4. CAUSES:
DINSTIQUES
El desig de Carles Maria Isidre d obtindre la
Corona dEspanya despr辿s de la mort del seu
germ Ferran VII, front a la decisi坦 daquest de
declarar heretera a la seua filla Isabel
La no acceptaci坦 de labolici坦 de la Llei Slica
que shavia fet despr竪s de la publicaci坦 de la
Pragmtica Sanci坦.
5. CAUSES:
POLTIQUES
El desig damplis sectors de la poblaci坦 espanyola,
per嘆 sobretot dels membres de la noblesa i el
clergat de mantindre el sistema pol鱈tic tradicional
dEspanya: la monarquia absoluta i de la religi坦
tradicional el catolicisme.
El desig de la poblaci坦 del Pa鱈s Basc i de Navarra
de mantindre el seus furs i la seua autonomia
pol鱈tica, front als intents duniformitzaci坦 dels
liberals.
6. CAUSES:
SOCIO-ECONMIQUES.
El desig dels del clergat i de la noblesa de
mantindre els seus privilegis, evitant la
revoluci坦 liberal que amena巽ava amb:
Fer la desamortitzaci坦 i per tant expropiar les
terres de l'Esgl辿sia.
Suprimir els senyorius, i per tant la possibilitat de
que la noblesa perdera les seues terres. A m辿s la
supressi坦 de les vinculacions i els mayorazgos
Realitzar una reforma tributaria que imposara a
tots lobligaci坦 de pagar impostos.
7. FETS: LESCLAT DE LA GUERRA
Des de Portugal, Carles Maria Isidre, rebutja la
condici坦 de Reina de Isabel II i es proclama Rei
amb el nom de Carles V. (Manifest dAbrantes)
En molts llocs dEspanya sal巽en partides de
guerrillers que defensen el tron de Carles,
formades per membres dels antics voluntaris
realistes
Per嘆 les zones on el carlisme va a tindre m辿s
suport van a ser EL PAIS BASC, NAVARRA,
CATALUNYA I EL SUD DARAG I NORD DE
VALNCIA (LA ZONA DEL MAESTRAT)
8. Perqu竪 en el Pa鱈s Basc i Navarra es
defensa amb for巽a el carlisme?
CAUSES POLTIQUES:
Perqu竪 han conservat els seus furs o legislaci坦
pr嘆pia que els permetia entre altres coses no
fer el servei militar, llibertat comercial amb
lestranger i
En canvi el liberalisme suposa lafirmaci坦 de la
igualtat davant la llei i per tant un proc辿s
duniformitzaci坦 generalitzat.
9. PERQU EN EL PAS BASC I NAVARRA ES
DEFENSA AMB FORA EL CARLISME?
CAUSES SOCIALS:
Perqu竪 en aquest dos zones les terres
passaven en her竪ncia al fill major, amb la qual
cosa molts dels altres membres de la fam鱈lia
es convertien en cures o frares. Es a dir
l'Esgl辿sia tenia una gran for巽a social i
vinculacions familiars.
10. FETS: EL DESENVOLUPAMENT DE LA
GUERRA.
Podr鱈em fer un anlisis per separat dels
esdeveniments de la guerra:
a) Guerra en el Pais Basc i Navarra
b) Guerra en Catalunya.
c) Guerra en el Maestrat
d) Expedicions carlistes en direcci坦 a Madrid.
12. PRIMERA FASE DE LA GUERRA EN EL
PAIS BASC I NAVARRA.
Carles Maria Isidre es va traslladar a aquesta
zona i va establir la seua cort en diverses
ciutats.
El militar carlin m辿s destacat ser Tomas
Zumalacarregui que aconseguir expulsar als
ex竪rcits liberals o cristins de la major part
del territori, excepte de Bilbao. En el primer
setge daquesta ciutat va morir
Zumalacarregui en 1835.
14. En 1836 es va produir un nou setge de la
ciutat de Bilbao, per嘆 en aquesta ocasi坦 els
carlistes tamb辿 van fracassar. El setge va ser
trencat pel General Baldomero Espartero, cap
de lEx竪rcit del Nord, que des de eixe moment
es va convertir en un heroi nacional per als
liberals.
16. La guerra en Catalunya
Els carlistes no van aconseguir unificar les
seues forces i durant tot aquest per鱈ode van
actuar seguint la estrat竪gia de guerra de
guerrilles.
17. La guerra en el Maestrat
Aquesta zona va ser de predomini carlista,
donades les especials condicions orogrfiques.
El l鱈der indiscutible dels carlins en el Maestrat
va ser Ramon Cabrera.
18. La expedici坦 Real de 1837
Carles Maria Isidre (Carles V) va intentar
reunir un ex竪rcit amb el qual avan巽ar fins
Madrid i guanyar la guerra.
La conjuntura era propicia perqu竪 en el
territori dominat pels liberals shavien
generalitzat moviments revolucionaris.
Carles es va dirigir primer des de Navarra, per
Arag坦 al Maestrat i sumades moltes forces es
va dirigir cap a Madrid
20. QUINS VAN SER ELS OBJECTIUS DE LA
EXPEDICI REAL?
Carles Maria Isidre va arribar a les portes de
Madrid per嘆 no va donar lordre de prendre la
ciutat.
Els historiadors diuen que Carles esperava fer
un acord amb Maria Cristina consistent en el
matrimoni entre el seu fill i Isabel, per a
daquesta manera solucionar el problema
dinstic.
21. Perqu竪 es va retirar Carles de Madrid?
Perqu竪 la ciutat controlada pels liberals
contava amb la protecci坦 de la Milicia
Nacional.
Perqu竪 sapropava el ex竪rcit liberal del Nord
dirigit per Espartero.
22. Qu竪 conseq端竪ncies va provocar la falta d`竪xits
militars significatius per part dels carlins?
La formaci坦 de diverses corrents:
Els apost嘆lics que mantenien la necessitat de
continuar la guerra ja que consideraven
intolerable el liberalisme.
Els conciliadors, encap巽alats pel General Maroto,
partidari dacabar la guerra mitjan巽ant un pacte
amb els liberals davant la impossibilitat dobtindre
la vict嘆ria.
23. El final de la Guerra
En el Pa鱈s Basc i Navarra es produeix en 1839
amb el Conveni o Abra巽o de Vergara.
En el Maestrat Ram坦n Cabrera va resistir fins
1840 fins que es produeix la presa de Morella.
24. Qu竪 va ser el Abra巽o de Vergara?
Va ser un pacte signat entre el General
Baldomero Espartero per part dels liberals i el
General Maroto per part dels Carlins.
Acords:
Es mantindrien els furs del Pa鱈s Basc i Navarra.
Els oficials de lex竪rcit carlin sintegrarien en
lex竪rcit espanyol i no patirien repressalies.
28. Qu竪 conseq端竪ncies va tindre el final
de la guerra?
Maria Cristina aconsegueix assegurar el tron
per a la seua filla Isabel.
Baldomero Espartero es converteix en la figura
pol鱈tica m辿s rellevant de lEstat.
Carles Maria Isidre abandona Espanya per嘆 no
ren炭ncia als seus drets. Aix嘆 provocar en el
futur noves guerres carlines.
