際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Fitxa 99

Download as PPT, PDF
H
helenacamachoaltisent
1 of 16
Download to read offline
ART GREC FITXA 99: VICTRIA DE SAMOTRCIA
FITXA TCNICA T鱈tol: Autor: Vict嘆ria de Samotrcia Atribu誰da a Pit嘆crit de Rodes (Pithokritos) Cronologia: 200-190 a C. Forma: Escultura exempta Tipologia: Dempeus Material: Marbre de Paros Mides: Estil: 2,45m.(alt) Escola de Rodes. Grec hel揃len鱈stic. Lloc original: Santuari dels Cabrils (Illa de Samotrcia) Ubicaci坦 actual: Museu del Louvre
1. CONTEXT HISTRIC: Per鱈ode Hel揃len鱈stic Segle: IV-I a. C. (323-146 a. C.) lImperi Alexandr鱈 va quedar fragmentat en diversos estat de caracter鱈stiques for巽a similars entre ells. S坦n els anomenats regnes hel揃len鱈stics. a) b) c) Des pr辿s de la mort dAlexandre el Gran els seus generals es varen repartir limperi, aquest fet va donar pas a vint anys de lluites per obtenir el poder. Despr辿s de les lluites entre els seus generals (didocs) es van consolidar tres estats: Maced嘆nia sota els Antig嘆nides descendents d Ant鱈gon (Gr竪cia) Egipte sota els Lapides o Ptolomeus descendents de Ptolomeu S鱈ria sota els Seleucides, descendents de Seleuc.
Monarquies desp嘆tiques que van mantenir disputes entre elles fins a caure sota poder de Roma als segles II i I a. C.
CONTEXT HISTRIC VIDA CULTURAL Durant letapa hel揃len鱈stica es va desenvolupar una civilitzaci坦 urbana de gran vitalitat. El propi Alexandre ja havia fundat moltes ciutats noves en les quals es realitzaven intercanvis comercials amb Orient i Occident, i activitats artesanals. La vida cultural, art鱈stica i cient鱈fica daquestes ciutats va ser for巽a intensa. Es van crear biblioteques, com la dAlexandria, que va arribar a tenir 700.000 rotlles, que contenien la major part dels coneixements de l竪poca. En aquesta ciutat tamb辿 shi va fundar un museu, temple en el qual es conreaven totes les ci竪ncies i la filosofia, i on acudien tots els savis de l竪poca.
ESTIL HEL揃LENSTIC La influ竪ncia oriental es palesa sobretot en la grandiositat i lexageraci坦 que substitueix lharmonia clssica. En arquitectura aix嘆 es va traduir en una tend竪ncia al colossalisme i el luxe. Lordre m辿s emprat fou el corinti. En escultura una forta expressivitat reempla巽a la serenitat clssica, hom tendeix fins i tot al dramatisme (pathos). Apareix un nou tipus descultura (amb molt d竪xit entre els romans): el retrat.
ANLISI FORMAL COMPOSICI http://www.selectividad.tv/S_A_1_1_3_S_la_victoria_de_samotracia_ de_pithokritos_de_rodas.html La Vict嘆ria de Samotrcia 辿s una escultura de marbre pertanyent a l escola de Rodes. La figura femenina est situada damunt la proa dun navili que actua de pedestal Trobem a faltar les cames i els bra巽os COMPOSICI OBERTA, les l鱈nies deix de lobra s坦n diagonals i corves, que produeixen desequilibri. Observada des de diferents cares: FRONTAL: la figura es recargola i sobre en les dos llargues corves de les ales. LATERAL: sobserva una gran l鱈nia diagonal que enlla巽aria des de la cama fins al cap.
RITME: MOVIMENT DINAMISME: Produ誰t per dos factors principals: 1. Contrap辿s compositiu que formen les ales de lesquena i la cama dreta avan巽ada, que remarca la intencionalitat de la figura danar cap endavant. 2. Draps molls. Corves i plecs de la roba adherides al cos de la dona Consegueix refor巽ar la sensaci坦 de moviment i fa visible lanatomia del cos Lescultor vol captar el moment que aterra (instant). Moment anecd嘆tic.
MODELAT Estudi anat嘆mic de gran habilitat t竪cnica Gran expressivitat: cops del vent damunt del cos. Del鱈nia amb perfecci坦 el pit, el ventre i la difer竪ncia de gruix de les cames Draps molls: el vestit fi vela les formes del cos i el carga de sensualitat LLum saccentua amb els plecs, creant violents contrastos de llum i ombra. Factura de lobra 辿s refinada,virtuosa, bentreballades les diferents textures (roba, plomatge de les ales, cos....)
ESTIL HEL.LENSTIC: ESCOLA DE RODES Complicaci坦 compositiva Il揃lusionisme escenogrfic Grandiositat i ruptura de la proporci坦 clssica Realisme Trencament de lequilibri Gust pel moviment Tensi坦 dramtica, sensualitat i bellesa Habilitat t竪cnica Altres obres de lescola: Toro de Farnesi, Laoocont i els seus fills, Col嘆s de Rodes...
INTERPRETACI Sha d atribuir a Pit嘆crit , encara que tamb辿 es considera dautoria desconeguda Primerament es va pensar que lobra havia estat encarregada pel rei de Macedonia Demetri Poliorcetes per commemorar el triomf naval a Salamina de Xipre sota la flota de Ptolomeu I Soter (306 a. C.) Per嘆 sembla que va ser donada pels habitants de Rodes al Santuari de Cabirs a lilla de Samotrcia.
TEMA s una Nik辿 o Victoria, representada com una dona amb ales que acaba d aterrar damunt la proa duna nau. Mant辿 les ales desplegades i vestida amb un xit坦 fi i transparent lligat amb un cord坦 sota el pit i enrotllat a lal巽ada dels malucs un himati坦. Les robes adherides al cos s entortolliguen a causa del vent mar鱈, sentint la sensaci坦 de laigua en la roba i lefecte d anar contra el vent . Els infinits plecs del vestit flueixen al voltant del cos, senganxen al pit i al ventre, insinuen , tot conferint a la figura una notable sensualitat. Descansa el pes damunt la cama dreta mentre lesquerra va endarrera, en una suau i llarga ondulaci坦.
INTERPRETACI: CONTINGUT I SIGNIFICACI Representa a una de les divinitats de l antiga Gr竪cia: Vict嘆ria , Nik辿 en grec. Considerada una deesa portadora de la bona sort. Es tenia per filla de Zeus, personificada amb la imatge dAtena (deessa de la saviesa i de lestrat竪gia militar). La personificaci坦 de la Vict嘆ria, solia ser representada amb unes ales, que li permetien despla巽ar-se a una gran velocitat, i portant una garlanda o fulla de palma com a s鱈mbols de la vict嘆ria
INTERPRETACI: CONTINGUT I SIGNIFICACI FUNCI: COMMEMORATIVA s una obra original, aixecada damunt la proa dun vaixell de pedra, formava un espectacular conjunt escult嘆ric erigit al cim d 卒un santuari roc嘆s. Commemora: una important vict嘆ria naval sobre les tropes del rei persa Ant鱈oc III de S鱈ria (190 a. C.) al mar Egeu i que supos per als rodis el control de grans comarques a Cria i L鱈cia i l卒alian巽a de nombroses ciutats i illes pr嘆ximes. Normalment la representaci坦 escult嘆rica de la Vict嘆ria era una petita figureta que duia una altra divinitat a la m. Per嘆 les dimensions de la Vict嘆ria de Samotrcia ens indiquen que en aquest cas es tracta d卒una obra de carcter commemoratiu. SIMBOLITZA EL TRIOMF.
MODELS I INFLUNCIES Presenta una ruptura est竪tica respecte els cnons de proporci坦 i dequilibri de l竪poca clssica s de la t竪cnica dels draps molls utilitzada al Parten坦 per F鱈dies al s. V a. C. Influ竪ncia: La llibertat guiant el poble (Delacroix) Futurisme: model a superar, moviment i velocitat Un autom嘆vil de curses 辿s m辿s bell que la Vict嘆ria de Samotrcia (Manifest futurista).
Nike de Paionios (421a. C.)

More Related Content

Fitxa 99

  • 2. FITXA TCNICA T鱈tol: Autor: Vict嘆ria de Samotrcia Atribu誰da a Pit嘆crit de Rodes (Pithokritos) Cronologia: 200-190 a C. Forma: Escultura exempta Tipologia: Dempeus Material: Marbre de Paros Mides: Estil: 2,45m.(alt) Escola de Rodes. Grec hel揃len鱈stic. Lloc original: Santuari dels Cabrils (Illa de Samotrcia) Ubicaci坦 actual: Museu del Louvre
  • 3. 1. CONTEXT HISTRIC: Per鱈ode Hel揃len鱈stic Segle: IV-I a. C. (323-146 a. C.) lImperi Alexandr鱈 va quedar fragmentat en diversos estat de caracter鱈stiques for巽a similars entre ells. S坦n els anomenats regnes hel揃len鱈stics. a) b) c) Des pr辿s de la mort dAlexandre el Gran els seus generals es varen repartir limperi, aquest fet va donar pas a vint anys de lluites per obtenir el poder. Despr辿s de les lluites entre els seus generals (didocs) es van consolidar tres estats: Maced嘆nia sota els Antig嘆nides descendents d Ant鱈gon (Gr竪cia) Egipte sota els Lapides o Ptolomeus descendents de Ptolomeu S鱈ria sota els Seleucides, descendents de Seleuc.
  • 4. Monarquies desp嘆tiques que van mantenir disputes entre elles fins a caure sota poder de Roma als segles II i I a. C.
  • 5. CONTEXT HISTRIC VIDA CULTURAL Durant letapa hel揃len鱈stica es va desenvolupar una civilitzaci坦 urbana de gran vitalitat. El propi Alexandre ja havia fundat moltes ciutats noves en les quals es realitzaven intercanvis comercials amb Orient i Occident, i activitats artesanals. La vida cultural, art鱈stica i cient鱈fica daquestes ciutats va ser for巽a intensa. Es van crear biblioteques, com la dAlexandria, que va arribar a tenir 700.000 rotlles, que contenien la major part dels coneixements de l竪poca. En aquesta ciutat tamb辿 shi va fundar un museu, temple en el qual es conreaven totes les ci竪ncies i la filosofia, i on acudien tots els savis de l竪poca.
  • 6. ESTIL HEL揃LENSTIC La influ竪ncia oriental es palesa sobretot en la grandiositat i lexageraci坦 que substitueix lharmonia clssica. En arquitectura aix嘆 es va traduir en una tend竪ncia al colossalisme i el luxe. Lordre m辿s emprat fou el corinti. En escultura una forta expressivitat reempla巽a la serenitat clssica, hom tendeix fins i tot al dramatisme (pathos). Apareix un nou tipus descultura (amb molt d竪xit entre els romans): el retrat.
  • 7. ANLISI FORMAL COMPOSICI http://www.selectividad.tv/S_A_1_1_3_S_la_victoria_de_samotracia_ de_pithokritos_de_rodas.html La Vict嘆ria de Samotrcia 辿s una escultura de marbre pertanyent a l escola de Rodes. La figura femenina est situada damunt la proa dun navili que actua de pedestal Trobem a faltar les cames i els bra巽os COMPOSICI OBERTA, les l鱈nies deix de lobra s坦n diagonals i corves, que produeixen desequilibri. Observada des de diferents cares: FRONTAL: la figura es recargola i sobre en les dos llargues corves de les ales. LATERAL: sobserva una gran l鱈nia diagonal que enlla巽aria des de la cama fins al cap.
  • 8. RITME: MOVIMENT DINAMISME: Produ誰t per dos factors principals: 1. Contrap辿s compositiu que formen les ales de lesquena i la cama dreta avan巽ada, que remarca la intencionalitat de la figura danar cap endavant. 2. Draps molls. Corves i plecs de la roba adherides al cos de la dona Consegueix refor巽ar la sensaci坦 de moviment i fa visible lanatomia del cos Lescultor vol captar el moment que aterra (instant). Moment anecd嘆tic.
  • 9. MODELAT Estudi anat嘆mic de gran habilitat t竪cnica Gran expressivitat: cops del vent damunt del cos. Del鱈nia amb perfecci坦 el pit, el ventre i la difer竪ncia de gruix de les cames Draps molls: el vestit fi vela les formes del cos i el carga de sensualitat LLum saccentua amb els plecs, creant violents contrastos de llum i ombra. Factura de lobra 辿s refinada,virtuosa, bentreballades les diferents textures (roba, plomatge de les ales, cos....)
  • 10. ESTIL HEL.LENSTIC: ESCOLA DE RODES Complicaci坦 compositiva Il揃lusionisme escenogrfic Grandiositat i ruptura de la proporci坦 clssica Realisme Trencament de lequilibri Gust pel moviment Tensi坦 dramtica, sensualitat i bellesa Habilitat t竪cnica Altres obres de lescola: Toro de Farnesi, Laoocont i els seus fills, Col嘆s de Rodes...
  • 11. INTERPRETACI Sha d atribuir a Pit嘆crit , encara que tamb辿 es considera dautoria desconeguda Primerament es va pensar que lobra havia estat encarregada pel rei de Macedonia Demetri Poliorcetes per commemorar el triomf naval a Salamina de Xipre sota la flota de Ptolomeu I Soter (306 a. C.) Per嘆 sembla que va ser donada pels habitants de Rodes al Santuari de Cabirs a lilla de Samotrcia.
  • 12. TEMA s una Nik辿 o Victoria, representada com una dona amb ales que acaba d aterrar damunt la proa duna nau. Mant辿 les ales desplegades i vestida amb un xit坦 fi i transparent lligat amb un cord坦 sota el pit i enrotllat a lal巽ada dels malucs un himati坦. Les robes adherides al cos s entortolliguen a causa del vent mar鱈, sentint la sensaci坦 de laigua en la roba i lefecte d anar contra el vent . Els infinits plecs del vestit flueixen al voltant del cos, senganxen al pit i al ventre, insinuen , tot conferint a la figura una notable sensualitat. Descansa el pes damunt la cama dreta mentre lesquerra va endarrera, en una suau i llarga ondulaci坦.
  • 13. INTERPRETACI: CONTINGUT I SIGNIFICACI Representa a una de les divinitats de l antiga Gr竪cia: Vict嘆ria , Nik辿 en grec. Considerada una deesa portadora de la bona sort. Es tenia per filla de Zeus, personificada amb la imatge dAtena (deessa de la saviesa i de lestrat竪gia militar). La personificaci坦 de la Vict嘆ria, solia ser representada amb unes ales, que li permetien despla巽ar-se a una gran velocitat, i portant una garlanda o fulla de palma com a s鱈mbols de la vict嘆ria
  • 14. INTERPRETACI: CONTINGUT I SIGNIFICACI FUNCI: COMMEMORATIVA s una obra original, aixecada damunt la proa dun vaixell de pedra, formava un espectacular conjunt escult嘆ric erigit al cim d 卒un santuari roc嘆s. Commemora: una important vict嘆ria naval sobre les tropes del rei persa Ant鱈oc III de S鱈ria (190 a. C.) al mar Egeu i que supos per als rodis el control de grans comarques a Cria i L鱈cia i l卒alian巽a de nombroses ciutats i illes pr嘆ximes. Normalment la representaci坦 escult嘆rica de la Vict嘆ria era una petita figureta que duia una altra divinitat a la m. Per嘆 les dimensions de la Vict嘆ria de Samotrcia ens indiquen que en aquest cas es tracta d卒una obra de carcter commemoratiu. SIMBOLITZA EL TRIOMF.
  • 15. MODELS I INFLUNCIES Presenta una ruptura est竪tica respecte els cnons de proporci坦 i dequilibri de l竪poca clssica s de la t竪cnica dels draps molls utilitzada al Parten坦 per F鱈dies al s. V a. C. Influ竪ncia: La llibertat guiant el poble (Delacroix) Futurisme: model a superar, moviment i velocitat Un autom嘆vil de curses 辿s m辿s bell que la Vict嘆ria de Samotrcia (Manifest futurista).