1. VISITA AL ZOO
Gerard Diestre
Pol Filella
Arnau Piqu辿
Iker Soto
Arnau Tricas
1ESO A INS Torre del Palau
2. - Peixos:
Pol Filella - Taur坦 Martell
Gerard Diestre - Carpa
- Amfibis:
Iker Soto - Granota gegant de
lilla de Montserrat
Pol Filella - Granota punta de
fletxa groga i negra
- R竪ptils:
Arnau Tricas - Caiman dulleres
Arnau Piqu辿 - Tortuga gegant
de les Gal叩pagos
ndex
- Aus:
Arnau Tricas - Ping端鱈 de
Humbold
Gerard Diestre - Flamenc de
Cuba
- Mam鱈fers:
Iker Soto - Goril揃la de Costa
Arnau Piqu辿 - Llop Ib竪ric
3. Caracter鱈stiques dels vertebrats
- Hi ha unes 50000 esp竪cies.
-Els vertebrats tenen simetria bilateral.
- Tenen crani que protegeix el cervell i un esquelet.
- El seu cos est dividit en tres parts: el cap, el tronc i la cua.
- Hi ha 3 tipus dalimentaci坦: herb鱈vors, carn鱈vors i omn鱈vors.
- Hi ha que utilitzen brnquies per respirar i daltres que
utilitzen els pulmons. Daltres a vegades ho fan per la pell.
4. Caracter鱈stiques dels vertebrats
- Tots els mam鱈fers neixen de la panxa de la seva mare i s坦n
terrestres, excepte el ratpenat, que es volador i el dof鱈 i la
balena que s坦n aqutics.
- El tipus de reproducci坦 dels vertebrats 辿s sexual, excepte
dalguns peixos amb casos dhermafroditisme.
- El sistema respiratori dels vertebrats 辿s branquial per la
majoria danimals aqutics i pulmonar en els terrestres i part
dels aqutics.
5. Caracter鱈stiques dels peixos
-Els peixos pertanyen al grup dels vertebrats.
- La caracter鱈stica principal 辿s
que viuen a laigua. Els peixos
tenen escates, respiren grcies
a les brnquies i tenen dents.
-s la primera classe dels
vertebrats del planeta fa 500
milions danys.
6. TAUR MARTELL
- El taur坦 martell t辿 el cap prolongat cap als costats amb
els ulls a cada extrem.
- Salimenta duna gran varietat de peixos.
- El seu cap 炭nic s'utilitza com una arma
per ca巽ar les seves preses.
-Els taurons martell nom辿s
reprodueixen un cop l'any.
-S坦n Viv鱈pars.
7. CARPA
El nom cient鱈fic daquest animal 辿s Cyprinus carpio. La Carpa es de la
fam鱈lia dels peixos. El pes mitja daquest animal 辿s 1-20 kg i la
llargria mitjana daquest animal 辿s 30-60 cm. La carpa viu en grup i
la vida social Gregria. Pel que respecta al 辿sser hum 辿s inofensiu.
Va comen巽ar a criar-se a lsia oriental
per obtenir aliment.Diuen que a Xina i
Corea ja existien les carpes al segle IX,
per嘆 fins al segle XIX no comencen a
popularitzar-se al Jap坦.
8. CARACTERSTIQUES DELS
AMFIBIS
- Els amfibis s坦n els animals vertebrats m辿s primitius.
- No tenen p竪ls, plomes ni escates.
- S坦n animals de sang freda.
- Poden respirar per la pell, per pulmons o per brnquies.
- S坦n ov鱈pars ( es reprodueixen per mitja dous ).
- Els ous dels amfibis no tenen membrana protectora (closca), per
aix嘆 els ponen en llocs humits, que asseguren la superviv竪ncia d
alguns dells.
- Quan neixen viuen a laigua i passen pel proc辿s de metamorfosi.
- Nexisteixen unes 6.350 esp竪cies arreu del m坦n.
9. Granota de punta de fletxa groga i
blava
- El seu nom cient鱈fic 辿s: Dendrobates Tinctorius.
- Medeixen entre 2 i 5 cm.
- Pot pesar entre 10 i 20 g.
- Zona dorigen: Am竪rica
- Hbitat: Selva
- Vida Social: Solitria
- Alimentaci坦: Insect鱈vora
- Reproducci坦: Ov鱈para
- Incubaci坦: 14-17 deis
- Nombre dous: entre 3 i 14 ous.
10. GRANOTA GEGANT DE LILLA DE
MONTSERRAT
- Nom cient鱈fic: Leptodactylus fallax.
- Aquest animal viu al bosc dAm竪rica.
- s un animal solitari.
- Pot arribar a pesar 2kg.
- Pot arribar a mesurar entre
15 i 30cm.
- La seva alimentaci坦 es
insect鱈vora.
- T辿 una reproducci坦 ov鱈para.
11. Caracter鱈stiques dels r竪ptils
- Al m坦n hi ha unes 8000 esp竪cies.
- S坦n animals vertebrats que es mouen arrossegant-se pel terra, perqu竪 en
el seu origen vivien en medis aqutics.
- Amb la evoluci坦 shan adaptat a la vida terrestre, per嘆 de vegades habiten
a prop de laigua.
- Tenen el cos cobert de pell seca formada per escates, respiren per
pulmons i tenen la sang freda, aix嘆 vol dir que la seva temperatura corporal
varia en funci坦 de la temperatura.
- La majoria s坦n ov鱈pars.
12. Caiman dulleres
-Aquest caim pot habitar a laigua dol巽a i als pantans del sud de M竪xic.
-Els mascles arriben a mesurar entre 1,8 i 2,5 m de llarg i les femelles 1,4 m.
-Salimenten de de diferents i petits animals com crustacis, peixos, amfibis i
peixos.
-Pesen entre 15 i 40 ous cada vegada.
-Les cries quan neixen medeixen uns 20 cm.
13. TORTUGA GEGANT DE LES GALPAGOS
- Nom Cient鱈fic: Chelonoidis Nigra.
- Aquests animal es dAm竪rica, per嘆 ara habita la Sabana.
- La seva fam鱈lia es la Testudinidae.
- Pesa: 100 - 200 mg
- Longitud: 100 - 140 mm
- La tortuga es un animal herb鱈vor
- T辿 una reproducci坦 ov鱈para, t辿 una incubaci坦 de
entre 98 - 200 dies i posa entre 4 i 14 ous.
14. Caracter鱈stiques de les aus
-Les aus pertanyen al grup dels vertebrats.
- La seva caracter鱈stica principal
辿s que poden volar, per嘆 no tots.
Les aus estan cobertes de plomes,
respiren per pulmons i en comptes
de tenir dents tenen bec.
S坦n ov鱈pars. s la classe m辿s
abundant del planeta.
15. Flamenc de Cuba
-Aquest animal es de Cuba, per aix嘆 es diu Flamenc de Cuba, i el seu nom cient鱈fic 辿s
Phoenicopterus ruber. El Flamenc de Cuba 辿s de la fam鱈lia de les Aus. El pes mitja 辿s
de 1,9-4 kg, la llargria mitjana 辿s de 120-150cm. Aquest animal viu en grup i la vida
social 辿s Gregria. Aquest animal es inofensiu.
-Aquest flamenc ocupa les costes, maresmes i llacs salobres de les illes Bahames,
Cuba, la Hispaniola i Galpagos, aix鱈 com dAm竪rica Central i el nord dAm竪rica del
Sud. Es difer竪ncia del flamenc com炭 i del Xile pel color vermell intens del plomatge.
-Malgrat que encara mant辿 una poblaci坦
prou nombrosa, duns 80 a 90.000
exemplars, el seu nombre va
disminuint progressivament a causa de
la cont鱈nua destrucci坦 del seu medi.
16. Ping端鱈 de Humboldt
-Aquest ping端鱈 viu a les costes de Xile y Per炭.
-Normalment un ping端鱈 a Barcelona tindria calor per嘆 aquest no.
-El nom en cient鱈fic: Spheniscus humboldti.
-Medeixen entre 56 y 72 cm
de longitud y un pes de 3.3 a 4.9 kg.
-Posen normalment 2 ous.
-Poden arribar a viure 37 anys.
17. Caracter鱈stiques dels mam鱈fers
- Els mam鱈fers s坦n animals vertebrats.
- Casi totes les femelles posseeixen mames
amb les que alimenten a les seves cries.
- Els mam鱈fers descendeixen dels r竪ptils.
- Els mam鱈fers tenen el cos cobert de pelatge,
per ser vib鱈pars ( n辿ixer del ventre de la mare).
- Respiren a trav辿s de pulmons.
- Els animals mam鱈fers s坦n omn鱈vors, mengen carn com vegetals.
- Hi existeixen 5.500 esp竪cies danimals mam鱈fers.
18. LLOP IBRIC
- Nom Cient鱈fic: Canis Lupus Signatus.
- La seva zona dorigen es Europa i habita el bosc.
- La seva fam鱈lia 辿s la fam鱈lia Canidae.
- El seu pes mitja 辿s de 27 - 55 kg.
- La seva longitud 辿s de 100- 150 cm.
- El Llop Ib竪ric es un animal carn鱈vor.
- T辿 la reproducci坦 viv鱈para, una gestaci坦 de
60 o 63 dies i un nombre de cries de 2 a 7.
19. GORILLA DE PLANA OCCIDENTAL
- Nom cient鱈fic: Gorilla gorilla gorilla.
- Aquest animal viu a la selva de lfrica.
- Li agrada estar amb grup,
辿s gregari.
- Quan neix pesa aprox. 2 kg
i arriba a pesar 140-275 kg.
- Arriba a mesurar entre uns
140-185 cent鱈metres.
- La seva alimentaci坦 e
herb鱈vora.
- T辿 una reproducci坦 viv鱈para.
20. VALORACI
Quan vam anar al Zoo ens vam divertir molt, tot i que va
estar buscant durant molta estona un animal que ens va
costar molt de trobar.
I a lhora de fer el treball no tant, per嘆 tamb辿 ens vam
divertir.