2. ORACIONS COMPOSTES
Una oraci坦 composta est formada
per la uni坦 de dues o m辿s oracions
per mitj de connectors o nexes.
Cadascuna de les oracions que
formen una oraci坦 composta
sanomena clusula o proposici坦.
3. Tipus doracions
compostes
Segons la relaci坦 que sestableix
entre les clusules duna oraci坦
composta, es poden distingir:
COORDINADES
JUXTAPOSADES
SUBORDINADES
Les clusules estan unides nom辿s
per un signe de puntuaci坦, sense
cap nexe:
Plora Oriol; Minerva vol consolar-lo.
Les clusules fan la mateixa funci坦
i tenen sentit per si soles. Van
unides per un nexe
Minerva sha fet vella i Josep 辿s vellet.
Ara que s坦n al parc, els besa la llum del sol.
Una clusula (la subordinada) dep辿n
sintcticament de laltra, 辿s a
dir, fa la funci坦 de subjecte o
dalgun complement verbal de
loraci坦 principal:
Minerva riu perqu竪 se sap estimada.
4. En una oraci坦 composta
juxtaposada, les clusules
estan unides per signes de
puntuaci坦 (coma, punt i
coma, dos punts) i es
relacionen entre si pel
significat, de manera que
shi pot expressar tant
una relaci坦 de coordinaci坦
com de subordinaci坦.
ORACIONS COMPOSTES
JUXTAPOSADES
Minerva semblava
cansada; va badallar.
Arrib, sassegu辿, din.
Minerva no va poder
sopar, shavia acabat
tot el menjar.
s de lAlacant鱈, va
nixer a Sant Vicent del
Raspeig.
No juguen b辿 al pdel;
no sentrenen prou.
5. Les clusules duna oraci坦 composta coordinada estan unides
per un nexe (una conjunci坦 o un pronom relatiu) per嘆 poden
funcionar per separat com oracions simples:
Minerva ha estudiat Enginyeria forestal (oraci坦 simple)
+
Minerva no troba faena (oraci坦 simple)
Minerva ha estudiat Enginyeria forestal per嘆 no troba faena.
(Oraci坦 coordinada)
Minerva ha estudiat Enginyeria forestal, aix鱈 i tot no troba faena.
(Oraci坦 coordinada)
ORACIONS COMPOSTES
COORDINADES
6. ORACIONS COMPOSTES
COORDINADES
COPULATIVES
El significat duna clusula se suma
al de laltra
i, ni
La porta de lhabitaci坦 de Minerva
es va obrir i es va tancar de colp.
ADVERSATIVES
Una clusula soposa al que es diu
en laltra, o b辿 la limita o la corregix
per嘆, sin坦, ara b辿, en
canvi, tanmateix, no
obstant aix嘆, amb tot,
aix鱈 i tot
Vull anar per嘆 els pares no em
deixen.
DISJUNTIVES
El contingut duna clusula exclou el
de laltra
o, o b辿, o si no
Minerva far un cicle formatiu o
b辿 batxillerat cient鱈fic.
DISTRIBUTIVES
Les proposicions salternen per嘆 no
sexclouen. El nexe apareix en les
dues proposicions
ni... ni, ara... ara,
ad辿s... ad辿s, no sols...
sin坦
Ni ens ha visitat encara ni vindr
durant aquesta setmana.
EXPLICATIVES
La segona clusula explica el
significat de la primera
辿s a dir, aix嘆 辿s, o siga
T辿 una cama trencada, o siga no
podr eixir a c坦rrer.
IL揃LATIVES
La segona clusula indica una
conseq端竪ncia de la primera
doncs, per tant, en
conseq端竪ncia
Ha susp竪s Valenci, doncs
repetir curs.
CONTINUATIVES
La segona clusula afig una
informaci坦 a la primera
A m辿s a m辿s, fins i tot,
daltra banda, aix鱈
mateix
Minerva vol fer una viatge a
Mallorca, aix鱈 mateix, visitar
Andorra en hivern.
7. Hi ha 3 tipus doracions
compostes subordinades:
Oracions subordinades
substantives: quan loraci坦
subordinada fa la funci坦 dun
sintagma nominal.
Oracions subordinades
adjectives: quan fa la
mateixa funci坦 que un
adjectiu.
Oracions subordinades
adverbials: quan fa la
funci坦 dun adverbi o indica
causa, conseq端竪ncia,
condici坦, concessi坦 o
finalitat.
ORACIONS COMPOSTES
SUBORDINADES
En les oracions compostes subordinades
les diferents clusules o proposicions no
poden actuar de manera independent. Hi ha
almenys una proposici坦 principal i una
proposici坦 subordinada. La proposici坦
subordinada es troba dins de la principal i
realitza una funci坦 sintctica dins della
(CD, CI, subjecte, CRV, CC, CN, Atribut...).
Proposici坦 subordinada
(funci坦 sintctica)
PROPOSICI PRINCIPAL
8. ORACIONS SUBORDINADES
SUBSTANTIVES
En les oracions subordinades substantives,
la clusula o proposici坦 subordinada pot
realitzar la mateixa funci坦 que un substantiu o
sintagma nominal en una oraci坦 simple: CD,
subjecte, atribut, etc. Si van introdu誰des per
una preposici坦, tamb辿 poden fer de CI, CC o
CRV.
- El professor explic la conquista de Val竪ncia
sintagma nominal
Funci坦: CD
- El professor explic que Jaume I va
conquerir Val竪ncia en 1238.
Oraci坦 subordinada substantiva
Funci坦: CD
Minerva col揃labora amb una ONG a frica
sintagma preposicional
Funci坦: CRV
Minerva col揃labora amb qui ajuda els
desafavorits dfrica
Oraci坦 subordinada substantiva
Funci坦: CRV
Exemples
9. ORACIONS SUBORDINADES
ADJECTIVES O DE RELATIU
En les oracions subordinades adjectives, la
clusula o proposici坦 subordinada fa la mateixa
funci坦 que un adjectiu, 辿s a dir, la de
Complement del Nom (CN). Aquestes oracions
van introdu誰des per un pronom relatiu (que,
qu竪, qui, on, el qual...). tota la clusula
subordinada adjectiva 辿s el complement del
nom de la paraula que hi ha davant del pronom
relatiu. Aquesta paraula sanomena
antecedent.
Llegia el llibre antic
adjectiu
Funci坦: CN
Llegia el llibre que tenia m辿s de dos-cents anys.
antecedent Oraci坦 subordinada adjectiva
Funci坦: CN
La jove lectora va aconseguir el treball desitjat.
adjectiu
Funci坦: CN
La jove a qui li agradava llegir va aconseguir el
treball desitjat.
antecedent Or. Sub. adjectiva
Funci坦: CN
Exemples
10. ORACIONS SUBORDINADES
AVERBIALS
En les oracions subordinades adverbials, la
clusula o proposici坦 subordinada pot ser de
2 tipus:
Pr嘆pia: si realitza les
mateixes funcions que
un adverbi, 辿s a dir, la
funci坦 de Complement
circumstancial (CC) de
temps, lloc, mode o
quantitat/
comparaci坦.
Impr嘆pia: si 辿s
causal,
consecutiva,
condicional, final,
concessiva.
11. ORACIONS SUBORDINADES
ADVERBIALS PRPIES
Realitzen la funci坦 dun adverbi i fan funci坦 de
Complement Circumstancial:
Oracions subordinades adverbials de temps =
funci坦 de complement circumstancial de temps
(CCT)
Em vaig despertar quan va arribar Minerva.
Acabada la pel揃l鱈cula, va vindre sa mare a per ella.
Oracions subordinades adverbials de lloc = funci坦
de complement circumstancial de lloc (CCLL)
Ho he deixat on Minerva em va indicar.
Oracions subordinades adverbials de mode o
manera = funci坦 de complement circumstancial de
mode o manera (CCM)
Minerva planta arbustos tal com la va ensenyar Oriol.
Joan parla com si no em coneguera.
Oracions subordinades adverbials de quantitat /
comparaci坦
Minerva t辿 m辿s plantes en sa casa que Josep (en
t辿).
Ada es troba millor que (es trobava) fa dos dies.
12. ORACIONS SUBORDINADES
ADVERBIALS IMPRPIES
S坦n aquelles que no poden substituir-se per un
sintagma adverbial:
1. Oracions subordinades adverbials condicionals:
Si vens dem a ma casa, coneixers a Minerva.
No els contar辿 el secret encara que mho supliquen.
Sha posat a estudiar de valent, ja que ha susp竪s el
primer examen.
Ha treballat durant lestiu per tal de pagar-se el
viatge.
5. Oracions subordinades adverbials finals:
3. Oracions subordinades adverbials causals:
2. Oracions subordinades adverbials concessives:
4. Oracions subordinades adverbials consecutives:
Ara plou, de manera que ens xoparem.