Xerrada sobre tecnologies digitals a l'Educació d’adults. Trobada pedagògica: L’educació d’adults, la porta oberta a l’educació. Tarragona, 20 de juny de 2014
1 of 104
Downloaded 10 times
More Related Content
Tecnologies digitals a l'Educació d'adults
1. Les tecnologies digitals
a l’educació d’adults.
Present i futur
Trobada Pedagògica
L’educació d’Adults, la porta oberta a l’educació
Serveis Territorials a Tarragona Juan Miguel Muñoz | Tarragona 20 de juny de 2014
2. 2
De què parlarem?
Alfabetització
Alfabetització digital
Canvi d’època
Aportacions neurociència
al procés d’E/A
Tendències TIC a l’aula
El paper dels docents
Preguntes, comentaris...
https://farm4.staticflickr.com/3041/2569969534_cbc078da00_o.jpg per Esparta
4. 2/3 nenes i dones
>ria: Asia i Àfrica / dps América Llatina
(Dades UNESCO, setembre 2013)
Foto: La educación es un derecho humano fundamental. (Pratham Books/Flickr)
5. En Espanya:
+d 740.000 persones son
analfabetes,
el 70% són dones
No obstant, el nombre de persones que no saben llegir ni escriure ha
baixat un 3%
(Encuesta de Población Activa 2º trimestre de 2011)
13. En España algo que nunca ha
faltado son los defensores
de la ignorancia.
Tradicionalmente, solían
pertenecer a los gremios
más reaccionarios, y por lo
tanto más interesados en la
sumisión analfabeta de las
mayorías.
Antonio Muñoz Molina
http://antoniomuñozmolina.es/2013/03/memoria-critica/
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/72/Obsequio_al_maestro.jpg
14. Fuente: OCDE. / EL PAÍS HTTP://EP00.EPIMG.NET/SOCIEDAD/IMAGENES/2013/10/07/ACTUALIDAD/1381178933_752744_1381179238_SUMARIO_GRANDE.PNG
16. “L’alfabetització és més, molt més que llegir i
escriure. És l’habilitat de llegir el món, és
l’habilitat de continuar aprenent i és la clau de
la porta del coneixement”
Paulo Freire
Imatge de Wikimerdia Commons: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/40/Paulo_Freire.jpg
17. Els analfabets del
segle 21 no seran
aquells que no saben
llegir i escriure, sinó
aquells que no poden
aprendre,
desaprendre i
reaprendre.
Alvin Toffler
Alvin Toffler citant el psicòleg Herbert Gerjuoy
Vern Evans - Flickr: Alvin Toffler 02
18. Los nuevos analfabetos: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/sociedad/nuevos-analfabetos_881433.html
http://about.me/MFEnguita
19. 37 % de la població de la UE no poseeix
cap tipus
de coneixement informátic.
Més del 60 % de les persones que no han
passat de l’educació secundària no tenen
cibercapacitats bàsiques.
CIBERCAPACIDADES PARA EL SIGLO XXI: FOMENTO DE LA COMPETITIVIDAD, EL CRECIMIENTO Y EL EMPLEO
Eurostat 10 http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52007DC0496&from=ES
20. 20% dels espanyols d’entre 16 i 74 anys
són profans o analfabets
en el coneixement, la comprensió i maneig del
món digital. No s’han connectat mai
a Internet.
Informe Eurostat
21. Informe de seguiment sobre l’aplicació de l’Agenda Digital europea
Malgrat que cada vegada més persones utilitzen
Internet, gairebé el
50 % de la ciutadania no té suficients
coneixements digitals per accedir als entorns laborals
d’avui, la qual cosa constitueix una de las majors
preocupacions de la CE.
23. L’analfabetisme electrónic será el nou
analfabetisme del segle XXI, per tant, si es
garantitza l’acces a Internet a tots els
ciutadans s’asegura el seu acces a
l’escolarització
Unió Europea
24. «El sector de las TIC se ha vuelto estratégico y
prioritario. Dejar atrás el ‘analfabetismo
digital’ ya no es una opción, sino una
obligación: el que no se suba al carro
tecnológico tendrá mucho que perder en el
ámbito laboral»
Fátima García: http://www.aunclicdelastic.com/adios-al-analfabetismo-digital/
25. El nou rol del professor en entorns tecnològics implica que
«la formació inicial i permanent en matèria de
tecnologia és fonamental per garantir la seva
perfecta adequació a l’entorn educatiu en el
qual ha de desenvolupar la seva tasca
docent».
Mercè Gisbert, 2002
El nuevo rol del profesor en entornos tecnológicos: http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/17053/1/art5_v11n1.pdf
26. La agenda digital de la Comissió Europea constitueix un
dels set pilars de l’Estratègia Europa 2020 que fixa objectius
per al creixement de la Unió Europea (UE) fins a 2020.
Proposa explotar millor el potencial de les tecnologies
de la informació i la comunicació (TIC) per
afavorir la innovació, el creixement
econòmic i el progrés.
http://europa.eu/legislation_summaries/information_society/strategies/si0016_es.htm
28. De Gutenberg a Zuckerberg
http://farm3.staticflickr.com/2437/4259162754_cc31a13e3c_z.jpghttp://www.doxologists.org/wp-content/uploads/2011/08/Johannes-Gutenberg.jpg
29. Els nostres professors, Immigrants Digitals, que parlen una llengua
antiquada (la d'abans de l'era digital), estan lluitant per ensenyar a una
població que parla un idioma completament nou. Prensky
30. Tecnologies: element disruptiu dins de l’aula
https://farm4.staticflickr.com/3903/14383569075_b47e72bb34_c.jpg per Sinan Ceylan
31. L'aprenentatge avui es dona en una varietat de
formes -a través de comunitats de pràctica,
xarxes personals, i mitjançant la realització de
tasques laborals.
És un procés continu que dura tota la vida
(Life Long Learning)
32. El LWL (Life Wide Learning)
…
«ya no se aprende únicamente en un lugar, sea
la escuela o un centro de formación, sino a
todo lo ancho: con los amigos, en nuestro
entorno vital, lúdico... Aprendemos en
“cualquier momento” y en “cualquier lugar”
Mariona Grané - Antonio Bartolomé
https://farm9.staticflickr.com/8101/8468453685_24c0b7663d_c.jpg per Víctor Peña (Fotografía ViAn)
33. Una idea que va més enllà és la de passar de “la Web en
l’escola” (utilitzar serveis de la web a l’aula) o “l’escola en la
Web” (que la escola tingui una presència en Internet) a
“la Web ÉS l’escola”
L’entorn en el que aprenem no és ni l’aula física ni l’aula virtual:
és el món complet
al nostre abast a través de la Web.
Antonio Bartolomé, 1999
34. Neurociència i aprenentatge
“Decenas de trabajos de investigación están
arrojando indicios valiosos sobre cómo mejorar el
aprendizaje y el rendimiento escolar. Muestran que
el desarrollo cognitivo y las habilidades de
razonamiento no se dirimen sólo en el aula ni se
fomentan sólo con nuevas técnicas pedagógicas”.
Cómo mejorar el aprendizaje según las neurociencias: http://www.lanacion.com.ar/1645999-como-mejorar-el-aprendizaje-segun-las-neurociencias
35. 6 aportacions de la
neurociència al procés
d’ensenyament / aprenentatge
TENDÈNCIES TIC
Un any o menys De 2 a 3 anys De 4 a 5 anys
36. 1. El procès d’aprenentatge és únic i diferent
per a cada persona
educació personalitzada (competències)
http://ctl.utexas.edu/ctl/sites/default/files/flippedgraphic(web1100px)_0.png
L'alumne accedeix al contingut objecte d'aprenentatge des de casa o fora de
l'escola a través de lliçons per vídeo. I a la classe el temps es dedica a altres
activitats de tipus col•laboratiu amb la guia i l’ajut del mestre o la mestra.
38. Computació en el núvol
Gestionar arxius i utilitzar aplicacions sense necessitat
d’instal·lar res a l’ordinador a través d’Internet.
39. 2. Cada estudiant
controla el que vol
aprendre, per això
atendrà sempre allò
que li resulti més
interessant i
significatiu
aprenentatge en
context
40. Si l'alumne no aconsegueix generar connexions cognitives i/o
emocionals sobre el que intenta aprendre, les xarxes cognitives
no faran enllaços entre si
no hi haurà aprenentatge
50. 3. Per aconseguir aprenentatge (solcs de les
xarxes neuronals profunds) es requereix d'espais
de pràctica constant, debat, crítica, reflexió,
construcció personal… “aprendre fent”
51. De l’ Entrevista a Roger Schank (blog de Tiching)
http://blog.tiching.com/roger-schank-la-evaluacion-mata-la-educacion/#.UpI7s8Qajl7
Según sus investigaciones, ¿cuál es la mejor forma para
aprender?
Aprender haciendo. Los estudiantes sólo pueden aprender con experiencias.
Les tienes que poner en situaciones que sean interesantes para ellos. El
aprendizaje sucede cuando alguien quiere aprender, no cuando alguien
quiere enseñar.
52. “El que hem d'aprendre ho aprenem fent”
Aristòtil (384 - 322 AC)
53. 4. Ambients enriquits: quant majors
oportunitats d'aprenentatge ofereixi el medi
ambient, majors seran les connexions neuronals.
54. De l’ Entrevista a Tonucci (blog de Tiching)
http://blog.tiching.com/francesco-tonucci-el-alimento-de-la-escuela-deberia-ser-la-experiencia-de-los-ninos/#.UpI4o8Qajl6
¿Dónde deberían estar, los alumnos, si no es en el aula?
Mi propuesta es renunciar a las aulas. Me imagino una escuela hecha de
laboratorios y talleres fuertemente significativos en la que son los
alumnos los que se mueven, no los adultos. El recorrido de un taller a
otro les ayuda a cambiar el chip y con la ambientación de cada taller se
acaban de situar en la materia que les toca.
55. Una escola sense parets
Ørestad Gymnasiu, Copenhagen http://www.oerestadgym.dk/
58. Gamificació
Gamificar el contingut acadèmic i fomentar la participació de
l’alumnat… qüestionaris i concursos amb els temes de les classes.
59. 5. L'aprenentatge ha de tractar d'interrelacionar
cadascun dels lòbuls del cervell perquè les
xarxes cognitives siguin cada vegada majors.
Quan ensenyem hem d'estimular
multisensorialmente.
60. Scratch, llenguatge de programació que permet que els infants
desenvolupin habilitats de programació de manera visual i
senzilla.
61. Open hardware, amb projectes dissenyats per ser realitzats per
infants (no cal fer soldadures). Hi ha robots ja desenvolupats i
pensats per ensenyar als nens la lògica de la programació.
63. Kit de motors i sensors amb un petit ordinador central dins d’una
peça ensamblable, per muntar petits robots programables.
Recomanat per a nens de més de deu anys.
64. Projecte Play-i, desenvolupat per enginyers d’Apple i Google.
Compatibles amb Lego Mindstorms.
(Disponibles a mitjans de 2014) https://www.play-i.com/
66. Internet de les coses?
Vid vídeo: http://youtu.be/542oTWpKPlE
68. 6. Cal valorar els coneixements previs dels
estudiants per saber si hi ha bases d’ancoratge
per a nous coneixements.
69. “El maestro no debe dejar a un lado lo que el estudiante trae consigo de su
comprensión del mundo; su manera de hablar, su manera de contar,
calcular, sus saberes en torno a su mundo, su religiosidad, sus saberes en
torno a la salud, el cuerpo, la muerte, el sexo, los conjuros, el ambiente y
la tecnología”. (Freire, 1993)
70. “… cuando el alumno se
enfrenta a un nuevo contenido
a aprender, lo hace siempre
armado de una serie de
conceptos, concepciones,
representaciones y
conocimientos, adquiridos en el
transcurso de sus experiencias
previas, que utiliza como
instrumentos de lectura e
interpretación y que
determinan una buena parte
qué informaciones
seleccionará, cómo las
organizará, qué tipos de
relaciones establecerá entre
ellas”. (Coll, 1990)
73. MOOC
Milers de vídeos de cursos impartits en Harvard, MIT, Yale, Columbia, Stanford,
Berkley, Duke and Carnegie Mellon, amb materials, llibres, articles, etc. per a
l’autoaprenentatge.
Plataforma de cursos online de la Universitat d’Stanford que conté cursos de
gairebé 20 disciplines de vàries importants universitats nord-americanes.
Plataforma educativa del MIT i la Universitat d'Harvard que ofereix
cursos de nivell universitari de múltiples disciplines
Espai amb cursos i material d'aprenentatge: llibres de text,
vídeos… de gairebé totes les matèries, incloent cursos d'idiomes.
Portal espanyol. Ofereix diferents temes i matèries, amb material útil i
interessant per aprendre online i al teu ritme.
Projecte sense ànim de lucre que ensenya a través dels seus vídeos i
materials d'aprenentatge. Va començar ensenyant matemàtiques, però en
l'actualitat ofereix també altres ciències, economia o història.
Materials docents “oberts“, aseguren la cesió d’alguns drets d’autor, com la
distribució, reproducció, comunicació pública o generació d’obra derivada.
Institució acadèmica sense ànim de lucre no presencial, gratuïta, amb seu en
Pasadena, Califòrnia, fundada per l'empresari emprenedor Shai Reshef.
Organització educativa amb ànim de lucre fundada per Sebastian Thrun, David Stavens i Mike
Sokolsky que ofereix cursos online massius i oberts.
Open
MOOC
74. «La resposta del cervell a la recompensa
es veu influenciada per les expectatives i
la incertesa. Khan Academy , un portal
d'aprenentatge en línia, s'aprofita de la
ciència de la recompensa pels
desafiaments als estudiants per completar
els jocs i butlletins de problemes per tal
de guanyar insígnies. Molts estudiants
informen que senten una afinitat per
temes com les matemàtiques i la ciència
que no tenien abans que el programa
d'aprenentatge basat en el joc que es va
dur a terme a les seves escoles»
Cited From:
http://www.opencolleges.edu.au/informed/features/neuroeducati
on-25-findings-over-25-years/
76. Les analítiques d’aprenentatge ofereixen la possibilitat de
recollir, mesurar, analitzar i representar totes les dades
relacionades amb la docència a fi d'avaluar el progrés de
l’alumnat, utilitzar aquesta informació per millorar el propi
procés d'aprenentatge i canviar d'estratègia si és necessari.
Les dades es poden obtenir a través de les diferents tecnologies utilitzades per
l’alumne: Moodle corporatiu; mòbil, tablet, portàtil de l’alumne i fins i tot xarxes
socials, blogs, etc.
78. Laboratoris virtuals i remots:
permeten fer experiments i participar en activitats a través
d’Internet, ja sigui amb equipament real mitjançant control
remot o en laboratoris virtuals interactius en línia per a
desenvolupar experiments amb equipament simulat.
80. Electroencefalografia
Capacitat de controlar la
tecnologia amb la ment, gràcies a
la connexió immediata i
ininterrompuda entre l’usuari i la
tecnologia
Possibles usos en educació:
participar en simulacions
d’aprenentatge amb “mans
lliures”, l’alumnat amb
discapacitat podrà interactuar
lliurement amb el contingut,
control dels videojocs, navegació
web, etc.
82. Phoneblocks
http://phoneblocks.com/
Què és? Un smartphone fet
de trosos, o “blocks”, que es
poden actualitzar i substituir
(en lloc de canviar el telèfon
sencer)
Reducció de residus,
descentralització de la
tecnologia de disseny i
construcció.
Possibles usos
educatius: tecnologia de
maquinari més econòmica i/o
més “personalitzable”;
millora de la igualtat
d’oportunitats a llarg
termini. Edu sostenibilitat.
Vid vídeo: http://youtu.be/oDAw7vW7H0c
83. Papertab
Paper digital. Per a
combinar comoditat
digital i l’accés a la
interacció física de paper
Possibles usos en
educació:
“La investigació
Blended”, on els
estudiants poden llegir
fàcilment, crear i
combinar els recursos
físics y digitals de
manera col·laborativa.
Vid vídeo: http://youtu.be/81iiGWdsJgg
84. Steam controller
Què és? Un nou controlador
de videojocs de Valve.
No és “un controlador més”, el
seu disseny combina
controlador de jocs portàtils
tradicionals amb el toc de la
interfície dels smartphones i
tablets, augmentant
significativament, la capacitat
d’un jugador per a la
interacció amb la pantalla.
Possibles usos en educació:
control complex de contingut
de la web, aplicacions,
videojocs i simulacions
d’aprenentatge.
85. Nanotubs de
Carboni
Què és? Un rotllo o
làmina d’un àtom de
grossor, 250 vegades
més forts que l’acer i 10
vegades més lleugers.
Tecnologia complexa
per a la fabricació
d’electrònica portàtil.
Possibles usos en
educació:
els estudiants que
porten tecnologia
d'aprenentatge mòbil
per accedir a dades i
els recursos mentre
treballen en temps real
“sobre el terreny”
86. Quin paper tenim els docents?
https://farm5.staticflickr.com/4077/4907642470_e99097f5cc_z.jpg per gioiadeantoniis
89. HUB / Mediador entre la informació i el coneixement
https://farm2.staticflickr.com/1234/807214846_74b9edb2db_z.jpg per Turkinator
90. Orienta en el procés de transmissió de la informació per tal que
esdevingui significativa i útil
91. Facilitador del desenvolupament de les capacitats de l’alumne
https://farm4.staticflickr.com/3216/2658174628_049a403892_z.jpg per kate at yr own risk
94. Aporta emoció al procés d’aprenentatge
https://farm4.staticflickr.com/3296/2411916745_a4a69bc8d0_z.jpg per Adn!
95. Son tiempos líquidos y la educación requiere nuevos modelos
para construir una identidad digital como sujetos con capacidad
de sobrevivir y surfear en estas aguas turbulentas.
Zygmunt Bauman
98. Centrada en l’alumne, on l’aprenentatge está disponible en tot
moment, des de qualsevol lloc i utilitza la tecnologia com un
factor clau i capacitador.
Font: Cisco Systems Foundation
https://farm9.staticflickr.com/8005/7223162788_cba5136801_c.jpg por ANSESGOB
99. A l’Educació d’Adults ja estem en marxa
https://farm7.staticflickr.com/6173/6186508465_e626285af6_z.jpg per Álvaro
102. Però el camí és llarg...
https://farm1.staticflickr.com/33/58438781_1047bfc9cd_b.jpg per FreeCat
#20: Dicha carencia impedirá a esas personas utilizar las aplicaciones de comercio electrónico y administración electrónica y participar plenamente en la sociedad de la información. Por otro lado, la falta de cibercapacidades agrava las desventajas sociales y educativas, dificultando el aprendizaje
permanente y la actualización de las capacidades.
#22: Dicha carencia impedirá a esas personas utilizar las aplicaciones de comercio electrónico y administración electrónica y participar plenamente en la sociedad de la información. Por otro lado, la falta de cibercapacidades agrava las desventajas sociales y educativas, dificultando el aprendizaje
permanente y la actualización de las capacidades.
#23: Dicha carencia impedirá a esas personas utilizar las aplicaciones de comercio electrónico y administración electrónica y participar plenamente en la sociedad de la información. Por otro lado, la falta de cibercapacidades agrava las desventajas sociales y educativas, dificultando el aprendizaje
permanente y la actualización de las capacidades.