4. Llengües romàniques o neollatines
Origen comú: llatí
Exemple:
Etimologia:
σχολή (gr.) schola (lat.)
SCUOLA: istituzione organizzata sistematicamente a scopo di istruzione ed
educazione. Dizionario Italiano On-line.
COÁLĂ, coli. Institu ie de învă ământ public, unde se predau elementele deȘ ș ț ț
bază ale principalelor discipline. Dex on-line.
ÉCOLE: établissement dans lequel on donne un enseignement collectif
.Lexicologos.
ESCOLA: Casa ou estabelecimento onde se ensina. Dicc. Básico da Língua
Portuguesa.
ESCOLA: Establiment on es dóna ensenyament. Dicc. Actual de la Lleng.
Catalana.
ESCUELA: Establecimiento público donde se da cualquier tipo de instrucción.
RAE.
L’escola d’Atenes, Rafael
6. Plurilingüisme a Espanya
Origen:
Llengües preromanes (celta, iber…)
Romanització (finals s. III aeC).
Llatí culte o literari es mantindrà en el culte→
religiós i l’escriptura
Llatí vulgar derivarà en llengües romanç→
Fragmentació del llatí (a partir del s. V eC) →
caiguda Imperi Romà d’Occident. Influència dels
pobles visigot i musulmà. Concili de Tours
Romanços peninsulars (consolidats en s. X
aprox.)
7. Evolució i influències del català
Influències
de substrat
Celta, iber i altres
llengües
preromanes
Influències
de
superstrat
Germànic, àrab.
Influències
d’adstrat
–veïnatge-
Castellà, francés,
anglés,
portugués...
Conversió de Recaredo
Antonio Múñoz Degraín (1888)
8. Primers textos literaris en català
S. VIII
Concili de Tours
Predicació en llengua romana rústica.
S. XII
Liber Iudiciuorum
Traducció del codi de lleis visigòtic.
Homilies d’Organyà
Fragment sermonari predicació evangeli.
S. XIII
Ramon Llull
Dues còpies medievals del Forum Iudicum
Fragment Homilies d’Organyà
9. Evolució de l’ús de la llengua en la
literatura
Períodes Moviments
Època medieval Primers textos
Ramon Llull
Grans Cròniques
Segle d’Or
Període de
decadència
(diglòssia)
Literatura culta en castellà i popular en
valencià
Moviments
de recuperació
(diglòssia)
Renaixença
Modernisme
Noucentisme
Actualitat
(prohibició i
diglòssia)
Dictadura franquista prohibició→
Fi del règim represa→
10. Plurilingüisme a Espanya
Constitució 1978:
Llengua oficial: espanyol.
Llengües cooficials en els
territoris bilingües:
Català (Catalunya;
Balears i Comunitat
Valenciana)
Estatuts
d’autonomia
(2006).
Llei d’ús i
ensenyament del
valencià (1983)
Gallec (Galícia)
Èuscar (País Basc i
Navarra)
Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola
oficial de I'Estat. Tots els espanyols tenen
el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran
també oficials en les respectives
Comunitats Autònomes d'acord amb els
seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats
lingüístiques d'Espanya és un patrimoni
cultural que serà objecte d'especial
respecte i protecció.
