Clima sense bibliografia
- 2. •CLIMA: conjunt de condicions atmosfèriques (temperatura, precipitació, humitat, vent, ...) predominants en una zona concreta de la Terra. •Factors que el determinen: Latitud. Proximitat o llunyania de mar. Altitud i relleu.
- 3. LATITUD Distà ncia d’un punt de la terra respecte a l’ecuador (lÃnea que separa la terra en dos).
- 4. PROXIMITAT AL MAR La proximitat al mar fa que les temperatures siguin més suaus (menys altes i menys baixes) a prop de la costa. En canvi, la llunyania del mar fa que les temperatures siguin més extremes (més altes i més baixes) a l’interior.
- 5. ALTITUD I RELLEU L’altitud és la distà ncia d’un punt de la terra respecte al nivell del mar (alçada). Com més alt és un lloc més fred acostuma a fer. El relleu influeix en les temperatures.
- 15. A la Terra hi ha distingim diferents zones climà tiques depenent de la proximitat o llunyania que es trobin de l’equador: •Una zona cà lida •Dues zones temperades. •Dues zones fredes.
- 17. •VEGETACIÓ: conjunt de vegetals d’un lloc o regió. La vegetació d’un lloc depèn de la composició del sòl i del clima. •Alguns conceptes important relacionats amb la vegetació: - Paisatge natural: són aquells que no han estat modificats per l’acció de l’ésser humà . - Bosc: són molt importants en el paisatge natural. Hi trobam una gram diversitat d’espècies vegetals A Espanya hi ha els bosc de tipus oceà nic, mediterrani, de conÃferes i de la riba del rius.
- 18. VEGETACIÓ ATLÀNTICA Localització Propi de Galicia, façana cantà brica i algunes zones del Pirineu occidental. Boscos frondosos De fulla caduca: roures, castanyers i faigs A les parts altes hi abunden les conÃferes (avets, cedre...) El sotabosc Compost per falgueres i molses (creixent a l’obac) Espècies com el bruc, la gatosa i la ginesta Els prats naturals Es mantenen verds durant tot l’any
- 20. VEGETACIÓ MEDITERRANIA Localització Predomina a tot el llevant, les illes Balears, bona part d’Andalusia , Ceuta i Melilla. Adaptada al calor i a la sequera Predominen arbres de fulla perenne i mida petita amb arrels extenses i profundes. Boscos De pins a les zones més altes i de roures i castanyers a les més baixes. L’arbre més comú és el pi blanc. També hi podem trobar alzines . Quan el bosc desapareix hi queda la garriga o mà quia. Sotabosc Garric, bruc i arbustos d’espècies aromà tiques (farigola, romanÃ...) Zones à rides Espart, margalló i pita.
- 22. VEGETACIÓ D’INTERIOR Localització Predomina a la Meseta, a la Depressió de l’Ebre i a l’interior d’Andalusia i Catalunya. Adaptada a les temperatures extremes. Zones de més altitud Vegetació de muntanya amb conÃferes (pins o avets), matolls i pastures (als cims) Zones boscoses (roures faigs) Zones de menys altitud L’arbre més caracterÃstic és l’alzina (deveses) També es troben pins, a les terres més cà lides i, pollancres, oms a les ribes dels rius. Zones sense arbres Arbustos, matolls i herbes (farigola, romanÃ, espigol ...).
- 24. VEGETACIÓ DE MUNTANYA Localització Zones més altes dels Pirineus, Serralada Cantà brica, Sistema Ibèric, Sistema Central i Serralades Bètiques. Zones baixes Vegetació mixta: arbres de clima sec (pins, alzines) i arbres de zones humides (roures, faigs, oms) Muntanya mitjana Vegetació del bosc atlà ntic ( roures i arbres de fulla caduca). Zones més altres Boscos de conÃferes resistents al fred ( avets, pins) Per sobre dels 2000m Matolls i pastures de muntanya.
- 26. VEGETACIÓ SUBTROPICAL Localització Illes Canà ries Regions baixes Vegetació de matolls xeròfils adaptada a la sequedat (atzavara i cardón). Regions d’altitud mitjana Boscos amb espècies com el llaurer, el boix grèvol i el til·ler. Zones altes Boscos de pi canari Per sobre dels 200m Matolls de retama i codeso.