際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Els trobador sv.2003(si)

Download as PPT, PDF
Moneta Jc
Moneta Jc
1 of 16
Download to read offline
ELS TROBADORS Carla Esteve Anabel Castell坦
ndex dels trobadors: Context hist嘆ric Or鱈gens de la literatura en la nostra llengua. Trobadors i joglars. Els g竪neres trobadorescos. Concepte damor cort辿s. Trobadors i trobadoiritz m辿s coneguts a la Corona dArag坦. Bibliografia.
Context hist嘆ric La po竪tica dels trobadors, que sorgeix al sud de Fran巽a a finals del segle XI, afecta tamb辿 Catalunya i el nord d'Itlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a m辿s, en qu竪 les difer竪ncies entre el proven巽al, la llengua de la poesia trobadoresca, i el catla eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producci坦 literria -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir el proven巽al en la seva obra po竪tica i el catal en la prosa. Aquesta situaci坦 perviu fins Ausis March -1捉 meitat s.XV-. La tradici坦 literria dels trobadors encara t辿 vig竪ncia en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i 辿s, sense dubte, una de les bases m辿s importants de la l鱈rica catalana.
Or鱈gens de la literatura en la nostra llengua. La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que, compr竪n Occitnia, Catalunya i el nord d'Itlia i s'escriu en llengua proven巽al -tamb辿 la podem anomenar occit, en concret en la variant ling端鱈stica de Tolosa, el centre m辿s important de la cultura trobadoresca.
Trobadors Untrobador辿s unpoetacantor de l'Edat mitjana que crea composicions literries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. El trobador 辿s aquella persona culta, que sap dem炭sica, deret嘆rica, de l鱈rica, 辿s a dir, que pertany a la noblesa Es coneixen uns 350 trobadors de proced竪ncia social molt diversa, des d'alguns dels personatges m辿s importants de la seva 竪poca, comen巽ant pel primer trobador conegut, Guillem IX d'Aquitnia (1071-1127).
Joglars Els joglars recitaven i cantaven les composicions dels trobadors. Podriem dir que els trovadors eren els autors i els joglars els interprets. Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobcies. Tamb辿 transmetien les argumentacions i peticions pol鱈tiques dels senyors feudals -i al mateix temps trobadors- a qui servien.
Els generes trobadorescos
Concepte damor cort辿s Es un codi de comportament per als nobles. Estableix una serie de normes per als amants, sense el compliment de les quals aquests no eren considerats bons amadors. Aquesta temtica cortesana provoca un triangle amor坦s entre (Amant dama marit), 辿s a dir, la relaci坦 devassallatgeque un senyor i el seu vasall mantenen. L'amor cort竪s al trobador, que seria el vasall i la dama -que normalment est casada- que seria ladominaomidons. Trobador i midons mantenen el seu amor ad炭lter en secret, at竪s que hi ha els lausengiers, que s坦n els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, elgil坦s. L'amant pot passar de ser unfenhador 辿s a dir, un que es lamenta, a pr嘆piament l'amant, el Druit . A partir d'ac鱈, apareix tota un temtica que ve acompanyada per tot un vocabulari espec鱈fic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.
Trobadors m辿s coneguts a la Corona dArag坦 Alfons I el Cast (1154-1196). Primer rei de la corona darag坦, va compondre moltes can巽ons i va atraure a la seua cort els principals trobadors de l竪poca, que li dedicaren nombrosos poemes. Guillem de Bergueda (1130-1195).destac per les seues can巽ons amoroses i, sobretot, pels seus sirventesos satirics, com ara el que blasma el marques de mataplana.
Trobadors m辿s coneguts a la Corona dArag坦 (2) Ram坦n Vidal de Besal炭 (1196-1252).Es conegut sobretot per les raz坦s de trobar , un tractat gramatical i ret嘆ric adre巽at als versificadors que no dominaven la llengua. Guillem de Cervera (1259-1290). Conegut tamb辿 com a Cerver鱈 de Girona, va ser un dels darrers trobadors, per aix坦 la seua obra recull les temtiques i les formes expressives de la tradici坦 trobadoresca.
Alfons I el Cast Guillem de Bergued Ramon Vidal Guillem de Cervera
Trobadoiritz Lestrobairitzvan ser poetes catalanes,occitanesi nord-italianes delsegle XII. Molt poques han estat estudiades o tradu誰des en comparaci坦 amb elshomespoetes contemporanis de la seva 竪poca, elstrobadors. La cultura trobadoresca d'homes i dones va ser perseguida al principi delsegle XIIIamb la creuada contra els i lesalbigeses.
Trobadoiritz m辿s conegudes a la Corona dArag坦 Beatriu de Dia , coneguda com a Comtessa de Dia (finals delsegle XII- mitjans delsegle XIII) fou una trobairitzoccitanade la qual n'han pervingut algunspoemes, per嘆 de la seva vida se'n sap molt poc. Castelloza era una dama noble de l'Alv竪rniacasada amb Turc de Mairona. La temtica de les seves poesies 辿s generalment l'amor cort竪s. Se n'han conservat tres poesies. Conjuntament ambBeatritz de Dia, 辿s de l'炭nica trobairitz que se'n conserva m辿s d'una composici坦. Garsenda de Proensa dona d'Alfons II de Proven巽a fou una trobadoritz La seva obra es troba en dos manuscrits, un com an嘆nim i un altre que s'atribueix a la "Comtessa de Proessa". Ella fou la trobairitz de m辿s alt rang. Garsenda pertanyia a una de les poderoses fam鱈lies occitanes.
Comptessa de dia Castelloza Garsdenda
Bibliografia http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm Lengua i Literatura Voramar Santillana 3r ESO http://es.wikipedia.org/wiki/Trovador http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobairitz
FI Esperem que vos haja agradat i que haguem apr辿s alguna cosa! Moltes grcies a tots. Anabel i Carla 3r A

More Related Content

Els trobador sv.2003(si)

  • 1. ELS TROBADORS Carla Esteve Anabel Castell坦
  • 2. ndex dels trobadors: Context hist嘆ric Or鱈gens de la literatura en la nostra llengua. Trobadors i joglars. Els g竪neres trobadorescos. Concepte damor cort辿s. Trobadors i trobadoiritz m辿s coneguts a la Corona dArag坦. Bibliografia.
  • 3. Context hist嘆ric La po竪tica dels trobadors, que sorgeix al sud de Fran巽a a finals del segle XI, afecta tamb辿 Catalunya i el nord d'Itlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a m辿s, en qu竪 les difer竪ncies entre el proven巽al, la llengua de la poesia trobadoresca, i el catla eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producci坦 literria -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir el proven巽al en la seva obra po竪tica i el catal en la prosa. Aquesta situaci坦 perviu fins Ausis March -1捉 meitat s.XV-. La tradici坦 literria dels trobadors encara t辿 vig竪ncia en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i 辿s, sense dubte, una de les bases m辿s importants de la l鱈rica catalana.
  • 4. Or鱈gens de la literatura en la nostra llengua. La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que, compr竪n Occitnia, Catalunya i el nord d'Itlia i s'escriu en llengua proven巽al -tamb辿 la podem anomenar occit, en concret en la variant ling端鱈stica de Tolosa, el centre m辿s important de la cultura trobadoresca.
  • 5. Trobadors Untrobador辿s unpoetacantor de l'Edat mitjana que crea composicions literries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. El trobador 辿s aquella persona culta, que sap dem炭sica, deret嘆rica, de l鱈rica, 辿s a dir, que pertany a la noblesa Es coneixen uns 350 trobadors de proced竪ncia social molt diversa, des d'alguns dels personatges m辿s importants de la seva 竪poca, comen巽ant pel primer trobador conegut, Guillem IX d'Aquitnia (1071-1127).
  • 6. Joglars Els joglars recitaven i cantaven les composicions dels trobadors. Podriem dir que els trovadors eren els autors i els joglars els interprets. Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobcies. Tamb辿 transmetien les argumentacions i peticions pol鱈tiques dels senyors feudals -i al mateix temps trobadors- a qui servien.
  • 8. Concepte damor cort辿s Es un codi de comportament per als nobles. Estableix una serie de normes per als amants, sense el compliment de les quals aquests no eren considerats bons amadors. Aquesta temtica cortesana provoca un triangle amor坦s entre (Amant dama marit), 辿s a dir, la relaci坦 devassallatgeque un senyor i el seu vasall mantenen. L'amor cort竪s al trobador, que seria el vasall i la dama -que normalment est casada- que seria ladominaomidons. Trobador i midons mantenen el seu amor ad炭lter en secret, at竪s que hi ha els lausengiers, que s坦n els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, elgil坦s. L'amant pot passar de ser unfenhador 辿s a dir, un que es lamenta, a pr嘆piament l'amant, el Druit . A partir d'ac鱈, apareix tota un temtica que ve acompanyada per tot un vocabulari espec鱈fic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.
  • 9. Trobadors m辿s coneguts a la Corona dArag坦 Alfons I el Cast (1154-1196). Primer rei de la corona darag坦, va compondre moltes can巽ons i va atraure a la seua cort els principals trobadors de l竪poca, que li dedicaren nombrosos poemes. Guillem de Bergueda (1130-1195).destac per les seues can巽ons amoroses i, sobretot, pels seus sirventesos satirics, com ara el que blasma el marques de mataplana.
  • 10. Trobadors m辿s coneguts a la Corona dArag坦 (2) Ram坦n Vidal de Besal炭 (1196-1252).Es conegut sobretot per les raz坦s de trobar , un tractat gramatical i ret嘆ric adre巽at als versificadors que no dominaven la llengua. Guillem de Cervera (1259-1290). Conegut tamb辿 com a Cerver鱈 de Girona, va ser un dels darrers trobadors, per aix坦 la seua obra recull les temtiques i les formes expressives de la tradici坦 trobadoresca.
  • 11. Alfons I el Cast Guillem de Bergued Ramon Vidal Guillem de Cervera
  • 12. Trobadoiritz Lestrobairitzvan ser poetes catalanes,occitanesi nord-italianes delsegle XII. Molt poques han estat estudiades o tradu誰des en comparaci坦 amb elshomespoetes contemporanis de la seva 竪poca, elstrobadors. La cultura trobadoresca d'homes i dones va ser perseguida al principi delsegle XIIIamb la creuada contra els i lesalbigeses.
  • 13. Trobadoiritz m辿s conegudes a la Corona dArag坦 Beatriu de Dia , coneguda com a Comtessa de Dia (finals delsegle XII- mitjans delsegle XIII) fou una trobairitzoccitanade la qual n'han pervingut algunspoemes, per嘆 de la seva vida se'n sap molt poc. Castelloza era una dama noble de l'Alv竪rniacasada amb Turc de Mairona. La temtica de les seves poesies 辿s generalment l'amor cort竪s. Se n'han conservat tres poesies. Conjuntament ambBeatritz de Dia, 辿s de l'炭nica trobairitz que se'n conserva m辿s d'una composici坦. Garsenda de Proensa dona d'Alfons II de Proven巽a fou una trobadoritz La seva obra es troba en dos manuscrits, un com an嘆nim i un altre que s'atribueix a la "Comtessa de Proessa". Ella fou la trobairitz de m辿s alt rang. Garsenda pertanyia a una de les poderoses fam鱈lies occitanes.
  • 14. Comptessa de dia Castelloza Garsdenda
  • 15. Bibliografia http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm Lengua i Literatura Voramar Santillana 3r ESO http://es.wikipedia.org/wiki/Trovador http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobairitz
  • 16. FI Esperem que vos haja agradat i que haguem apr辿s alguna cosa! Moltes grcies a tots. Anabel i Carla 3r A