2. Documentació general
Catalogació
Autor: Josep Llimona (1864-1934)
Títol: Desconsol
Cronologia: 1907
Localització: Museu Nacional
d’Art de Catalunya (MNAC)
Estil: modernisme i simbolisme
Anàlisi material
Dimensions: 67 cm (ample) x 76
cm (llarg) x 67 cm (alt)
Material: marbre
Tècnica: talla
Formes: exempta
Tipologia: sedent
Cromatisme: monocroma
El Desconsol
Replica de 1917,
Parc de la Ciutadella, davant
Parlament de Catalunya
4. Nu femení
Agenollada
sobre tres
graons
Actitud de feblesa i
fragilitat
Cap amagat entre els
braços i la sinuosa
cabellera
l’artista n’amaga el rostre
per no caure en allò
descriptiu i concret
Mans
entrelligades en
un clar gest
d’abatiment
Cos suau
Composició
Màxim repòs,
absència total de
moviment.
5. Esquelet estructural: clar contrast entre el volum rodó del cos de la dona, on les corbes són
les línies predominants, i la rectitud i rigidesa dels tres esglaons.
Cap múscul està tens, donant impressió de màxim
abatiment. Cos completament inclinat cap en davant,
marcant també una corba vist de costat.
6. Pits, ventre,
cames i braços
esculpits amb
gran detallisme i
precisió
(vitalisme de la
figura)
Tors ideal, símbol
de la perfecta
anatomia femenina.
No treballat de
manera realista.
Expressa l’absolut
abatiment,
desconsol
Cabells, mans i
peus acabat més
tosc
La cara queda
oculta.
Efectes de llum i
ombres reflectits
en les formes
suaus que es
marquen al cos.
Llum que llisca
uniforme sobre el
cos, creant suaus
zones de
clarobscur
Figura
asimètrica,
tancada en ella
mateixa.
Suavitat contrasta amb duresa
7. El gran contrast de textures té finalitats
expressives
La suavitat dels perfils ondulats del seu cos i la
llisor de la talla de marbre plenament modernista
ressalta encara més en relació amb la rectilinitat i
asprositat del suport rocós.
Modelatge esfumat, com Rodin, de contorns
suaus i imprecisos, expressen més vida.
El Desconsol mostra la gran
influència en l’artista d’ Auguste
Rodin. El Desconsol imita La
Danaide de Rodin, datada l’any
1885 i que té igualment el modelat
suau, la composició, l’esforç per
aconseguir el moviment i la
màxima expressió, així com la
correcta utilització de la llum.
8. Llimona vol reflectir
l’eternitat de la fugitiva
joventut femenina. La
model que ha utilitzat
envellirà i morirà però
el marbre eternitzarà la
joventut i la bellesa.
Al no mostrar el rostre
ajuda a l’espectador a
identificar-se amb el
sentiment.
Interpretació
A través de la postura del cos, els gest, ens
transmet el sentiment, demostrant la seva
capacitat de donar vida i sensibilitat a les
seves escultures.
Pessimisme i dolor són els sentiments que
transmet l’escultura, i reflexen l’estat d’ànim
de Llimona en aquell moment, que havia
perdut la seva dona i estava malalt.
Els seus nus presenten noies joves sense
sensualitat, amb un aura de castedat i
puresa.
La fama de Josep Llimona va ser deguda al
tractament que donava a la figura femenina,
que sorgien del bloc de marbre, com havia
fet Miquel Àngel, i on encara es pot veure
aquest origen en el gran tros, pràcticament
sense treballar, sobre el qual es recolza la
dona.
9. Presentada a la V Exposició
Internacional de Belles Arts de
Barcelona l’any 1907, el Desconsol
obtingué el premi d’honor.
Joaquim Renart, amb motiu de la mort de l’escultor, al 1934, la descrivia així:
«Figura femenina que es vesteix de dolor i s’emmiralla en les aigües quietes, que
verdegen entre les fulles, davant del Palau del Parlament de Catalunya. Mirant
aquell marbre impecable, harmoniós i sentidíssim, sentiu la besada del dolor
planant damunt la bellesa del marbre magnífic»
L’escultura pertanyia primer a gurp escultòric destinat a un panteó funerari,
convertint-se després en una obra independent
10. L’estil de Josep Llimona representa l’expressió d’un artista independent, que
allibera les seves obres del marc arquitectònic, tot i que l’escultura modernista
també estava pensada per ocupar aquest lloc (Blay). L’escultura modernista és
l’expressió de la llibertat de l’artista davant l’academicisme clàssic, i va omplir
cases, edificis públics, carrers, cementiris...
11. Ramon Berenguer el Gran, 1880
Plaça de Ramon Berenguer (Via Laietana)
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 1864-1934)
Estant pensionat a Roma, per una beca de l'ajuntament de Barcelona, va realitzar els
esbossos per a l'escultura de Ramon Berenguer III el Gran el 1881, avui encara es troba a
la plaça del mateix nom a Barcelona.
12. Les seves primeres obres van ser acadèmiques, però a partir d'una estada a París,
influenciat per Rodin, el seu estil va derivar cap al modernisme. Va fer un treball
extensíssim, realitzant exposicions a Catalunya, Madrid, París, Brussel·les i Buenos
Aires. Va esculpir obra funerària per a panteons de diversos cementiris, destacant
L'Àngel exterminador al cementiri de Comillas. Va tenir nombrosos encàrrecs per a
monuments.
Va fundar amb el seu germà el pintor Joan Llimona el Cercle Artístic de Sant Lluc,
l'any 1892.
Figures funeràries dels cementiris d’Arenys de Mar i Sitges.
Monument al forjador, pl. Catalunya
17. Josep Llimona:
Joventut
Peça en marbre
realitzada cap el
1913 i ubicada al
MNAC (Barcelona).
L'acabat difuminat,
així com el tema, són
característics de
l'etapa de maduresa
de l'autor.
