ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Accentuació i dièresi

•
•
A
annaasiscar

Teoria JQCV C1 i C2

1 of 22
Downloaded 70 times
Accentuació i dièresi  Accentuació: – Casos especials  Obertura vocàlica – E oberta i tancada – O oberta i tancada  Divergència de tonicitat amb el castellà  L'accentuació diacrítica  Dièresi: – Usos – Dièresi innecessària
Accents oberts i tancats
Accentuació gràfica ESDRÚIXOLES: la síl·laba tònica és l'antepenúltima s’accentuen TOTES brúixola, ànima, fórmula, òpera, crítica PLANES: la síl·laba tònica és la penúltima no acabades en a/e/i/o/u, as/es/is/os/us, en/in fàcil, lícit, cànon, anàveu AGUDES: la síl·laba tònica és l'última acabades en à/è-é/í/ó-ò/ú, às/és-és/ís/ós-òs/ús, én-èn/ín tingué, camí, criticà; melós, canyís, entén
Accentuació: casos especials  La I/U final d’un diftong funciona com una conson. a efectes d’accentuació (també seguida de –s): tro-feu, can-tà-veu, di-jous...  Recordeu que I/U + voc. oberta precedides de consonant no formen diftongs : Ma-ri-a, de-nun-ci-e, ca-mi-ó  Adverbis acabats –ment conserven accent de l'adjectiu: pràctic>pràcticament (a partir del fem.) ; útil >útilment  Les abreviatures i les majúscules mantenen l'accent: núm., pàg., MUSEU d'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA...  Paraules compostes: – Sense guionet: el 1r element perd l’accent i el mot s’accentua seguint les regles generals audiovisual, fisicoquímica, preromà... – Amb guionet: es conserva l’accent de cada component. pèl-roig, despús-demà...
Accentuació: casos especials C2  Paraules com gúa (mesura de longitud) o ingúix (llengua caucàsica) o les formes verbals agúe, agúes, agúa, agúen (aguar=fer agut), porten accent sobre la U per trencar el diftong.  Préstecs no adaptats conserven grafia originària: per capita, sui generis...  Els llatinismes adaptats segueixen les regles: ítem, rèquiem, mèdium, memoràndum, harmònium...
Accentuació: casos especials C2  Paraules amb doble possibilitat d'accentuació: – Figures geomètriques acabades en -edre: decàedre-decaedre, hexàedre-hexaedre, políedre- poliedre... – Altres: antílop-antilop, càstig-castic, dòmino-dominó, fotòlit-fotolit, imbècil-imbecil, pèrit/a-perit/a, repòrter-reporter, saxòfon- saxofon, xèrif-xerif, xilòfon- xilofon, xòfer-xofer...
Obertura de les vocals
Pronúncia de la vocal E oberta [ ]ɛ o tancada [e] E tancada [e]: En la major part de mots aguts PERÒ Novetlè, Josep, Vicent, set (núm.)... Es pronuncien tancades, malgrat l'accent obert: què, perquè, sèrie 3a sg. Pres. Indi. verbs acabats -endre: aprén, comprén, encén... Infinitius de la 2a conj.: ésser, prémer, témer... Adverbis i mots derivats de bé i més: adés, gairebé, només... E seguida de c/ç, p, ix, g: peça/peces, estrep, greix, regne...
Pronúncia de la vocal E oberta [ ]ɛ o tancada [e] E oberta[ ]:ɛ quasi totes les planes i esdrúixoles PERÒ: feréstec, llépol, préstec, Dénia, església, sépia, sémola, témpora... davant l, l·l, r, rr: mel, govern... PERÒ: cérvol, serp, erm, més... davant i/u o síl·laba que les continga: silenci, fèmur... en la flexió o els derivats on es manté la tonicitat: aeri-aèria PERÒ terra-terrestre terminacions -ecte/a, -epte/a, -teca i grup -ndr-: arquitecta, inepte, biblioteca, tendre, gendre... diftong eu: deu (núm.), fideu, museu, ..
Pronúncia de la vocal E oberta [ ]ɛ o tancada [e] Doble obertura: hi ha paraules que en valencià es pronuncien tancades tot i que en algunes zones es pronuncien obertes: - agudes en -é, -és, -én : café, anglés... - infinitius acabats en -éixer, -éncer, -ényer: conéixer, véncer... - formes verbals acabades en -éiem, -éieu, -érem, -éreu: féreu, véiem... - altres: pésol-pèsol, cércol-cèrcol, sépia-sèpia, sémola- sèmola
Pronúncia de la vocal O oberta [ ]ɔ o tancada [o] O tancada [o] En la major part de mots aguts i en els acabats en -oix PERÒ açò, això, allò i agudes -òs: arròs, però, inclòs, espòs, repòs... Formes del verb ser: fóra, fores, fóra, fórem, fóreu... Verb córrer i derivats: concórrer, discórrer, socórrer... Verb fondre i derivats: confondre, confós, difosos... Formes de verbs -olar: ennuvola, esmicola, esmola... PERÒ vola Terminacions en -forme: deforme, multiforme...
Pronúncia de la vocal O oberta [ ]ɔ o tancada [o] O oberta [ ]ɔ : quasi totes les planes i esdrúixoles PERÒ: escórpora, fórmula, tórtora... davant i/u o síl·laba que les continga: memòria, sou... PERÒ: jou, pou, tou poden ser obertes o tancades. la o dels diftong decreixents: boira, dijous... La o seguida de síl. amb l, r: corda, forja, poble PERÒ pobla terminacions -gog/-a, -oc/a, -ofa, -ol/a, -ot/a, -oig/-oja, -ort/a, -ost/a, -olt/a, -ossa, -pondre, -oldre: sinagoga, albercoc, carxofa, cresol, devot, roja, horta, resposta, resolt, brossa, correspondre... en la flexió o els derivats on es manté la tonicitat: sol-sola PERÒ solitud
Pronúncia de la vocal O oberta [ ]ɔ o tancada [o]C2 O oberta[ ]:ɔ tecnicismes: amorf, patogen, xenòfob... PERÒ carcinoma, dogma, forma alguns monosíl. i compostos: bo-rebò-de debò, so-ressò, to- semitò... Derivats i compostos de cos, cros, glos, gros i os: motocròs, capgròs, hipoglòs, trencalòs... algunes paraules acabades en -osa: llosa, nosa, rosa... la O de coure, cloure i compostos: coc, cous, exclòs, reclòs...
Divergència de la síl·laba tònica amb el castellà
L'accent diacrític  Permet distingir algunes paraules d'altres que coincideixen en forma però, no en significat:
L'accent diacrític
L'accent diacrític
Dièresi (¨): funció i usos generals 1.-Indica la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i. llengües, lingüístic, qüestionari... RECORDEU: els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi: quadre, quota, quocient... 2.-Trenca els diftongs decreixents: indica que una i o una u que ocupen el 2n lloc de l’aplec vocàlic són tòniques. Ra-ïm, xi-ï-ta, ve-ï-na, pe-üc, he-ro-ï-na, di- ü-rè-ti-ca... 3.-Indica que la i / u entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola en ser una vocal plena. Con-du-ï-a, pro-du-ï-a, con-du-ï-en... PERÒ: bo-ia, que-ien, ca-uen (i/u tenen so consonàntic) L’accent té preferència sobre la dièresi, si és possible posar-lo: Lluís > Llu-ï-sa suís > su-ïs-sa país > pa-ï-sos beneíem > be-ne-ï-a reduíeu > re-du-ï-en
Dièresi: usos  Derivats amb -ment, -dor i -at de paraules amb i o u tòniques, tot i que deixen de ser-ho en la paraula derivada: veí>veïna, peüc>peüquet, trair>traïdor, diürn>diürnal, agrair>agraïment...  Derivats on la i i la u tòniques entren en contacte amb altra vocal illa>aïllar; ix>sobreïx, sobreïxen; ira> aïrar-se, aïre; ull> reüll  Cultismes amb sufix començat per -i en contacte amb una vocal: -ïble: increïble -ïdal: romboïdal -ïcal:laïcal -ïment:decaïment -ïtat: espontaneïtat -ïcitat: laïcitat -ïtzar: europeïtzar -ïtzant:arcaïtzant -ïcisme: estoïcisme -ïficar: deïficar PERÒ reificar
Dièresi: usos  Alguns verbs 2a conjugació acabats en –ure en l’imperfet d’indicatiu: coure>coïa; cloure> cloïen; plaure>plaïes PERÒ: coíem, cloíeu, plaíem (l’accent hi té preferència)  La i dels morfemes dels temps verbals de la 3a conj. (que porten p) acabats en –air, -eir, -oir, -uir: Present d'indi. i de subj.: traduïsc, agraïsquen... Imperfet d'indi. i de subj.: desoïes, obeïra... Pretèrit perfet (participi): ha conduït, ha sigut conduïda... Passat simple: agraïren, beneïres... Imperatiu: beneïx, produïsca, agraïm... PERÒ, amb el verb argüir no hi ha consens: argüït o argüit (més recomanable per evitar una doble dièresi)  Altres casos: aïrar-se, arruïnar, suïcidar-se, suïcidi, diüresi, diürètic, pituïtària, oleïcultura, Coïmbra, Isaïes, peüngla, blaüra, saïm, naïf,d diürn, garfiüt, Saïd, druïdesa PERÒ, druida; fluïdesa PERÒ, fluid
Dièresi innecessària  En els compostos amb prefix acabat en vocal autoimmune, reunió, reincidir, contraindicació, intrauterí, coincidència… PERÒ: reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx  En les terminacions llatines -us i -um. Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum…  En els sufixos -isme i -iste/-ista PERÒ: proïsme i lluïsme no són sufixos egoisme, altruista, arcaisme…  En els temps de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la 3a conj. agraint, conduir, lluiran, beneiríem…
Dièresi: usos  Atenció, no s'ha de confondre: Beneit - beneita (nom o adj.) Beneït – beneïda (nom, adj. o participi beneir) Fruit (nom) Fruït (verb fruir = divertir-se) Reina (fem. de rei) Reïna (resina) Rail (carril) Raïl (arrel) Roina (pluja fina) Roïna (fem. de roí) Fluid – fluida (nom o adj.) Fluït – fluïda (participi fluir)

More Related Content

Accentuació i dièresi

  • 1. Accentuació i dièresi  Accentuació: – Casos especials  Obertura vocàlica – E oberta i tancada – O oberta i tancada  Divergència de tonicitat amb el castellà  L'accentuació diacrítica  Dièresi: – Usos – Dièresi innecessària
  • 3. Accentuació gràfica ESDRÚIXOLES: la síl·laba tònica és l'antepenúltima s’accentuen TOTES brúixola, ànima, fórmula, òpera, crítica PLANES: la síl·laba tònica és la penúltima no acabades en a/e/i/o/u, as/es/is/os/us, en/in fàcil, lícit, cànon, anàveu AGUDES: la síl·laba tònica és l'última acabades en à/è-é/í/ó-ò/ú, às/és-és/ís/ós-òs/ús, én-èn/ín tingué, camí, criticà; melós, canyís, entén
  • 4. Accentuació: casos especials  La I/U final d’un diftong funciona com una conson. a efectes d’accentuació (també seguida de –s): tro-feu, can-tà-veu, di-jous...  Recordeu que I/U + voc. oberta precedides de consonant no formen diftongs : Ma-ri-a, de-nun-ci-e, ca-mi-ó  Adverbis acabats –ment conserven accent de l'adjectiu: pràctic>pràcticament (a partir del fem.) ; útil >útilment  Les abreviatures i les majúscules mantenen l'accent: núm., pàg., MUSEU d'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA...  Paraules compostes: – Sense guionet: el 1r element perd l’accent i el mot s’accentua seguint les regles generals audiovisual, fisicoquímica, preromà... – Amb guionet: es conserva l’accent de cada component. pèl-roig, despús-demà...
  • 5. Accentuació: casos especials C2  Paraules com gúa (mesura de longitud) o ingúix (llengua caucàsica) o les formes verbals agúe, agúes, agúa, agúen (aguar=fer agut), porten accent sobre la U per trencar el diftong.  Préstecs no adaptats conserven grafia originària: per capita, sui generis...  Els llatinismes adaptats segueixen les regles: ítem, rèquiem, mèdium, memoràndum, harmònium...
  • 6. Accentuació: casos especials C2  Paraules amb doble possibilitat d'accentuació: – Figures geomètriques acabades en -edre: decàedre-decaedre, hexàedre-hexaedre, políedre- poliedre... – Altres: antílop-antilop, càstig-castic, dòmino-dominó, fotòlit-fotolit, imbècil-imbecil, pèrit/a-perit/a, repòrter-reporter, saxòfon- saxofon, xèrif-xerif, xilòfon- xilofon, xòfer-xofer...
  • 8. Pronúncia de la vocal E oberta [ ]ɛ o tancada [e] E tancada [e]: En la major part de mots aguts PERÒ Novetlè, Josep, Vicent, set (núm.)... Es pronuncien tancades, malgrat l'accent obert: què, perquè, sèrie 3a sg. Pres. Indi. verbs acabats -endre: aprén, comprén, encén... Infinitius de la 2a conj.: ésser, prémer, témer... Adverbis i mots derivats de bé i més: adés, gairebé, només... E seguida de c/ç, p, ix, g: peça/peces, estrep, greix, regne...
  • 9. Pronúncia de la vocal E oberta [ ]ɛ o tancada [e] E oberta[ ]:ɛ quasi totes les planes i esdrúixoles PERÒ: feréstec, llépol, préstec, Dénia, església, sépia, sémola, témpora... davant l, l·l, r, rr: mel, govern... PERÒ: cérvol, serp, erm, més... davant i/u o síl·laba que les continga: silenci, fèmur... en la flexió o els derivats on es manté la tonicitat: aeri-aèria PERÒ terra-terrestre terminacions -ecte/a, -epte/a, -teca i grup -ndr-: arquitecta, inepte, biblioteca, tendre, gendre... diftong eu: deu (núm.), fideu, museu, ..
  • 10. Pronúncia de la vocal E oberta [ ]ɛ o tancada [e] Doble obertura: hi ha paraules que en valencià es pronuncien tancades tot i que en algunes zones es pronuncien obertes: - agudes en -é, -és, -én : café, anglés... - infinitius acabats en -éixer, -éncer, -ényer: conéixer, véncer... - formes verbals acabades en -éiem, -éieu, -érem, -éreu: féreu, véiem... - altres: pésol-pèsol, cércol-cèrcol, sépia-sèpia, sémola- sèmola
  • 11. Pronúncia de la vocal O oberta [ ]ɔ o tancada [o] O tancada [o] En la major part de mots aguts i en els acabats en -oix PERÒ açò, això, allò i agudes -òs: arròs, però, inclòs, espòs, repòs... Formes del verb ser: fóra, fores, fóra, fórem, fóreu... Verb córrer i derivats: concórrer, discórrer, socórrer... Verb fondre i derivats: confondre, confós, difosos... Formes de verbs -olar: ennuvola, esmicola, esmola... PERÒ vola Terminacions en -forme: deforme, multiforme...
  • 12. Pronúncia de la vocal O oberta [ ]ɔ o tancada [o] O oberta [ ]ɔ : quasi totes les planes i esdrúixoles PERÒ: escórpora, fórmula, tórtora... davant i/u o síl·laba que les continga: memòria, sou... PERÒ: jou, pou, tou poden ser obertes o tancades. la o dels diftong decreixents: boira, dijous... La o seguida de síl. amb l, r: corda, forja, poble PERÒ pobla terminacions -gog/-a, -oc/a, -ofa, -ol/a, -ot/a, -oig/-oja, -ort/a, -ost/a, -olt/a, -ossa, -pondre, -oldre: sinagoga, albercoc, carxofa, cresol, devot, roja, horta, resposta, resolt, brossa, correspondre... en la flexió o els derivats on es manté la tonicitat: sol-sola PERÒ solitud
  • 13. Pronúncia de la vocal O oberta [ ]ɔ o tancada [o]C2 O oberta[ ]:ɔ tecnicismes: amorf, patogen, xenòfob... PERÒ carcinoma, dogma, forma alguns monosíl. i compostos: bo-rebò-de debò, so-ressò, to- semitò... Derivats i compostos de cos, cros, glos, gros i os: motocròs, capgròs, hipoglòs, trencalòs... algunes paraules acabades en -osa: llosa, nosa, rosa... la O de coure, cloure i compostos: coc, cous, exclòs, reclòs...
  • 14. Divergència de la síl·laba tònica amb el castellà
  • 15. L'accent diacrític  Permet distingir algunes paraules d'altres que coincideixen en forma però, no en significat:
  • 18. Dièresi (¨): funció i usos generals 1.-Indica la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i. llengües, lingüístic, qüestionari... RECORDEU: els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi: quadre, quota, quocient... 2.-Trenca els diftongs decreixents: indica que una i o una u que ocupen el 2n lloc de l’aplec vocàlic són tòniques. Ra-ïm, xi-ï-ta, ve-ï-na, pe-üc, he-ro-ï-na, di- ü-rè-ti-ca... 3.-Indica que la i / u entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola en ser una vocal plena. Con-du-ï-a, pro-du-ï-a, con-du-ï-en... PERÒ: bo-ia, que-ien, ca-uen (i/u tenen so consonàntic) L’accent té preferència sobre la dièresi, si és possible posar-lo: Lluís > Llu-ï-sa suís > su-ïs-sa país > pa-ï-sos beneíem > be-ne-ï-a reduíeu > re-du-ï-en
  • 19. Dièresi: usos  Derivats amb -ment, -dor i -at de paraules amb i o u tòniques, tot i que deixen de ser-ho en la paraula derivada: veí>veïna, peüc>peüquet, trair>traïdor, diürn>diürnal, agrair>agraïment...  Derivats on la i i la u tòniques entren en contacte amb altra vocal illa>aïllar; ix>sobreïx, sobreïxen; ira> aïrar-se, aïre; ull> reüll  Cultismes amb sufix començat per -i en contacte amb una vocal: -ïble: increïble -ïdal: romboïdal -ïcal:laïcal -ïment:decaïment -ïtat: espontaneïtat -ïcitat: laïcitat -ïtzar: europeïtzar -ïtzant:arcaïtzant -ïcisme: estoïcisme -ïficar: deïficar PERÒ reificar
  • 20. Dièresi: usos  Alguns verbs 2a conjugació acabats en –ure en l’imperfet d’indicatiu: coure>coïa; cloure> cloïen; plaure>plaïes PERÒ: coíem, cloíeu, plaíem (l’accent hi té preferència)  La i dels morfemes dels temps verbals de la 3a conj. (que porten p) acabats en –air, -eir, -oir, -uir: Present d'indi. i de subj.: traduïsc, agraïsquen... Imperfet d'indi. i de subj.: desoïes, obeïra... Pretèrit perfet (participi): ha conduït, ha sigut conduïda... Passat simple: agraïren, beneïres... Imperatiu: beneïx, produïsca, agraïm... PERÒ, amb el verb argüir no hi ha consens: argüït o argüit (més recomanable per evitar una doble dièresi)  Altres casos: aïrar-se, arruïnar, suïcidar-se, suïcidi, diüresi, diürètic, pituïtària, oleïcultura, Coïmbra, Isaïes, peüngla, blaüra, saïm, naïf,d diürn, garfiüt, Saïd, druïdesa PERÒ, druida; fluïdesa PERÒ, fluid
  • 21. Dièresi innecessària  En els compostos amb prefix acabat en vocal autoimmune, reunió, reincidir, contraindicació, intrauterí, coincidència… PERÒ: reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx  En les terminacions llatines -us i -um. Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum…  En els sufixos -isme i -iste/-ista PERÒ: proïsme i lluïsme no són sufixos egoisme, altruista, arcaisme…  En els temps de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la 3a conj. agraint, conduir, lluiran, beneiríem…
  • 22. Dièresi: usos  Atenció, no s'ha de confondre: Beneit - beneita (nom o adj.) Beneït – beneïda (nom, adj. o participi beneir) Fruit (nom) Fruït (verb fruir = divertir-se) Reina (fem. de rei) Reïna (resina) Rail (carril) Raïl (arrel) Roina (pluja fina) Roïna (fem. de roí) Fluid – fluida (nom o adj.) Fluït – fluïda (participi fluir)