ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
1
©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats
1. Els orígens de Roma
I Al II mil·lenni a.C., la Península Itàlica era habitada per diversos pobles (llatins, etruscs, grecs...).
I Els llatins s'agruparen en una zona estratègica, al turó Palatí i al voltant del riu Tíber, i hi
fundaren la ciutat de Roma.
I Els primers romans vivien de l'agricultura i la ramaderia, però la ciutat es va convertir aviat
en un gran enclavament comercial.
I En aquests primers temps Roma era una monarquia, i el rei tenia tots els poders i governava
amb l'ajuda d'un Senat de patricis (membres de grans famílies aristocràtiques).
I Hi va haver set reis: els quatre primers eren d'origen llatí i els tres darrers, etruscs. Aquests
darrers dotaren la ciutat d'infraestructures, però l'agricultura i la ramaderia eren encara la
base de l'economia.
2. La Roma republicana
I L'any 509 a.C., a Roma, una revolta va destituir la monarquia i proclamà la República.
I Durant la monarquia els dos grups socials eren els patricis i els plebeus. Només els primers tenien
drets polítics.
I Els plebeus lluitaren per obtenir l'equiparació de drets amb els patricis, i aconseguiren:
– Un representant, el tribú de la plebs.
– La Llei de les Dotze Taules, una compilació de lleis.
I Tres institucions governaven la República:
– Els comicis o assemblees de ciutadans.
– Els magistrats, que governaven la ciutat.
– El senat, que ratificava les lleis i intervenia en les finances.
I Per poder ser elegit magistrat o senador calia tenir fortuna pròpia. Per això, la República
era una oligarquia més que no pas una democràcia.
3. La conquesta romana del Mediterrani
I Entre el segle VI a.C. i el II d.C., Roma va conquerir grans territoris al voltant del Mediterrani
i formà un gran imperi.
I L'augment de les seves riqueses i un exèrcit nombrós facilitaren aquestes conquestes.
I Amb l'expansió territorial, la República entrà en crisi, i al segle I a.C. se succeïren conflictes
socials i polítics:
– Els conflictes socials van sorgir per les desigualtats entre els pocs que es van enriquir amb
les guerres, i els pagesos que s'arruïnaren i es van quedar sense terres.
– Les guerres civils enfrontaren els caps militars que volien governar. Finalment Juli Cèsar va
ser nomenat dictador i va assumir els màxims poders.
T13 L’imperi Romà
2
©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats
4. L'Imperi Romà
I L'any 27 a.C. s'inaugurà l'Imperi com a nou sistema de govern.
I Octavi August, que va ser nomenat pel Senat, va ser el primer emperador de Roma, i con-
centrava tots els poders civils i militars en la seva persona.
I Les antigues institucions republicanes continuaren existint, però no tenien cap poder real.
I Els territoris de l'Imperi es romanitzaren i s'organitzaren en províncies, amb un governador al
capdavant.
I Al llarg dels segles I i II d.C., l'Imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat: és l'època
coneguda com la pax romana.
I L'any 212 tots els habitants de l'Imperi van ser reconeguts ciutadans romans.
5. La prosperitat agrícola i comercial
I Es va desenvolupar una pròspera agricultura i s'hi introduïren avenços: l'arada romana, el
molí de gra, la premsa d'oli i la de vi i nous sistemes de regadiu.
I L'explotació agrícola es feia en:
– Colònies agrícoles, propietat de petits pagesos que les treballaven per subsistir.
– Vil·les, latifundis propietat de romans rics i poderosos. Eren treballats per esclaus.
I Les relacions comercials entre els diferents llocs de l'Imperi Romà eren molt fluïdes i es feien
essencialment per mar.
I També es van construir per tot l'Imperi extenses calçades que unien Roma amb les províncies
i amb les ciutats més importants.
I L'ús d'una moneda única facilità els intercanvis dintre de l'Imperi.
6. Una societat urbana
I Els habitants de l'Imperi estaven dividits en homes lliures i esclaus.
I Els homes lliures eren ciutadans o estrangers. Tots ells tenien drets civils, però només els ciu-
tadans tenien drets polítics.
I Els homes lliures es classificaven, segons la seva riquesa i la posició social, en: lliberts, plebs, ca-
vallers i nobilitas.
I Roma fundà nombroses ciutat, totes amb organització, edificis i infraestructures semblants.
I Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l'administració i s'hi desenvolupaven
moltes activitats artesanes i comercials.
I Les ciutats contribuïren en gran mesura a la romanització dels territoris conquerits.
T13 L’imperi Romà
3
©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats
7. La crisi de l'Imperi Romà
I A partir del segle III, l'Imperi Romà entrà en crisi per un seguit de causes: atacs dels bàrbars,
afebliment de l'autoritat imperial, revoltes militars, dificultats econòmiques, etc.
I L'any 395, Teodosi intentà fer front a la crisi dividint l'Imperi en dos: Orient i Occident.
I A l'inici del segle V, els pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van envair l'Im-
peri Romà, i l'any 476 deposaren el darrer emperador d'Occident.
I El cristianisme, que s'havia anat estenent per l'Imperi va esdevenir religió oficial l'any 380
amb l'emperador Teodosi.
T13 L’imperi Romà

More Related Content

13. L'IMPERI ROMÀ

  • 1. 1 ©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats 1. Els orígens de Roma I Al II mil·lenni a.C., la Península Itàlica era habitada per diversos pobles (llatins, etruscs, grecs...). I Els llatins s'agruparen en una zona estratègica, al turó Palatí i al voltant del riu Tíber, i hi fundaren la ciutat de Roma. I Els primers romans vivien de l'agricultura i la ramaderia, però la ciutat es va convertir aviat en un gran enclavament comercial. I En aquests primers temps Roma era una monarquia, i el rei tenia tots els poders i governava amb l'ajuda d'un Senat de patricis (membres de grans famílies aristocràtiques). I Hi va haver set reis: els quatre primers eren d'origen llatí i els tres darrers, etruscs. Aquests darrers dotaren la ciutat d'infraestructures, però l'agricultura i la ramaderia eren encara la base de l'economia. 2. La Roma republicana I L'any 509 a.C., a Roma, una revolta va destituir la monarquia i proclamà la República. I Durant la monarquia els dos grups socials eren els patricis i els plebeus. Només els primers tenien drets polítics. I Els plebeus lluitaren per obtenir l'equiparació de drets amb els patricis, i aconseguiren: – Un representant, el tribú de la plebs. – La Llei de les Dotze Taules, una compilació de lleis. I Tres institucions governaven la República: – Els comicis o assemblees de ciutadans. – Els magistrats, que governaven la ciutat. – El senat, que ratificava les lleis i intervenia en les finances. I Per poder ser elegit magistrat o senador calia tenir fortuna pròpia. Per això, la República era una oligarquia més que no pas una democràcia. 3. La conquesta romana del Mediterrani I Entre el segle VI a.C. i el II d.C., Roma va conquerir grans territoris al voltant del Mediterrani i formà un gran imperi. I L'augment de les seves riqueses i un exèrcit nombrós facilitaren aquestes conquestes. I Amb l'expansió territorial, la República entrà en crisi, i al segle I a.C. se succeïren conflictes socials i polítics: – Els conflictes socials van sorgir per les desigualtats entre els pocs que es van enriquir amb les guerres, i els pagesos que s'arruïnaren i es van quedar sense terres. – Les guerres civils enfrontaren els caps militars que volien governar. Finalment Juli Cèsar va ser nomenat dictador i va assumir els màxims poders. T13 L’imperi Romà
  • 2. 2 ©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats 4. L'Imperi Romà I L'any 27 a.C. s'inaugurà l'Imperi com a nou sistema de govern. I Octavi August, que va ser nomenat pel Senat, va ser el primer emperador de Roma, i con- centrava tots els poders civils i militars en la seva persona. I Les antigues institucions republicanes continuaren existint, però no tenien cap poder real. I Els territoris de l'Imperi es romanitzaren i s'organitzaren en províncies, amb un governador al capdavant. I Al llarg dels segles I i II d.C., l'Imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat: és l'època coneguda com la pax romana. I L'any 212 tots els habitants de l'Imperi van ser reconeguts ciutadans romans. 5. La prosperitat agrícola i comercial I Es va desenvolupar una pròspera agricultura i s'hi introduïren avenços: l'arada romana, el molí de gra, la premsa d'oli i la de vi i nous sistemes de regadiu. I L'explotació agrícola es feia en: – Colònies agrícoles, propietat de petits pagesos que les treballaven per subsistir. – Vil·les, latifundis propietat de romans rics i poderosos. Eren treballats per esclaus. I Les relacions comercials entre els diferents llocs de l'Imperi Romà eren molt fluïdes i es feien essencialment per mar. I També es van construir per tot l'Imperi extenses calçades que unien Roma amb les províncies i amb les ciutats més importants. I L'ús d'una moneda única facilità els intercanvis dintre de l'Imperi. 6. Una societat urbana I Els habitants de l'Imperi estaven dividits en homes lliures i esclaus. I Els homes lliures eren ciutadans o estrangers. Tots ells tenien drets civils, però només els ciu- tadans tenien drets polítics. I Els homes lliures es classificaven, segons la seva riquesa i la posició social, en: lliberts, plebs, ca- vallers i nobilitas. I Roma fundà nombroses ciutat, totes amb organització, edificis i infraestructures semblants. I Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l'administració i s'hi desenvolupaven moltes activitats artesanes i comercials. I Les ciutats contribuïren en gran mesura a la romanització dels territoris conquerits. T13 L’imperi Romà
  • 3. 3 ©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats 7. La crisi de l'Imperi Romà I A partir del segle III, l'Imperi Romà entrà en crisi per un seguit de causes: atacs dels bàrbars, afebliment de l'autoritat imperial, revoltes militars, dificultats econòmiques, etc. I L'any 395, Teodosi intentà fer front a la crisi dividint l'Imperi en dos: Orient i Occident. I A l'inici del segle V, els pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van envair l'Im- peri Romà, i l'any 476 deposaren el darrer emperador d'Occident. I El cristianisme, que s'havia anat estenent per l'Imperi va esdevenir religió oficial l'any 380 amb l'emperador Teodosi. T13 L’imperi Romà