Intro Dcc
2 likes389 views
Una introducci坦 al Desenvolupament Cultural Comunitari
Intro Dcc
- 1. Bon Dia Em dic David Casacuberta i s坦c professor de Filoso鍖a de la ci竪ncia a la Universitat Aut坦noma de Barcelona
- 2. Principis i metodologia del DCC
- 3. Qu竪 entenem per DCC Desenvolupament Cultural Comunitari Construir comunitat per a potenciar el desenvolupament social mitjant巽ant lart
- 4. DCC: Desenvolupament Cultural Comunitari Lart pot ser una eina clau de desenvolupament social La dinamitzaci坦 social pot vertebrar processos col揃laboratius capa巽os de transformar una comunitat
- 5. Desenvolupament Cultural Comunitari Objectius Fomentar lautonomia Membres actius i amb poder decisori
- 6. Desenvolupament Cultural Comunitari La creaci坦 art鱈stica: Facilita la comunicaci坦 emocional Potencia lautoestima Enforteix els lla巽os comunitaris
- 7. Desenvoupament Cultural Comunitari Dirigit a una comunitat espec鱈fica Cerca el canvi real, mesurable.
- 8. Principis del DCC Creaci坦 Col揃lectiva Saviesa de les multituds Educaci坦 emocional tica Comunitria
- 9. Qu辿 辿s la creaci坦 col揃lectiva? Hi ha moltes formes de creaci坦 col揃lectiva Cadascuna dins un context que li d坦na sentit
- 10. Qu辿 辿s la creaci坦 col揃lectiva? L炭dica Metodol嘆gica Est竪tica tica
- 11. Creaci坦 col揃lectiva l炭dica Del fet i amagar a los jocs en xarxa
- 12. Metodologia de la creaci坦 col揃lectiva La Catedral i el basar
- 13. Metodologia de la creaci坦 col揃lectiva Catedral: construcci坦 col揃lectiva jerrquica
- 14. Metodologia de la creaci坦 col揃lectiva Basar: construcci坦 col揃lectiva horizontal
- 15. Est竪tica de la creaci坦 col揃lectiva cada home, un artista
- 16. Est竪tica de la creaci坦 col揃lectiva artista=productor
- 17. Est竪tica de la creaci坦 col揃lectiva www.communimage.ch
- 18. 竪tica de la creaci坦 col揃lectiva Potenciar el desenvolupament horizontal (Basar) Recuperar els valors comunitaris
- 19. 竪tica de la creaci坦 col揃lectiva Internet 辿s el gran basar del segle XXI
- 20. Les utopies de la xarxa Comunicativa Pol鱈tica Activista Del coneixement Autorganitzativa
- 21. Utopia comunicativa La informaci坦 vol ser lliure
- 22. Utopia pol鱈tica Un nou m坦n sense governs
- 23. Utopia activista Underground digital Resist竪ncia a lImperi
- 24. Utopia del coneixement Software sense propietaris
- 25. Utopia auto- organitzativa Drets per matemtiques
- 26. La saviesa de les multituds En el grup hi ha m辿s intel揃lig竪ncia que en els membres m辿s intel揃ligents del grup
- 27. Multituds damateurs contra experts individuals Quants c竪ntims hi ha a la gerra?
- 28. Condicions per a la saviesa de les multituds Hi ha molts exemples on les multituds es comporten de forma est炭pida, fins i tot aberrant. Calen unes condicions -establertes per Surowiecki, per a que aquesta saviesa sigui possible
- 29. Condicions per a la saviesa de les multituds Simplicitat en l炭s (lalgorisme de Google) Disseny funcional Establir processos dagregaci坦 Cercles virtuosos de participaci坦.
- 30. Condicions per a la saviesa de les multituds Diversitat en el tipus de participants Individualisme metodol嘆gic Feedback impl鱈cit Meritocrcia (no totes les opinions compten per igual)
- 31. tica de la creaci坦 col揃lectiva Dos models dartista Artista com a creador Artista com a productor
- 32. Artista com a creador Tibor Kalman i el racisme a Colors Missatge unidireccional de valors espec鱈fics
- 33. Artista com a productor Mongrel: Filtre per a transformar la ra巽a duna fotografia. Valor dautonomia i lliure interpretaci坦
- 34. Qu竪 辿s una 艶馨看界庄坦?
- 35. Arist嘆til. Ret嘆rica Emoci坦 --> element bsic per conv辿ncer alg炭 Emoci坦 --> Estat mental que t辿 associat plaer o dolor.
- 36. Descartes. Tractat de les passions humanes Exist竪ncia d'un nombre petit d'emocions bsiques que es combinen per generar tota la paleta emocional.
- 37. Paul Ekman Estudis a diferents cultures de les expressions facials
- 38. 7 emocions bsiques ira repugnncia por alegria tristor vergonya sorpresa
- 39. Damasio: L'error de Descartes Les emocions s坦n tan racionals com la ra坦
- 40. Teoria de lemoci坦 厩庄界姻庄温
- 41. Individualisme Totes les certeses sorgeixen de lindividu Penso, per tant existeixo
- 42. De lindividu a la comunitat Tend竪ncies potenciadores de lindividualisme Il揃lustraci坦: cerca individual de la llibertat Romanticisme: el geni creador Ci竪ncies: Individualisme metodol嘆gic tica: Concepte negatiu de llibertat
- 43. Tensi坦 comunitria La modernitat estableix una tensi坦 entre: Ser membre duna comunitat Establir-se com a individu
- 44. L鱈mits a l竪tica individualista 多Qu竪 resulta quan les conseq端竪ncies no mafecten com a individu?
- 45. Biopol鱈tica Biopolitica: els problemes 竪tics, epistemolo嘆gics i ontol嘆gics relacionats amb limpacte del poder en la vida humana i els processos reproductius. (Michel Foucault)
- 46. El paradigma immunol嘆gic Roberto Esposito: la pol鱈tica com a paradigma immunitari
- 47. El Leviathan de Hobbes Uni坦 de tots els s炭bdits com a cos del sobir La naci坦 simmunitza contra la viol竪ncia, lestat l炭nic capa巽 d portar-la a terme.
- 48. Paradigma inmunitari Immunitas vs. Communitas Munus= Obligaci坦, regal que es torna. El sentit original, legal, de immunitat.
- 49. Lholocaust nazi No es tracta dun simple proc辿s de deshumanitzaci坦. Immunitzar la comunitat contra all嘆 ali辿.
- 50. Paradigma immmunitari La Modernitat requereix subjectivitat La subjectivitat requereix immunitat La dial竪ctica individu/cos
- 51. Paradigma immunitari La maternitat com a immunitzador La reacci坦 immune permet que creixi all嘆 diferent
- 52. La globaimmunitzaci坦 Immunitzar-se dall嘆 diferent
- 53. La globaimmmunitzaci坦 Cultura de consum i de鍖nici坦
- 54. Alternatives immunitries Processos dimmunitzaci坦 inclusius Individus que es (re)construeixen a partir de processos dimmunitzaci坦.
- 55. Les m炭ltiples cares del DCC Dues perspectives centrals Des de lart Des de la inclusi坦 social
- 56. Des de lart Lobjectiu central no 辿s tant prctic com ideol嘆gic: transformar les mentalitats dels individus. Disfrutar i participar de lart 辿s en si mateix un valor
- 57. Des de la inclusi坦 social Objectiu prctic: canviar la comunitat Lart 辿s vlid en tant en quant facilita una porta de comunicaci坦 amb la comunitat
- 58. Relaci坦 del DCC amb altres disciplines Gesti坦 cultural Treball social Dinamitzaci坦 cultural Art col揃lectiu Artivisme
- 59. Gesti坦 Cultural La gesti坦 cultural incideix en la q端esti坦 de lacc辿s. Apropar la cultura a un major nombre de gent El DCC treballa amb grups petits, cercant una implicaci坦 directa
- 60. Treball Social Lelement art no t辿 una pres竪ncia tan important Lelement comunitat no ha destar necessriament present
- 61. Dinamitzaci坦 socio- cultural Lelement comunitari no ha destar necessriament present Lelement cultural t辿 una dimensi坦 bsicament l炭dica, no 辿s art, ni est lligat a una cultura.
- 62. Qu竪 aporta el DCC Forta dimensi坦 art鱈stica que possibilita Transmissi坦 de valors mitjan巽ant les emocions Facilitar la construcci坦 de m炭ltiples elements identitaris Construcci坦 dun concepte inclusiu de comunitat
- 63. Moltes grcies per la seva atenci坦