ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
EL MODERNISME
     GRUP 3
ÍNDEX:
●   Activitats 1 i 3   Joan Bustamante
●   Activitat 2        Elisabet Giner
●   Activitat 5        Manuela Cuesta
●   Activitat 6        René Morín
●   Activitat 8        Miguel Carrasco
●   Activitat 9        Guillem Tubella
ACTIVITAT 1 I 3
ACTIVITAT 2
EL MODERNISME LITERARI CATALÀ
El modernisme català va ser un complex
moviment cultural que va des de 1892 amb la
primera festa modernista a Sitges fins el 1892 al
1911 amb la mort d'un dels màxims exponents
del moviment, Joan Maragall.
L'origen del modernisme català va ser l'afany
dels artistes i intel·lectuals de l'època que
pretenien transformar la cultura catalana de
l'època (tradicional i provinciana) en una
cultura moderna i nacional.
Els principals     corrents   ideològics    del
modernisme són:

● Regeneracionisme: que va adoptar una
  visió cosmopolita de la cultura, amb un
  elevat compromís polític i la voluntat de
  regenerar la població inculta.

● Esteticisme: que va optar per allunyar-se
  dels conflictes socials i es va aferrar
  únicament a l'art, com a salvació individual.
Prudenci Bertrana i
                          Compte
                        (1867-1941)
                      La Guineu (1902)
   Joan Maragall i
    Gorina (1860-                          Santiago Rusiñol i
        1911)                              Prats (1861-1931)
  La sardana (1894)                        Els jocs Florals de
                                            Cantprosa(1903)

Raimon Casellas                  Caterina Albert
       i Dou                         i Paradís
   (1855-1910)                   "Víctor Català"
Els sots feréstecs                 (1869-1966)
      (1901)                      Solitud (1905)
                  Alexandre de                          Apel·les
                Riquer i Ynglada                    Mestres i Oñós
                   ( 1856-1920)                       (1854-1936)
                Anyoranses (1902)                   L'Esquella de la
                                                    Toratxa (1939)
ACTIVITAT 5
Què volia fer Joan Maragall amb les "visions":
En el llibre visions i cants de Joan Maragall
explica, el que havia volgut fer amb les visions,
ho explica a Felip Pedrell per carta.
"Em vaig fer la il · lusió que dins d'aquestes
visions, del seu conjunt, es podria trobar una
mica de les mares de l'ànima catalana i de la
seva evolució"
Amb les visions, Maragall volia demostrar que
Catalunya era una nació i intentar definir la
nacionalitat catalana, busca
l'essència de la identitat
nacional dels catalans.
ACTIVITAT 6
ELOGI DE LA PARAULA
L'Elogi de la paraula, es un discurs que va llegir
Joan Maragall en l'Ataneu de Barcelona, a la
sesió de inagutació del 15 d'octubre de 1903.
Es un discurs on Maragall reflexiona
ACTIVITAT 8

Ara us explicaré com Joan Maragall es referia a
la poesia en el Elogi de la Poesia.

"Maragall diu que la poesia es l'art de la
paraula, i que, entenent que l'art pot sorgir de
qualsevol lloc, el mateix passa amb la poesia"
"Segons Maragall, l'art
 no es altra cosa que la
 expressió de la bellesa
 de totes les coses crea-
des. Totes les coses
tenen la seva bellesa, per
 el que totes poden ser
 origen de l'art, i sent
 la poesia l'art de la paraula
, tot pot ser origen de la poesia"
ACTIVITAT 9-El Comte Arnau
El Comte Arnau es un noble de una antiga llegenda
catalana. Entre altres pecats va tanir relacions amb
una abadessa, va engañar a gent a qui debía diners i
es va relacionar amb bruixes.
Tot això va fer que s'el castigues a cavalcar per tota la
eternitat en un cavall negre del que li surt foc de la
boca i els ulls.
Maragall va escriure:
"Amic Rahola:
Sento aquesta vida i l’altra com una sola cosa; que l’
altra ja la vivim en molts moments d’aquesta. Lligar lo
temporal a lo etern. Aquesta és la tensió del meu
esperit."
Amb altra vida es refereix a la mort, de manera que el
que està dient es que ja no veu la diferencia entre la
vida i la mort de tantes vegades que veu la segona en
la primera. Amb lo de lligar lo temporal a lo etern
expresa que vol que lo durable pasi a ser perpetu. Es
podría relacionar amb el seu ofici d'escriptor, pero
tenint en compte la frase d'abans podría significar que
tem la mort o aspira la inmortalitat (metafòrica).
CRÈDITS
● René Morín
● Manuela Cuesta
● Verónica Espinola
● Miguel Carrasco
● Joan Bustamante
● Guillem Tubella
● Elisabet Giner

More Related Content

El modernisme (grup 3)

  • 1. EL MODERNISME GRUP 3
  • 2. ÍNDEX: ● Activitats 1 i 3 Joan Bustamante ● Activitat 2 Elisabet Giner ● Activitat 5 Manuela Cuesta ● Activitat 6 René Morín ● Activitat 8 Miguel Carrasco ● Activitat 9 Guillem Tubella
  • 4. ACTIVITAT 2 EL MODERNISME LITERARI CATALÀ El modernisme català va ser un complex moviment cultural que va des de 1892 amb la primera festa modernista a Sitges fins el 1892 al 1911 amb la mort d'un dels màxims exponents del moviment, Joan Maragall. L'origen del modernisme català va ser l'afany dels artistes i intel·lectuals de l'època que pretenien transformar la cultura catalana de l'època (tradicional i provinciana) en una cultura moderna i nacional.
  • 5. Els principals corrents ideològics del modernisme són: ● Regeneracionisme: que va adoptar una visió cosmopolita de la cultura, amb un elevat compromís polític i la voluntat de regenerar la població inculta. ● Esteticisme: que va optar per allunyar-se dels conflictes socials i es va aferrar únicament a l'art, com a salvació individual.
  • 6. Prudenci Bertrana i Compte (1867-1941) La Guineu (1902) Joan Maragall i Gorina (1860- Santiago Rusiñol i 1911) Prats (1861-1931) La sardana (1894) Els jocs Florals de Cantprosa(1903) Raimon Casellas Caterina Albert i Dou i Paradís (1855-1910) "Víctor Català" Els sots feréstecs (1869-1966) (1901) Solitud (1905) Alexandre de Apel·les Riquer i Ynglada Mestres i Oñós ( 1856-1920) (1854-1936) Anyoranses (1902) L'Esquella de la Toratxa (1939)
  • 7. ACTIVITAT 5 Què volia fer Joan Maragall amb les "visions": En el llibre visions i cants de Joan Maragall explica, el que havia volgut fer amb les visions, ho explica a Felip Pedrell per carta. "Em vaig fer la il · lusió que dins d'aquestes visions, del seu conjunt, es podria trobar una mica de les mares de l'ànima catalana i de la seva evolució"
  • 8. Amb les visions, Maragall volia demostrar que Catalunya era una nació i intentar definir la nacionalitat catalana, busca l'essència de la identitat nacional dels catalans.
  • 9. ACTIVITAT 6 ELOGI DE LA PARAULA L'Elogi de la paraula, es un discurs que va llegir Joan Maragall en l'Ataneu de Barcelona, a la sesió de inagutació del 15 d'octubre de 1903. Es un discurs on Maragall reflexiona
  • 10. ACTIVITAT 8 Ara us explicaré com Joan Maragall es referia a la poesia en el Elogi de la Poesia. "Maragall diu que la poesia es l'art de la paraula, i que, entenent que l'art pot sorgir de qualsevol lloc, el mateix passa amb la poesia"
  • 11. "Segons Maragall, l'art no es altra cosa que la expressió de la bellesa de totes les coses crea- des. Totes les coses tenen la seva bellesa, per el que totes poden ser origen de l'art, i sent la poesia l'art de la paraula , tot pot ser origen de la poesia"
  • 12. ACTIVITAT 9-El Comte Arnau El Comte Arnau es un noble de una antiga llegenda catalana. Entre altres pecats va tanir relacions amb una abadessa, va engañar a gent a qui debía diners i es va relacionar amb bruixes. Tot això va fer que s'el castigues a cavalcar per tota la eternitat en un cavall negre del que li surt foc de la boca i els ulls.
  • 13. Maragall va escriure: "Amic Rahola: Sento aquesta vida i l’altra com una sola cosa; que l’ altra ja la vivim en molts moments d’aquesta. Lligar lo temporal a lo etern. Aquesta és la tensió del meu esperit." Amb altra vida es refereix a la mort, de manera que el que està dient es que ja no veu la diferencia entre la vida i la mort de tantes vegades que veu la segona en la primera. Amb lo de lligar lo temporal a lo etern expresa que vol que lo durable pasi a ser perpetu. Es podría relacionar amb el seu ofici d'escriptor, pero tenint en compte la frase d'abans podría significar que tem la mort o aspira la inmortalitat (metafòrica).
  • 14. CRÈDITS ● René Morín ● Manuela Cuesta ● Verónica Espinola ● Miguel Carrasco ● Joan Bustamante ● Guillem Tubella ● Elisabet Giner