5. Únic satèl·lit natural
de la Terra.
Òrbita el·líptica:
• Distància: 384.403
Km.
• Velocitat: 3.700 km/h.
• Temps: 27 dies, 7h,
43min, 11,5seg.
7% de la llum que
rep.
6. Són grans masses de
gasos (hidrogen i
heli).
Emeten llum.
Reaccions nuclears a
l’interior.
7. Astres que giren al
voltant del Sol.
No tenen llum
pròpia/ reflecteixen
la llum solar.
Rotació: giren sobre
ells mateixos pel seu
eix.
Translació: descriuen
òrbites en cercle a
l'entorn del Sol.
8. Planetes interns i densos
Són els més pròxims al
Sol.
Tenen una estructura
interna semblada a la
de la Terra, és a dir
estan fets de roques i
per això se'ls denomina
planetes terrestres o
tel·lúrics.
11. Planetes externs i lleugers
Són els més distants al
Sol.
Tenen una estructura
interna semblada a
Júpiter, que bàsicament
està format d'hidrogen
i heli, i per això se'ls
denomina planetes
jovians.
22. Objecte que orbita al
voltant d’una estrel (el
mateix cos no pot ser
un estel).
És prou massiu com
per a esdevenir un cos
agregat o adquirir una
forma esfèrica o quasi
esfèrica.
No és un satèl·lit.
No ha d’esvaïr
gravitatòriament de la
seva òrbita a altres
cossos veïns.
23. Objectes sòlids.
Components:
roca i metall.
Més petits que
els planetes.
Orbiten al
voltant del Sol.
24. Cos celeste sòlid amb
diferent composició que
els asteroides.
Massa petita.
Formen part del
Sistema Solar.
25. Afirma que la Terra és el centre del
sistema Solar. Es manté fixa i els
altres astres giren al seu voltant.
26. Al centre hi ha la Terra, un cos esfèric
i immòbil.
Al voltant giren altres cossos:
- Sol i Lluna (òrbites circulars)
- Planetes (òrbites complexes)
Anomena epicicles les
circumferències que descrivien els
planetes, i deferent les dels epicicles.
L’esfera dels estels cobreix totes les
esferes i gira al voltant de la Terra.
27. El Sol és el centre del sistema solar i
tots els planetes orbiten al seu
voltant.
28. Aristarc (310 aC – 230 Ac):
El Sol es el centre de l’univers.
La Terra, la Lluna i els diferents
astres giren al voltant del Sol.
Els astres i satèl·lits realitzen òrbites
de radis diferents.
El conjunt dels cossos es troba a
l’interior d’una esfera d’estels.
29. Nicolau Copèrnic (1473-1543):
La Terra i altres planetes es
mouen en òrbites al voltant
del Sol.
La Lluna gira al voltant de la
Terra
La Terra gira sobre si mateixa
El Sol es immòbil.
30. Necut a Itàlia (1564-
1642) va ser un
astrònom, flòsof, en-
ginyer, matemàtic i
físic italià, relacionat
estretament amb la
revolució científca.
31. • Va poder demostrar que la
superfície lunar no era plana.
• Va poder observar els 4
satel·lits de Jupiter.
• El sol estava en continu canvi.
• Afirma que la Via Làctea és
un conjunt d’estels.
• Va descobrir l'anell de Saturn.
• Va descobrir les fases de
Venus i de Mart.
• Les variacions de Venus estan
relacionades amb els seus
canvis de grandària.
• Tots els cossos de “l’univers”
(menys el Sol) són semblants
entre si.
• El Sol ha de ser un cos
enorme per a no ser afectat
per l’efectedel moviment
orbital de la terra.
32. Van ser enunciades per Johannes Kepler
Descriuen el moviment dels planetes en les seves òrbites al
voltant del Sol.
Aquestes lleis s'apliquen a qualsevol cos orbitant al voltant d'un
altre, sempre que negligim la influència de tercers cossos.
33. Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol
seguint òrbites el·líptiques. El Sol està en un dels
focus de l’el·lipse.
En el periheli els
planetes es mouen
més ràpid perquè
es troben més a
prop del Sol.
En l’ afeli es mouen
més lentament
perquè es troben
allunyats del Sol
34. El radi vector que uneix un planeta i el Sol escombra àrees
iguals en temps iguals. És a dir, la velocitat areolar és
constant.
L és el producte de la massa del planeta, la seva velocitat i
la seva distància al centre del Sol.
𝑳 = 𝒎 · 𝑹 𝟏 · 𝑽 𝟏 = 𝒎 · 𝑹 𝟐 · 𝑽 𝟐
35. Per a tots el planetes:
𝑻 𝟐
𝒓 𝟑 = 𝒌
R és la distància mitjana al Sol.
T és el període orbital.
K és la constant de Kepler o de proporcionalitat.
36. 1ª - Llei de la inèrcia.
2ª - La força és igual a la massa per l'acceleració:
3ª - Llei de l'acció i la reacció: 𝑭𝒊𝒋 = −𝑭𝒋𝒊
𝑭 = 𝒎 · 𝒂
37. Newton va demostrar que la força gravitatòria
disminueix segons el quadrat de la distància i que
això dóna origen a les lleis de Kepler del moviment
planetari. Va exposar la Llei de la gravitació universal.
F=
𝐺
𝑚1 𝑚2
𝑑2
38. El Big Bang, literalment es un esclat, constituent el
moment en que del no res emergeix tota la matèria,
és a dir, l’origen de l’univers.