Formació històrica lèxic i variació lingüística
- 1. Formació històrica del lèxic adstrat superstrat substrat català/valencià Fragmentació llatí s. V eC Llengües vulgars s. VIII-IX eC 1rs textos en català s. XII eC Arribada llatí s. III aeC Romanització Bilingüisme Diglòssia Manlleus o préstecs
- 2. Formació històrica del lèxic Llengües en contacte: Substrat llengües parlades a un territori, que determinaran la conformació de la llengua posterior de la zona: Lleng. peninsulars indoeuropees (cèltiques) i no indoeuropees (ibèric, èuscar). Superstrat: influència d’una llengua B en un territori d’altra parla –lengua A-, sense glotofàgia: Germànic (s. V-VIIIeC) Àrab i mossàrab (s. VIII-XVIIeC) Adstrat: influències de veïnatge, convivència o prestigi: Anglés (Menorca s. XVIII i actualitat) Occità i aragonés. Francés, italià, alemany i portugués. Castellà Altres llengües: caló, lleng. ameríndies, etc.
- 3. Formació històrica del lèxic Romanització: assimilació de la llengua, les lleis i els costums llatins al territori de l’Imperi Romà. Península s. III aeC Influències del llatí vulgar, fruit de l’evolució fonètica: lèxic comú d’origen llatí: noms d’oficis, agricultura, etc.; verbs, adj. i adv. topònims i antropònims. Llatí vulgar, col·loquial o baix llatí Llengües romàniques o neollatines Branca occidental Branca oriental Branca iberoromànica Branca gal·loraomànica Català
- 4. Influències de substrat Trets fonètics, lèxic no fonamental i toponímia. Influències: Preromanes no indoeuropees (èuscar, ibèric) Preromanes indoeuropees (cèltiques) Púnic (o fenici) Hel·lenismes Hebraismes (a través del grec i del llatí)
- 5. Influències de superstrat Lèxic general abundant, topònims i antropònims. Influències: Germanismes (francs i visigots): lèxic general, militar, colors, etc. Arabismes (sobretot en el valencià): agricultura, arquitectura, comerç, menjar, etc. Mossarabismes (mots de procedència llatina emprats per la minoria cristiana).
- 6. Influències d’adstrat Lèxic divers Influències De veïnatge: francés, portugués, italià, alemany, occità, aragonés... De convivència: castellà, anglés...
- 7. Variació lingüística i registres Fenomen mitjançant el qual els parlants d’una llengua adopten un ús en funció de factors com: L’espai:varietat diatòpica El temps: varietat diacrònica El grup social: varietat diastràtica La situació comunicativa: varietat diafàsica
- 8. Varietat diacrònica Variacions que es poden situar al llarg d'un eix cronològic. Ausiàs March (s.XV) Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me té l'imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent de cert que en ses mans he de jaure, temps d'avenir en negun bé em pot caure: aquell passat en mi és lo millor.
- 9. Varietat diatòpica Condicionada pel context geogràfic Wa yeah Antònia font Jo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat, Es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Al mar! Manel Plantem les tovalloles, convido a un gelat, juguem amb alegria, esquivem passejants. A l’horitzó es divisen les veles d’uns nens que fan “optimist” a la cala del costat. Fer res Clara Andrés Espolse projectes del vidre de la taula on prenc cafè i les línies polsoses dibuixen la persiana contra la paret. Pense com fer per a estar uns quants dies més sense fer, i estar uns quants dies sense fer res. I acumule projectes al vidre de la taula, silenci de retina plena de no sé ben bé i el dia roda i el temps i el dibuix de la persiana contra la paret i el dia roda i el temps.
- 10. Varietat diastràtica Condicionada pel grup social i per l'actitud que s'adopta en relació amb la llengua. Argot: llengua d’un determinat grup social Quin canguelo, tio, pensava que la dinyava allí mateix! Molava molt com se la van muntar!
- 11. Varietat diafàsica Depén de la situació o context comunicatiu Registres: Col·loquial (informal) Està guerxo! Estàndard (neutre) Culte (formal) Té un ull estràbic
- 12. Registres Col·loquial Culte Estàndard Tema Molt variat Específic Canal Oral Oral i escrit Oral i escrit Formalitat Poca (molt espontani) Molta Intermèdia-alta Intenció Intercanvi comunicatiu informal Divulgativa (ciència) Estètica (literatura) Cohesionar la variació Àmbit d’ús Privat Públic Públic Trets Col·loquialismes, vulgarismes Tecnicismes i objectivitat Subjectivitat Afavoreix usos extensos de la comunitat lingüística
- 13. Estàndard Daniel Cassany i altres