2. Hi trobem:
Massissos i muntanyes antigues. Són massissos antics de l’era primària o
paleozoica.Destaquen: les serralades escandinaves, les muntanyes
Grampianes ( G. Bretanya), massissos com els Sudets i els Vosges, les Ardenes
i el Massís Central francès, situats a l’Europa central i sud-occidental.
Muntanyes joves. Són muntanyes del període terciari, formades durant
l’orogènia alpina. Destaquen: els Alps, els Pirineus, els Balcans i els Càrpats.
Planes. Destaca La Gran Plana Europea que s’estén des dels Pirineus cap al
nord seguint la costa de l’Atlàntic fins a la riba del Mar Bàltic. També trobem
terres planes que ocupen espais reduïts entre muntanyes : la vall de l’Ebre i
Guadalquivir, la depressió Tejo-Sado, les valls del Po i del Roine i la conca de
Londres.
Hi predomina el clima temperat, tot i que hi podem distingir tres tipus de
climes:
Clima oceànic, característic de les illes britàniques i de la façana occidental del
continent. Temperatures suaus i pluges elevades gràcies a la influència de l'aire
humit atlàntic.
Clima continental, s'estén per la zona central i oriental de l'interior europeu.
Temperatures contrastades i precipitacions escasses.
Clima mediterrani, ocupa la zona d'influència del Mar Mediterrani.
Temperatures càlides a l'estiu, suaus a l'hivern, precipitacions escasses i
irregulars.
També hi trobem el clima polar i el clima d'alta muntanya.
7. El sector agrari europeu està molt mecanitzat:
A l'àrea mediterrània hi predominen els sistemes agraris de secà
( cereals, vinya, olivera) i regadius intensius ( producció
hortofrutícola)
Les regions oceàniques es caracteritzen per l'especialització en la
ramaderia orientada cap a la producció de carn, llet i derivats.
A l'interior continental destaquen les explotacions agrícoles de
cereals i ramaderes destinades a la producció de carn.
Als països nòrdics és important l'explotació de recursos forestal.
Un dels principals conreus de la UE són els cereals on quasi la
meitat correspon a blat i l'altra meitat a ordi i blat de moro. També
són importants els conreus de patata i de remolatxa sucrera.En les
hortalisses destaca la producció de tomàquets, pastenagues i cebes
i en les fruites : pomes, taronges i prèssecs.
En la ramaderia Destaquen: la producció de carn procedent del
bestiar porcí i la producció de llet.
En el sector pesquer la UE ha reduït la quantitat de captures de peix
marines i continentals en més de dos milions de tones. Les
principals espècies són l'arengada, l'amploia i el verat. Els països
amb volum de pesca més gran són: Dinamarca, Espanya, Regne
Unit, França i els Països Baixos. L'aqüicultura representa un 18% de
la producció pesquera i les espècies principals són mol·luscs, truita
irisada i salmó.
10. Els sectors indutrials que generen un valor afegit més
gran i donen feina a un volum important de persones són :
els productes metàl·lics, maquinària, equipaments
electrònics i òptics, alimnets, begudes i químic.
Els principals reptes de la indústria europea són la
globalització i els canvis tecnològics i s'ha vist afectada per
la recent crisi del sector de la construcció
El comerç La UE és el principal exportador de mercaderies
i serveis del món, tot i que registra un dèficit comercial. Els
principals productes exportats per la UE són: maquinària,
productes farmacèutics, vehicles, avions.., i es destinen als
EUA, Suíssa, Rússia.. Les principals importacions són:
maquinària, productes energètics, vehicles.. i l'origen sól
ser Xina, EUA i Rússia.
El comerç interior entre els països de la UE és el mercat
més important pels béns produïts a la Unió.
Els transports. El transport més utilitzat és el transport per
carretera, tot i que el transport marítim també és molt
important ja que el 80% de les mercaderies entre la UE i la
resta del món utilitza aquest mitjà de transport. El
transport aeri es important pel volum de passatgers.
Destaca el aeroport de Heathrow a Londres, seguit dels
aeroports Charles de Gaulle de París, Frankfurt i Madrid-
Barajas.
16. Educació. Sol finançar molts programes relacionats
amb l'educació. Ex. El programa Erasmus .
Sanitat. Els ciutadans de la UE poden tenir assistència
sanitària a qualsevol país de la UE, gràcies a la targeta
sanitària.
Treball i política social. Hi ha igualtat d'oportunitats
entre tots els països membres de la UE.
Un dels objectius de la UE és el foment de la diversitat
cultural. Així les indústries culturals de la UE ( cinema,
música, editorials...) es beneficies d'ajudes de
programes de desenvolupament de tecnologies
digitals.
Algunes polítiques culturals de la UE incideixen en:
Promoció de la cultura europea
Mobilitat de professionals de la cultura a escala
internacional
Desenvolupament del multilingüisme .
Protecció dels drets d'autor
Preservació del patrimoni cultural
17. La bandera europea L’himne europeu
Dia d’Europa, 9 de maig
Lema “Unida en la diversitat”
20. A l'any 2010, la UE tenia 501 milions d'habitants, amb una
densitat de població elevada ( 120h/km2). L'estructura de
la població per edats i sexes ofereix una piràmide
contractiva.
El creixement natural de la UE és baix, encara que hi ha
una gran diferència entre els estats membres.
En general, la taxa de natalitat de la UE és baixa en relació
amb la natalitat mundial. La fertilitat també és baixa (1,5
fills per dona) comparada amb la mundial (2,7). La taxa de
mortalitat és baixa.
Destaca l'esperança de vida, 79,1 anys, superior a
l'esperança de vida mundial.
Els corrents migratoris contribueixen de manera
important als canvis demogràfics de la UE. Els estats amb
un nombre més gran d'estrangers residents són Alemanya,
Espanya i Regne . Entre els països amb un nombre elevat
d'emigrants a causa de la seva situació econòmica
destaquen Irlanda , Romania i Polònia. Els corrents
migratoris procedents de l'exterior de la UE procedeixen
majoritàriament de l'Europa de l'Est ( Turquia, Amèrica
Llatina i Africa).
La UE presenta un percentatge de població urbana molt
superior al mundial, tot i que depèn dels estats membres.
23. L'any 1950 Robert Schuman va presentar una proposta per
a construir una Europa unida. El dia 25 de març del 1957 es
va signar el Tractat de Roma per part d'Alemanya, Bèlgica,
França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Es posava en
marxa la Comunitat Econòmica Europea CEE o Mercat
Comú.
Al novembre del 1992 es va fer efectiu un nou tractat: El
Tractat de Maastricht, amb el qual la CEE passava a
anomenar-se Unió Europea.
Actualment la UE està integrada per 27 països i s'ha
convertit en una gran potència econòmica i comerç.
L'any 1978 es van iniciar les negociacions per l'adhesió
espanyola a la CEE. Aquestes negociacions es van prolongar
durant anys i es van centrar en la necessitat de transformar
l'economia espanyola a l'economia comunitària, sobretot en
les produccions agrària i ramadera.
El Tractat d'Adhesió d'Espanya a la CEE es va signar a
Madrid el 12 de juny de 1985 i va entrar en vigor l' 1 de gener
de 1986 , quan entràvem com a membre de ple dreta al CEE,
actual UE. El govern pretenia amb aquesta integració,
recuperar per Espanya la identitat política i cultural europea
i assolir uns nivells de riquesa i de benestar similars als dels
altres membres de la Europa comunitària.
27. El Consell Europeu: és el màxim òrgan polític de la
UE. Està compost pels caps d’Estat o de govern dels
estats membres.
El Parlament Europeu és una assemblea amb seu a
Estrasburg. Funció legislativa.
El Consell de la Unió Europea està format pels
ministres dels Estats membres. Té com a funcions
principals aprovar les lleis. En molts àmbits legisla en
comú amb el Parlament Europeu ( codecisió) i el
pressupost.
La Comissió Europea exerceix la funció executiva.
Garanteix el compliment de les normatives europees.
Està formada pel president i els comissaris, elegits
pels estats membres per un mandat de quatre anys.
El Tribunal de Justícia exerceix la funció judicial.
Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment
de les lleis comunitàries. Està format per un jutge de
cada país membre renovable cada 5 anys.
El Tribunal de Comptes té com a funcions principals
comprovar que el pressupost de la UE s’executa
correctament.
31. Ja en el moment de la seva creació la UE es marca com a
objectiu la formació d'una unió econòmica i monetària . Per
aconseguir la unió monetària s'eliminen una sèrie d'obstacles:
Eliminació dels drets duaners entre països membres
Eliminació de les barreres a la lliure circulació de mercaderies,
persones, serveis i capitals..
Així, s'acaba implantant una moneda única, l'euro.
L' 1 de gener de 2002 : Alemanya, Austria, Bèlgica, Espanya,
Finlàndia, França, Gràcia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països
Baixos i Portugal van començar a utilitzar l'euro com a
moneda única .
A Espanya, amb la desaparició de la pesseta es va generar a
l'economia espanyola una alça de preus i de la inflació però a la
vegada se simplificaven els tràmits.
Els habitants de la UE poden circular i residir a qualsevol lloc
del seu territori sense restriccions. No va ser fins al 1995 quan
l'acord de Schengen va establir la fi dels controls fronterers
interns dels estats que van signar aquest acord .
Paral·lelament , la UE pretén crear una política exterior i de
seguretat comuna PESC, liderada per un representant de la
UE en els fòrums internacional.
Per tal de fomentar el desenvolupament regional, la UE va
crear els Fonts Estructurals i els Fonts de Cohesió, els quals
provenen del pressupost anual de la UE i són gestionats per la
Comissió Europea.
33. Països de la UE que utilitzen l’euro
Països de la UE que no utilitzen l’euro
