ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Respostes (1964)

•Download as PPS, PDF•
•
ramon martinez
ramon martinez

poema (in catalanish language) al escultor J. M. Subirats

1 of 12
Download to read offline
respostes
Cercant trobar, debatent-se cec per agafar, l'home clava les urpes en l’arena i prem, i engrapa, i té. I al mirar, al obrir la mà, la sorra llisca dels seus dits, fent la mà buida, i el front fosc, i el cor dur. Esquerp deler, de desesper farcit la troballa de la flor marcida, errat afany que rau en desengany.
El trèmol esmussa les mans, la llàgrima cau de les parpelles marcant la llera dels anys fins que el rostre ja se't pot llegir Fent un gest crispat, avergonyit, humiliat acotes el cap. Ni mirar pots de fit a fit i ja només ets pobre perfil a contrallum. Talment ombra oscil·lant, bàscules pel terra de la cambra, vacil·les a tentines i els ulls et fan cercles resseguint el ras del sostre. No pots..., i de cop, i sense avís, el galop se't puja als llavis No se què fer!
Desenfila la mirada de l’orgull, curull nega't, fes-te submís, amic. Apel·la a la bonhomia del geni senzill, entranyable protector de llars casolanes, i prega amb les mans quietes i el somrís i el somrís a flor de llavi. Contesto
ò... Adopta el posat de l’infant i el cant, i quan aferris la sorra, ferma i closa dintre de la mà tancada, i siguis valent i no vulguis, ni gosis mirar, tindràs la seguretat en la certesa. A l’inrevés del que t'han dit el tot cohabita en el no-res i dintre del petit s'hi inclou el gran a l'abast de la nostra rude mà. El zero dóna mida a l'Univers ja que el buit omple totes les coses fent coincidir ciència i alquímia en la última i definitiva troballa
Sempre són les preguntes les que lleven el forrellat de les portes de l’infern sàpigues emò.... que res t’estalviaràs, perquè el revés només és calc del dret, vana geografia invertida de la mateixa realitat. I els llims? Nul·la realitat imaginada per defugir tot compromís, impossibilitat definitivament estèril, no món
Tot és aparent, engany dels sentits, soroll de fons, totes les propostes són estèrils. No sé què fer! I a qui preguntar?
La sorra s'amuntega a les platges carregada per les mars en un quefer d'eons per arranar muntanyes i aplanar relleus
Dinàmica mecànica en busca de l’entropia general i malgrat les bosses d’improbabilitat, el salt endavant de la matèria i la vida obra en recerca de l’encefalograma pla. Definitiu final estètic de tanta imperfecció recurrent o només... aparent, el progressiu esllanguiment de la pulsió? La creació és l'arpegi en la corda tibada, substància vibratòria vibrant, només un pessic del demiürg.
Engrapar la sorra? És com agafar l’aire o llegir-me els escrits Ramon (1964) dedicat a l' escultor J. M. Subirats
com agafar l’aire o llegir-me els escrits

More Related Content

Respostes (1964)

  • 2. Cercant trobar, debatent-se cec per agafar, l'home clava les urpes en l’arena i prem, i engrapa, i té. I al mirar, al obrir la mà, la sorra llisca dels seus dits, fent la mà buida, i el front fosc, i el cor dur. Esquerp deler, de desesper farcit la troballa de la flor marcida, errat afany que rau en desengany.
  • 3. El trèmol esmussa les mans, la llàgrima cau de les parpelles marcant la llera dels anys fins que el rostre ja se't pot llegir Fent un gest crispat, avergonyit, humiliat acotes el cap. Ni mirar pots de fit a fit i ja només ets pobre perfil a contrallum. Talment ombra oscil·lant, bàscules pel terra de la cambra, vacil·les a tentines i els ulls et fan cercles resseguint el ras del sostre. No pots..., i de cop, i sense avís, el galop se't puja als llavis No se què fer!
  • 4. Desenfila la mirada de l’orgull, curull nega't, fes-te submís, amic. Apel·la a la bonhomia del geni senzill, entranyable protector de llars casolanes, i prega amb les mans quietes i el somrís i el somrís a flor de llavi. Contesto
  • 5. ò... Adopta el posat de l’infant i el cant, i quan aferris la sorra, ferma i closa dintre de la mà tancada, i siguis valent i no vulguis, ni gosis mirar, tindràs la seguretat en la certesa. A l’inrevés del que t'han dit el tot cohabita en el no-res i dintre del petit s'hi inclou el gran a l'abast de la nostra rude mà. El zero dóna mida a l'Univers ja que el buit omple totes les coses fent coincidir ciència i alquímia en la última i definitiva troballa
  • 6.
  • 7. Sempre són les preguntes les que lleven el forrellat de les portes de l’infern sàpigues emò.... que res t’estalviaràs, perquè el revés només és calc del dret, vana geografia invertida de la mateixa realitat. I els llims? Nul·la realitat imaginada per defugir tot compromís, impossibilitat definitivament estèril, no món
  • 8. Tot és aparent, engany dels sentits, soroll de fons, totes les propostes són estèrils. No sé què fer! I a qui preguntar?
  • 9. La sorra s'amuntega a les platges carregada per les mars en un quefer d'eons per arranar muntanyes i aplanar relleus
  • 10. Dinàmica mecànica en busca de l’entropia general i malgrat les bosses d’improbabilitat, el salt endavant de la matèria i la vida obra en recerca de l’encefalograma pla. Definitiu final estètic de tanta imperfecció recurrent o només... aparent, el progressiu esllanguiment de la pulsió? La creació és l'arpegi en la corda tibada, substància vibratòria vibrant, només un pessic del demiürg.
  • 11. Engrapar la sorra? És com agafar l’aire o llegir-me els escrits Ramon (1964) dedicat a l' escultor J. M. Subirats
  • 12. com agafar l’aire o llegir-me els escrits