
1.- Necessitem informació diàriament i habitualment tenim problemes per aconseguir-
la.
2.- Les fonts tradicionals poden ser inapropiades
3.- Amb el temps millora el judici clínic, no així, la qualitat del conexeiment.
4.- Massa pacients, molta informació i excès de fonts de informació.
Infoxicació
Sobrecàrrega informativa, massa informació per prendre una decisió o romandre informat sobre un determinat tema
5.- El temps és molt escàs.
13. Els Professionals 2.0
El 86% dels metges tenen
internet com a font prioritària
d´informació
15. Informe anual “Los ciudadanos ante la e-Sanidad” .
Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Դڴǰó (ONTSI).
21. Las redes sociales como fuente de información sobre salud para
un 12,8% de los internautas (3,8% de la población), aunque se
señala que la confianza en éstas es mínima ya que sólo son
utilizadas para intercambiar opiniones.
22. No estem en una època de canvis,
sinó en un canvi d´època
Joan Subirats
Hay un cambio radical de escenario. Si el sistema y los profesionales no
se adaptan, el ciudadano nos adelantará.
26. Necessitats
Necessitat d´Ѵ
Pràcticament tot resulta accesible a través de la xarxa.
Necessitat de FORMACIÓ
La formació continuada és part del treball d´un metge.
L´ensenyament online amb tecnologia multimèdia és una de les víes de formació
més esteses en les ciències biomèdiques.
Internet és a l´actualitat la major biblioteca de temes mèdics i relacionats amb la
salut.
Necessitat de COMUNICACIÓ
A tots els nivells: amb els pacients, els companys de feina, els gestors, i la
comunitat.
La medicina actual implica la participació i l´ajuda del pacient en la presa de
decisions clíniques que afecten a la seva salut, i també dels col.lectius de
pacients.
28. En relació a les fonts d´informació
Hem de canviar!
Generació NI-NI
NI llibres - NI apunts
29. De la llibreta clàssica de la bata…
A l´accés informàtic
30. 1
És una eina d´actualització i utilitat clínica per a tots els professionals d´Atenció ʰà.
És un recull de les noticies més destacades dels diferents Blocs més prestigiosos de la
Blocfera.
37. 2
L´Escriptori Clínic (Web Netvibes)
És un servei web que funciona com un Escriptori virtual personalitzat, semblant a la Pàgina
Principal Personalitzada de Google (iGoogle), MSN Live o Inicio.es.
Visualment està organitzada en solapes o pestanyes (tabs), on cada solapa en general és en
sí un agregador de diversos mòduls desplaçables prèviament definits per l'usuari.
50. Més del 60% dels internàutes espanyols busquen amb
freqüència informació sobre salut en Internet
52. 5
La Consulta Web: en què el puc atendre?
És un espai de comunicació més enllà de la consulta mèdica convencional .
No substitueix a la consulta, és un complement més de suport i servei a l'usuari.
El pacient és una persona capaç de responsabilitzar-se de la pròpia malaltia i autocuidar-se sabent identificar els
símptomes, responent davant d'ells, i adquirint eines que l'ajudin a gestionar l'impacte físic, emocional i social de la
patologia, millorant així la seva qualitat de vida.
L´objectiu és la progressiva transició d’una educació sanitària molt depenent del professional i amb un cert caràcter
paternalista cap a una altra en què el pacient és més autònom, en un context social on els malalts cada dia tenen més
accés a tota mena d’informacions i volen decidir per ells mateixos.