ٲíپ
- 1. Unitat 2: ٲíپ 1. Conceptes generals 2. Les Taules de freqüències 3. Tipus de gràfics 4. Paràmetres estadístics 4.1 De centralització 4.2 De dispersió 5. Taules de doble entrada
- 2. 1. Conceptes generals Exemple pàgina 7 L'ٲíپ és la part de les matemàtiques que s'ocupa de recollir, ordenar i analitzar dades per tal d'estudiar les característiques o el comportament d'un col·lectiu. -Parts de l'estudi estadístic: 1r Elaborar una enquesta 2n Recollida de dades 3r Elaboració de les taules de freqüències 4t Calcular els paràmetres necessaris 5è Elaboració de gràfics 6è Anàlisi crític dels resultats (conclusions)
- 3. 1. Conceptes generals -Població: Conjunt de persones, animals o objectes al qual fa la referència l'estudi. Ex 1, pàg.11 -Mostra: Part de la població sobre la qual duem a terme la recollida de dades. Exemples pàgina 8 -Variable estadística: Característica o propietat concreta de la població que volem estudiar. Poden ser -Qualitatives: no es poden expressar amb nombres Color dels ulls, Menjar preferit, Religió, Professió -Quantitatives: s'expressen amb números Número germans, Alçada, Pes, Temperatura, Talles roba Discretes (valors enters) Contínues (qualsevol dins interval)
- 4. 2. Les taules de freqüències -Freqüència Absoluta (ni ): Nombre de vegades que es repeteix un determinat caràcter o valor. Exemple Esport preferit i Número de germans -Variable estadística (xi ): A la 1a columna, si és quantitativa s'anomenen valors, si és qualitativa s'anomenen caràcters. -Mostra (N): La suma de totes les freqüències absolutes, que coincideix amb el nombre d'individus que té la mostra. Completar taules
- 5. 2. Les taules de freqüències -Tant per cent (%): És la fi multiplicada per cent. Ex 2 al 6, pàg.12 Afegim 4 columnes als exemples -Freqüència relativa (fi ): És el resultat de dividir la ni entre la mostra (N). -Freqüència absoluta acumulada (Ni ): És el resultat de sumar a la Ni les Ni anteriors. fi= ni N -Freqüència relativa acumulada (Fi ): És el resultat de sumar a la fi les fi anteriors. N i=∑ni F i=∑ f i Exemples pàg.10 (marca de classe)
- 6. 3. Tipus de gràfics Ex 7 al 19, pàg.15 a) Diagrama de barres: Barres separades i tan altes com indiquin les freqüències corresponents. Serveix per variables qualitatives o quantitatives discretes. b) Histograma: Barres juntes i tan altes com indiquin les freqüències corresponents. Serveix per variables quantitatives contínues. c) Polígon de freqüències: En un histograma, es construeix unint els punts mitjos superiors de les barres. d) Diagrama de sectors: Cada sector circular és proporcional a una freqüència. S'han de repartir els 360 graus. 360 : N = graus per a cada unitat graus per unitat · freqüència Equip preferit Exercici 5 Exercici 5 Equip preferit 5
- 7. 4. Paràmetres estadístics Ex 20 al 32, pàg.21 a) La mitjana: ̄x= ∑ x· n N b) La mediana (Me): Ordenades de menor a majors els valors, la mediana és el que ocupa el valor central. Si el nombre de valors és parell, es pren la mitjana dels dos centrals. c) La moda (Mo): És la variable que més es repeteix. Exemple notes Albert: 7, 8, 6, 8, 6, 7, 9, 6 4.1 De centralització
- 8. 4. Paràmetres estadístics Ex 20 al 32, pàg.21 a) La mitjana: ̄x= ∑ x· n N b) La mediana (Me): Ordenades de menor a majors els valors, la mediana és el que ocupa el valor central. Si el nombre de valors és parell, es pren la mitjana dels dos centrals. c) La moda (Mo): És la variable que més es repeteix. Exemple notes Albert: 7, 8, 6, 8, 6, 7, 9, 6 4.2 De dispersió