ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

La nova funció pública a Catalunya

•Download as PPTX, PDF•
•
Ismael Peña-López
Ismael Peña-López

Postgrau en lideratge institucional i gestió de politiques públiques. 17 de novembre de 2023 Més informació: https://ictlogy.net/bibliography/reports/projects.php?idp=5135

1 of 89
Download to read offline
La nova funció pública a Catalunya Mòdul 4 Gestió de l’Organització Pública Ismael Peña-López
Govern i Governança 01
Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic 3
Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals 4
Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals Elecció objectiva 5
Del desenvolupament a la governança Canvi en els valors 6
Del desenvolupament a la governança Canvi en els valors Valors emancipadors 7
Del desenvolupament a la governança Canvi en els valors Valors emancipadors Elecció subjectiva 8
Del desenvolupament a la governança Canvi en els valors Valors emancipadors Elecció subjectiva Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals Elecció objectiva 9
Del desenvolupament a la governança Democratització 10
Del desenvolupament a la governança Democratització Llibertats i drets 11
Del desenvolupament a la governança Democratització Llibertats i drets Elecció efectiva 12
Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals Elecció objectiva Canvi en els valors Valors emancipadors Elecció subjectiva Democratització Llibertats i drets Elecció efectiva 13
Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals Elecció objectiva Canvi en els valors Valors emancipadors Elecció subjectiva Democratització Llibertats i drets Elecció efectiva Llibertat manca de limitacions per pensar o fer el que hom vol Empoderament capacitat per fer-ho Governança canviar el sistema (no només actuar-hi) 14
Decidir... Diagnosi 15
Decidir... Deliberació 16
Decidir... Negociació 17
Decidir... Execució 18
Decidir... Avaluació 19
Decidir Diagnosi Deliberació Negociació Execució Avaluació 20
Tecnopolítica 02
presa de decisions execució elecció L’organització tradicional jeràrquica 22
represen -tació execució elecció presa de decisions L’organització tradicional assembleària 23
coordi- nació repre- sen- tació execució presa de decisions L’organització xarxa 24
tradicional jeràrquica de base assembleària organització xarxa Models de participació col·lectiva 25
Participació industrial col·lectiva regular / projecte individual dirigida proactiva 26
Participació digital puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva 27
puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva M-Pesa Telcos Usuaris Banca electrònica Negocis pull liderats per la demanda 28
Usuaris Wikipedia Editors Impulsors Continguts derivats Tech. Cultura Remescla en temps real puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva 29
puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Tecnologia Impulsors Ushahidi Fundadors Usuaris Participants Activisme Tecnologia multi-propòsit 30
puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Ciutadans EEUU Primavera Àrab Al-Tahrir CNN Al-Jazeera Mitjans 4t poder com potenciador del 5è poder 31
L’enfocament sistèmic: L’Administració com a plataforma 03
Gestió de la complexitat per a l’impacte sistèmic VUCA • Volàtil • Incert (uncertain) • Complex • Ambigu BANI • Frágil (brittle) • Ansioso • No-lineal • Incomprensible Actors • Anàlisi de stakeholders • Sensing • Anomenat (naming) • Enmarcat (framing) • Citizen journey (recorregut del ciutadà) QUI Prospectiva • Futurs • Contrafactorials • Predicció ESCENARIS Outcome mapping (mapa de efectos) TRANSFORMACIÓ Aproximació basada en portafolis ACTIUS Sistemes • Anàlisi de sistemes • Cartografiat de sistemes • Cartografiat de relacions RELACIONS Projectes de transformació sistèmica Polítiques públiques d’impacte Teoria del canvi RELACIONS CAUSALS Ecosistemes Plataformes Participació • Facilitació • Design-thinking • Co-diseny, co-gestió DINÀMIQUES 33
Govern i innovació social Institucions Líders locals i ONGO Xarxes Superar el salt de coneixement Articular la quàdruple hèlix Nivell Macro: polítiques i regulació Nivell Meso: formació i competències Nivell Micro: crear teixit social Empreses Estatus socio- econòmic: operativa i recursos Sincronitzar espais multicapa Universitats i Recerca Administració Transversalitzar Empoderar Capacitar Ciutadans individuals Lupiáñez-Villanueva et al. (2018) 34
La participació a la cadena de valor Instruments de participació ciutadana Infraestructures Actors i espais de participació informal i no-formal Gestió del Coneixement Transformació de l’Administració Diagnosi Implemen- tació Avaluació Disseny 35
De la capacitació a l’empoderament 36/4 3 Iniciatives de formació de dalt a baix • Implementar iniciatives perquè d’altres hi participin, p.ex. plens oberts • Dissenyar iniciatives perquè d’altres se les apoderin, p.ex. Hackathon Preparar les institucions i les persones per la participació • Infraestructures bàsiques, p.ex. espais, agenda • Competències, p.ex. formació • Plataformes, p.ex. dades obertes, tecnologia • Protocols i procediments, p.ex. metodologies Capacitació Intervenció Institucions Àmbit extra- institucional Preparar els ciutadans per la participació • Accés a infraestructures bàsiques, p.ex. espais, agenda • Competències, p.ex. formació • Espais i dispositius especials, p.ex. per minories en risc d’exclusió • Actuar sobre l’entorn, p.ex. escoles, feina Crear les condicions per donar suport a iniciatives de baix a dalt • Marc regulatori adequat, p.ex. que la participació sigui vinculant • Facilitació, mediació, documentació p.ex. durant les assemblees ciutadanes • Finançar, p.ex. pagar les taxes • Instruments, p.ex. plataformes programari lliure Construïm-ho… i vindran Empoderem-los… i anem allà on es troben Lupiáñez-Villanueva et al. (2018) 36
De procediment a política pública oberta 37  Teoria del Canvi Recursos  Actuacions  Resultats  Impactes  Mapa d’actors d’espais d’instruments  Diagnosi  Disseny i implantació de la política pública dels dispositius de les actuacions  Avaluació, retiment de comptes, transparència Govern Obert Transparència Participació Col·laboració
Sistema vs. ecosistema Sistema • Conjunt d’elements estructurats • Sota unes normes • Que funcionen com un tot Ecosistema • Entorn/infraestructura de suport comú, amb serveis bàsics • Serveis, solucions i components especialitzats • Instàncies/aplicacions especifiques Sistema Ecosistema Jerarquia Infraestructura Norma Serveis El tot Instàncies p.ex. Sistema sanitari Sistema educatiu p.ex. Ecosistema habitatge 38
Política complexa, política retorçada El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 04a
40 Problemes complexos De quin tipus de repte es tracta? De quines maneres es pot definir? Quines causes es poden identificar? Com és l’entorn? Com s’està afrontant ara el repte? Quines línies d’acció hi ha? Quina mena d’objectiu es pretén assolir?
41 Problemes retorçats (wicked problems) 1. No hi ha una formulació definitiva d'un problema retorçat 2. Els problemes retorçats no tenen temps d'espera 3. Les solucions a un problema retorçat no són del tipus vertader o fals, sinó millor o pitjor 4. No hi ha cap prova immediata i definitiva d'una solució a un problema retorçat 5. Cada solució a un problema retorçat és una "operació única" 6. Els problemes retorçats no tenen un conjunt de solucions potencials enumerables 7. Cada problema retorçat és essencialment únic 8. Cada problema retorçat pot considerar-se com un símptoma d'un altre problema 9. L'existència d'una discrepància representant a un problema retorçat pot explicar-se en diverses formes 10. El polític no té dret a equivocar-se Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973)
42 El context del 14F Nous casos diaris de COVID-19 confirmats, mitjana a 7 dies Font: OurWorld in Data / Johns Hopkins University CSSE COVID-19 Data Confinament S’ajornen les eleccions basques i gallegues Eleccions basques i gallegues nova convocatòria eleccions El President de la Generalitat inhabilitat pel Tribunal Suprem Convocatòria d’eleccions Jornada Electoral 14 Febrer 2021 Comença la campanya electoral Nova data electoral proposada a l’ajornament (no va passar) Ajornament de les eleccions El TSJC suspèn l’ajornament cautelaríssimament El TSJC sentencia la no validesa de l’ajornament Gran part de les eleccions al món van aprofitar per celebrar-se entre la 1a i la 2a onades 1a onada 2a onada 3a onada 4a onada Jornada electoral inicialment programada per les eleccions basques i gallegues
43  Què prioritzem: la Salut o la Democràcia?  Quin és el millor moment per votar? En funció de què?  Podem privar de dret a vot a un determinat col·lectiu? En funció de què?  Què és més legítim, mantenir un Govern en funcions, o precipitar un nou Govern a tota costa?  Quin és EL problema exactament? No hi ha formulació definitiva d'un problema retorçat
44 Posar data invalida aquest aspecte... o no. Què passa després? I també Com i quan arribem a la data?  Quan volem que siguin les eleccions?  Quan poden ser les eleccions?  Podem ajornar les eleccions?  Què passa si hi ha un recurs a l’ajornament?  Què passa mentre no es resol? Els problemes retorçats no tenen temps d'espera
45 Què permet l’àmbit normatiu? Podem canviar l’àmbit normatiu? Tensions  De salut individual  De salut pública  Pressupostàries  Operatives  De legitimitat Les solucions a un problema retorçat no són del tipus vertader o fals, sinó millor o pitjor
46 No hi ha cap prova immediata i definitiva d'una solució a un problema retorçat Aquesta qüestió es resol de dues maneres  Amb l’acceptació dels resultats la nit del 14F  Amb la constatació de l’impacte zero en salut PERÒ  Podíem haver millorat la participació?  Ha estat un procediment just per tothom?  Confinades, membres de les meses, gent gran...  Estem en condicions de repetir les eleccions?
47 Cada solució a un problema retorçat és una "operació única" Si ajornem, què canviaria? Quines conseqüències si fracassem?  Per la salut, individual i pública  Pel dret de vot  Per la legitimitat Què pot succeir “l’endemà”?  Què volem  Què volem evitar
48 Els problemes retorçats no tenen un conjunt de solucions potencials enumerables Factors  De salut individual  De salut pública  Pressupostàries  Operatives  De legitimitat Actors i actitud
49 Cada problema retorçat és essencialment únic Podem replicar l’experiència d’altres comunitats autònomes? Podem replicar l’experiència d’altres països?  Quan s’ha ajornat i perquè  Quan s’ha celebrat, perquè i com
50 Cada problema retorçat pot considerar-se com un símptoma d'un altre problema  Gestió de la pandèmia  Cultura democràtica  Model territorial i competencial  Obsolescència de l’Administració  Fractura social i politització de la gestió  Fractura política i judicialització de la política
L'existència d'una discrepància representant a un problema retorçat pot explicar-se en diverses formes  LOREG i juntes electorals  Llei electoral catalana  Llei de vot electrònic  TSCJ i ajornament electoral  Avaluació de l’estat de la pandèmia 51
El polític no té dret a equivocar-se  Les eleccions tenen molt mala correcció si surten “malament”.  Les eleccions podien sortir molt malament. 52
Política complexa, política retorçada El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 L’estratègia 04b
54 Límits i reptes de l’organització Limitació del control sobre els actors que prenen part de les eleccions  El control sobre els actors de l’organització és molt parcial  El control en els actors que hi participen és (gairebé) nul Informació i comunicació en context advers  Gran incertesa sobre la crisi de la COVID-19  Desconeixement generalitzat sobre organització electoral Varietat de narratives que determinen el desenvolupament electoral  Abans: qualitat tècnica, organització, campanya  Durant: organització, legitimitat  Després: legitimitat, impacte en salut
55 Problema complex, components “simples” Reduir el problema retorçat a una suma de problemes “simples”  Minimitzar els riscos sobre la salut  Disminuir el risc de contagis  Garantir el dret a vot  Informar sobre la seguretat per prevenir l’abstenció deguda a dubtes sobre salut  Minimitzar els votants afectats per incidències/excepcions  Protegir la legitimitat del procés  Maximitzar la transparència i nivell de consens sobre el procés  Minimitzar comportaments de boicot
56 Estratègia: moments Diagnosi: maig-juliol  Què està passant  Què cal fer  Com cal fer-ho Recursos: agost-novembre  Disseny institucional i normatiu  Equips i tasques  Pressupost Implantació i seguiment del dispositiu: desembre-febrer  Desplegament  Explicació, pedagogia i defensa de l’estratègia  Correccions al disseny
57 Preparatius Eleccions COVID-19 G-2020 F M A M J J MHP anuncia eleccions anticipades MHP no convocarà Eleccions COVID19 Eleccions PB i G (ajornades) Eleccions PB i G Informe Eleccions COVID19 (v1.0 inèdit) MHP demana informe Comissió Jurídica Assessora Informe Eleccions COVID19 (v5.1 inèdit) + mesa de partits A S O N D G F-2021 Inhabilitació MHP “Compte enrere” Parlament Informe Comissió Jurídica Assessora Informe Eleccions COVID19 (v7.5) Aprovació tècnica protocols • Seguretat • Locals • Campanya PROCICAT • Locals Convocatòria Eleccions al Parlament de Catalunya Pre-informe Síndic Informe Síndic Informe F. Requejo Inici anàlisi sistemàtica Eleccions COVID
58 Calendari les Eleccions COVID-19 O3 O4 O5 N1 N2 N3 N4 D1 D2 D3 D4 D5G1 G2 G3 G4 G5 F1 F2 F3 jornada electoral decrets convocatòria +mesures complementàries simulacre general propostes decrets a revisió jurídica propostes adaptacions Junta Electoral Central protocol PROCICAT campanya electoral tècnic tècnico-sanitari pla sectorial pressupost escrits institucionals, contractacions personal i menors contr.emergència bestretes i resta d’execucions funcionament general oficina seguretat càlcul contract/bestreta bestreta, contractes i resta d’execucions protocol locals i circuit electorals auditoria seguiment recomanacions vot JEC/OCE/Correos adaptacions als locals electorals i recompte vot contagiats JEC adaptacions als locals electorals protocol d’actes de campanya campanya protocols
59 Institucionals  Administracions  Convocant  Estatal  Municipal  Juntes electorals (3 nivells)  Judicials  Polítiques  Grups parlamentaris  Candidatures  Societat civil  Acadèmia  Societat civil organitzada Ciutadania  Gestió electoral  Membres mesa  Interventors i apoderats  Mitjans de comunicació  Tradicionals  Xarxes  Votants  Sans  Risc  Contagiat i contactes  Àmbit informal/oficiós d’entorns institucionals  Extra-institucionals i informals Estratègia: mapa d’actors
60 Estratègia: els escenaris Institucions i partits:  Consens  Utilitat  Auctoritas Mitjans:  Utilitat  Agilitat Ciutadania: xarxes  Informació clara  Prescripció  Desintermediació  Referencia ràpida
61 Estratègia: els dispositius Per cada objectiu, actor y escenari  Quina és la pregunta central  Quins són els components del sistema  Anomenat  Emmarcat  Interrelacions  Amb quins equips treballem  Els actors com a variable  Els actors com o recurs  Com organitzem els equips  El discurs
62 Dispositius sectorials i transversals Contractacions Compres Serveis Dispositiu COVID-19 Dept. Exteriors Oficina Electoral Dispositiu de dades i informació Dispositius de comunicació Locals electorals Ajuntaments PROCICAT Dispositiu pel vot exterior Comissió Tècnica Pla Desconfinament Administracions Locals Juntes electorals Oficina del Cens Correus Delegació Govern Taula de Partits Parlament
63 Dispositiu COVID-19 Vot presencial segur Oficina del Cens Electoral Juntes Electorals PROCICAT Oficina de seguretat Centre Recollida Informació Sub-direcció general de Processos Electorals Vot per correu Ajuntaments Auditoria de seguretat Partits Polítics Informació a partits Dispositiu Escrutini General Dispositiu al Parlament Dispositius, material i instruccions de seguretat Informació de seguretat i protocols de vot segur Altres mesures Generalitat Organització Altra Administració Mesures seguretat Llegenda: Vot segur Dept. A. Exterior
64 Els escenaris Objectiu Àmbit Salut Drets Legitimitat Deliberació Sufragi passiu Sufragi actiu Organització Implantació sense afectacions afectacions sense impacte afectacions menors afectacions crítiques afectacions molt crítiques
65 Els escenaris Impacte esperat de la COVID-19 sobre àmbits de legitimitat i objectius
66 Els escenaris
67 Els escenaris
68 Quadre de comandament Escenaris Tasques i riscos Situació en el moment d’ajornar les eleccions Escenari EPC21-Normal EPC21-Novanormal EPC21-Local EPC21-Tram4 EPC21-Tram3 EPC21-Tram2 EPC21-Tram1 EPC21-Atura EPC21-Confinam Mobilitat Activitat social Qüestions electorals Protocol Eleccions COVID19 Progressió d’acord amb • El valor de l’RT varia significativament i persistentment • El nombre d’ hospitalitzacions varia significativament i persistentment Escenari Objectiu Salut Drets votar Legitimitat Deliberació Sufragi passiu Sufragi actiu Operacions Efectivitat Escenari Objectiu Salut Drets votar Legitimitat Deliberació Suspendre Sufragi passiu Sufragi actiu Mantenir Operacions Efectivitat Suspendre Suspendre Inspirat en James, T.S. & Alihodzic, S. (2020). “When Is It Democratic to Postpone an Election? Elections During Natural Disasters, COVID-19, and Emergency Situations”.
Política complexa, política retorçada El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 La visió del Govern Obert 04c
70 El govern obert com paradigma El component de la transparència i les dades obertes  Totes les dades obertes: salut, pressupost, protocols, procediments, actes de reunions,...  I també: dubtes, dissensos, problemes El component de la participació  G2G, partits polítics, ciutadans  Escolta activa El component de la col·laboració  Co-disseny  Co-gestió
71 Transparència com a input De la transparència com a retiment de comptes a la transparència com a variable endògena i eines per a l'autonomia
72 L’Administració com a plataforma La informació com infraestructura  Oberta  En quantitat  De qualitat  A temps real La deliberació com a espai de creació  Tècnica: logística, legal/normativa, politològica/filosòfica  Orientada a resultats: no especular, no reobrir debats El codi i la facilitació  To empàtic  Actitud assertiva i constructiva
73 L’Administració com a plataforma Protocols  Col·legis electorals i procediment de vot  Dispositiu eleccions COVID i seguretat sanitària  Taula de Partits i definició d’escenaris de celebració de les eleccions  Comunicació institucional i sobre les diferents modalitats de vot  Actes de campanya Eines per perfils per fomentar l’autonomia I l’empoderament Votants Col·legis electorals Contagiats i discapacitats Gent gran Administració local Responsables COVID Representants de l’Administració Candidats Mitjans
74 Estratègia per una comunicació transmèdia La comunicació transmèdia, per definició, no es pot planificar… però es pot catalitzar Partits Mèdia Experts Ciutadans Campanya institucional Twitter Web oficial Locals electorals Ajuntaments Ens governamentals Dades Informació Actualització Protocols Anàlisi Escolta activa Auditoria interna Retiment de comptes Contra- desinformació Personalització Prescripció Contrast Coneixement Confiança Desinterme- diació
75 El nucli de la comunicació transmèdia Una única font. Múltiples mitjans. Múltiples missatges. Difusió, prescripció, personalització. Font: Pere Joan Mitjans https://perejoanmitjans.wordpress.com/2021/04/07/ismael-pena-lopez-exemple-dinteraccio-social/
Política complexa, política retorçada El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 Reflexions 04d
77 L’entorn: enemic o ecosistema de governança Tres fases  Disseny: ser obert, col·laboratiu, anomenar i emmarcar bé  Implementar: treballar el consens, empoderar els actors  Explicar: ser defensiu (protegir equip i projecte) Claus per la legitimitat  Planificar amb (molta) antelació, dominar el tema  Marcar el ritme, el to i el nivell  Transparència radical, esdevenir una autoritat  Anticipar-se als temes i problemes, no deixar espai pels dubtes  Aconseguir una posició privilegiada, no deixar espai a la desinformació
Cap a una (profunda) transformació de l’Administració 05
Teoria del canvi: transformar l’Administració Drets civils Qualitat institucional Emancipació personal Impactes Productes Resultats Govern Obert Reformes a l’Administració Política basada en evidències Ciutadans implicats Servidors públics competents, capaços, compromesos Institucions eficients i eficaces L’Estat/Administració com a plataforma Articulació de l’ecosistema de governança pública 79
Un model transversal pels servidors públics Perfils, funcions competències Model de selecció Administració i borsa única Capacitació Avaluació de l’acompliment Redisseny de processos Focus en competències Canvi organitzatiu Treball per projectes Aprenentatge obert Upskilling i reskilling Transferència del coneixement Comunitats Innovació L’Administració Pública com a plataforma d’aprenentatge L’Administració Pública com a plataforma de recerca, innovació i desenvolupament L’Administració Pública com a vertebradora de l’ecosistema de governança pública 80
81 EAPC: nova visió i missió Visió L’Escola és eix vertebrador de l’Ecosistema de Governança Pública de Catalunya i contribueix activament al seu disseny, implantació i avaluació. Missió L’Escola articula, promou i produeix recerca, anàlisi, serveis i productes relatius al reconeixement, captació i desenvolupament del talent; la formació i l’aprenentatge; i l’organització de les institucions en l’àmbit de la governança pública; per aconseguir una Administració Pública catalana al servei del ciutadà, professionalitzada, innovadora, íntegra i eficient. Nou model d’Administració Pública L’Ecosistema de Governança Pública Nou model d’estat L’estat com a plataforma Nou model d’Escola Dissenya Articula Avalua
Pla de cultura de la innovació Projectes de recerca Centre de recursos Difusió continguts Laboratori de governança pública Pla de formació i actualització professional Comunitats d’intercanvi de coneixement Plans acollida i desvinculació Plans d’aprenentatge i desenvolupament Marc curriculars, funcionals i competencials EAPC com a vertebradora ecosistema governança 1.1. Impulsar aprovació de la Llei EAPC 1.2. Impulsar nous elements institucionals de l’Escola 1.3. Impulsar elements estructurals de l’àmbit Econòmic 1.4. Impulsar elements estructurals de l’àmbit RRHH 1.5. Impulsar elements estructurals de l’àmbit de Qualitat i TIC EAPC com a plataforma de recerca, innovació i transferència del coneixement 4.1 Impulsar un model de la recerca i la innovació col·laboratives 4.2 Incidir en l’Agenda Pública mitjançant generació de coneixement 4.3 Articular la transferència de coneixements EAPC com a plataforma d’aprenentatge i desenvolupament 3.1 Definir i desplegar estratègies de desenvolupament professional per millorar les capacitats 3.2 Impulsar un model d’aprenentatge i desenvolupament EAPC com a referent en gestió integral talent 2.2. Implantar un sistema de captació i selecció 2.1. Establir el model dels marcs funcionals i perfils competencials de la gestió del talent EAPC: Pla estratègic 2022-2027 82
EAPC: Model d’Aprenentatge i Desenvolupament 83 ATRIBUTS BÀSICS DEL MODEL PRINCIPIS RECTORS INTEGRITAT DIGITALITZACIÓ INNOVACIÓ NIVELL 1 - ADQUISICIÓ Aprenentatge autònom i coneixement obert NIVELL 2 - APLICACIÓ Competències professionals i aprenentatge col·laboratiu NIVELL 3 - TRANSFORMACIÓ Recerca i aprenentatge basat en reptes CAPA 1 APRENDIBILITAT Comprendre CAPA 2 ACCIONS I INSTRUMENTS Poder CAPA 3 ENTORN Fer ACCIONS I RECURSOS D’AUTOAPRENENTATGE FORMACIÓ PERSONALITZADA I ITINERARIS D’APRENENTATGE IDEACIÓ, PROTOTIPATGE, PILOTATGE I VALIDACIÓ ACCÉS A XARXES DE PERSONES EXPERTES PROJECTES I DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL GENERACIÓ DE NOU CONEIXEMENT EN XARXA APRENDRE A APRENDRE MENTALITAT DE CREIXEMENT INTERROGACIÓ I RECERCA ÀREES DE CONEIXEMENT ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT PERFILS PROFESSIONALS MODELS COMPETENCIALS
EAPC: Laboratori d’Innovació Pública 84 Escola d’Administració Pública de Catalunya Model de transferència Model de recerca i d’innovació Ecosistema de recerca de Catalunya Societat Civil Sector Privat Laboratori de Governança Pública Mercat de reptes Estratègia d’aprenentatge i desenvolupament per les Administracions públiques de Catalunya Sistema d’Administració Pública de Catalunya Crida de reptes Projectes d’innovació Projectes de recerca (oberta, col·laborativa)
Bibliografia 06
Bibliografia (I) Blasco, J. (2009). Avaluació del disseny. Guia pràctica 3. Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques. Barcelona: Ivàlua. EAPC (2022). Pla Estratègic 2022-2027 de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya Barcelona: EAPC Kurban, C., Peña-López, I. & Haberer, M. (2017). “What is technopolitics? A conceptual scheme for understanding politics in the digital age”. A IDP. Revista de Internet, Derecho y Ciencia Política, 24. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. James, T.S. & Alihodzic, S. (2020). “When Is It Democratic to Postpone an Election? Elections During Natural Disasters, COVID-19, and Emergency Situations”. A Election Law Journal, 19 (3), 344-362. New Rochelle: Mary Ann Liebert, Inc., publishers Lupiáñez-Villanueva, F., Theben, A., Porcu, F. & Peña-López, I. (2018). Study on the impact of the internet and social media on youth participation and youth work. Brussels: European Commission. 86
Bibliografia (II) Peña-López, I. (2017). “Centralization vs. decentralization tensions in the Digital Economy”. A ICTlogy, Abril 2017, (163). Barcelona: ICTlogy. Peña-López, I. (2018). “Fomento de la participación democrática no formal e informal. De la democracia de masas a las redes de la democracia”. A Laboratorio de Aragón Gobierno Abierto (Ed.), Abrir instituciones desde dentro. Hacking Inside Black Book, Capítulo 11, 113-124. Zaragoza: LAAAB, Gobierno de Aragón. Peña-López, I. (2019). Convirtiendo participación en soberanía: el caso de decidim.barcelona. Barcelona: Huygens. Peña-López, I. (2019). “El Estado como plataforma: la participación ciudadana para la preservación del Estado como bien común”. A Nota d'Economia, 105, 193-208. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 87
Bibliografia (III) Peña-López, I. (2020). “El ecosistema de gobernanza pública: las instituciones como infraestructuras abiertas para la toma de decisiones colectivas”. A Reniu i Vilamala, J.M. & Meseguer, J.V. (Eds.), ¿Política confinada? Nuevas tecnologías y toma de decisiones en un contexto de pandemia, Capítulo 2, 53-71. Cizur Menor: Thompson-Reuters/Aranzadi. Peña-López, I. (2021). Government as a Platform for the Governance of the Public Ecosystem. Forum on Restructuring the Lebanese Public Administration to increase its effectiveness and provide better services to the citizens, 11-19 November 2021. Barcelona/Beirut/Paris: OECD Peña-López, I. (previst 2024). “Resolución de problemas retorcidos mediante aproximaciones de Gobierno Abierto. El caso de las Elecciones al Parlament de Catalunya durante la pandemia de COVID19” Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973). “Dilemmas in a general theory of planning”. A Policy Sciences, 4 (2), 155-169. Boston: Springer International Publishing. 88
Per citar aquesta obra: Peña-López, I. (2023). La nova funció pública a Catalunya. Postgrau en lideratge institucional i gestió de politiques públiques. 17 de novembre de 2023 Barcelona: Universitat de Manresa http://ictlogy.net/presentations/20231117_ismael_pena-lopez_-_la_nova_funcio_publica_a_catalunya.pdf Per a contactar amb l'autor: http://contacte.ictlogy.net Tota la informació presentada en aquest document es troba sota una Llicència Creative Commons del tipus Reconeixement – No Comercial Per a més informació visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/ Moltes gràcies

More Related Content

La nova funció pública a Catalunya

  • 1. La nova funció pública a Catalunya Mòdul 4 Gestió de l’Organització Pública Ismael Peña-López
  • 3. Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic 3
  • 4. Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals 4
  • 5. Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals Elecció objectiva 5
  • 6. Del desenvolupament a la governança Canvi en els valors 6
  • 7. Del desenvolupament a la governança Canvi en els valors Valors emancipadors 7
  • 8. Del desenvolupament a la governança Canvi en els valors Valors emancipadors Elecció subjectiva 8
  • 9. Del desenvolupament a la governança Canvi en els valors Valors emancipadors Elecció subjectiva Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals Elecció objectiva 9
  • 10. Del desenvolupament a la governança Democratització 10
  • 11. Del desenvolupament a la governança Democratització Llibertats i drets 11
  • 12. Del desenvolupament a la governança Democratització Llibertats i drets Elecció efectiva 12
  • 13. Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals Elecció objectiva Canvi en els valors Valors emancipadors Elecció subjectiva Democratització Llibertats i drets Elecció efectiva 13
  • 14. Del desenvolupament a la governança Desenvolupament socioeconòmic Recursos individuals Elecció objectiva Canvi en els valors Valors emancipadors Elecció subjectiva Democratització Llibertats i drets Elecció efectiva Llibertat manca de limitacions per pensar o fer el que hom vol Empoderament capacitat per fer-ho Governança canviar el sistema (no només actuar-hi) 14
  • 25. tradicional jeràrquica de base assembleària organització xarxa Models de participació col·lectiva 25
  • 26. Participació industrial col·lectiva regular / projecte individual dirigida proactiva 26
  • 27. Participació digital puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva 27
  • 28. puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva M-Pesa Telcos Usuaris Banca electrònica Negocis pull liderats per la demanda 28
  • 29. Usuaris Wikipedia Editors Impulsors Continguts derivats Tech. Cultura Remescla en temps real puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva 29
  • 30. puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Tecnologia Impulsors Ushahidi Fundadors Usuaris Participants Activisme Tecnologia multi-propòsit 30
  • 31. puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Ciutadans EEUU Primavera Àrab Al-Tahrir CNN Al-Jazeera Mitjans 4t poder com potenciador del 5è poder 31
  • 33. Gestió de la complexitat per a l’impacte sistèmic VUCA • Volàtil • Incert (uncertain) • Complex • Ambigu BANI • Frágil (brittle) • Ansioso • No-lineal • Incomprensible Actors • Anàlisi de stakeholders • Sensing • Anomenat (naming) • Enmarcat (framing) • Citizen journey (recorregut del ciutadà) QUI Prospectiva • Futurs • Contrafactorials • Predicció ESCENARIS Outcome mapping (mapa de efectos) TRANSFORMACIÓ Aproximació basada en portafolis ACTIUS Sistemes • Anàlisi de sistemes • Cartografiat de sistemes • Cartografiat de relacions RELACIONS Projectes de transformació sistèmica Polítiques públiques d’impacte Teoria del canvi RELACIONS CAUSALS Ecosistemes Plataformes Participació • Facilitació • Design-thinking • Co-diseny, co-gestió DINÀMIQUES 33
  • 34. Govern i innovació social Institucions Líders locals i ONGO Xarxes Superar el salt de coneixement Articular la quàdruple hèlix Nivell Macro: polítiques i regulació Nivell Meso: formació i competències Nivell Micro: crear teixit social Empreses Estatus socio- econòmic: operativa i recursos Sincronitzar espais multicapa Universitats i Recerca Administració Transversalitzar Empoderar Capacitar Ciutadans individuals Lupiáñez-Villanueva et al. (2018) 34
  • 35. La participació a la cadena de valor Instruments de participació ciutadana Infraestructures Actors i espais de participació informal i no-formal Gestió del Coneixement Transformació de l’Administració Diagnosi Implemen- tació Avaluació Disseny 35
  • 36. De la capacitació a l’empoderament 36/4 3 Iniciatives de formació de dalt a baix • Implementar iniciatives perquè d’altres hi participin, p.ex. plens oberts • Dissenyar iniciatives perquè d’altres se les apoderin, p.ex. Hackathon Preparar les institucions i les persones per la participació • Infraestructures bàsiques, p.ex. espais, agenda • Competències, p.ex. formació • Plataformes, p.ex. dades obertes, tecnologia • Protocols i procediments, p.ex. metodologies Capacitació Intervenció Institucions Àmbit extra- institucional Preparar els ciutadans per la participació • Accés a infraestructures bàsiques, p.ex. espais, agenda • Competències, p.ex. formació • Espais i dispositius especials, p.ex. per minories en risc d’exclusió • Actuar sobre l’entorn, p.ex. escoles, feina Crear les condicions per donar suport a iniciatives de baix a dalt • Marc regulatori adequat, p.ex. que la participació sigui vinculant • Facilitació, mediació, documentació p.ex. durant les assemblees ciutadanes • Finançar, p.ex. pagar les taxes • Instruments, p.ex. plataformes programari lliure Construïm-ho… i vindran Empoderem-los… i anem allà on es troben Lupiáñez-Villanueva et al. (2018) 36
  • 37. De procediment a política pública oberta 37  Teoria del Canvi Recursos  Actuacions  Resultats  Impactes  Mapa d’actors d’espais d’instruments  Diagnosi  Disseny i implantació de la política pública dels dispositius de les actuacions  Avaluació, retiment de comptes, transparència Govern Obert Transparència Participació Col·laboració
  • 38. Sistema vs. ecosistema Sistema • Conjunt d’elements estructurats • Sota unes normes • Que funcionen com un tot Ecosistema • Entorn/infraestructura de suport comú, amb serveis bàsics • Serveis, solucions i components especialitzats • Instàncies/aplicacions especifiques Sistema Ecosistema Jerarquia Infraestructura Norma Serveis El tot Instàncies p.ex. Sistema sanitari Sistema educatiu p.ex. Ecosistema habitatge 38
  • 39. Política complexa, política retorçada El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 04a
  • 40. 40 Problemes complexos De quin tipus de repte es tracta? De quines maneres es pot definir? Quines causes es poden identificar? Com és l’entorn? Com s’està afrontant ara el repte? Quines línies d’acció hi ha? Quina mena d’objectiu es pretén assolir?
  • 41. 41 Problemes retorçats (wicked problems) 1. No hi ha una formulació definitiva d'un problema retorçat 2. Els problemes retorçats no tenen temps d'espera 3. Les solucions a un problema retorçat no són del tipus vertader o fals, sinó millor o pitjor 4. No hi ha cap prova immediata i definitiva d'una solució a un problema retorçat 5. Cada solució a un problema retorçat és una "operació única" 6. Els problemes retorçats no tenen un conjunt de solucions potencials enumerables 7. Cada problema retorçat és essencialment únic 8. Cada problema retorçat pot considerar-se com un símptoma d'un altre problema 9. L'existència d'una discrepància representant a un problema retorçat pot explicar-se en diverses formes 10. El polític no té dret a equivocar-se Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973)
  • 42. 42 El context del 14F Nous casos diaris de COVID-19 confirmats, mitjana a 7 dies Font: OurWorld in Data / Johns Hopkins University CSSE COVID-19 Data Confinament S’ajornen les eleccions basques i gallegues Eleccions basques i gallegues nova convocatòria eleccions El President de la Generalitat inhabilitat pel Tribunal Suprem Convocatòria d’eleccions Jornada Electoral 14 Febrer 2021 Comença la campanya electoral Nova data electoral proposada a l’ajornament (no va passar) Ajornament de les eleccions El TSJC suspèn l’ajornament cautelaríssimament El TSJC sentencia la no validesa de l’ajornament Gran part de les eleccions al món van aprofitar per celebrar-se entre la 1a i la 2a onades 1a onada 2a onada 3a onada 4a onada Jornada electoral inicialment programada per les eleccions basques i gallegues
  • 43. 43  Què prioritzem: la Salut o la Democràcia?  Quin és el millor moment per votar? En funció de què?  Podem privar de dret a vot a un determinat col·lectiu? En funció de què?  Què és més legítim, mantenir un Govern en funcions, o precipitar un nou Govern a tota costa?  Quin és EL problema exactament? No hi ha formulació definitiva d'un problema retorçat
  • 44. 44 Posar data invalida aquest aspecte... o no. Què passa després? I també Com i quan arribem a la data?  Quan volem que siguin les eleccions?  Quan poden ser les eleccions?  Podem ajornar les eleccions?  Què passa si hi ha un recurs a l’ajornament?  Què passa mentre no es resol? Els problemes retorçats no tenen temps d'espera
  • 45. 45 Què permet l’àmbit normatiu? Podem canviar l’àmbit normatiu? Tensions  De salut individual  De salut pública  Pressupostàries  Operatives  De legitimitat Les solucions a un problema retorçat no són del tipus vertader o fals, sinó millor o pitjor
  • 46. 46 No hi ha cap prova immediata i definitiva d'una solució a un problema retorçat Aquesta qüestió es resol de dues maneres  Amb l’acceptació dels resultats la nit del 14F  Amb la constatació de l’impacte zero en salut PERÒ  Podíem haver millorat la participació?  Ha estat un procediment just per tothom?  Confinades, membres de les meses, gent gran...  Estem en condicions de repetir les eleccions?
  • 47. 47 Cada solució a un problema retorçat és una "operació única" Si ajornem, què canviaria? Quines conseqüències si fracassem?  Per la salut, individual i pública  Pel dret de vot  Per la legitimitat Què pot succeir “l’endemà”?  Què volem  Què volem evitar
  • 48. 48 Els problemes retorçats no tenen un conjunt de solucions potencials enumerables Factors  De salut individual  De salut pública  Pressupostàries  Operatives  De legitimitat Actors i actitud
  • 49. 49 Cada problema retorçat és essencialment únic Podem replicar l’experiència d’altres comunitats autònomes? Podem replicar l’experiència d’altres països?  Quan s’ha ajornat i perquè  Quan s’ha celebrat, perquè i com
  • 50. 50 Cada problema retorçat pot considerar-se com un símptoma d'un altre problema  Gestió de la pandèmia  Cultura democràtica  Model territorial i competencial  Obsolescència de l’Administració  Fractura social i politització de la gestió  Fractura política i judicialització de la política
  • 51. L'existència d'una discrepància representant a un problema retorçat pot explicar-se en diverses formes  LOREG i juntes electorals  Llei electoral catalana  Llei de vot electrònic  TSCJ i ajornament electoral  Avaluació de l’estat de la pandèmia 51
  • 52. El polític no té dret a equivocar-se  Les eleccions tenen molt mala correcció si surten “malament”.  Les eleccions podien sortir molt malament. 52
  • 53. Política complexa, política retorçada El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 L’estratègia 04b
  • 54. 54 Límits i reptes de l’organització Limitació del control sobre els actors que prenen part de les eleccions  El control sobre els actors de l’organització és molt parcial  El control en els actors que hi participen és (gairebé) nul Informació i comunicació en context advers  Gran incertesa sobre la crisi de la COVID-19  Desconeixement generalitzat sobre organització electoral Varietat de narratives que determinen el desenvolupament electoral  Abans: qualitat tècnica, organització, campanya  Durant: organització, legitimitat  Després: legitimitat, impacte en salut
  • 55. 55 Problema complex, components “simples” Reduir el problema retorçat a una suma de problemes “simples”  Minimitzar els riscos sobre la salut  Disminuir el risc de contagis  Garantir el dret a vot  Informar sobre la seguretat per prevenir l’abstenció deguda a dubtes sobre salut  Minimitzar els votants afectats per incidències/excepcions  Protegir la legitimitat del procés  Maximitzar la transparència i nivell de consens sobre el procés  Minimitzar comportaments de boicot
  • 56. 56 Estratègia: moments Diagnosi: maig-juliol  Què està passant  Què cal fer  Com cal fer-ho Recursos: agost-novembre  Disseny institucional i normatiu  Equips i tasques  Pressupost Implantació i seguiment del dispositiu: desembre-febrer  Desplegament  Explicació, pedagogia i defensa de l’estratègia  Correccions al disseny
  • 57. 57 Preparatius Eleccions COVID-19 G-2020 F M A M J J MHP anuncia eleccions anticipades MHP no convocarà Eleccions COVID19 Eleccions PB i G (ajornades) Eleccions PB i G Informe Eleccions COVID19 (v1.0 inèdit) MHP demana informe Comissió Jurídica Assessora Informe Eleccions COVID19 (v5.1 inèdit) + mesa de partits A S O N D G F-2021 Inhabilitació MHP “Compte enrere” Parlament Informe Comissió Jurídica Assessora Informe Eleccions COVID19 (v7.5) Aprovació tècnica protocols • Seguretat • Locals • Campanya PROCICAT • Locals Convocatòria Eleccions al Parlament de Catalunya Pre-informe Síndic Informe Síndic Informe F. Requejo Inici anàlisi sistemàtica Eleccions COVID
  • 58. 58 Calendari les Eleccions COVID-19 O3 O4 O5 N1 N2 N3 N4 D1 D2 D3 D4 D5G1 G2 G3 G4 G5 F1 F2 F3 jornada electoral decrets convocatòria +mesures complementàries simulacre general propostes decrets a revisió jurídica propostes adaptacions Junta Electoral Central protocol PROCICAT campanya electoral tècnic tècnico-sanitari pla sectorial pressupost escrits institucionals, contractacions personal i menors contr.emergència bestretes i resta d’execucions funcionament general oficina seguretat càlcul contract/bestreta bestreta, contractes i resta d’execucions protocol locals i circuit electorals auditoria seguiment recomanacions vot JEC/OCE/Correos adaptacions als locals electorals i recompte vot contagiats JEC adaptacions als locals electorals protocol d’actes de campanya campanya protocols
  • 59. 59 Institucionals  Administracions  Convocant  Estatal  Municipal  Juntes electorals (3 nivells)  Judicials  Polítiques  Grups parlamentaris  Candidatures  Societat civil  Acadèmia  Societat civil organitzada Ciutadania  Gestió electoral  Membres mesa  Interventors i apoderats  Mitjans de comunicació  Tradicionals  Xarxes  Votants  Sans  Risc  Contagiat i contactes  Àmbit informal/oficiós d’entorns institucionals  Extra-institucionals i informals Estratègia: mapa d’actors
  • 60. 60 Estratègia: els escenaris Institucions i partits:  Consens  Utilitat  Auctoritas Mitjans:  Utilitat  Agilitat Ciutadania: xarxes  Informació clara  Prescripció  Desintermediació  Referencia ràpida
  • 61. 61 Estratègia: els dispositius Per cada objectiu, actor y escenari  Quina és la pregunta central  Quins són els components del sistema  Anomenat  Emmarcat  Interrelacions  Amb quins equips treballem  Els actors com a variable  Els actors com o recurs  Com organitzem els equips  El discurs
  • 62. 62 Dispositius sectorials i transversals Contractacions Compres Serveis Dispositiu COVID-19 Dept. Exteriors Oficina Electoral Dispositiu de dades i informació Dispositius de comunicació Locals electorals Ajuntaments PROCICAT Dispositiu pel vot exterior Comissió Tècnica Pla Desconfinament Administracions Locals Juntes electorals Oficina del Cens Correus Delegació Govern Taula de Partits Parlament
  • 63. 63 Dispositiu COVID-19 Vot presencial segur Oficina del Cens Electoral Juntes Electorals PROCICAT Oficina de seguretat Centre Recollida Informació Sub-direcció general de Processos Electorals Vot per correu Ajuntaments Auditoria de seguretat Partits Polítics Informació a partits Dispositiu Escrutini General Dispositiu al Parlament Dispositius, material i instruccions de seguretat Informació de seguretat i protocols de vot segur Altres mesures Generalitat Organització Altra Administració Mesures seguretat Llegenda: Vot segur Dept. A. Exterior
  • 64. 64 Els escenaris Objectiu Àmbit Salut Drets Legitimitat Deliberació Sufragi passiu Sufragi actiu Organització Implantació sense afectacions afectacions sense impacte afectacions menors afectacions crítiques afectacions molt crítiques
  • 65. 65 Els escenaris Impacte esperat de la COVID-19 sobre àmbits de legitimitat i objectius
  • 68. 68 Quadre de comandament Escenaris Tasques i riscos Situació en el moment d’ajornar les eleccions Escenari EPC21-Normal EPC21-Novanormal EPC21-Local EPC21-Tram4 EPC21-Tram3 EPC21-Tram2 EPC21-Tram1 EPC21-Atura EPC21-Confinam Mobilitat Activitat social Qüestions electorals Protocol Eleccions COVID19 Progressió d’acord amb • El valor de l’RT varia significativament i persistentment • El nombre d’ hospitalitzacions varia significativament i persistentment Escenari Objectiu Salut Drets votar Legitimitat Deliberació Sufragi passiu Sufragi actiu Operacions Efectivitat Escenari Objectiu Salut Drets votar Legitimitat Deliberació Suspendre Sufragi passiu Sufragi actiu Mantenir Operacions Efectivitat Suspendre Suspendre Inspirat en James, T.S. & Alihodzic, S. (2020). “When Is It Democratic to Postpone an Election? Elections During Natural Disasters, COVID-19, and Emergency Situations”.
  • 69. Política complexa, política retorçada El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 La visió del Govern Obert 04c
  • 70. 70 El govern obert com paradigma El component de la transparència i les dades obertes  Totes les dades obertes: salut, pressupost, protocols, procediments, actes de reunions,...  I també: dubtes, dissensos, problemes El component de la participació  G2G, partits polítics, ciutadans  Escolta activa El component de la col·laboració  Co-disseny  Co-gestió
  • 71. 71 Transparència com a input De la transparència com a retiment de comptes a la transparència com a variable endògena i eines per a l'autonomia
  • 72. 72 L’Administració com a plataforma La informació com infraestructura  Oberta  En quantitat  De qualitat  A temps real La deliberació com a espai de creació  Tècnica: logística, legal/normativa, politològica/filosòfica  Orientada a resultats: no especular, no reobrir debats El codi i la facilitació  To empàtic  Actitud assertiva i constructiva
  • 73. 73 L’Administració com a plataforma Protocols  Col·legis electorals i procediment de vot  Dispositiu eleccions COVID i seguretat sanitària  Taula de Partits i definició d’escenaris de celebració de les eleccions  Comunicació institucional i sobre les diferents modalitats de vot  Actes de campanya Eines per perfils per fomentar l’autonomia I l’empoderament Votants Col·legis electorals Contagiats i discapacitats Gent gran Administració local Responsables COVID Representants de l’Administració Candidats Mitjans
  • 74. 74 Estratègia per una comunicació transmèdia La comunicació transmèdia, per definició, no es pot planificar… però es pot catalitzar Partits Mèdia Experts Ciutadans Campanya institucional Twitter Web oficial Locals electorals Ajuntaments Ens governamentals Dades Informació Actualització Protocols Anàlisi Escolta activa Auditoria interna Retiment de comptes Contra- desinformació Personalització Prescripció Contrast Coneixement Confiança Desinterme- diació
  • 75. 75 El nucli de la comunicació transmèdia Una única font. Múltiples mitjans. Múltiples missatges. Difusió, prescripció, personalització. Font: Pere Joan Mitjans https://perejoanmitjans.wordpress.com/2021/04/07/ismael-pena-lopez-exemple-dinteraccio-social/
  • 76. Política complexa, política retorçada El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 Reflexions 04d
  • 77. 77 L’entorn: enemic o ecosistema de governança Tres fases  Disseny: ser obert, col·laboratiu, anomenar i emmarcar bé  Implementar: treballar el consens, empoderar els actors  Explicar: ser defensiu (protegir equip i projecte) Claus per la legitimitat  Planificar amb (molta) antelació, dominar el tema  Marcar el ritme, el to i el nivell  Transparència radical, esdevenir una autoritat  Anticipar-se als temes i problemes, no deixar espai pels dubtes  Aconseguir una posició privilegiada, no deixar espai a la desinformació
  • 78. Cap a una (profunda) transformació de l’Administració 05
  • 79. Teoria del canvi: transformar l’Administració Drets civils Qualitat institucional Emancipació personal Impactes Productes Resultats Govern Obert Reformes a l’Administració Política basada en evidències Ciutadans implicats Servidors públics competents, capaços, compromesos Institucions eficients i eficaces L’Estat/Administració com a plataforma Articulació de l’ecosistema de governança pública 79
  • 80. Un model transversal pels servidors públics Perfils, funcions competències Model de selecció Administració i borsa única Capacitació Avaluació de l’acompliment Redisseny de processos Focus en competències Canvi organitzatiu Treball per projectes Aprenentatge obert Upskilling i reskilling Transferència del coneixement Comunitats Innovació L’Administració Pública com a plataforma d’aprenentatge L’Administració Pública com a plataforma de recerca, innovació i desenvolupament L’Administració Pública com a vertebradora de l’ecosistema de governança pública 80
  • 81. 81 EAPC: nova visió i missió Visió L’Escola és eix vertebrador de l’Ecosistema de Governança Pública de Catalunya i contribueix activament al seu disseny, implantació i avaluació. Missió L’Escola articula, promou i produeix recerca, anàlisi, serveis i productes relatius al reconeixement, captació i desenvolupament del talent; la formació i l’aprenentatge; i l’organització de les institucions en l’àmbit de la governança pública; per aconseguir una Administració Pública catalana al servei del ciutadà, professionalitzada, innovadora, íntegra i eficient. Nou model d’Administració Pública L’Ecosistema de Governança Pública Nou model d’estat L’estat com a plataforma Nou model d’Escola Dissenya Articula Avalua
  • 82. Pla de cultura de la innovació Projectes de recerca Centre de recursos Difusió continguts Laboratori de governança pública Pla de formació i actualització professional Comunitats d’intercanvi de coneixement Plans acollida i desvinculació Plans d’aprenentatge i desenvolupament Marc curriculars, funcionals i competencials EAPC com a vertebradora ecosistema governança 1.1. Impulsar aprovació de la Llei EAPC 1.2. Impulsar nous elements institucionals de l’Escola 1.3. Impulsar elements estructurals de l’àmbit Econòmic 1.4. Impulsar elements estructurals de l’àmbit RRHH 1.5. Impulsar elements estructurals de l’àmbit de Qualitat i TIC EAPC com a plataforma de recerca, innovació i transferència del coneixement 4.1 Impulsar un model de la recerca i la innovació col·laboratives 4.2 Incidir en l’Agenda Pública mitjançant generació de coneixement 4.3 Articular la transferència de coneixements EAPC com a plataforma d’aprenentatge i desenvolupament 3.1 Definir i desplegar estratègies de desenvolupament professional per millorar les capacitats 3.2 Impulsar un model d’aprenentatge i desenvolupament EAPC com a referent en gestió integral talent 2.2. Implantar un sistema de captació i selecció 2.1. Establir el model dels marcs funcionals i perfils competencials de la gestió del talent EAPC: Pla estratègic 2022-2027 82
  • 83. EAPC: Model d’Aprenentatge i Desenvolupament 83 ATRIBUTS BÀSICS DEL MODEL PRINCIPIS RECTORS INTEGRITAT DIGITALITZACIÓ INNOVACIÓ NIVELL 1 - ADQUISICIÓ Aprenentatge autònom i coneixement obert NIVELL 2 - APLICACIÓ Competències professionals i aprenentatge col·laboratiu NIVELL 3 - TRANSFORMACIÓ Recerca i aprenentatge basat en reptes CAPA 1 APRENDIBILITAT Comprendre CAPA 2 ACCIONS I INSTRUMENTS Poder CAPA 3 ENTORN Fer ACCIONS I RECURSOS D’AUTOAPRENENTATGE FORMACIÓ PERSONALITZADA I ITINERARIS D’APRENENTATGE IDEACIÓ, PROTOTIPATGE, PILOTATGE I VALIDACIÓ ACCÉS A XARXES DE PERSONES EXPERTES PROJECTES I DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL GENERACIÓ DE NOU CONEIXEMENT EN XARXA APRENDRE A APRENDRE MENTALITAT DE CREIXEMENT INTERROGACIÓ I RECERCA ÀREES DE CONEIXEMENT ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT PERFILS PROFESSIONALS MODELS COMPETENCIALS
  • 84. EAPC: Laboratori d’Innovació Pública 84 Escola d’Administració Pública de Catalunya Model de transferència Model de recerca i d’innovació Ecosistema de recerca de Catalunya Societat Civil Sector Privat Laboratori de Governança Pública Mercat de reptes Estratègia d’aprenentatge i desenvolupament per les Administracions públiques de Catalunya Sistema d’Administració Pública de Catalunya Crida de reptes Projectes d’innovació Projectes de recerca (oberta, col·laborativa)
  • 86. Bibliografia (I) Blasco, J. (2009). Avaluació del disseny. Guia pràctica 3. Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques. Barcelona: Ivàlua. EAPC (2022). Pla Estratègic 2022-2027 de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya Barcelona: EAPC Kurban, C., Peña-López, I. & Haberer, M. (2017). “What is technopolitics? A conceptual scheme for understanding politics in the digital age”. A IDP. Revista de Internet, Derecho y Ciencia Política, 24. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. James, T.S. & Alihodzic, S. (2020). “When Is It Democratic to Postpone an Election? Elections During Natural Disasters, COVID-19, and Emergency Situations”. A Election Law Journal, 19 (3), 344-362. New Rochelle: Mary Ann Liebert, Inc., publishers Lupiáñez-Villanueva, F., Theben, A., Porcu, F. & Peña-López, I. (2018). Study on the impact of the internet and social media on youth participation and youth work. Brussels: European Commission. 86
  • 87. Bibliografia (II) Peña-López, I. (2017). “Centralization vs. decentralization tensions in the Digital Economy”. A ICTlogy, Abril 2017, (163). Barcelona: ICTlogy. Peña-López, I. (2018). “Fomento de la participación democrática no formal e informal. De la democracia de masas a las redes de la democracia”. A Laboratorio de Aragón Gobierno Abierto (Ed.), Abrir instituciones desde dentro. Hacking Inside Black Book, Capítulo 11, 113-124. Zaragoza: LAAAB, Gobierno de Aragón. Peña-López, I. (2019). Convirtiendo participación en soberanía: el caso de decidim.barcelona. Barcelona: Huygens. Peña-López, I. (2019). “El Estado como plataforma: la participación ciudadana para la preservación del Estado como bien común”. A Nota d'Economia, 105, 193-208. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 87
  • 88. Bibliografia (III) Peña-López, I. (2020). “El ecosistema de gobernanza pública: las instituciones como infraestructuras abiertas para la toma de decisiones colectivas”. A Reniu i Vilamala, J.M. & Meseguer, J.V. (Eds.), ¿Política confinada? Nuevas tecnologías y toma de decisiones en un contexto de pandemia, Capítulo 2, 53-71. Cizur Menor: Thompson-Reuters/Aranzadi. Peña-López, I. (2021). Government as a Platform for the Governance of the Public Ecosystem. Forum on Restructuring the Lebanese Public Administration to increase its effectiveness and provide better services to the citizens, 11-19 November 2021. Barcelona/Beirut/Paris: OECD Peña-López, I. (previst 2024). “Resolución de problemas retorcidos mediante aproximaciones de Gobierno Abierto. El caso de las Elecciones al Parlament de Catalunya durante la pandemia de COVID19” Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973). “Dilemmas in a general theory of planning”. A Policy Sciences, 4 (2), 155-169. Boston: Springer International Publishing. 88
  • 89. Per citar aquesta obra: Peña-López, I. (2023). La nova funció pública a Catalunya. Postgrau en lideratge institucional i gestió de politiques públiques. 17 de novembre de 2023 Barcelona: Universitat de Manresa http://ictlogy.net/presentations/20231117_ismael_pena-lopez_-_la_nova_funcio_publica_a_catalunya.pdf Per a contactar amb l'autor: http://contacte.ictlogy.net Tota la informació presentada en aquest document es troba sota una Llicència Creative Commons del tipus Reconeixement – No Comercial Per a més informació visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/ Moltes gràcies

Editor's Notes

  • #36: 35
  • #37: 36
  • #39: Un ecosistema té una lògica inversa a la del sistema: ordena a base de donar suport i servei als casos específics de forma transversal Mentre el sistema suposa una jerarquia que mana de dalt a baix, l’ecosistema ordena fent-se útil a tots els actors Ecosistema habitatge: lleis, departaments, ajuntaments, associacions, plataformes, bancs, cooperatives
  • #80: Hem de bastir una teoria del canvi que persegueixi una nova Administració a partir d’aquest paradigma de l’Ecosistema de Governança Pública
  • #81: Hem d’abandonar la idea d’una Administració com una caixa negra: és un ecosistema en sí mateixa, basat en el talent dels seus integrants, els servidors públics