La sil·laba
- 1. SÃl·laba, diftong i hiat Pere MiG IES Can Peixauet
- 2. SÃl·laba, diftong i hiat La sÃl·laba ¶Ù±ð´Ú¾±²Ô¾±³¦¾±Ã³
- 3. Tipus
- 4. Separació Els diftongs ¶Ù±ð´Ú¾±²Ô¾±³¦¾±Ã³
- 7. Exemples Els triftongs i els hiatus
- 8. La sÃl·laba. ¶Ù±ð´Ú¾±²Ô¾±³¦¾±Ã³ So o grup de sons d'una paraula que pronunciem en un cop de veu
- 9. Nucli de sÃl·laba = vocal (sempre)
- 10. Marge sil·là bic: Elements que se situen al voltant del nucli Consonants
- 11. U / I en els diftongs
- 12. La sÃl·laba. Tipus Tipus de sÃl·laba Tònica (més forta) Exemple: xocoLAta Àtona (la resta) Tipus de paraules (segons nombre sÃl·labes) monosÃl·labs (una sola sÃl·laba) Tònics (mà , té, un...)
- 13. Àtons (el, es, que, me...) polisÃl·lab (més d'una sÃl·laba): ordinador
- 14. La sÃl·laba. Separació Normes de separació a final de lÃnia: No pot quedar una lletra a principi o final lÃnia
- 15. Si la paraula té prefix o és composta cal respectar-lo (exemple: in-ac-tiu)
- 16. No se separa mai la LL ni la NY (exemples: ce-lla, bo-nye-gut)
- 17. La L·L se separa eliminant-ne el punt (exemple: cel-la)
- 18. Se separen tots els altres grups consonà ntics i dÃgrafs (exemples: car-ro, met-ge, cas-so-la...)
- 19. Els diftongs. ¶Ù±ð´Ú¾±²Ô¾±³¦¾±Ã³ Grup format per una vocal i una U o una I que es pronuncien en una sola sÃl·laba
- 20. Exemples: agUAntar, AIre, treIEn
- 21. En distingim dos tipus Diftongs decreixents
- 23. Diftongs decreixents Els formen les combinacions següents: Vocal + U = au, eu, iu, ou, uu
- 24. Vocal + I = ai, ei, ii, oi, ui AI -> empaitar AU -> caure EI -> feina EU -> deure II -> novii (balear) IU -> viu OI -> cofoi OU -> bou UI -> cuina UU -> duu
- 25. Diftongs creixents. ¶Ù±ð´Ú¾±²Ô¾±³¦¾±Ã³ Els formen les combinacions següents GU + vocal (si la vocal és E / I posem dièresi sobre la U)
- 26. QU + vocal (si la vocal és E / I posem dièresi sobre la U)
- 27. I / U entre vocals
- 28. I / U entre principi de mot i vocal
- 29. Diftongs creixents. Exemples GU + VOCAL QU + VOCAL I/U entre vocals I/U entre principi i vocal GUA -> guant QUA -> quatre meUA veUEn noIEs IOde hIEna UAdi GÜE -> llengües QÜE -> qüestió GÜI -> pingüà QÜI -> obliqüitat GUO -> aiguota QUO -> quota
- 30. Els triftongs i els hiatus Un triftong és un diftong creixent seguit d'un decreixent en la mateixa sÃl·laba UAI -> gUAItar
- 31. IEU -> dèIEU
- 33. UEU -> creUEU Un hiatus (o hiat) és quan dues vocals juntes no formen diftong: Ma-ri-a, a-vi-ó...