ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Plantes

•Download as PPT, PDF•
•
C
carol pc
1 of 18
Download to read offline
Presentació: Càrol Pons Cunill Enllaços: El fascinante mundo de las plantas (Junta de Andalucía)
CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS ELS ÉSSERS VIUS ORGANISMES SIMPLES MONERES ANIMALS VERTEBRATS PLANTES AMB FLORS PROTISTES INVERTEBRATS SENSE FLORS FONGS
TIPUS DE PLANTES
TIPUS DE PLANTES SENSE FLORS AMB FLORS GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) VERDETS I HEPÀTIQUES sivina pi ullastre trompera ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) FALGUERES COES DE CAVALL MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS romaní margarides tomatiguera nenúfar cactus pastanaga alzina xiprer
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DE LES PLANTES
ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES ALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI AUTÒTROFES Les plantes no necessiten menjar altres éssers vius, perquè fabriquen el seu aliment. ALIMENTACIÓ Necessiten aire (CO2), aigua (H2O), sals minerals del sòl (nitrats, sulfats, fosfats,...) i llum solar. SABA BRUTA Mitjançant les arrels absorbeixen sals minerals dissoltes en aigua del sòl. Això és la saba bruta que puja pels vasos llenyosos. SABA ELABORADA En arribar a les fulles la saba bruta es mescla amb CO2 i també gràcies al llum (per això només es fa de dia) a les fulles es produeixen molts de canvis fins que es transforma en saba elaborada. Això és la FOTOSÍNTESI. Com a resultat es desprèn oxigen O2. La saba elaborada es reparteix per tota la planta pels vasos liberians. RESPIRACIÓ:RESPIRACIÓCEL.LULAR RESPIRACIÓ DE LES PLANTES Les plantes com els animals prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la respiració cel·lular. Aquest intercanvi es produeix tant de dia com de nit. Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi també respiren. De dia les plantes alliberen més oxigen que el que empren per la respiració. Al fosquet, les plantes produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que de diòxid i de vespre només allibera diòxid. Per això al vespre empobreixen l’ambient.
Plantes
FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ Reproducció sexual de les plantes amb flor
APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.
POL·LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol·len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.
FECUNDACIÓ S’uneix una cèl·lula sexual femenina i una altra de masculina.
FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors. CARNOSOS– acumulen aigua TIPUS DE FRUITS SECS– no acumulen aigua
GERMINACIÓ Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta. 1. S'ENTERRA UNA LLAVOR 2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX 3. CREIX LA TIJA 4. CREIXEN LES FULLES
DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta. Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no. DE FULLA CADUCA TIPUS D’ARBRES DE FULLA PERENNE
FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ Reproducció asexual
TUBERCLES ESQUEIX RIZOMA ESTOLÓ BULBS EMPELT
FUNCIÓ DE RELACIÓ
TOT I NO TENIR ÒRGANS DELS SENTITS LES PLANTES TAMBÉ PODEN DETECTAR CANVIS EN EL MEDI I DONAR UNA RESPOSTA. SEGONS LA CAUSA DELS ESTÍMULS ES PODEN DIFERENCIAR DIVERSOS TIPUS DE “TROPISMES”: -FOTOTROPISME – LES PLANTES CREIXEN CAP A LA LLUM -GEOTROPISME – L’ARREL S’ORIENTA CAP AVALL I LA TIJA CAP AMUNT -HIDROTROPISME- LES ARRELS CREIXEN CAP ALLÀ ON HI HA AIGUA -TIGMOTROPISME- LES PLANTES ENFILADISSES CREIXEN ENROLLANT-SE AL VOLTANT DELS SUPORTS.

More Related Content

Plantes

  • 1. Presentació: Càrol Pons Cunill Enllaços: El fascinante mundo de las plantas (Junta de Andalucía)
  • 2. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS ELS ÉSSERS VIUS ORGANISMES SIMPLES MONERES ANIMALS VERTEBRATS PLANTES AMB FLORS PROTISTES INVERTEBRATS SENSE FLORS FONGS
  • 4. TIPUS DE PLANTES SENSE FLORS AMB FLORS GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) VERDETS I HEPÀTIQUES sivina pi ullastre trompera ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) FALGUERES COES DE CAVALL MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS romaní margarides tomatiguera nenúfar cactus pastanaga alzina xiprer
  • 6. ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES ALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI AUTÒTROFES Les plantes no necessiten menjar altres éssers vius, perquè fabriquen el seu aliment. ALIMENTACIÓ Necessiten aire (CO2), aigua (H2O), sals minerals del sòl (nitrats, sulfats, fosfats,...) i llum solar. SABA BRUTA Mitjançant les arrels absorbeixen sals minerals dissoltes en aigua del sòl. Això és la saba bruta que puja pels vasos llenyosos. SABA ELABORADA En arribar a les fulles la saba bruta es mescla amb CO2 i també gràcies al llum (per això només es fa de dia) a les fulles es produeixen molts de canvis fins que es transforma en saba elaborada. Això és la FOTOSÍNTESI. Com a resultat es desprèn oxigen O2. La saba elaborada es reparteix per tota la planta pels vasos liberians. RESPIRACIÓ:RESPIRACIÓCEL.LULAR RESPIRACIÓ DE LES PLANTES Les plantes com els animals prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la respiració cel·lular. Aquest intercanvi es produeix tant de dia com de nit. Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi també respiren. De dia les plantes alliberen més oxigen que el que empren per la respiració. Al fosquet, les plantes produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que de diòxid i de vespre només allibera diòxid. Per això al vespre empobreixen l’ambient.
  • 9. APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.
  • 10. POL·LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol·len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.
  • 11. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl·lula sexual femenina i una altra de masculina.
  • 12. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors. CARNOSOS– acumulen aigua TIPUS DE FRUITS SECS– no acumulen aigua
  • 13. GERMINACIÓ Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta. 1. S'ENTERRA UNA LLAVOR 2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX 3. CREIX LA TIJA 4. CREIXEN LES FULLES
  • 14. DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta. Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no. DE FULLA CADUCA TIPUS D’ARBRES DE FULLA PERENNE
  • 18. TOT I NO TENIR ÒRGANS DELS SENTITS LES PLANTES TAMBÉ PODEN DETECTAR CANVIS EN EL MEDI I DONAR UNA RESPOSTA. SEGONS LA CAUSA DELS ESTÍMULS ES PODEN DIFERENCIAR DIVERSOS TIPUS DE “TROPISMES”: -FOTOTROPISME – LES PLANTES CREIXEN CAP A LA LLUM -GEOTROPISME – L’ARREL S’ORIENTA CAP AVALL I LA TIJA CAP AMUNT -HIDROTROPISME- LES ARRELS CREIXEN CAP ALLÀ ON HI HA AIGUA -TIGMOTROPISME- LES PLANTES ENFILADISSES CREIXEN ENROLLANT-SE AL VOLTANT DELS SUPORTS.

Editor's Notes