ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Reflexions de les pràctiques (Didàctica de la Llengua II)

•
•
Anna Blancher Ragón
Anna Blancher Ragón
1 of 18
Download to read offline
~ Didàctica de la Llengua II ~ Reflexions sobre les pràctiques - Naiara Ambrosio – - Laura Benedito – - Anna Blancher – - Cristina Hernández - – Sandra López -
Índex • Presentació • Aspectes postitius (0 - 3) • Aspectes negatius (3 - 6) • Com vam aprendre a escriure? • Què faríem diferent? • Què ens suggereix la conversa? • Bibliografia i Webgrafia
Presentació • Dues de les companyes han estat a llar d’infants. EBM El Bressol de Poblenou – P1 (Caminants) EBM L’harmonia – P2 (Maternals) • Les altres tres companyes han estat al segon cicle (P3,P4 i P5). Vedruna Gràcia- P3 i P4 Betània-Patmos – P5
Aspectes positius 0 - 3 • La mestra verbalitzava totes les accions acompanyades gestualment al llarg del dia, per tal que els infants augmentessin el grau de comprensió i, en conseqüència, el seu vocabulari.
• Etapa prelingüística (10-12 mesos): Estimular-los lingüísticament a nivell afectiu, gestual, i amb la verbalització dels actes per a l’adquisició del llenguatge. • Comprensió= • Bruner (1979): Modalitat Modalitat de demanda d’intercanvi
Aspectes positius 0 - 3 • Es treballaven molt els contes (a petició dels nens) en formats molt variats: amb llibre, sense cap suport, amb titelles…
Gianni Rodari (Pedagog): “(…) le ayuda a construir sólidas estructuras a su fantasía, a reforzar su capacidad de imaginación”. Anna Ristol (Psicòloga): “Estimula su imaginación; lo ayuda a desarrollar su intelecto y a clarificar sus emociones; tiene en cuenta sus preocupaciones y aspiraciones; lo ayuda a reconocer sus conflictos y le sugiere soluciones a los problemas que le inquietan”. “Posibilitan que el niño exprese sus deseos a través de un personaje; obtenga una satisfacción a través de otro; se identifique con un tercero; tenga una relación ideal con un cuarto...” “Experimentar sentimientos de justicia, fidelidad, amor, valentía, etc.” “Transmiten mensajes educativos (…) y valores morales”. Teresa Duran (escriptora): “El cuento es el primero e importantísimo paso que acerca al niño o a la niña a la lectura, es decir, al cuento escrito”. “Es preciso crear un clima de alegría, de magia y de interés hacia la narración”.
Aspectes negatius 3 - 6 • No hi havia un espai de temps específic per a expressar-se. A més, la mestra cohibia als nens. Estil pedagògic no afavoridor Sentit comú Relació alumne-mestre-aprenentatge no existeix. No bon desenvolupament de l’autoconcepte i autoestima educatiu (Miras, 2001)
Aspectes negatius 3 - 6 • Es treballava la relació grafia-so de manera significativa: amb plastilina, pals de pipa, al terra i la pissarra… Però al final es feia una fitxa de cal·ligrafia per posar a l’àlbum.
Actitud de Aprenentatge predisposició de Material significatiu l’alumne envers significatiu l’aprenentatge (AUSUBEL) Fitxes No intenció educativa L’aprenentatge ja s’ha fet abans!
Com vam aprendre a escriure? A través d’un mètode repetitiu i expositiu. La mestra poseeix el coneixement, que transmet als alumnes. Els alumnes “aprenen” a base de repeticions.
Què faríem diferent?  Aquest mètode no ens agrada, perquè: És un aprenentatge mecànic (Ausubel) La informació només s’acumula dins del cap, no es relaciona entre si, no s’integra en l’estructura cognitiva. No té en compte els diferents ritmes d’aprenentatge.
No és motivador.  No respecta el triangle interactiu de Coll. Unidireccional
Què ens suggereix la conversa? • Reivindicar:  Poc significatiu.  Basat en la repetició.  Sense significat inútil !  Allunyat dels interessos dels nens.
Reflexions de les pràctiques (Didàctica de la Llengua II)
Bibliografia -DURAN, T., VENTURA, N. Cuentacuentos: Una colección de cuentos… para poder contar. 2ª Edición. Madrid: Siglo XXI, 2008. -MIRAS, M. Afectos, emociones, atribuciones y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. En: COLL, C. et al. (comp.). Desarrollo psicológico y educación, Vol. 2. Psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza, 2001. -OLERON, P. El niño y la adquisición del lenguaje. 3ª Edición. Madrid: Morata, 1999.
Webgrafia -COLL, C. (2004) Psicología de la educación y prácticas educativas mediadas por las tecnologías de la información y la comunicación. Una mirada constructivista. Sinéctica, 25. [En línia]. [S.I.] <http://portal.iteso.mx/portal/page/portal/Sinectica/Historico/Numeros_anteriores05/02 5/25%20Cesar%20Coll-Separata.pdf> [Consulta: 10 març 2013]. -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. XARXA TELEMÀTICA EDUCATIVA DE CATALUNYA. Teoría del aprendizaje significativo de David Ausubel [en línia]. [S.I.] <http://webquest.xtec.cat/curswq08_09/articlestutorials/TeoriaAusbel.htm> [Consulta: 10 març 2013]. -RISTOL, A. Solo hijos. El poder de los cuentos [En línia]. Barcelona [S.I.] <http://www.solohijos.com/cuentos/html/ cuento.php?idart=22> [Consulta: 9 març 2013].
Gràcies per la vostra atenció!!! Naiara, Laura, Anna, Cristina i Sandra.

More Related Content

Reflexions de les pràctiques (Didàctica de la Llengua II)

  • 1. ~ Didàctica de la Llengua II ~ Reflexions sobre les pràctiques - Naiara Ambrosio – - Laura Benedito – - Anna Blancher – - Cristina Hernández - – Sandra López -
  • 2. Índex • Presentació • Aspectes postitius (0 - 3) • Aspectes negatius (3 - 6) • Com vam aprendre a escriure? • Què faríem diferent? • Què ens suggereix la conversa? • Bibliografia i Webgrafia
  • 3. Presentació • Dues de les companyes han estat a llar d’infants. EBM El Bressol de Poblenou – P1 (Caminants) EBM L’harmonia – P2 (Maternals) • Les altres tres companyes han estat al segon cicle (P3,P4 i P5). Vedruna Gràcia- P3 i P4 Betània-Patmos – P5
  • 4. Aspectes positius 0 - 3 • La mestra verbalitzava totes les accions acompanyades gestualment al llarg del dia, per tal que els infants augmentessin el grau de comprensió i, en conseqüència, el seu vocabulari.
  • 5. • Etapa prelingüística (10-12 mesos): Estimular-los lingüísticament a nivell afectiu, gestual, i amb la verbalització dels actes per a l’adquisició del llenguatge. • Comprensió= • Bruner (1979): Modalitat Modalitat de demanda d’intercanvi
  • 6. Aspectes positius 0 - 3 • Es treballaven molt els contes (a petició dels nens) en formats molt variats: amb llibre, sense cap suport, amb titelles…
  • 7. Gianni Rodari (Pedagog): “(…) le ayuda a construir sólidas estructuras a su fantasía, a reforzar su capacidad de imaginación”. Anna Ristol (Psicòloga): “Estimula su imaginación; lo ayuda a desarrollar su intelecto y a clarificar sus emociones; tiene en cuenta sus preocupaciones y aspiraciones; lo ayuda a reconocer sus conflictos y le sugiere soluciones a los problemas que le inquietan”. “Posibilitan que el niño exprese sus deseos a través de un personaje; obtenga una satisfacción a través de otro; se identifique con un tercero; tenga una relación ideal con un cuarto...” “Experimentar sentimientos de justicia, fidelidad, amor, valentía, etc.” “Transmiten mensajes educativos (…) y valores morales”. Teresa Duran (escriptora): “El cuento es el primero e importantísimo paso que acerca al niño o a la niña a la lectura, es decir, al cuento escrito”. “Es preciso crear un clima de alegría, de magia y de interés hacia la narración”.
  • 8. Aspectes negatius 3 - 6 • No hi havia un espai de temps específic per a expressar-se. A més, la mestra cohibia als nens. Estil pedagògic no afavoridor Sentit comú Relació alumne-mestre-aprenentatge no existeix. No bon desenvolupament de l’autoconcepte i autoestima educatiu (Miras, 2001)
  • 9. Aspectes negatius 3 - 6 • Es treballava la relació grafia-so de manera significativa: amb plastilina, pals de pipa, al terra i la pissarra… Però al final es feia una fitxa de cal·ligrafia per posar a l’àlbum.
  • 10. Actitud de Aprenentatge predisposició de Material significatiu l’alumne envers significatiu l’aprenentatge (AUSUBEL) Fitxes No intenció educativa L’aprenentatge ja s’ha fet abans!
  • 11. Com vam aprendre a escriure? A través d’un mètode repetitiu i expositiu. La mestra poseeix el coneixement, que transmet als alumnes. Els alumnes “aprenen” a base de repeticions.
  • 12. Què faríem diferent?  Aquest mètode no ens agrada, perquè: És un aprenentatge mecànic (Ausubel) La informació només s’acumula dins del cap, no es relaciona entre si, no s’integra en l’estructura cognitiva. No té en compte els diferents ritmes d’aprenentatge.
  • 13. No és motivador.  No respecta el triangle interactiu de Coll. Unidireccional
  • 14. Què ens suggereix la conversa? • Reivindicar:  Poc significatiu.  Basat en la repetició.  Sense significat inútil !  Allunyat dels interessos dels nens.
  • 16. Bibliografia -DURAN, T., VENTURA, N. Cuentacuentos: Una colección de cuentos… para poder contar. 2ª Edición. Madrid: Siglo XXI, 2008. -MIRAS, M. Afectos, emociones, atribuciones y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. En: COLL, C. et al. (comp.). Desarrollo psicológico y educación, Vol. 2. Psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza, 2001. -OLERON, P. El niño y la adquisición del lenguaje. 3ª Edición. Madrid: Morata, 1999.
  • 17. Webgrafia -COLL, C. (2004) Psicología de la educación y prácticas educativas mediadas por las tecnologías de la información y la comunicación. Una mirada constructivista. Sinéctica, 25. [En línia]. [S.I.] <http://portal.iteso.mx/portal/page/portal/Sinectica/Historico/Numeros_anteriores05/02 5/25%20Cesar%20Coll-Separata.pdf> [Consulta: 10 març 2013]. -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. XARXA TELEMÀTICA EDUCATIVA DE CATALUNYA. Teoría del aprendizaje significativo de David Ausubel [en línia]. [S.I.] <http://webquest.xtec.cat/curswq08_09/articlestutorials/TeoriaAusbel.htm> [Consulta: 10 març 2013]. -RISTOL, A. Solo hijos. El poder de los cuentos [En línia]. Barcelona [S.I.] <http://www.solohijos.com/cuentos/html/ cuento.php?idart=22> [Consulta: 9 març 2013].
  • 18. Gràcies per la vostra atenció!!! Naiara, Laura, Anna, Cristina i Sandra.