�ݺ�ߣ

La colonització del Delta del Llobregat

 Introducció
 Antiguitat 600 aC-713 (des dels ibers fins als musulmans)
 Alta Edat Mitjana 713-1213 (fins a la fi de l‟expansió de la Corona
d‟Aragó)
 Baixa Edat Mitjana 1213-1516 (fins a la mort de Ferran II)
 Edat Moderna 1516-1808 (fins a la guerra del Francès 1808)
 Edat Contemporània 1808-….

Termes del Delta actual
La superfície del Delta és de 100 km2. L‟únic terme situat totalment al Delta és
el del Prat de Llobregat, i representa el 32% del total

Evolució de la població
En ser el terme del Prat l‟únic situat totalment al Delta, podem
considerar l‟evolució de la seva població com a típica del Delta. La
població no va créixer fins als inicis del segle XVIII.

Comparació de l’evolució
poblacions Prat - Barcelona
El comerç amb Amèrica del segle XVIII va provocar un augment
de la població a Catalunya del doble de la d‟Espanya.

Antiguitat
La costa en temps del romans

Forma de creixement
 El delta del Llobregat va créixer a partir de l‟època
romana. La línia de costa d'època romana coincidia
aproximadament amb els límits dels terrenys al·luvials
del quaternari recent.
 El creixement del delta s‟hauria iniciat a partir d‟un
lòbul que s‟hauria format davant de Cornellà - Sant Boi
i que s‟hauria anat estenent, ocupant primer la regió
oriental del Delta.
 Sota Montjuïc existia un gran complex portuari, que
funcionava, com a mínim, des del segle V aC.

Restes ocupació romana
 Sota l‟església de
Santa Eulàlia i a
ponent de Montjuïc
s‟han trobat restes
romanes.
 Aquesta zona va
ser la primera en ser
colonitzada.
 També mostres
d‟un estany, abans del
que coneixem com a
Estany de Port.

El Delta. Segle VI
Pomponi Mela, el
primer geògraf
romà, va escriure, a
la primera meitat
del segle I, que el
riu Llobregat
desguassava a
prop de Montjuïc.
S‟han trobat restes arqueològiques del segles V-VI,
d‟una zona d‟ancoratge, coneguda com les Sorres.

Alta Edat Mitjana. 713-1213
 A partir de l'any 801, en què Lluís el Pietós conquerí
Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre
les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes
de la riba dreta.
 Les terres situades entre la riba dreta del Llobregat i
l‟altra banda de Garraf no van ser conquerides fins a
finals del segle IX, per els comtes de Barcelona Guifré
Borrell i Sunyer. Les parròquies que van tenir un paper
clau en l‟estructuració del territori no es constitueixen
fins al final del segle X.

Castells termats. Segle X.
Per defensar Barcelona és va procedir a aixecar una
sèrie de castells, cadascun dels quals controlava una ruta
d‟accés a Barcelona des de la terra de l‟islam. Aquests
castells estaven comandats per nobles en nom del Comte.

La Ramaderia
Des de temps immemorials,
els prats del Prat han estat
aprofitats per a les pastures.
Els ramats d‟ovelles venien
dels Pirineus i pasturaven al
Delta per l‟abundància
d‟herba i aigua. Estaven un
temps per engreixar-se
abans d‟anar a les
carniceries de Barcelona.
Travessaven el riu per
diversos guals.

Establiment al territori
Propietat per Concesió
Es podia ser propietari d‟una terra per concessió de
l‟autoritat (el poder, reial al segle IX i comtal al segle
X), que s‟acredita mitjançant un document escrit.
Propietat per Aprisió
Ocupació d‟una terra erma amb permís del rei i que, a
través del seu cultiu, passava a la seva propietat.
Propietat per Establiment
A través del contracte anomenat emfiteusi, un senyor
cedeix a una altra persona (emfiteuta) el domini útil
d‟una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini,
per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini
directe. A canvi de rebre un cens o altres prestacions
del senyor útil, l‟emfiteuta paga una quantitat.

Propietats per Concessió
 Així trobem terres al Delta des de
l‟època de la conquesta, que escapaven
de la jurisdicció reial, sobretot des de
Garraf fins al riu.
 Bàsicament. eren institucions
eclesiàstiques: Sant Cugat (des del
966), Sant Pere de les Puel·les (des
d'aproximadament l'any 1000), la Seu
de Barcelona (des del 980) i altres
menys importants.

Zona occidental. Segle X
El monestir de Santa Maria de Castelldefels, des de la
seva fundació cap el 950, fou posat sota l‟advocació de
Santa Maria, Sant Miquel, Sant Joan, Sant Pere i Sant
Pau. El seus dominis s‟estenien des del Llobregat fins al
Garraf.
Per augmentar l‟efectivitat en el conreu de les terres
pròpies, el monestir s‟anà descentralitzant, establint tot de
cel·les monàstiques (domus), on vivien en comunitat uns
quants clergues.
Cadascuna d‟aquestes cel·les adoptà per protector un
dels sants dels altars de l‟església principal

Cel·la Sant Pau. Segle X
La data del 980 ve del testament de Galí de Sant Martí al
cartulari de Sant Cugat (ACA, Cartulari de Sant Cugat, fol.
269, doc. 832, publicat per J. Rius, "Cartulario de Sant
Cugat del Vallés", vol. I, pag. 111, doc. 136).
En aquest testament, el vicari Galí deixa tot d'almoines a
diverses esglésies i cel·les monacals, i fa referència al
«domum s. Marie de kastrum Fidelis» (Castelldefels),
«domum s. Iohanis» (Viladecans), «domum s. Petri» (Gavà)
i «domum s. Pauli» (El Prat). Tots ells, es diu que estan «in
ipsius loco situm». El mateix document esmenta «domum s.
Michaelis in Erapruniano» (Eramprunyà), «domum s.
Clementis» (Sant Climent) i «domum s. Christofori»
(Begues).

Zona Oriental
Tota la part deltaica o de marina era coneguda amb el
nom de Banyols, és a dir, estanyols. La naturalesa semi
aquàtica del terreny es fa més visible vora l‟Estany de Port,
on unes vendes de l‟any 975 “... són de terra i aigua i àdhuc
de aigua sola”.
Es van construir torres de defensa prop de Montjuïc, als
Banyols, per a la defensa de les masies contra les
invasions sarraïnes, que solien fer en llocs poblats, propers
al mar.
Es cita explícitament una d‟aquestes torres, l‟any 984. ”Es
trobava in pago barchinonense prope monte judaico ad
ipso porto vel in baneols”.

Mapa. Segle X
L‟any 984 s‟esmenta la torre de defensa en els banyols al
costat de la rada «circulo», a prop de Montjuïc.

Revolució feudal. Segle XI
Aprofitant la mort de Berenguer Ramon I, el 1035,
es va produir una rebel·lió feudal. Els nobles,
prescindint totalment del poder del comte,
prengueren ells mateixos el control de les
fortaleses de les quals disposaven per alienar-les o
infeudar-les, com si fossin de la seva propietat, és a
dir, sense la supervisió de la cúria comtal.
A la part oriental del Delta es va mantenir el poder
directe comtal.
En aquest segle es van crear les parròquies, amb
els seus termes.

Nivells de poder
Els drets senyorials eren els que provenien per raó de
domini del castell. Dret privatiu del senyor d'usar
pastures, deveses, estanys, boscos, de pescar, de caçar,
monopoli d'escorxar, d‟usar la farga, de moldre blat i
vendre carn i altres productes o d'hostatjar vianants, la
qual cosa s‟obtenia pagant un cens.
El dret de l‟església era el d‟obtenir una prestació, que
s'havia de donar a l„església per al seu sosteniment, i que
s‟anomenava delme (impost en espècies), El delme
equivalia a la desena part de la producció de blats, ordi,
verema, etc.

Terme de Port
La possessió de les terres en la zona deltaica, de
naturalesa semi-aquàtica, a l‟entorn de l‟estany de
Port, en contraposició al paisatge conreat de la
muntanya, va fer augmentar el control per a
l‟apropiació dels anomenats prats i de la muntanya
de Montjuïc.
Es va construir una torre de defensa al Banyols
(984) per defensar les masies de les invasions
sarrahines.
La defensa d‟un territori conreat i l‟aprofitament
dels seus recursos van fer, que a inicis del segle XI,
s‟alcés el Castell de Port a Montjuïc.

Línia de costa. Segle XI
El primer pagès documentat del Prat fou un tal Gerbert, del
Casal de Jovan, situat a l‟estany de Castelló, precedent de
l‟actual Remolar.

Baixa Edat Mitjana. 1213-1516
 A partir del segle XIII, la monarquia fomenta el
desenvolupament del comerç i l‟obra pública, i
Barcelona, aliada de la monarquia, incrementa el seu poder.
 Les primeres dades de què disposem de la barca del Prat
són de 1327, quan la propietat era pública, de la Ciutat de
Barcelona.
 Per poder aconseguir aquest servei, s‟hagué de recórrer al
poder reial, que administrava la Batllia General de
Catalunya, que detenien l‟administració general del
patrimoni reial i àmplies funcions judicials, administratives i
polítiques, i que la concedí en emfiteusi.

Segle XIII
El 1266, el rei Jaume I el Conqueridor atorgà privilegi
a la ciutat de Barcelona, perquè pogués tenir i pasturar
ramats en tot el territori comprès des de Garraf fins a
Montgat, en llocs no cultivats
Al segle XIII, el Castell de Port estava connectat a
Montjuïc i a la desembocadura del Llobregat per mitjà
de les torres de guaita, de manera que oferien a la
ciutat de Barcelona una completa protecció del litoral
contra les intrusions forànies
Tenim dades del 1258, de Jaume Codina, de
l‟existència de 13 masies a la demarcació del Prat.

Segle XIV
La pesta, coneguda com la Mort Negra, va
arribar a Catalunya el 1348. Aquesta gran
epidèmia va deixar delmada tota la població
d‟Europa. Va morir entre un terç i un quart
d‟aquesta població, i aquesta pesta no es va
extingir fins a l‟acabament de segle.
Aquesta situació, acompanyada d‟un fred glacial,
i també d‟una forta pressió per part de
l‟aristocràcia sobre els pagesos, en baixar les
seves rendes, a conseqüència d‟una menor
producció agrària per falta de mà d‟obra, va
produir importants problemes socials.

Desguassos. Prat deçà l’aigua. S. XIV
De l‟any 1397 tenim dades de l‟existència d‟una xarxa
de cèquies, que anaven a desguassar a l‟Estany de Port
i d‟aquest al mar.
Es va nomenar un «càrrech de tenir uberta la boca del
stany de port per los dans que provenen aixi a la dita
Ciutat i poblats en aquella com encara als poblats iy
habitants en lo prat y altres stant la boca del dit stany
tancada».
Les cèquies rebien el nom de
corredores, vehinals, reguers i madriguera.
Aquestes cèquies passaven per Sant Joan
Despí, Esplugues, Cornellà, Provençana i Sants.

El Prat. Segle XIV
El cultiu de secà feia que el principal trànsit agrícola fos de blat, ordi i
civada, transportada en animals de càrrega a bast. L‟autoconsum fa que
les quantitats dedicades al comerç fossin escasses.
Els bous continuen sent la força de tracció predominant.
La manca de camins fa que tot el transport es faci amb animals de
càrrega a bast. Es transporta així la pedra per fer les masies, els
productes del camp, etc.
Cada bèstia podia portar una càrrega d‟uns 125 kg o un volum d‟uns
120 litres.
Any Fogatges hab/fog Habitants Masies Mujades Reg Secà Habitants
Conread Tm Tm Barcelona
1327 26 5 130 30000

BARCA DE PASSATGE. 1327
Es situa una
sirga, fixada a banda i
banda del riu. La barca
es situa amb la proa
contra el corrent i amb
la sirga contra el
molinet, perquè el
corrent no s‟emporti la
barca. La barca es
desplaça lateralment en
un sentit o en un
altre, segons la posició
del timó.

Segle XV
Els conflictes entre els aristòcrates i els pagesos pels
problemes dels mals usos van provocar la revolta dels
remences. Ferran II, a la Cort reunida a Guadalupe l‟abril
de 1486, va promulgà la famosa sentència que resolia el
conflicte.
La sentència havia establert el dret pagès de vendre
lliurement a la menuda. Així es posava fi al monopoli del
control senyorial del mercat local i produïa un
enriquiment del pagès.
Les espècies que es conreen bàsicament són el
blat, l‟ordi, la civada i la vinya. Es comença a veure mill i
cànem, que, amb el lli, són conreus perillosos per a la
salut. Es conrea dintre dels closos dels masos, per evitar
els perills de les riuades.

Gavà i Castelldefels. Segle XV
El litoral del costa occidental (Josep Campmany).

Edat Moderna (lleis catalanes)
1516-1714
Des del 1516, Catalunya resta associada als altres territoris de la
família dels Àustries. Es tracta d‟un enorme imperi europeu, que
aviat s‟estén per Amèrica i Àsia. En aquest conjunt, liderat des de
Castella, Catalunya és una província perifèrica, i que no disposa de
gaire capacitat d‟intervenció en els afers generals.
Les constitucions medievals asseguren, però, les llibertats del país.
Tot i les pressions centralistes i uniformitzadores, Catalunya manté el
seu propi Estat en l‟època dels Àustries.
L‟increment de la pressió fiscal, imposada pel comte-duc d‟Olivares
al Principat, topà amb la resistència de les institucions catalanes, i
precipitaren la revolta (Guerra dels Segadors).

Segle XVI
La immigració francesa dels segles XV-XVI-
XVII va contribuir a la millora de l‟economia del
Delta.
Aquesta immigració va provocar la desaparició
de l‟esclavatge i un augment menor del salari
dels mossos i bovers (personal poc qualificat)
respecte als Jornalers.
En aquest segle es van produir intenses
riuades, que deixaven el territori fet un fangar.

Població. Segle XVI
Època 1550-1560
Demarcacions Masies Habitants %
Marina de Sants 3 16 4,4
Marina de Cornellà 4 23 6,4
Marina de L’Hospitalet 7 66 18,4
Illa de Banyols 9 98 27,3
El Prat de Sant Boi 9 122 34,1
Sant Boi 5 28 7,8
Marina de Viladecans 0 0 0
Marina de Gavà 0 0 0
Marina de Castelldefels 1 5 1,4
TOTAL 65 358 100

Densitat de població
Demarcacions Habitants Superfície Hab/Superf
Marina de Sants 16 0,4 40
Marina de Cornellà 23 2,6 88,4
Marina de L’Hospitalet 66 11,7 5,64
Illa de Banyols 98 5,8 16,9
El Prat de Sant Boi 122 9,9 12,3
Sant Boi 28 10 2,8
Marina de Viladecans 0 2,2 0
Marina de Gavà 0 2,6 0
Marina de Castelldefels 5 0,2 25
TOTAL 358 45,4 78,9

Població %
Densitat habitants/km2

El Prat. Segle XVI
En aquest segle, van aparèixer al Prat les carretes, que
havien de ser lleugeres a causa de la fragilitat dels camins
de terra d‟al·luvió, i en nombre molt reduït, i que anaven
tirades per mules o rossins.
Fins aquell moment, i encara llavors, el transport es feia a
bast. No cal ponderar, doncs, la transcendència de la
utilitat de les carretes de la novetat.
1545 54 5 270 54 20000
1550 65 5,5 358 65 50000
1590 68 6 408 68 25000

La Parròquia de Sant Pere i
Sant Pau. 1556
El 1556, es construeix una
església a l‟altre costat de la
plaça, situada en el mateix lloc
que l‟actual.
La necessitat d‟aixoplugar els
treballadors fa que aparegui, el
1587, una casa, al nord de la
plaça, ja com a hostal.

Mapa. Segle XVI
El Prat obté un terme parroquial propi.

Desembocadura del riu. 1556
Mapa que situa
la línia de costa
al 1556. A la
desembocadura
del riu és on es
va alçar la
primera Torre del
Cap del Riu.

Vista del delta oriental. 1563
Detall d‟una pintura d‟Anton Van der Wyngaerde, feta per
ordre de Felip II, on es veuen les dues torres de senyals.

Segle XVII
La revolta i posterior guerra dels Segadors s‟ha
d‟emmarcar amb la guerra dels Trenta Anys, de 1618 fins
al 1648, per l‟efecte de l‟estacionament de l‟exèrcit en
territori català, que va provocar molts incidents amb les
tropes hispanes.
Aquesta guerra va frenar la prosperitat de la primera
meitat del segle.
La crisi per les despeses de guerra i l‟anunci de nous
allotjaments de soldats van provocar un alçament el 1688,
anomenat «dels Barretines»
El 1695, una nova guerra amb França, on el Llobregat
esdevingué front de guerra.

El Prat. Segle XVII
El Consell de propietaris va passar a mans barcelonines,
però aquests van iniciar la construcció dels marges de
defensa contra el riu, a causa a d‟una riuada que va
emplenar de sorre moltes propietats.
Les tres quartes parts dels propietraris eren forasters i
tenien masovers, que conreaven les seves terres.
Segons els productes de conreu, quedava per a l‟amo
una quarta part dels grans (blat, ordi, etc.) i una ciquena
part dels llegums, i del cànem, mill i lli.
1646 52 6 312 26 2297 250
1682 60 6 360

Marges de defensa. 1606 - 1869
A l‟any 1606, els propietaris pratencs van decidir l‟erecció de
marges de defensa contra les riuades, perquè, si no es feien
els terraplens, la gent no podria viure en dita parròquia.

Transport amb carretes. Segle XVII
Per manca d‟uns
camins transitables,
al Prat no es van
poder utilitzar les
carretes fins a
meitat de segle.
L‟any 1702, es va
construir un tipus
de barca més gran,
per així poder
travessar el riu.

Mapa Camins. 1698
En aquest mapa podem
observar la situació dels
camins de la Marina de
L‟Hospitalet i de la seva
equivalència:
- Camí del Prat Camí del
Mig.
- Camí dels Tarongers Camí
del Prat (Bellvitge).
- Camí de València No en
té actualment.
Per les variacions de les lleres
del riu, les masies tant podien
estar en el terme del Prat com
en el de L‟Hospitalet.

Mapa. Segle XVII
El Camí del Mig és deia Camí del Prat o de la Barca,
i el Camí de Baix es deia Camí dels Tarongers.

Edat Moderna (lleis castellanes)
1714-1808
En ser derrotades les forces catalanes en la Guerra de Successió,
Felip V imposa el decret de Nova Planta i s‟estableix el Cadastre
només al Principat de Catalunya, com a sistema únic de contribució
real, pagat per les rendes de les finques i altres béns. Fou estructurat
per Patiño l‟any 1716 i restà vigent fins a 1808.
Responia a tres tipus impositius:
1. Cadastre real (béns territorials i llurs ingredients hipotecaris, com
ara censos, censals i delmes; representava el 10% del benefici).
2. Cadastre personal (béns industrials i comercials; representava el
8,5% dels beneficis personals).
3. Cadastre ganancial (sobre els homes d‟empresa; representava el
10%)
Tot plegat representava un règim tributari 6 vegades superior al règim
anterior.

Segle XVIII
Les naus catalanes encara no van a Amèrica,
però comercien i contrabandejen amb Cadis i
Lisboa. El port de Barcelona duplica el seu
trànsit, amb motiu de l‟augment del comerç.
Amb el decret de Carles III de 1778, va facultar
al port de Barcelona a comerciar lliurement amb
Amèrica i l‟expansió comercial es va incrementar.
L‟índex de creixement de la població de
Catalunya durant el segle XVIII duplica el
d‟Espanya.

El Prat. Segle XVIII
Es produeix una intensificació del cultiu, sense augmentar l‟extensió
conreada, gràcies a la dessecació i a una millora dels desguassos i
de la tècnica de conreu.
La terra és més femada. En el padró de 1789 es diu: “A más del
estiércol, que se trae en grandes cantidades de Barcelona, y el que
hacen los ganados de las casas en los corrales y establos, se hacen
podrir juncos y otras hierbas para abonar las tierras”.
Una nova barca grossa permet als carruatges passar el riu.
1702 46 7,2 331
1709 60 7,2 436
1718 63 7,2 451 37000
1760 96 6,25 600
1787 135 7,8 1055 719 95000

Desembocadura. 1713
El riu feia créixer la
línia de costa i el
seu curs anava
variant i sovint
derruint masies.
Es veu el mas
Vilarrúbia, amb un
clos per evitar les
inundacions.

Estabilització línia de costa
Zona central. 1713
Mapa, on s‟aprecia la Torre del Cap del Riu, que
està en el mateix lloc on ara hi ha el Far.

Maqueta de la barca de 15 x 6 m
1702-1873
La barca podia transportar tres carretes amb les seves
cavalleries. Mesurava 15 m de llargada per 6 m
d‟amplada. El calat era només de 0,77 m, a causa de la
poca profunditat del riu.

Costa occidental. Segle XVIII
«... l’emperadriu Margarida d’Àustria, germana del rei Carles II
d’Espanya, desembarcà a Castelldefels procedent de Cartagena,
acompanyada de 27 galeres» (1666).

Estabilització de la línia de costa
Zona occidental. 1800
Mapa, on es veu les dunes ja havien arribat a l‟estany de La Murtra.

Edat contemporània. 1808-1873
En aquest segle es produeix la dissolució del règim
senyorial i el procés de desamortització (donar el caràcter
de lliure a les terres en propietat de persones físiques o
jurídiques que no tenen capacitat de vendre)
La reforma liberal suprimeix el delme (tribut en espècies) i
el substitueix per tributs en moneda, el 1845. Era un
sistema mixt d‟impostos directes (contribució territorial,
industrial i de comerç) i indirectes, que gravava la riquesa
(impost de consum).
Tenim dades del 1856 del canvi de sistema, en què es
pagava en metàl·lic un 20% de la renda obtinguda .
Arriben nous propietaris burgesos, en substitució de
propietaris eclesiàstics i de la noblesa.

Segle XIX
La construcció d‟infraestructures hidràuliques
(canals, bombes hidràuliques i pous artesians) van
permetre un augment del conreu de regadiu.
El regadiu i l‟increment de l‟adob produeixen un
augment del rendiment de la terra.
El 1893, Jaume Casanovas, propietari de la
Colònia Casanovas del Prat, aconsegueix aigua
artesiana al construir amb èxit un pou.
Al Prat, el blat representava el 1818 el 76% de la
producció, quan el 1918 només representava el
15%.

Camins al Delta. Segle XIX
El Prat es comunicava
amb Barcelona pel
Camí del Mig, passant
amb barca pel pas de la
Sirga Grossa, pel camí
de Baix pel pas de cal
Mosso i, més tard, pel
pont de Ferran Puig o
pel pas del gual del
Ramena, que
continuava per la part
baixa de l‟Hospitalet.
El Camí de València, que venia de Castelldefels, tenia un camí en direcció
al poble i un altre en direcció al gual del Remena.
El camí del Sabogal i la carretera de l‟aviació comunicaven més masies.

Mapa del camí Prat-Barcelona
1850
Camí del Prat a
Barcelona, passant
per La Bordeta
(L‟Hospitalet), la Creu
Coberta (Sants), i
entrant a Barcelona
per la porta de Sant
Antoni.

Canal de la Infanta. 1817-1820
Pren l‟aigua a Molins de Rei, passa per Santa Creu d‟Olorda, Sant
Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, L‟Hospitalet i Sants. Regava 3200
Ha, amb un cabal de 4,2 m3/s.
Cèquies
(d‟esquerra a
dreta):
- Quert
- Feixa Llarga
- Bellvitge
- del Pont
- Torrent Gornal
- del Port

Canal de la Dreta. 1855-1885
Pren l‟aigua a Sant Vicenç dels Horts, passa per Santa Coloma de
Cervelló, Sant Boi i el Prat. Inicialment regava 1200 Ha, amb un cabal de
1,3 m3/s. El 1890 va passar a regar 4300 Ha i 3,75 m3/s.
Canals principals:
- Prat
(centre del poble)
- Inferior
(costat del riu)
- Bonich
(fins a l‟Estany de
L‟Illa)
Les derivacions es fan
al Salt del Musset.

Camins i canals de rec. Segle XIX
El Canal de la Infanta (1817-1820) i el Canal de la Dreta (1855
-1885), dues obres que van canviar l‟explotació agrícola.

El Prat. Segle XIX
El regadiu a mitjan segle XIX augmenta la producció i la
varietat dels conreus. El cultiu de blat de moro, faves i
mongetes fa augmentar els ingressos de la pagesia.
Amb el regadiu, augmenten les necessitat d‟adobar la terra.
En no tenir localment prou adob, s‟ha de portar fems de
Barcelona.
1802 135 1151 2123 710 100000
1857 1895 3527 726 160000
1864 1792 3122 1200 1145
1877 440 4,9 2137 3090 1400
1887 520 4,6 2411 3200 1600 570 400000
1918 3500 3800 2900 604 550000

Estabilització de la línia de costa
Zona oriental. 1850
Mapa, on es veu la costa fins a Montjuïc, que
encara no havia arribat a la línia actual.

Estructura de les masies
Tipus de masia al Prat
- Vessant sobre la façana (60)
- Vessants laterals (21)
- Vessants laterals, amb un altre
pis central (7)
- Quatre vessants, amb pis
(de tipus senyorials) (3)
Peixo Vell – Senyoret - Xirivit

�ݺ�ߣ

La colonització del Delta del Llobregat

More Related Content

La colonització del Delta del Llobregat