ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Síntesi 45a sessió web: 'Transformar una organització per la via digital'

•
•
gencat .
gencat .

Amb Luis Villa

1 of 1
45a sessió web Transformar una organització per la via digital Luis Villa, director de Disseny de Negocis a FJORD. Van presentar l’acte Jordi Graells Costa, director general d’Atenció Ciutadana, i Gabriel Capilla i Vidal, director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Sala d’actes del CEJFE, 19 d’octubre de 2016. 183 assistents. La tecnologia per si mateixa no és més que una utilitat, un algoritme: no té sentit sense les persones, ha d’estar al seu servei, no a l’inrevés. No es pot crear el futur al mateix espai on s’ha creat el present, però cal tenir en compte l’impacte del passat: l’amplada dels culs dels cavalls és el que va acabar determinant l’amplada del transbordador espacial (perquè pogués ser transportat per ferrocarril, l’amplada de les vies dels quals és la mateixa que la de les rodes dels carros, basant-se en l’amplada dels cavalls que els tiraven). En el cas de l’Administració pública, el cul dels cavalls és el procediment, regulat per les lleis. El model econòmic que encara predomina es basa en la presència als llocs de treball, en el principi d’automatització de les persones: està pensat per processar i escalar, no per a la creativitat. Cada professional és dintre d’una capsa: l’espai més interessant i amb més possibilitats és precisament aquell que és fora de les capses, que permet moure-s’hi lliurement i el sorgiment de la creativitat. És la contraposició entre el control i la innovació, entre la jerarquia i l’adhocràcia. El canvi cultural és la clau. Hi ha 4 graus de transformació, que coincideixen amb els 4 estats de la matèria: sòlid (les capses que hem dit: avantatge competitiu, mentalitat d’indústria, innovació dintre-fora, pensament lineal, totalment previsible), líquid (2.0, no tan previsible, però encara avantatge competitiu), gasós (aquí comença l’avantatge col·laboratiu: plataformes d’innovació oberta, OTT) i plasma (l’IoT, la interconnexió de sistemes i la combinació del valor de cadascun dels estats: tot és volàtil, caòtic). Un bon exemple d’avantatge col·laboratiu és la plataforma sudafricana de salut Vitality. Les expectatives líquides fan que el millor servei sempre guanyi. Les regles del garatge són fonamentals per a la innovació (i cada cop es veuen més petits garatges a l’Administració). La veritable transformació rau en com les organitzacions mesuren el seu funcionament. Per aconseguir ser rendible i sostenible en l’era digital cal passar de la mètrica racional (hemisferi esquerre del cervell, cultura corporativa) a l’emocional (hemisferi dret, cultura d’empresa emergent), cal que el que fem tingui un significat i un propòsit, sentir-se’n orgullós i satisfet. La mètrica NPS és la més adient. Es tracta de passar de la cultura transaccional (basada en respostes, homogeneïtat, treball, sitja i por) a la cultura col·laborativa (basada en preguntes, diversitat, orgull, inclusió i valentia). El procés s’ha de centrar en les persones (començar per fer les preguntes adequades), no pas en la solució dels problemes abans d’entendre’ls (solucionisme: començar per les respostes). Primer hi ha d’haver empatia, la detecció de la necessitat; després, la creativitat, la proposta i el prototipus. Per aconseguir-ho cal crear nous espais compartits de treball, col·laboració, connexió i inspiració, crear i compartir idees, pensar amb les mans, arribar a les solucions de manera natural... quan un dissenyador no pot fer tot sol allò que ha pensat és que ha creat un disseny de debò. Fer allò que els altres no fan és fer estratègia. Els factors que impacten en la innovació són de tipus social, econòmic, tecnològic, regulador, mediambiental... i també cal tenir en compte el xoc amb la realitat: quan amenaces el negoci o la posició d’algú és més difícil que la innovació s’imposi: per exemple, els casos d’Uber i Airbnb. Cal posar afecte, carinyo, en tot allò que es fa: és la millor manera de monitorar i millorar el sistema. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 19 d’octubre de 2016

More Related Content

Síntesi 45a sessió web: 'Transformar una organització per la via digital'

  • 1. 45a sessió web Transformar una organització per la via digital Luis Villa, director de Disseny de Negocis a FJORD. Van presentar l’acte Jordi Graells Costa, director general d’Atenció Ciutadana, i Gabriel Capilla i Vidal, director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Sala d’actes del CEJFE, 19 d’octubre de 2016. 183 assistents. La tecnologia per si mateixa no és més que una utilitat, un algoritme: no té sentit sense les persones, ha d’estar al seu servei, no a l’inrevés. No es pot crear el futur al mateix espai on s’ha creat el present, però cal tenir en compte l’impacte del passat: l’amplada dels culs dels cavalls és el que va acabar determinant l’amplada del transbordador espacial (perquè pogués ser transportat per ferrocarril, l’amplada de les vies dels quals és la mateixa que la de les rodes dels carros, basant-se en l’amplada dels cavalls que els tiraven). En el cas de l’Administració pública, el cul dels cavalls és el procediment, regulat per les lleis. El model econòmic que encara predomina es basa en la presència als llocs de treball, en el principi d’automatització de les persones: està pensat per processar i escalar, no per a la creativitat. Cada professional és dintre d’una capsa: l’espai més interessant i amb més possibilitats és precisament aquell que és fora de les capses, que permet moure-s’hi lliurement i el sorgiment de la creativitat. És la contraposició entre el control i la innovació, entre la jerarquia i l’adhocràcia. El canvi cultural és la clau. Hi ha 4 graus de transformació, que coincideixen amb els 4 estats de la matèria: sòlid (les capses que hem dit: avantatge competitiu, mentalitat d’indústria, innovació dintre-fora, pensament lineal, totalment previsible), líquid (2.0, no tan previsible, però encara avantatge competitiu), gasós (aquí comença l’avantatge col·laboratiu: plataformes d’innovació oberta, OTT) i plasma (l’IoT, la interconnexió de sistemes i la combinació del valor de cadascun dels estats: tot és volàtil, caòtic). Un bon exemple d’avantatge col·laboratiu és la plataforma sudafricana de salut Vitality. Les expectatives líquides fan que el millor servei sempre guanyi. Les regles del garatge són fonamentals per a la innovació (i cada cop es veuen més petits garatges a l’Administració). La veritable transformació rau en com les organitzacions mesuren el seu funcionament. Per aconseguir ser rendible i sostenible en l’era digital cal passar de la mètrica racional (hemisferi esquerre del cervell, cultura corporativa) a l’emocional (hemisferi dret, cultura d’empresa emergent), cal que el que fem tingui un significat i un propòsit, sentir-se’n orgullós i satisfet. La mètrica NPS és la més adient. Es tracta de passar de la cultura transaccional (basada en respostes, homogeneïtat, treball, sitja i por) a la cultura col·laborativa (basada en preguntes, diversitat, orgull, inclusió i valentia). El procés s’ha de centrar en les persones (començar per fer les preguntes adequades), no pas en la solució dels problemes abans d’entendre’ls (solucionisme: començar per les respostes). Primer hi ha d’haver empatia, la detecció de la necessitat; després, la creativitat, la proposta i el prototipus. Per aconseguir-ho cal crear nous espais compartits de treball, col·laboració, connexió i inspiració, crear i compartir idees, pensar amb les mans, arribar a les solucions de manera natural... quan un dissenyador no pot fer tot sol allò que ha pensat és que ha creat un disseny de debò. Fer allò que els altres no fan és fer estratègia. Els factors que impacten en la innovació són de tipus social, econòmic, tecnològic, regulador, mediambiental... i també cal tenir en compte el xoc amb la realitat: quan amenaces el negoci o la posició d’algú és més difícil que la innovació s’imposi: per exemple, els casos d’Uber i Airbnb. Cal posar afecte, carinyo, en tot allò que es fa: és la millor manera de monitorar i millorar el sistema. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 19 d’octubre de 2016