1. Morfologia de la publicitat grfica local
(Estudi de El Prat de Llobregat 1900-1975)
2. Corrents art鱈stiques - ideol嘆giques
Modernisme Noucentisme Art Nouveau Cartellisme Leix feixista Influencies Obertura
catal europeu de la G. C. Racionalisme foranies internacional
Premsa local Particulars
Associacionisme
Ajuntament Industria
lusi
ana
Exc
Pra
lue
nci
Inf
for
de
El
u
a
t
Altres, varis Comer巽os
Alfons Mancomunitat Primo de Rep炭blica Guerra Postguerra Obertura Desenvo-
XIII Rivera Civil Autarquia exterior lupament
Corrents pol鱈tiques - Tend竪ncies
13. 75 mm
77 mm
100 mm
115 mm
73 mm
44 mm
80 mm
127 mm
15. 1704. Estats Units. Boston.
17 d'abril. En el seu primer n尊 1792 -1993. Durant l炭ltim regnat 1870. A Madrid neix La Moda
cont辿 un av鱈s sol揃licitant de la Casa d'ustria, a Barcelona. Elegante Ilustrada, que es
publicitat. Dura fins a 1776 Neix el Diario de Barcelona de centra en la moda i que 辿s
Avisos y Not鱈cias o Brusi destinada al p炭blic femen鱈
53. Ares.- Conflicte b竪l揃lic, se considera el deu ol鱈mpic de la guerra, es la
personificaci坦 de la for巽a bruta y la viol竪ncia.
En llenguatge actual: resoluci坦, impuls, convulsi坦, moviment, imposici坦
54. Zeus.- Era el deu del cel i del tro, supervisava lunivers. Atributs com el
llamp, lguila, el brau y el roure. En llenguatge terrenal: luxe, poder
extravagncia, dominncia, egocentrisme, prestigi, competitivitat, l鱈der
55. Apollo.- Deu de la llum i el sol; la veritat i la profecia; el tiro con arco; la
medicina y la curaci坦; la m炭sica, la poesia y las arts. LLA: discreci坦,
elegncia, art, cultura, saviesa, reconeixement. estrat竪gia.
56. Demeter.- Es la deessa de lagricultura, nutr鱈cia pura de la terra verda i
jove, cicle vivificador de la vida i la mort, i protectora de la llei sagrada.
LLA: harmonia, pau, calma, decisions pausades, tranquil揃litat.
57. Hera.- Deessa de les dones, fou coneguda per els deus per la seva naturalesa
gelosa i venjativa. Paris la va ofendre al triar a Afrodita com la deessa mes formosa
i bella i aconsegu鱈 el seu odi. LLA: valores familiars, renuncia, el compartir, esport
no per guanyar para (Zeus) sin坦 per participar.
58. Afrodita.-Deessa de lamor, la lux炭ria, la bellesa, la sexualitat y la reproducci坦
(no lamor en el sentit cristi o romntic, sin坦 f鱈sic o sexual). LL A: representa
la festa, la despreocupaci坦, llibertat, desinhibici坦, fcil. Tot si val, perdre el cap,
si tinc problemes me'ls callo, si tinc fam, prenc xocolata, malgrat la dieta.
El cartellerisme est en el seu mxim esplendor des de 1890 fins a la d竪cada dels 20. La litografia a color ja est implantada. L'impuls que suposa el modernisme en les arts grfiques de Catalunya i els concursos convocats per firmes com An鱈s del Mono , Codorniu o Gal , fan que participin pintors i il揃lustradors de l'竪poca: Ramon Casas, Federico Ribas ,... La temtica est molt diferenciada: Alimentaci坦, begudes i tabac d'una banda, productes farmac竪utics per un altre i cosm竪tica i higiene en un tercer grup. Tot i aix嘆, no s'ha d'oblidar la importncia qu竪 publicitaven espectacles , amb menci坦 especial als toros i als esports
The Boston Newa Leter seu primer n炭mero cont辿 un av鱈s sol 揃 licitant publicitat. L'edici坦 del 8 de maig del mateix any publica tres sota el t鱈tol d'anuncis. Dos d'ells ofereixen recompenses per la captura de lladres, i el tercer anuncia b辿ns immobles en Oyster Bay, de Long Island, New York. La major part dels anuncis en peri嘆dics nord-americans segueixen a principis del segle XVIII el model angl竪s. Cal tenir en compte els alts preus de la tinta, el paper i els tipus, tot portat d'Europa. A m辿s, el retard de 5-8 setmanes amb qu竪 es rebien les not鱈cies en arribar amb vaixell. Diario de Barcelona.- 1 d'octubre 1792 -1993. Durant l炭ltim regnat de la Casa d'ustria, amb Carles IV (1788-1808). Barcelona.. Neix el Diario de Barcelona de Avisos y Not鱈cias o Brusi, com l'anomenava el poble pel seu fundador, Antonio Brusi (Neix i mor a Barcelona, 1779-1821, impressor i periodista espanyol. A l'inici de la Guerra de la Independ竪ncia, posa la seva impremta a disposici坦 de la Junta de Barcelona. Posteriorment es trasllada a Tarragona ia Palma de Mallorca fins que el 1814, grcies a l'autoritzaci坦 del Consell Suprem de Castella, pot fer-se crrec de l'edici坦 del Diari de Barcelona. la seva impremta 辿s la primera de Espanya a usar la litografia ). En la seva lluita per independitzar-se del poder, accepta el suport de la publicitat..
Ares .- Conflicte b竪l揃lic, se considera el deu ol鱈mpic de la guerra, es la personificaci坦 de la for巽a bruta y la viol竪ncia. En llenguatge actual: resoluci坦, impuls, convulsi坦, moviment, imposici坦 Zeus .- Era el deu del cel i del tro, supervisava lunivers. Atributs com el llamp, lguila, el brau y el roure. En llenguatge terrenal: luxe, poder extravagncia, dominncia, egocentrisme, prestigi, competitivitat, l鱈der. Apollo .- Deu de la llum i el sol; la veritat i la profecia; el tiro con arco; la medicina y la curaci坦; la m炭sica, la poesia y las arts . LLA: discreci坦, elegncia, art, cultura, saviesa, reconeixement. estrat竪gia. Demeter .- Es la deessa de lagricultura, nutr鱈cia pura de la terra verda i jove, cicle vivificador de la vida i la mort, i protectora de la llei sagrada . LLA: harmonia, pau, calma, decisions pausades, tranquil揃litat. Hera .- Deessa de les dones, fou coneguda per els deus per la seva naturalesa gelosa i venjativa. Paris la va ofendre al triar a Afrodita com la deessa mes formosa i bella i aconsegu鱈 el seu odi . LLA: valores familiars, renuncia, el compartir, esport no per guanyar para (Zeus) sin坦 per participar. Afrodita .- Deessa de lamor, la lux炭ria, la bellesa, la sexualitat y la reproducci坦 (no lamor en el sentit cristi o romntic, sin坦 f鱈sic o sexual). LL A: representa la festa, la despreocupaci坦, llibertat, desinhibici坦, fcil. Tot si val, perdre el cap, si tinc problemes me'ls callo, si tinc fam, prenc xocolata, malgrat la dieta.
Ares .-Conflicte b竪l揃lic, se considera el deu ol鱈mpic de la guerra, es la personificaci坦 de la for巽a bruta y la viol竪ncia, as鱈 como del tumulto, confusi坦n y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resoluci坦n. impuso, convulsi坦n, movimiento, oscilaci坦n, imposici坦n
Ares .-Conflicte b竪l揃lic, se considera el deu ol鱈mpic de la guerra, es la personificaci坦 de la for巽a bruta y la viol竪ncia, as鱈 como del tumulto, confusi坦n y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resoluci坦n. impuso, convulsi坦n, movimiento, oscilaci坦n, imposici坦n
Ares .-Conflicte b竪l揃lic, se considera el deu ol鱈mpic de la guerra, es la personificaci坦 de la for巽a bruta y la viol竪ncia, as鱈 como del tumulto, confusi坦n y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resoluci坦n. impuso, convulsi坦n, movimiento, oscilaci坦n, imposici坦n
Ares .-Conflicte b竪l揃lic, se considera el deu ol鱈mpic de la guerra, es la personificaci坦 de la for巽a bruta y la viol竪ncia, as鱈 como del tumulto, confusi坦n y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resoluci坦n. impuso, convulsi坦n, movimiento, oscilaci坦n, imposici坦n
Ares .-Conflicte b竪l揃lic, se considera el deu ol鱈mpic de la guerra, es la personificaci坦 de la for巽a bruta y la viol竪ncia, as鱈 como del tumulto, confusi坦n y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resoluci坦n. impuso, convulsi坦n, movimiento, oscilaci坦n, imposici坦n
Ares .-Conflicte b竪l揃lic, se considera el deu ol鱈mpic de la guerra, es la personificaci坦 de la for巽a bruta y la viol竪ncia, as鱈 como del tumulto, confusi坦n y horrores de las batallas. En lenguaje actual: resoluci坦n. impuso, convulsi坦n, movimiento, oscilaci坦n, imposici坦n