3. La conquesta 糸a鉛-稼糸温鉛顎壊
Rei Rodoric
Any
711
Guerra civil al regne visig嘆tic
Familiars del rei anterior (Witiza).
Batalla de Guadalete
Batalla de Guadalete Ajut dels musulmans del nord dfrica.
Pactes de
粥鉛-稼糸温鉛顎壊
capitulaci坦
Conquesta de la pen鱈nsula
(Emir o governador dependent del califat de
Damasc )
4. Lemirat independent
Any Abderraman (pr鱈ncep Omeia), logra
750 fugir dels Abbssides
Aconsegueix el poder a
C嘆rdova
Trencament Independ竪ncia
amb pol鱈tica, per嘆 no
Bagdad religiosa
Any Proclamat emir de C嘆rdova
756 (Abderraman I)
(Reps)
5. El califat de C嘆rdova
Any Abderraman III
929
Califa
(Autoritat religiosa)
粥鉛-稼糸温鉛顎壊
Z竪nit pol鱈tic, Conquestes militars
econ嘆mic i (Almansor)
cultural.
6. Els regnes de taifes
Any Mort dAlmansor
1002
Lluites internes
Any Divisi坦 del Califat
1031 en regnes (taifes)
Afebliment musulm
(Pagament
de pries)
Any Conquesta cristiana
1085 de Toledo
Ajut dels almorvits
7. Almorvits i almohades
Almorvits Reunificaci坦 糸a鉛-稼糸温鉛顎壊.
Any
1147 Almohades
Ofensiva general contra
els regnes cristians
Batalla de Las
Navas
de Tolosa (1212)
Desintegraci坦 de limperi almohade
8. El regne nassarita de Granada
Govern
Territori Fam鱈lia dels Nasr
Actuals Mlaga, Almeria,
Granada i la part oriental
de Cadis.
ltim regne musulm de la pen鱈nsula.
Regne vassall
de Castella Lluites internes
Pagava tributs a
Castella i lhavia
dajudar en cas
de guerra.
Boabdil
Any 1492: conquesta definitiva (Reis
Cat嘆lics).
9. Leconomia 糸a鉛-稼糸温鉛顎壊
Agricultura Conreus Cerals, vinya i olivera
T竪cniques de regadiu
Innovacions
Introducci坦 de nous conreus
Artesania
Cermica, cuir repujat, orfebreria, armes i seda
Comer巽 Exportaci坦 de producetes artesans i importaci坦 dor i esclaus
Monedes: dinar i dirhem.
10. La societat 糸a鉛-稼糸温鉛顎壊
Tolerncia
Grup de poder Resta de la poblaci坦
rabs Berbers Muladins Mossrabs Jueus
Mesquita de C嘆rdova Catedral de Sevilla Sinagoga de Toledo
13. El llegat cultural
Segle Intel.lectuals
X destacats
Califa Hakam II Averrois Maim嘆nides
14. Larquitectura
Construcci坦 amb materials pobres i poc duradors.
Decoraci坦 abundant i molt bella que els donava
aparen巽a de riquesa.
Espais amb abundncia de jocs de llum i ombre.
Gust per laigua.
Utilitzaci坦 darcs de ferradura i polilobulats.
Els sotres eren plans i de fusta, per嘆 tamb辿 utilitzaven c炭pules.
Edificis p炭blics m辿s abundants: mesquites, pero tamb辿 palaus, castells i banys p炭blics (hamman).
19. La invasi坦 musulmana
La pres竪ncia musulamana a Catalunya va ser m辿s inestable que en altres
indrets de la pen鱈nsula, degut al carcter fronterer del Principat.
Davant la invasi坦
Lleida: arribava a un acord amb els invasors.
Tarragona: va oferir una forta resist竪ncia.
Barcelona va caure lany 716 i una mica m辿s tard Narbona.
Incursions en territoris francs, fins que Carles Martell els va
aturar a la batalla de Poitiers (any 732).
La frontera 糸a鉛-稼糸温鉛顎壊 va
retrocedir constantment.
Segona meitat del segle VIII: al voltant dels Pirineus.
Segle XI: es fix seguint el curs del Llobregat.
Segle XII, conquesta cristiana de totes les terres de lactual
Catalunya.
20. Lorganitzaci坦 del territori i la
societat
Emirat i Califat Ciutats fortificades
Organitzaci坦 del territori
Taife Algunes ciutats importants van
assolir
s poder pol鱈tic propi
Berbers
Poblaci坦 aut嘆ctona convertida a lIslam
Societat
Cristians (mossrabs)
Jueus
En general, la conviv竪ncia era
pac鱈fica.