際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Processos industrials

A
annagise

Mquines eina i operacions del taller de fusteria

1 of 42
TEMA 3 PROCESSOS INDUSTRIALS
Les mquines eina Les mquines eina s坦n dispositius capa巽os defectuar operacions de mecanitzaci坦 sobre diferents materials (fusta, metall o plstic), utilitzant habitualment energia el竪ctrica. MQUINES FIXES MQUINES PORTTILS MQUINES UNIVERSALS MQUINES DS ESPECFIC MQUINES EINA
Mquines fixes: Serra de cinta
Mquines fixes: Torn
Mquines fixes: Fresadora o tup鱈
Mquines porttils: Mquines universals : Saprofita el moviment rotatiu del motor del trepant i se li acoblen diferents eines
Mquines porttils: Mquines d炭s espec鱈fic : La seva forma sajusta a la tasca per a la qual estan dissenyades i tenen lelement actuant adequat. Serra circular Tornav鱈s el竪ctric polidores
ELEMENTS BSICS DUNA MQUINA EINA Font denergia : motor el竪ctric - mquines fixes : 220V o 380V - mquines porttils : 220V, piles o bateries de 12V Sistema de transmissi坦 : conjunt doperadors mecnics (politges i corretges, engra- natges, bieles, etc) que trans- meten lenergia del motor a lelement actuant. Element actuant : pe巽a a la qual es fixen les eines de treball que realitzen el moviment.
SEGURETAT Accidents m辿s comuns : Talls Cops Cremades Enganxada de roba, penjolls, cabells Lesions als ulls
NORMES GENERALS DS I SEGURETAT Abans de connectar una mquina a la xarxa cal assegurar-se que el polsador estigui en posici坦 dapagada. La mquina ha destar desconnectada de la xarxa quan no sutilitzi i sempre que vulguem extreure la pe巽a que sest mecanitzant. Abans daccionar el polsador , sha de comprovar que lelement de treball no estigui en contacte amb cap objecte. Els elements de protecci坦 de la mquina han destar en perfectes condicions de funcionament i seguretat. Les mans no han de passar, en cap cas, per davant duna mquina en funcionament.
ELEMENTS DE PROTECCI PERSONAL ULLERES GUANTS, DAVANTALS, GRANOTES, CALAT ADEQUAT AURICULARS O TAPS PER A LES ORELLES MSCARES
EL TALLER DE FUSTERIA Eines manuals Mquines eina per efectuar operacions com: Serrada Ribotada Trepatge Tornejament Fresatge Poliment
La serrada : Consisteix a tallar el material utilitzant unes eines espec鱈fiques anomenades serres o xerracs . Mquines eina utilitzades: Serra circular porttil Serra de vogir o serra de calar Serra de cinta Serra circular fixa
La serrada :
La ribotada : Consisteix a rebaixar el gruix de la fusta per a allisar la superficie, arrodonir vores i donar un acabament uniforme utilitzant eines espec鱈fiques anomenades ribots . Mquines eina utilitzades: Ribot el竪ctric porttil Mquina dobrar (mquina fixa)
La ribotada :
El trepatge : Consisteix a efectuar forats de diferents calibres en els materials sobre els quals es treballa. Mquines eina utilitzades: Trepant de columna Trepant porttil
El trepatge :
El tornejament : Consisteix a obrar una pe巽a utilitzant una mquina eina anomenada torn . Es fan formes de secci坦 circular (cil鱈ndrica, c嘆nica, esf竪rica) o roscats. La mquina fa girar la pe巽a que es treballa i leina de tallament es despla巽a al llarg de la pe巽a. Mquines eina utilitzades: Torn
El tornejament :
El fresatge : Consisteix a obrar o mecanitzar cossos de diferents formes utilitzant una mquina eina anomenada fresadora . Es fan motllures i cossos de diferents formes geom竪triques, rectes o corbes. La mquina fa girar a gran velocitat leina de tallament i es despla巽a la pe巽a de fusta per davant de leina. Mquines eina utilitzades: Fresadora o tup鱈
El fresatge : Fresadora de superf鱈cie
El poliment : Consisteix a preparar la superf鱈cie del material perqu竪 pugui acceptar diferents tipus dacabament, com ara pintures, vernissos o laques. Mquines eina utilitzades: Polidora fixa Polidores el竪ctriques porttils: Polidores orbitals Polidores de cinta Polidores exc竪ntriques
El poliment :
METAL揃LRGIA Per treballar els metalls sutilitzen mquines eina similars a les anteriors. L炭nic que canvia 辿s lestri de tallament . Hi ha operacions espec鱈fiques per a metalls: CONFORMACI : Emmotllament Forja Estampaci坦 laminaci坦. SOLDADURA
Conformaci坦 per emmotllament: Consisteix a escalfar el metall fins al seu punt de fusi坦 i, despr辿s, abocar el metall fos en motlles que tenen la forma de lobjecte que es vol fabricar. Sutilitza en metalls i aliatges de baix punt de fusi坦 .
Conformaci坦 per emmotllament: Tipus de motlles: MOTLLES PERMANENTS o CONQUILLES : s坦n de fosa o acer i duen mecanitzada en el seu interior la cavitat amb la forma de la pe巽a que semmotlla. Sutilitzen moltes vegades. Cost molt elevat. Sutilitzen per a peces de coure, alumini i els seus aliatges. MOTLLES PERDUTS : s坦n de sorra o cera. Es parteix dun prototip de pe巽a amb el que es fabrica el motlle. Nom辿s es poden utilitzar una vegada. S坦n molt barats. Sutilitzen amb qualsevol metall o aliatge.
Conformaci坦 per emmotllament: MOTLLES PERMANENTS o CONQUILLES MOTLLES PERDUTS www.decoancla.es/proceso.html http://www.decoancla.es/proceso.html
Conformaci坦 per emmotllament: Formes d'abocament del material fos: EMMOTLLAMENT PER GRAVETAT : s'aboca la massa fosa sobre el motlle i aquesta ocupa tot l'espai disponible com a conseq端竪ncia del seu propi pes. Se solen utilitzar motlles perduts. Per a peces de fosa, d'acer, de bronze o de llaut坦. EMMOTLLAMENT PER INJECCI : la massa fosa s'injecta a pressi坦, amb l'ajut d'una mquina, en el motlle, que 辿s permanent i rep el nom de matriu . S'utilitzen motlles permanents. Per a peces petites i de formes complicades.
Conformaci坦 per forja: La forja consisteix a donar forma al metall en calent i sotmetent-lo a grans esfor巽os i pressions. Metalls que admeten forja: ferro alumini coure aliatges del coure -bronze i llaut坦-
Conformaci坦 per forja: Fases: Escalfament del metall Proc辿s de forja Refredament de la pe巽a forjada
Conformaci坦 per estampaci坦: L estampaci坦 consisteix a situar el metall entre dos motlles anomenats estampes i sotmetrel a un esfor巽 de compressi坦 per mitj duna premsa. ESTAMPACI EN CALENT Exemples: eines, vies f竪rries, aixetes, components el竪ctrics, vlvules ESTAMPACI EN FRED Exemples: carrosseries dautom嘆bils, carcasses delectrodom竪stics
Conformaci坦 per estampaci坦: ESTAMPACI EN CALENT Pe巽a de metall de volum igual o superior a lobjecte a fabricar Metall calent Se sotmeten les estampes a pressi坦 El metall sadapta a la forma del motlle Sobren les estampes i seliminen les rebaves
Conformaci坦 per estampaci坦: ESTAMPACI EN FRED Part m嘆bil Part fixa Xapa de metall freda Es prem el punx坦 sobre la xapa fins que aquesta agafa la forma de la matriu
Conformaci坦 per laminatge: El laminatge consisteix a fer passar el metall entre dos corrons que giren en sentit contrari per reduir-ne el gruix o dotar-lo duna forma predeterminada. LAMINATGE EN CALENT Exemples: xapes, perfils, barres, carrils LAMINATGE EN FRED Els productes obtinguts del laminatge en calent s坦n deformats per obtenir productes destinats a la ind炭stria.
Conformaci坦 per laminatge: LAMINATGE EN CALENT Seliminen les rugositats de la superf鱈cie Es redueix la secci坦
Soldadura: La soldadura consisteix a aplicar calor a dues peces o dues parts duna mateixa pe巽a per aconseguir una uni坦 estable. Classificaci坦 segons el tipus de material daportaci坦 SOLDADURA HETEROGNIA : Soldadura tova Soldadura forta SOLDADURA HOMOGNIA : Soldadura oxiacetil竪nica Soldadura el竪ctrica per arc
Soldadura: SOLDADURA HETEROGNIA : material daportaci坦 diferent del material a unir. Soldadura tova : uni坦 de components el竪ctrics i electr嘆nics, petites peces de llauna, llaut坦 o plom. Soldadura forta : en treballs de fontaneria, fosa i bronzes. El material daportaci坦 辿s coure o llaut坦. Sutilitza el bufador de gas (soplete). Soldadura tova Soldadura forta
Soldadura: SOLDADURA HOMOGNIA : material daportaci坦 id竪ntic al metall a unir o sense material daportaci坦. Per unir peces amb punt de fusi坦 elevat. Soldadura oxiacetil竪nica : Material daportaci坦 : varetes del mateix metall que es vol soldar. Font de calor : bufador alimentat per un corrent doxigen i un altre dacetil竪. Soldadura el竪ctrica per arc : Material daportaci坦 : 辿s lel竪ctrode mateix. Font de calor : la produeix larc el竪ctric que salta entre aquest i el material que es vol soldar.
Soldadura: SOLDADURA HOMOGNIA : Soldadura oxiacetil竪nica Soldadura el竪ctrica per arc
Procediments dacabament: PINTADA: es pinta la superf鱈cie amb esmalts sint竪tics, laques o vernissos. Abans de pintar sha de donar una capa dimprimaci坦 per protegir el metall de la corrosi坦. Exemple: en carrosseries de cotxes. NIQUELATGE i CROMATGE: es revesteix la superf鱈cie del metall amb una capa molt fina de n鱈quel o crom mitjan巽ant un bany electrol鱈tic. Exemples: accessoris dautom嘆bils, aixetes, instruments musicals. ESMALTADA: es recobreix la superf鱈cie del metall amb una fina capa desmalt vitri. Exemple: cassoles, electrodom竪stics.
Procediments dacabament: Pintat Niquelat i cromat Esmaltat

More Related Content

Processos industrials

  • 1. TEMA 3 PROCESSOS INDUSTRIALS
  • 2. Les mquines eina Les mquines eina s坦n dispositius capa巽os defectuar operacions de mecanitzaci坦 sobre diferents materials (fusta, metall o plstic), utilitzant habitualment energia el竪ctrica. MQUINES FIXES MQUINES PORTTILS MQUINES UNIVERSALS MQUINES DS ESPECFIC MQUINES EINA
  • 6. Mquines porttils: Mquines universals : Saprofita el moviment rotatiu del motor del trepant i se li acoblen diferents eines
  • 7. Mquines porttils: Mquines d炭s espec鱈fic : La seva forma sajusta a la tasca per a la qual estan dissenyades i tenen lelement actuant adequat. Serra circular Tornav鱈s el竪ctric polidores
  • 8. ELEMENTS BSICS DUNA MQUINA EINA Font denergia : motor el竪ctric - mquines fixes : 220V o 380V - mquines porttils : 220V, piles o bateries de 12V Sistema de transmissi坦 : conjunt doperadors mecnics (politges i corretges, engra- natges, bieles, etc) que trans- meten lenergia del motor a lelement actuant. Element actuant : pe巽a a la qual es fixen les eines de treball que realitzen el moviment.
  • 9. SEGURETAT Accidents m辿s comuns : Talls Cops Cremades Enganxada de roba, penjolls, cabells Lesions als ulls
  • 10. NORMES GENERALS DS I SEGURETAT Abans de connectar una mquina a la xarxa cal assegurar-se que el polsador estigui en posici坦 dapagada. La mquina ha destar desconnectada de la xarxa quan no sutilitzi i sempre que vulguem extreure la pe巽a que sest mecanitzant. Abans daccionar el polsador , sha de comprovar que lelement de treball no estigui en contacte amb cap objecte. Els elements de protecci坦 de la mquina han destar en perfectes condicions de funcionament i seguretat. Les mans no han de passar, en cap cas, per davant duna mquina en funcionament.
  • 11. ELEMENTS DE PROTECCI PERSONAL ULLERES GUANTS, DAVANTALS, GRANOTES, CALAT ADEQUAT AURICULARS O TAPS PER A LES ORELLES MSCARES
  • 12. EL TALLER DE FUSTERIA Eines manuals Mquines eina per efectuar operacions com: Serrada Ribotada Trepatge Tornejament Fresatge Poliment
  • 13. La serrada : Consisteix a tallar el material utilitzant unes eines espec鱈fiques anomenades serres o xerracs . Mquines eina utilitzades: Serra circular porttil Serra de vogir o serra de calar Serra de cinta Serra circular fixa
  • 15. La ribotada : Consisteix a rebaixar el gruix de la fusta per a allisar la superficie, arrodonir vores i donar un acabament uniforme utilitzant eines espec鱈fiques anomenades ribots . Mquines eina utilitzades: Ribot el竪ctric porttil Mquina dobrar (mquina fixa)
  • 17. El trepatge : Consisteix a efectuar forats de diferents calibres en els materials sobre els quals es treballa. Mquines eina utilitzades: Trepant de columna Trepant porttil
  • 19. El tornejament : Consisteix a obrar una pe巽a utilitzant una mquina eina anomenada torn . Es fan formes de secci坦 circular (cil鱈ndrica, c嘆nica, esf竪rica) o roscats. La mquina fa girar la pe巽a que es treballa i leina de tallament es despla巽a al llarg de la pe巽a. Mquines eina utilitzades: Torn
  • 21. El fresatge : Consisteix a obrar o mecanitzar cossos de diferents formes utilitzant una mquina eina anomenada fresadora . Es fan motllures i cossos de diferents formes geom竪triques, rectes o corbes. La mquina fa girar a gran velocitat leina de tallament i es despla巽a la pe巽a de fusta per davant de leina. Mquines eina utilitzades: Fresadora o tup鱈
  • 22. El fresatge : Fresadora de superf鱈cie
  • 23. El poliment : Consisteix a preparar la superf鱈cie del material perqu竪 pugui acceptar diferents tipus dacabament, com ara pintures, vernissos o laques. Mquines eina utilitzades: Polidora fixa Polidores el竪ctriques porttils: Polidores orbitals Polidores de cinta Polidores exc竪ntriques
  • 25. METAL揃LRGIA Per treballar els metalls sutilitzen mquines eina similars a les anteriors. L炭nic que canvia 辿s lestri de tallament . Hi ha operacions espec鱈fiques per a metalls: CONFORMACI : Emmotllament Forja Estampaci坦 laminaci坦. SOLDADURA
  • 26. Conformaci坦 per emmotllament: Consisteix a escalfar el metall fins al seu punt de fusi坦 i, despr辿s, abocar el metall fos en motlles que tenen la forma de lobjecte que es vol fabricar. Sutilitza en metalls i aliatges de baix punt de fusi坦 .
  • 27. Conformaci坦 per emmotllament: Tipus de motlles: MOTLLES PERMANENTS o CONQUILLES : s坦n de fosa o acer i duen mecanitzada en el seu interior la cavitat amb la forma de la pe巽a que semmotlla. Sutilitzen moltes vegades. Cost molt elevat. Sutilitzen per a peces de coure, alumini i els seus aliatges. MOTLLES PERDUTS : s坦n de sorra o cera. Es parteix dun prototip de pe巽a amb el que es fabrica el motlle. Nom辿s es poden utilitzar una vegada. S坦n molt barats. Sutilitzen amb qualsevol metall o aliatge.
  • 28. Conformaci坦 per emmotllament: MOTLLES PERMANENTS o CONQUILLES MOTLLES PERDUTS www.decoancla.es/proceso.html http://www.decoancla.es/proceso.html
  • 29. Conformaci坦 per emmotllament: Formes d'abocament del material fos: EMMOTLLAMENT PER GRAVETAT : s'aboca la massa fosa sobre el motlle i aquesta ocupa tot l'espai disponible com a conseq端竪ncia del seu propi pes. Se solen utilitzar motlles perduts. Per a peces de fosa, d'acer, de bronze o de llaut坦. EMMOTLLAMENT PER INJECCI : la massa fosa s'injecta a pressi坦, amb l'ajut d'una mquina, en el motlle, que 辿s permanent i rep el nom de matriu . S'utilitzen motlles permanents. Per a peces petites i de formes complicades.
  • 30. Conformaci坦 per forja: La forja consisteix a donar forma al metall en calent i sotmetent-lo a grans esfor巽os i pressions. Metalls que admeten forja: ferro alumini coure aliatges del coure -bronze i llaut坦-
  • 31. Conformaci坦 per forja: Fases: Escalfament del metall Proc辿s de forja Refredament de la pe巽a forjada
  • 32. Conformaci坦 per estampaci坦: L estampaci坦 consisteix a situar el metall entre dos motlles anomenats estampes i sotmetrel a un esfor巽 de compressi坦 per mitj duna premsa. ESTAMPACI EN CALENT Exemples: eines, vies f竪rries, aixetes, components el竪ctrics, vlvules ESTAMPACI EN FRED Exemples: carrosseries dautom嘆bils, carcasses delectrodom竪stics
  • 33. Conformaci坦 per estampaci坦: ESTAMPACI EN CALENT Pe巽a de metall de volum igual o superior a lobjecte a fabricar Metall calent Se sotmeten les estampes a pressi坦 El metall sadapta a la forma del motlle Sobren les estampes i seliminen les rebaves
  • 34. Conformaci坦 per estampaci坦: ESTAMPACI EN FRED Part m嘆bil Part fixa Xapa de metall freda Es prem el punx坦 sobre la xapa fins que aquesta agafa la forma de la matriu
  • 35. Conformaci坦 per laminatge: El laminatge consisteix a fer passar el metall entre dos corrons que giren en sentit contrari per reduir-ne el gruix o dotar-lo duna forma predeterminada. LAMINATGE EN CALENT Exemples: xapes, perfils, barres, carrils LAMINATGE EN FRED Els productes obtinguts del laminatge en calent s坦n deformats per obtenir productes destinats a la ind炭stria.
  • 36. Conformaci坦 per laminatge: LAMINATGE EN CALENT Seliminen les rugositats de la superf鱈cie Es redueix la secci坦
  • 37. Soldadura: La soldadura consisteix a aplicar calor a dues peces o dues parts duna mateixa pe巽a per aconseguir una uni坦 estable. Classificaci坦 segons el tipus de material daportaci坦 SOLDADURA HETEROGNIA : Soldadura tova Soldadura forta SOLDADURA HOMOGNIA : Soldadura oxiacetil竪nica Soldadura el竪ctrica per arc
  • 38. Soldadura: SOLDADURA HETEROGNIA : material daportaci坦 diferent del material a unir. Soldadura tova : uni坦 de components el竪ctrics i electr嘆nics, petites peces de llauna, llaut坦 o plom. Soldadura forta : en treballs de fontaneria, fosa i bronzes. El material daportaci坦 辿s coure o llaut坦. Sutilitza el bufador de gas (soplete). Soldadura tova Soldadura forta
  • 39. Soldadura: SOLDADURA HOMOGNIA : material daportaci坦 id竪ntic al metall a unir o sense material daportaci坦. Per unir peces amb punt de fusi坦 elevat. Soldadura oxiacetil竪nica : Material daportaci坦 : varetes del mateix metall que es vol soldar. Font de calor : bufador alimentat per un corrent doxigen i un altre dacetil竪. Soldadura el竪ctrica per arc : Material daportaci坦 : 辿s lel竪ctrode mateix. Font de calor : la produeix larc el竪ctric que salta entre aquest i el material que es vol soldar.
  • 40. Soldadura: SOLDADURA HOMOGNIA : Soldadura oxiacetil竪nica Soldadura el竪ctrica per arc
  • 41. Procediments dacabament: PINTADA: es pinta la superf鱈cie amb esmalts sint竪tics, laques o vernissos. Abans de pintar sha de donar una capa dimprimaci坦 per protegir el metall de la corrosi坦. Exemple: en carrosseries de cotxes. NIQUELATGE i CROMATGE: es revesteix la superf鱈cie del metall amb una capa molt fina de n鱈quel o crom mitjan巽ant un bany electrol鱈tic. Exemples: accessoris dautom嘆bils, aixetes, instruments musicals. ESMALTADA: es recobreix la superf鱈cie del metall amb una fina capa desmalt vitri. Exemple: cassoles, electrodom竪stics.
  • 42. Procediments dacabament: Pintat Niquelat i cromat Esmaltat