ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Pesta 1820

•Download as DOCX, PDF•
•
C
cpnapenyal

Pesta de Son Servera 1820

1 of 2
Download to read offline
LA PESTA BUBÒNICA DE SON SERVERA (1820) Les epidèmies de pesta es varen estendre per Europa al llarg de l’Edat Mitjana i de l’Edat Moderna. A Mallorca es tenen notícies des de 1.114, any en el qual es registra la primera epidèmia, finalitzant amb la de 1820 a Son Servera. A l’any 1820, Son Servera, municipi de tan sols 1800 habitants, es troba en plena crisi, després de tres anyades molt dolentes la població pateix fam. Conta la tradició que durant els primers dies de maig fondejà prop de la costa serverina un buc procedent de Tànger, des del qual es desembarcà un cadàver que fou enterrat a la platja, abandonant un capot amb el qual es portava el difunt. Però, aquesta versió dels fets planteja una sèrie de dubtes, essent més creïble la de la del desembarcament clandestí de cereals i la relació que tenen les rates amb el blat, animals propensos a la transmissió d’aquests tipus de malalties. Dia 7 de maig mor Francisca Brunet del carrer Nou, atribuint-se inicialment la mort a un accident patit dies anteriors, però en els vuit dies posteriors ja moriren el seu marit, un fill seu i un veïnat. Els dos veïnats havies estat dins el vaixell, sospitant-se que havien participat en la descàrrega dels cereals. En pocs dies la malaltia s’estén, primer pel mateix carrer i després arreu del poble, havent mort ja 18 persones el dia 21 de maig. Els metges de Son Servera es reuneixen amb els d’Artà, dictaminant que les múltiples morts eren causades per malalties malignes i que no hi havia perill de contagi. Dos dies després, les persones afectades van en augment i, després d’una nova reunió metge, aquests la relacionen amb la pesta. Sanitat prohibeix les reunions i aconsella abandonar el poble a aquella gent que disposi d’habitatges rurals. A final de maig, després de la visita d’un metge de Palma, s’ordena el muntatge d’un campament a Son Jordi per a persones sanes i d’un a Son Corb de persones en observació, obligant la sortida del poble a aquestes persones, quedant les afectades en el municipi. Els cadàvers són enterrats amb calç. A finals de maig el número de morts arriba ja a 150. Son Servera és aïllat dels altres pobles, excepció d’Artà, que havia quedat inclòs a causa d’alguns casos, mitjançant un cordó militar compost de 1000 soldats, 500 persones de paisà, 20 cavalls i un vaixell bergantí amb 50 mariners a bord que vigilava la costa. El delegat de la Junta Superior atribueix la malaltia a infeccions produïdes per la mala alimentació dels habitants del poble, però dia dos de juny mor el metge serverí Serafí Nebot, un dels encarregats de cuidar dels malalts del poble. Dia vuit de juny el número de morts ascendeix a 400. S’habiliten hospitals per a malalts i per a convalescents. La malaltia arriba fins al campament de Son Corb, on també mor el Dr. Pascual, encarregat del campament. Arriben religiosos d’Artà per servir els malalts i enterrar
els morts, que s’estenien per tot arreu ja que tots els enterradors morien aviat, fet que agreujava el contagi. A principis de juny apareix una persona afectada a Manacor, dia 16 una a Sant Llorenç i dia 20 un a Capdepera, estenent-se la malaltia també per aquests municipis. El cordó militar es desplaça i cerca també els pobles veïnats afectats. Dia 23 de juny s’instal·la a Ses Planes (devora la torre del Port Nou) un campament- hospital on s’allotgen tots els malalts i convalescents, que són realment molts pocs. La mitjana de morts és de 40 al dia, els quals no hi ha temps d’enterrar i s’habilita un clot de grava on abocar-los directament. Els dos carmelites voluntaris per enterrar els morts són també víctimes de la malaltia. Presidiaris procedents de Maó i Tànger, inoculats l’any anterior de pus bubó i voluntaris continuaren la tasca d’enterradors però quasi tots moriren i, aquesta tasca era cada vegada més difícil de realitzar quedant cadàvers sense enterrar per llargs períodes de temps. L’atenció als malalts també estava, cada vegada més, de personal. Les autoritats decideixen enviar dues seccions de presidiaris, una per a Son Servera i una altra per a Artà per atendre les necessitats d’enterraments i serveis. Es plantegen actuacions com: portar tots els habitants de Son Servera, Sant Llorenç i Artà a l’illa de Cabrera, vigilats per vaixells militars o enderrocar i cremar els habitatges d’aquests municipis per així matar tot tipus de virus, bacteri... Dia 6 de juliol mor també el Dr. José Sureda, encarregat del campament-hospital de Ses Planes. Dia 9 de juliol el poble queda sense cap hoste, tots han estat aïllats en campaments o enterrats. A la segona meitat del mes de juliol es redueix la mortalitat, continuant la tendència el mes d’agost, essent el dia 6 d’aquest mes el darrer en morir un veí. A finals de novembre s’autoritza el retorn dels habitants als seus habitatges, mantenint-se encara el cordó sanitari fins el primer de febrer de 1821. Dels 1808 habitants que hi havia abans d’introduir-se la pesta en moriren 1040, quedant-ne únicament 768 de vius. La mortalitat fou del 575.2 per mil.

More Related Content

Pesta 1820

  • 1. LA PESTA BUBÒNICA DE SON SERVERA (1820) Les epidèmies de pesta es varen estendre per Europa al llarg de l’Edat Mitjana i de l’Edat Moderna. A Mallorca es tenen notícies des de 1.114, any en el qual es registra la primera epidèmia, finalitzant amb la de 1820 a Son Servera. A l’any 1820, Son Servera, municipi de tan sols 1800 habitants, es troba en plena crisi, després de tres anyades molt dolentes la població pateix fam. Conta la tradició que durant els primers dies de maig fondejà prop de la costa serverina un buc procedent de Tànger, des del qual es desembarcà un cadàver que fou enterrat a la platja, abandonant un capot amb el qual es portava el difunt. Però, aquesta versió dels fets planteja una sèrie de dubtes, essent més creïble la de la del desembarcament clandestí de cereals i la relació que tenen les rates amb el blat, animals propensos a la transmissió d’aquests tipus de malalties. Dia 7 de maig mor Francisca Brunet del carrer Nou, atribuint-se inicialment la mort a un accident patit dies anteriors, però en els vuit dies posteriors ja moriren el seu marit, un fill seu i un veïnat. Els dos veïnats havies estat dins el vaixell, sospitant-se que havien participat en la descàrrega dels cereals. En pocs dies la malaltia s’estén, primer pel mateix carrer i després arreu del poble, havent mort ja 18 persones el dia 21 de maig. Els metges de Son Servera es reuneixen amb els d’Artà, dictaminant que les múltiples morts eren causades per malalties malignes i que no hi havia perill de contagi. Dos dies després, les persones afectades van en augment i, després d’una nova reunió metge, aquests la relacionen amb la pesta. Sanitat prohibeix les reunions i aconsella abandonar el poble a aquella gent que disposi d’habitatges rurals. A final de maig, després de la visita d’un metge de Palma, s’ordena el muntatge d’un campament a Son Jordi per a persones sanes i d’un a Son Corb de persones en observació, obligant la sortida del poble a aquestes persones, quedant les afectades en el municipi. Els cadàvers són enterrats amb calç. A finals de maig el número de morts arriba ja a 150. Son Servera és aïllat dels altres pobles, excepció d’Artà, que havia quedat inclòs a causa d’alguns casos, mitjançant un cordó militar compost de 1000 soldats, 500 persones de paisà, 20 cavalls i un vaixell bergantí amb 50 mariners a bord que vigilava la costa. El delegat de la Junta Superior atribueix la malaltia a infeccions produïdes per la mala alimentació dels habitants del poble, però dia dos de juny mor el metge serverí Serafí Nebot, un dels encarregats de cuidar dels malalts del poble. Dia vuit de juny el número de morts ascendeix a 400. S’habiliten hospitals per a malalts i per a convalescents. La malaltia arriba fins al campament de Son Corb, on també mor el Dr. Pascual, encarregat del campament. Arriben religiosos d’Artà per servir els malalts i enterrar
  • 2. els morts, que s’estenien per tot arreu ja que tots els enterradors morien aviat, fet que agreujava el contagi. A principis de juny apareix una persona afectada a Manacor, dia 16 una a Sant Llorenç i dia 20 un a Capdepera, estenent-se la malaltia també per aquests municipis. El cordó militar es desplaça i cerca també els pobles veïnats afectats. Dia 23 de juny s’instal·la a Ses Planes (devora la torre del Port Nou) un campament- hospital on s’allotgen tots els malalts i convalescents, que són realment molts pocs. La mitjana de morts és de 40 al dia, els quals no hi ha temps d’enterrar i s’habilita un clot de grava on abocar-los directament. Els dos carmelites voluntaris per enterrar els morts són també víctimes de la malaltia. Presidiaris procedents de Maó i Tànger, inoculats l’any anterior de pus bubó i voluntaris continuaren la tasca d’enterradors però quasi tots moriren i, aquesta tasca era cada vegada més difícil de realitzar quedant cadàvers sense enterrar per llargs períodes de temps. L’atenció als malalts també estava, cada vegada més, de personal. Les autoritats decideixen enviar dues seccions de presidiaris, una per a Son Servera i una altra per a Artà per atendre les necessitats d’enterraments i serveis. Es plantegen actuacions com: portar tots els habitants de Son Servera, Sant Llorenç i Artà a l’illa de Cabrera, vigilats per vaixells militars o enderrocar i cremar els habitatges d’aquests municipis per així matar tot tipus de virus, bacteri... Dia 6 de juliol mor també el Dr. José Sureda, encarregat del campament-hospital de Ses Planes. Dia 9 de juliol el poble queda sense cap hoste, tots han estat aïllats en campaments o enterrats. A la segona meitat del mes de juliol es redueix la mortalitat, continuant la tendència el mes d’agost, essent el dia 6 d’aquest mes el darrer en morir un veí. A finals de novembre s’autoritza el retorn dels habitants als seus habitatges, mantenint-se encara el cordó sanitari fins el primer de febrer de 1821. Dels 1808 habitants que hi havia abans d’introduir-se la pesta en moriren 1040, quedant-ne únicament 768 de vius. La mortalitat fou del 575.2 per mil.