More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Segona revolució industrial (20)
More from jescriva (20)
Segona revolució industrial
- 1. 1870 - 1914
- 2. Entre 1870 i 1914, nous sistemes d’industrialització es van difondre pels països més desenvolupats i van aparèixer altres potències industrials, com els Estats Units, Alemanya o el Japó. Durant aquest temps, l’economia va créixer, va adquirir una dimensió internacional i es va fer més competitiva. Els canvis van ser de tanta envergadura, que molts historiadors consideraren que es va produir aleshores una Segona Revolució Industrial. El capitalisme es transformà i va ampliar l’esfera d’actuació a zones del planeta cada vegada més remotes. Les principals potències industrials dominaren el sistema capitalista mundial i van estendre el control colonial i imperialista sobre totes les regions de la Terra. Anàlisi i reflexions sobre el text i el gràfic: 1.El text fa referència a dos qüestions: quines són? 2.Entre quines dates es desenvolupen aquestos esdeveniments? 3.Existeix alguna relació entre el nou capitalisme o Gran Capitalisme i el nou imperialisme? Explica-la breument. 4.Quines conclusions extraus del gràfic inferior?
- 3. CAPITALISME SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL EXPANSIÓ ECONÒMICA GEOGRÀFICA GRAN CAPITALISME IMPERIALISME
- 4. La segona revolució industrial correspon a l'època entre el 1870 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amèrica, al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finançament, la indústria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa. WIQUIPEDIA
- 5. Aclarir: tractem dos temes: Segona Revolució Industrial Imperialisme ... que tenen una clara relació: el segon és, en gran part, conseqüència del primer, però cal estudiar-los per separat. Elements nous: Nous descobriments científics i tècnics Aparició de noves fórmules d’organització del treball Noves fonts d’energia i noves indústries Millores extraordinàries en els transports i augment del comerç i sistemes de venda
- 8. SEGLE XIX: de 187 a 400 milions d’habitants (Europa) CAUSES: descens de la mortalitat millora del nivell de vida millores sanitàries MIGRACIONS ( 1815 – 1914: 60 milions d’europeus) provocades per: augment demogràfic: pressió demogràfica – falta de recursos factors polítics, socials i econòmics: salaris baixos i atur. La industrialització va augmentar les rendes, però no va millorar la distribució d’aquestes.
- 11. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL LES BASES DE LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.Cronologia: 1870 – 1914 2.Noves fonts d’energia (energia elèctrica i petroli) 3.Noves indústries (nova metal·lúrgia: acer, níquel, alumini; química moderna: adobs, medicaments, explosius) 4.Millora en els transports i les comunicacions 5.Noves formes d’organització del treball: gegantisme industrial 6.Mundialització de l’economia 7.AUGMENT ESPECTACULAR DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL en sèrie 8.Noves potències industrials.
- 13. La concentració d’empreses CÀRTEL, grup d’empreses que s’ha posat d’acord per fixar els preus i eliminar competències, però que segueixen sent independents TRUST, fusió de diverses empreses HOLDING, societat financera que té participacions en el capital de diverses empreses que el holding controla parcialment o totalment MONOPOLI, quan una empresa és l’única autoritzada per fabricar un producte o proporcionar un servei; no hi ha competència. FENÒMENS DE CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL (=GRAN CAPITALISME) VERTICAL, anomenem concentració a la unió de diverses empreses, si estes es dediquen a fabricar diversos productes o formen part de distintes fases d’un procés productiu HORITZONTAL, si es dediquen a fabricar el mateix producte o gamma de productes.
- 14. 1. Taula: "la concentració industrial a Alemanya a finals del s. XIX 2. Document de text: un exemple de nou capitalisme monopolístic